Explora el wiki

Som un grup d'alumnes de l'escola del treball que hem decidit escollir com a pseudònim de referència a Salvador Espriu, ja que la poesia noucentista és un tipus de poesia que ens agrada força. Formem part de la classe de segon de batxillerat del itinerari social i a continuació ens presentarem perqué ens conegueu millor: Joel Gaya: És un noi de 17 anys, del barri del Eixample. Nascut a Barcelona. Apassionat al fútbol, al voleybol i a les motos. Seguidor del RCD Espanyol i de Marc Marquez. Li agradaria estudiar periodisme i si pot ser que fos esportiu. Roger Massó: És un noi de 17 anys, del barri del Eixample, tot i que te la residència al magnífic poble de Duesaigües. Practica judo i el seu somni és anar a les Olimpiades. És fanàtic del Fc Barcelona. Li agradaria estudiar dret. Guillem Porta: És un noi de 17 anys, del barri del Eixample. Juga a fútbol sala de porter al club del barri. És un jove fanàtic del Fc Barcelona. Li agrada cuinar i anar amb bicicleta. No sap ben bé que estudiar però algo relacionat amb la cuina. Marc Sànchez: És un noi de 19 anys, del barri del Poble Sec. Aficionat al fútbol i al bàsquet. Practica el bàsquet com a afició. Li agrada cuinar però en sap ben poc. Li agradaria estudiar periodisme i millor si fos esportiu. Salvador Espriu i Castelló neix a Santa Coloma de Farners, el 1913 i mor a Barcelona, el 1985 fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. L'any 1929, als setze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare. Aquesta obra són estampes de l'Antic Testament, de manera que queda demostrat el profund coneixement que tenia de les escriptures. L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Allà conegué tres de les seves millors amigues al llarg de tota la vida: Amàlia Tineo, Mercè Montañola i Lola Solà, i també establí un llaç d'amistat molt fort amb l'escriptor Bartomeu Rosselló-Pòrcel. En aquells moments la vida a la universitat estava molt animada, ja que s'acabava de sortir de la dictadura i el país s'encaminava cap a la República, que es proclamà l'abril del 1931. Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres que feia paral·lelament, li agradaven molt més les lletres que el dret. Aquesta passió el portà a escriure El doctor Rip, la seva primera novel·la en català, publicada el febrer de 1931. Al cap de poc temps va escriure la seva primera obra teatral publicada, La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar. L'any 1932 va sortir a la venda Laia, que és una novel·la curta inspirada bàsicament en l'Arenys del segle XIX. El 1970 fou portada al cinema, dirigida per Vicent Lluch i interpretada per Núria Espert i Francisco Rabal. El 1933 va participar en el famós creuer de 48 dies de 200 universitaris (estudiants i professors) per la Mediterrània, organitzat per Fernando Giner de los Ríos, Ministre d'Instrucció Pública de la República. El viatge va acostar-lo més als clàssics i va refermar la seva passió per l'egiptologia. El 1934 va publicar Aspectes, obra que va servir per aglutinar tota la crítica en contra seu. També aquest any va presentar Els avets, obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari: el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc. Aquests anys, els estius i les vacances de Setmana Santa en lloc de realitzar-los a Arenys de Mar els passaven sobretot a Viladrau, poble on el seu pare havia comprat una finca de Puig i Cadafalch[2] per a tenir cura de la seva salut.