Explora el wiki

PASOLINIANS BIOGRAFIA NOSTRA La Shirley té 14 anys i ve d'Equador. L'Ana té 14 anys i és d'Espanya. La Liliana té 15 anys i ve d'Equador. L'Héctor té 14 anys i és d'Espanya. BIOGRAFIA DEL NOSTRE AUTOR Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 - Roma, 1975) és un dels més grans escriptors italians del segle XX; Es va dedicar també al món del cinema. Centrava la seva atenció als personatges marginals, en la delinqüència i en la pobresa que tenia Itàlia des de la postguerra Es va unir al partit comunista Itàlia, però, dos anys després, va ser expulsat a causa de la seva homosexualitat. “...I han detingut, processat, perseguit, linxats durant gairebé dues dècades. Tot el que una persona jove no ho sàpiga... Poden haver tingut prou dignitat per amagar l'angoixa de qui espera l'arribada d'una citació del Tribunal cada dia durant anys i anys i mirar als quioscs amb pànic les notícies de escandalosos diaris atroços sobre la seva persona..." Va debutar com a actor al 1961 la pel•lícula Accattone, en la que comença la seva relació personal i professional amb Franco Citti. La carrera de cineasta es va acabar quan al 1975 es va estrenar un film que convulsionà a la societat italiana i fa que l'autor sigui objecte d'amenaces de mort i pressions polítiques. Pasolini va morir assassinat atropellat amb el cotxe conduit per un jove. POEMA Súplica a mi madre Es difícil decir con palabras de hijo lo que en el corazón muy poco parezco. Eres la única en el mundo que sabe lo que en él ha estado siempre, antes que cualquier otro amor. Por esto debo decirte lo que es horrendo saber: es dentro de tu gracia donde nace mi angustia. Eres insustituible. Por ello está condenada a la soledad la vida que diste. Y no quiero estar solo. Tengo una infinita hambre de amor, del amor de los cuerpos sin alma. Porque el alma está en ti, pero tú eres mi madre y tu amor es mi esclavitud: desde la infancia he sido esclavo de esta irremediable sensación de compromiso y de una deuda inmensa. Era el único modo para sentir la vida, la única tinta, la única forma: ha terminado. Sobrevivimos, pero es la confusión de una vida resucitada fuera de la razón. Te suplico, ah, te lo suplico, no quieras morir. Estoy solo, pero contigo, en un futuro abril. Hem escollit aquest poema perquè a part de que ens ha agradat, ens sentim identificats amb el que sent el poeta sobre la seva mare. És un poema molt inspirador i ens agrada molt la manera en que s'expressa aquest autor sobre la seva mare, la seva tendresa , delicadesa i poètica de dir les coses.