Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Blanquerna + (CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (R …
CONTINUACIÓ DE LA VIDA DE BERTHA KURTEL (Relat 3) Quant a la llegenda que els vampirs moren definitivament quan els claven una estaca al cor, Bertha Kurtel va demostrar que aqueixa profecia no és certa. Quatre anys després, Bertha va reaparèixer a Heidelberg on tot va succeir. El 4 de febrer de 1847, va tornar a atacar una noia mentre aquesta dormia, la casa era deserta, Clàudia només estava acompanyada del seu nóvio. -Qui ets i què fas ací? Clàudia! - va cridar Pere amb por. -La teua xica està totalment dormida, no pot escoltar-te - va contestar la vampiressa. -Què li has fet mala bèstia? - va continuar el xic amb desesperació. A continuació el va agafar i el va lligar a una cadira i va ficar-li una llima a la boca amb la finalitat que no poguera dir res. -De seguida estic amb tu - va dir la vampiressa amb un somriure malèvol. Va anar al llit on estava Clàudia i va passar la mà per damunt dels seus ulls i de sobte es va despertar, però no va tenir temps de dir paraula perquè de seguida, davall l'atenta mirada de Pere, Bertha va mossegar-la amb el seus dents afilats a una banda del coll mentre al xic que continuava lligat se li omplien els ulls de llàgrimes en veure com moria la persona que ell amava. A continuació va deixar el xic a soles amb el cadàver. Bertha va desaparèixer i el xic va morir d’asfíxia i de pena. Es diu que ara la vampiressa amb el nom de Bertha Kurtel va deambulant pels carrers de València. No et descuides, pot estar darrere teu quan menys t’ho esperes.
estar darrere teu quan menys t’ho esperes.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels PHAM + (Camins paral·lels.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar + (Capítol Final Torno de París, no ha est …
Capítol Final Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat. Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar. I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú. Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat. Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell. Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar -Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós -Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa -Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert -Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç. No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter. Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu: -Et vam extranyar molt tots. -Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa. FI.
imava, i que per fi ja hi era a casa. FI.)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii + (Carlota embarassada Després d'haver manti …
Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.
ue no cometis els mateixos errors que jo.)
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
Carta Frankenstein Hola Justine, Començare parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva familia per sortir a flot. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona de que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" es senti com ell de sol.
que el seu "pare" es senti com ell de sol.)
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Akafran18 + (Carta Frankenstein Hola Justine, Comença …
Carta Frankenstein Hola Justine, Començaré parlant del doctor Frankenstein i de la seva creació , el monstre. El doctor Frankenstein en engendrar al monstre, és un noi influenciable pels llibres, és a dir , es deixa portar per teories llegides en llibres, però té molt bon cor. A mesura que va pasant ek temps en la operació , el seu caràcter va sent cada vegada més tancat fins que dona vida al monstre i s'adona en el que s'està convertint, en arribar a aquest moment,veu que necessita l'ajuda de la seva família per tirar endavant. En algunes ocasions se sent culpable per haver abandonat al monstre però quan pensa en el seu aspecte és convenç a si mateix de que ha fet bé en abandonar-lo. Al principi la seva creació li dona fàtic i té una reputació total al seu monstre, després se sent culpable per haver creat al monstre i d'abandonar-lo i finalment sent un gan odi perquè el monstre l'hi ha arrebatat la vida a la seva familia. En canvi, el monstre quan és concebut és com un nen , ingenu i amb bon cor .Quan surt al carrer i les persones "normals" i aconsegueix el seu proposit però ells al veure'l s'aspanten i llavors ell compren el perquè del seu despreu : és un monstre .A partir d'aquí , el monstre de Frankenstein comença a reflexionar sobre el seu creador i es va cumplint poc a poc d'odi. Ell al pensar sobre la decisió al abandonar-lo i s'adona que si el va engendrar. Per aquestes raons vol venjança i desitja que el seu "pare" se senti com ell de sol.
que el seu "pare" se senti com ell de sol.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Pasterisc + (Carta a Carmesina Estimada Carmesina: …
Carta a Carmesina Estimada Carmesina: Pren, per a tu, un valerós relat de com l’imperi turc vam derrotar. Amb espasa a la mà i set de victòria Vam escriure la nostra pròpia història, per damunt del gran rei de Capadòcia d’Egipte i d’ Àfrica, abans la glòria. A Bellpuig va tindre lloc la batalla la ciutat bella i ben fortificada. A l’alba la nostra primera espasa ben àgilment hi fou desembeinada. I fins que el sol, amunt, dalt estava, nosaltres no hi férem cap parada. I lluitant per Crist i la seua gràcia la veu que valentament apagàvem era la que a Mahoma proclamava. Quan el cel de fosc blau es va tenyir i el sòl del combat de roig carmesí, tornàrem al campament amb els ferits. Al dia següent, a la claror del matí sentírem soroll: tambors enemics. Abans de a la batalla retornar una tàctica volia pensar. A una conclusió vaig arribar. Però una vegada proposada aquesta enginyosa martingala, el prepotent duc de Macedònia de roín traïdor em va acusar potser l’enveja, potser la maldat les que aquesta injúria van provocar. Ningú dels presents el va escoltar, i la meua idea van acceptar. Després d’una falsa rendició i un tàctic atac per la reraguarda els cristians eixírem guanyadors d’aquesta sagnant i cruel batalla. Grècia de mans paganes alliberada fou dels turcs. Gràcies al coratge dels cristians, l’exèrcit que mai deixà de lluitar. Gràcies als ducs de Sinòpoli i Pera, i al valent i valerós esquadró, gràcies a Diafebus per la lleialtat. I, a tu, estimada Carmesina a tu, petit tros del meu humil cor per ser llum que els meus dies il∙lumina, per ser ciri que em guia en la foscor gràcies per ser bella musa divina, gràcies per vetlar pel nostre amor. Pense en tu tot el dia, a totes hores que el teu record mitiga el dolor d’estranyar la teua imatge a les alcoves, per tu mouria la lluna, pararia el món. Tirant lo Blanc
a, pararia el món. Tirant lo Blanc)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels EsPERE un moment + (Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, …
Carta a Enaiatollah Akbari Estimat Enai, Som un grup d’estudiants de 3r d’ESO de l’institut Can Peixauet que hem fet un treball que ens ha proposat el nostre professor de català i hem escollit el llibre “ En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda, on explicava la teva aventura des d’Afganistan fins a Itàlia. Ens ha impressionat tant que hem decidit enviar-te aquesta carta. Et volíem preguntar sobre unes qüestions que ens han sorgit quan estaven llegint el llibre. La principal era què vas sentir en llevar-te i veure que la teva mare havia desaparegut. Quan vam seguir llegint el llibre, vam quedar molt sorpresos per les coses que et van passar, per exemple, treballes a l’Iran quan eres tan petit, no tens por dels policies, travesses la muntanya de Turquia amb el fred que hi feia, no tens por quan mor molta gent en el viatge, etc. També et volíem preguntar: al final del llibre parles amb la teva mare per telèfon però no dius si l’as tornat a veure o no, ens va fer dubtar molt quan vam acabar el llibre, era un final inesperat per a nosaltres. Ens has semblat un home molt valent. Esperem que responguis aviat. Una forta abraçada!
Una forta abraçada!)
Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Tirantloverd + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Elspusís + (Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de fe …
Carta a Tirant lo Blanc Londres, 2 de febrer de 1452 Estimat amic Tirant, T’escric per felicitar-te per tots els teus èxits militars. Ens hem assabentat gràcies als missatgers vinguts des de Nàpols, després d’un periple per la Mediterrània, que has retornat a la bella Constantinoble després dels setges de Rodes i del nord d’Àfrica. Lluitar en contra dels turcs deu ser horrorós, i la badia de Rodes un infern naval, però sabem que n’has sortit airós. Ens han comentat també que després de resistir al soldà d’Egipte en el setge de Rodes, lluitant amb catalans i hospitalers, vas passar cap a Jerusalem i ens han dit també que a Alexandria, Trípoli i Tunis. La veritat és que tenim molta curiositat per saber com viuen allí, i com és que hi vau anar si són els nostres enemics. Ara t’ha cridat l’emperador, veritat? Sembla que ja no pot més amb els turcs, que francament sembla que guanyaran. Ens han explicat també que la seva filla és molt guapa i t’ha captivat; és tan bonica com diuen? Carmesina, oi? Només el nom ja ens fa imaginar quina mena de bellesa oriental deu ser, i a més és d’aquesta cort romana, tan refinada. Els rumors són que ja espera un fill teu, és veritat? Esperem i desitgem que sigui veritat! Ens has d’explicar un munt de coses, però ens imaginem que tot deu anar bé. Tot i que ho deus haver passat magre, sentim una certa enveja pel que has fet, i sobretot perquè estàs en la cort dels nostres somnis. De tota manera, no volem ser malastrucs, però allí en teniu per pocs mesos perquè els turcs ja ocupen totes les rodalies i la ciutat tard o d’hora ha de caure en les seves mans. Mehmet II està molt actiu i vol prendre la ciutat sí o sí, tot i que diu que no profanarà Santa Sofia. Com que t’admirem tant hem anat a conèixer el teu mestre, Guillem de Varoic, qui t’ha ensenyat tots els valors de la cavalleria. Ens ha explicat tota mena d’històries, sobretot de quan va anar a visitar el Sant Sepulcre, a Jerusalem. Ens va dir que tot bon cristià ha d’anar-hi un cop a la vida en pelegrinatge i per això tu hi deus haver anat. Si no és així, ens agradaria anar-hi amb tu, ja que no tenim prou calés perquè vam perdre una aposta. Com que l’emperador et paga els teus serveis o saquegeu el que podeu, segurament podrem compartir amb tu el viatge. Ens sentim molt avergonyits, però no sabem a qui recórrer i el viatge ens és molt necessari per mantenir l’honor. Bé, Tirant, ja veus que som el que érem, uns cavallers pobres, però amb honor, i a més tenim molt delit per anar a conèixer les terres orientals i Jerusalem. Només desitjar-te que siguis molt afortunat amb la teva estimada i que Déu us empari davant del Turc, que ja sembla que no tingui aturador. Sempre et recordem, estimat Tirant! Una abraçada, Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell
Gaël de Lancaster i Albert de Winterfell)
Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il·luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il·legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 3 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, seny …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 4 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 5 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 6 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 7 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 8 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 9 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels PepitoFranki + (Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyo …
Carta a Victor Frankenstein Bon dia, senyor Victor Frankenstein. Hem investigat sobre tu, nosaltres els investigadors hem observat que vostè ha fet accions estranyes en el seu projecte. Ens hem adonat que li ha atorgat una personalitat pròpia al monstre. Per una altra banda, hem investigat el teu passat en el procés de formació i el lloc on vas realitzar-lo. Amb relació al seu projecte, ens ha arribat una denúncia del fastigós i repugnant ésser on argumenta que vostè és el culpable del seu odi i set de venjança acumulada. Hem vist que el monstre se sentia sol sense ningú que li fes companyia. Vam fer-li una entrevista fa poc, però no ens vas deixar les coses clares, per això, li escrivim aquesta carta. Per què el vas maltractar quan no s’ho mereixia? No sabem per què el vas crear tampoc. Les nostres suposicions són que el vas crear per tenir un amic però veure el que va sortir, vas decidir maltractar-lo i malament ara el monstre ho està pagant maltractant a altres persones. I tenim proves per demostrar-ho. Tots sabem que la mort del teu pare et va fer molt mal i això t’ha fet ser la persona que ets ara. Però tot això no és motiu per el qual has de crear i maltractar a un ser el qual tu mateix has creat, el monstre. Tots sabem que has volgut ocultar les teves carències emocionals i afectives creant aquest monstre. Aquest monstre, producte de la teva soledat il•luminadora, ha rebut un mal tracte el qual no és mereix. Per aquest motiu, aquest monstre es va sentir rebutjat del món humà. El monstre estava en una situació emocional molt fràgil en la qual el maltracte rebut per part teva el va comportar a fer actes delectables per a una criatura en el món humà. El comte enrere ha començat, Victor. Sabem que tenies fàstic al monstre. Sabem que estaves enamorat de l’Elisabeth encara que era morta, vam trobar una carta de la teva estimada que et va donar en Clerval. I també sabem que vas anar de sobradet i et van pintar la cara. Sabem que des de ben petit ja vas ser molt curiós, així que, no podem culpar-te pels teus actes perquè vas néixer així. Quan vas començar a obsessionar-te pel alquimista Cornelius Agrippa, vas culpar al teu pare de no molestar-te per explicar-te que els principis d’Agrippa havien sigut explotats totalment i d’haver-te deixat amb la ceguesa d’un nen. Em sembla que no vas considerar que podries tenir una mica de responsabilitat per els teus actes. La teva creació científica té una certa semblança a la de un part. I, a través d’això, nosaltres ens preguntem si vostè està més trastornat del que pensem perquè esta tractant de crear vida sense una dóna o ho estàs usant per analitzar els teus problemes amb la maternitat i el fet de ser mare. També sabem que ets una persona que veu com la naturalesa està fora del teu control. Ho descrius com abrumadora, aterradora però d’alguna manera bonica. I amb aquesta informació sabem que el teu cap no només hi ha maldat. Parlant sobre la teva creació, creiem que es el teu antònim, és a dir, té una cara que ni la seva mare o científic podria estimar però té un cor d’or. Però, en el moment que va matar a una noia va ser un punt d’inflexió per a ell. I amb aquesta conclusió, sabem que si ens descuidem de persones que tenen aspecte inacceptable per la societat, estem creant a un assassí en sèrie. Sabem que el monstre va néixer bo i la societat el va transformar en dolent. Parlant sobre la teva infantesa sabem que vas ser feliç però quan va morir la teva mare vas sofrir una depressió. El monstre i tu en aquesta part sou semblants, vau néixer bons i alguns fets us van transformar. Parlant sobre el teu romanç, vas estar enamorat de la teva germana adoptiva, Elisabeth Lavenza. Es diu que ella és la seva cosina carnal, filla germana del teu pare i d’un noble italià. Però, altres diuen que era una noia cuidada per gitanos a la qual la seva mare adorava. Tu vas estar molt implicat en alimentar el teu cap de coneixements sobre els alquimistes, i l’Elisabeth va ser l’única que va saber connectar amb tu, i això, ho vas notar molt i va sorgir el amor. Després d’haver fet una descripció de la teva vida, la teva creació t’ha denunciat. Resumint tot el que hem dit les causes són: - Maltractament. - Creació il•legal. - El fet de maltractar al monstre va causar la mort de algunes persones. Has de contestar aquesta carta en menys de dos dies i aniràs a judici amb el teu advocat. I, com segurament perdràs, aniràs a la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie
la presó. Fins aviat, FBI Pepito Frankie)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Miriampinoromero 07 + (Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny …
Carta a la Fiona: Vancouver, 14 de juny de 2015 Estimada Fiona, Hola Fiona. Abans de començar, ho sento. Des del dia de la festa sabia que tot aniria malament perquè em vaig descontrolar molt, em vaig deixar portar per l’alcohol i no pensava les coses que deia i el que et vaig demanar. Vaig gaudir molt portant-te a casa perquè vaig passar temps amb tu. Estava una mica molest ja que m’ho estava passant molt bé a la festa i em va fer una mica de ràbia marxar. Quan vaig arribar a casa i vaig fer una burrada: demanar-te una foto sense roba. No esperava que me la passessis, però ho vas fer i des d’aquell dia tot va canviar radicalment. Quan faltava poc per l’institut vaig començar a pensar en tu, perquè no volia veure la teva reacció després de la nit de la festa. Total va arribar i vam estar tot el dia sense veure’ns i quan al final del dia anàvem cap a les taquilles les quals estan molt juntes i ens vam trobar. Un amic meu va estar parlant amb mi sobre tu i em va dir que ho havies passat molt malament per el tema de la foto que al lloc on treballaves la gent començava a riure de tu i a fer-te burles. Quan va acabar el dia d’institut vaig arribar a casa i molt preocupat em vaig anar cap a la meva habitació a pensar molt tot el que va passar el dia de la festa, desprès d’haver-te dit que erets una mica porca: no ho pensava només que ho vaig dir per treure’m el lio de sobre i ficar-te les culpes a tu després de cometre un error tan greu. Només volia dir-te això Fiona que ho sento moltissim i que t’estimo.
ona que ho sento moltissim i que t’estimo.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Albrupau + (Carta a la Sylvie …
Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.
emocàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.)
Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Les Sylvies + (Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el …
Carta a la Sylvie. Hola Sylvie, Sóc el teu pare Patrice. T’escric des del cel, sé que la teva mare no està gaire bé. No et rendeixis, tu ets la que has de tirar cap endavant la família. Sense tu els teus germans i la teva mare estarien perduts. No tinguis pressa en venir amb mi, encara et queden moltes coses per fer abans de venir al cel, sóc pacient ja ho saps. T’esperaré el temps que calgui. No vull que estiguis trista per la meva mort, són coses que passen; tot i això m’agradaria estar amb vosaltres. Ara estic al cel i hauria de ser feliç, però vosaltres sou al campament Nyarugusu, que no és un lloc del tot segur. Vull que sàpigues que estic d’acord amb la teva idea de marxar al Canada; és més, estic molt orgullós que hagis acceptat la idea de la Marie. Aquesta dona només vol el teu bé. Estic preocupat especialment per l’Olivier, perquè està deixant la seva família de banda. Sé que creu que és pel bé de la família, però no és així, el veig una mica perdut. No deixis que als teus germans els passi el mateix. No et preocupis per la teva cicatriu, segueixes sent tan maca com sempre. No t’amoïnis per la foto que et va fer la Marie, surts especialment bonica. Em sap greu no haver estat allà per protegir la meva família i haver evitat que et passi allò a la cara. Jo no volia provocar la depressió de la teva mare. Vigileu especialment amb el Kayembe, és un home amb unes idees molt dolentes al cap, en Kayembe només sap solucionar les coses per la força. Segueix resistint o aquest home acabarà fent el que li vingui de gust amb tu. Jo sé que tens les idees clares i saps perfectament que és un home perillós. No t’hi acostis massa. Sé que t’agradaria ser metge, sigues pacient, pots arribar a on vulguis si t’esforces al màxim. L’ofici de metge és una ofici molt honest, difícil i de molt sacrifici. M’agradaria que acabessis complint el teu somni. Des del cel, el teu pare que t’estima molt, et desitja molta sort en el teu futur. Espero que la família superi aquest obstacle. Us estimo. Patrice.
aquest obstacle. Us estimo. Patrice.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Els vailets del Mas Torrat + (Carta del Frederic al Ramon Estimat germà …
Carta del Frederic al Ramon Estimat germà Com va per casa? Com et va la vida? Durant aquest temps que has fet? Fa tant que no ens veiem Ramon... La meva vida ha fet un gir impressionant des del moment en que ens vam separar. Durant quatre anys he estat empresonat pel règim franquista. Els pitjors quatre anys de la meva vida, els més malviscuts. Haguessin pogut ser molts més, però vaig decidir escapar. Tenia por, molta por, però valia la pena si volia acabar amb aquest malson. Vaig ser perseguit pels nacionals durant dies, setmanes i mesos. Recorrent-me tots els racons de la ciutat, amagant-me allà a on podia, fins arribar a casa d'una bona amiga, la Teresa. Ella m'ha estat protegint durant temps. El meu amagatall ha sigut el seu armari, un lloc on, en principi, els nacionals no han de mirar, ni escorcollar. Vag estar convivint un temps amb ella fins que un bon dia va arribar a casa seva aquell malparit del general. Va intentar abusar d'ella. Jo no podia quedar-me allà dins, quiet, sense fer res. Allò em sobrepassava , havia d'intervenir-hi. Vaig sortir de l'amagatall per ajudar la Teresa, i amb tota la meva ràbia vaig tirar'm-hi a sobre. El vaig apallissar. No m'ho podia creure, l'havia matat amb les meves pròpies mans. La notícia s'ha escampat molt de pressa i amb pocs dies ja tinc a tots els seus amics darrere. En aquests moments em trobo amagat a l'armari altra cop, i tinc el pressentiment que no em queda massa temps. Tampoc hi ha temps d'escapar, ja és tard. Truca'n a la porta. Sento la Teresa cridar. Estan regiran tota la casa, ja no em queda temps, germà, el que mes m'agradaria ara, és sentir-te al meu costat però no és possible. D'alguna manera o altre, sempre estaré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.
aré amb tu, al teu costat, t'estimo germà.)
Activitat 2 sobre L'evolució de la Calpurnia Tate de l'autora Jacqueline Kelly, pels Catalans + (Carta formal L’AVI Frentress, Texas, …
Carta formal L’AVI Frentress, Texas, 24/02/1899 Estimada Callie, Ja sé que sol fa cosa d’uns mesos que ens coneixem tot i que hem conviscut al llarg de tota la teva vida. Jo era simplement l’avi que s’asseia a taula amb tu, que entrava i sortia de casa però poques vegades em parava a parlar amb tu. De sobte m’adono que tinc al costat una noieta que començava a tenir curiositat per tot aquest món animal i vegetal. Sort que et vaig conèixer! Malgrat que la meva relació amb la ciència és tan estreta que no em permet tenir gaires relacions socials, penso que tinc molta sort de poder compartir el meu coneixement amb tu. Des d’aquell dia que vas recórrer a la meva sabiduria adquirida a força d’anys de dedicació a la ciència. I em va fer tanta gràcia allò de la llibreta:)...em vas recordar a mi quan encara era un jan. La meva relació d’amistat amb tu cada vegada ens ha anat unint més pels mateixos interessos científics i per fi sento que una persona de la família em comprèn i que de ven segur entendrà i donarà a conèixer la teoria Darwinista en aquest moment tan descutida i alhora tan encertada. Gràcies, preciosa, per haver-me fet tan feliç! Atentament, l’avi, PD: El meu somni seria fer coneixedor el món del gran viatge que portà a Darwin a desenvolupar la seva teoria sobre l’origen de les espècies ([[El viaje del Beagle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]])
agle|http://www.mgar.net/exp/darwin.htm]]))
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels LaRosaNegra + (Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat C …
Ciutat de Tebes 19 de març. Sa Majestat Creont, El meu nom és Times, i sóc un dels germans d’Antigona, Polinices i Etèocles. Sóc el més petit de tots ells, però ningú sap de la meva existència... És simplement pel trist fet que vaig néixer just abans de la mort de la mare. Ningú va voler cuidar-me i el pare em va fer fora de casa sense haver tingut el plaer de conèixer els meus pobres germans que ara són tots morts. El pare em va desterrar de casa perquè deia que jo estava maleït, per això la mare havia mort després del meu naixement. Em vaig haver de buscar la vida jo sol, pels pobres afores de la gran ciutat de Tebes. De tant en tant, entrava a la ciutat per robar menjar... Ningú em coneixia ni sabia d’on venia ni qui era. El meu nom me’l va posar un vell rodamón que errava com jo. El cuido des que jo era molt petit; ell em va trobar quan havia abandonat el meu pare: estava a punt de morir, sense aigua i amb massa sol. Ell em va salvar. Però, ara, és mort. I, quan estava a punt de morir, em va dir que havia de recuperar el meu regne com fill de reis que sóc. Per això li escric aquesta carta, perquè sàpiga que hi ha algú altre amb sang reial. Ha de saber que em pertany el regne de la meva estimada ciutat. Deu voler proves, oi? Com a prova tinc una pedra preciosa com a anell, que també la tenien tots els meus germans. És la que la nostra mare ens va posar a cada un quan vam néixer. És el símbol de la reialesa de Tebes. Segurament, a hores d’ara, deu tenir molts interrogants sobre la meva existènia, per aquest motiu, espero que es reuneixi amb mi, a les portes de la ciutat a l’alba. Cordialment, Times. _________________________________________________________________________________ 20 d'abril, Tebes. Estimada Antígona, Escric aquesta carta anònimament per fer-te saber que valoro molt la teva actuació d’intentar posar pau entre els teus dos germans però, a visió de tot el poble, creiem que és inútil. Voldria comunicar-te, també, que el poble està enfrontat. Hi ha dos bàndols: els Esteocites i els Polinicites. Cada dia mor algú, cada dia veiem una ànima acomiadant-se de la seva família; un adéu. Un adéu que és més dolorós que qualsevol disputa pel govern. La nostra situació es podria resumir en dues paraules: dolor i fatiga. Estem farts de veure famílies destrossades a causa de contraposicions inútils. Estem passant temporades dures i no tenim res per subsistir com perquè les revoltes produïdes pels teus dos germans agreugin la situació. Personalment, t’aconsellaria que actuessis ràpid, ja que aquesta situació podria acabar molt malament i conduir a la mort a algú d’ells dos. Si t’escric aquest fragment és perquè considero que ets la persona més raonable entre tots els teus familiars i la que més es preocupa pel seu poble. I, per tant, les queixes són una manera que puguis entendre la meva situació i la de tots nosaltres. Com deia el meu avi “Un governant no és governant sense el poble, i el poble no és poble sense el seu governant”. Espero que aquesta situació arribi al seu fi ràpidament. Sabem que des del teu punt de vista és dolorós veure com dues persones a les quals estimes es barallen d’aquesta manera, però vull que entenguis que nosaltres ja no podem més , estem farts. Gràcies. La Paraula del Poble.
em farts. Gràcies. La Paraula del Poble.)

Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Jamm + (Complirà l’Enaiat les tres promeses?)

Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Balotelli + (Constantinoble …
Constantinoble 26 de març de 2013. Oh Hipòlit, amic meu... Ha passat la pitjor de les tragèdies... No tinc paraules per expressar el meu dolor... Per què la vida ha de ser tan injusta amb les millors persones? Que faré jo sense el meu cosí i comandant? No se si en sabràs res de tot això, però el nostre Tirant ha mort... Després d'haver front als cavallers més forts, després d'haver batallat contra els sarraïns més temibles i malvats, el nostre pobre Tirant, que descansi en pau, ha mort de grip quan estava tornant a Constantinoble. Però això no es tot amic meu, quan la notícia va arribar a Constantinoble, l'emperador i Carmesina, van entrar en un dol tan profund que han mort de pena. La idea d'estar sense el meu cosí també em resulta terrible però tinc una família i no penso deixar-la per res del món. Aquí tot és un caos, la princesa ha deixat a la emperadriu hereva de l'Imperi, però no sabem qui serà l'emperador; per això et demano que vinguis a Constantinoble el més aviat possible. Tenim que prendre decisions ràpidament i necessito la teva ajuda. En moments de dolor com aquest, és quan hem de ser més forts i hem d'estar més units que mai. Espero que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.
o que ens veiem aviat. Un abraç, Diafebus.)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Terra alta FM + (Conte el protagonista que va arribar a cab …
Conte el protagonista que va arribar a caball a la trista i melanconiosa mansió dels Usher, per a visitar a un antic amic de la adolescencia, Rodericck Usher,per la seva petició. Roderick patie una extranya enfermentat que li impedia surtir dels seus domínis. La decoració de la casa era barroca i grotesca, Roderick Usher previa la seva mort i la de la seua germana. Lady Medeline, la cual estava enterrada en una cripta. Una nit Roderick no podia dormir per uns extranys sorolls, i va anar a la habitació del protagonista. El protagonista va contar una histròria de un cavaller que va matar a un drac . Roderick li va confesar de que feia nits que sentie coses que de repen contan la història i anant pensant, va pensar que Lady estaba viva, quan va entrar per la porta la morta, viva. A la seva marxa del protagonista le casa es derrumba per un remoli. La sorpresa sempre està ven rebuda a la mansió d' Usher, pel fet terrorrific entre la vida i la mort.
l fet terrorrific entre la vida i la mort.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Pavos + (Continuació del mecanoscrit del segon orig …
Continuació del mecanoscrit del segon origen Despres de la mort d'en Didac, l'Alba va seguir la seva vida amb el seu fill Mar. Mentres en Mar cerixia va anar estudiant moltes coses medicina, mecanica i moltres altres coses que anava aprenguent de la seva gran biblioteca personal.En Mar anava aprenguent a viure com un autentic supervivent. A la edad de 16 anys va començar un viatge per europa intentant cercer mes supervivents, anava pasant de poble en poble i no trobava res mes que cases derrumbades i esquelets. Però el seu entusiasme va creixer cuan va arribar a un poble de les afores de Roma on va trobar les restes d'un campament abandonat fa molts pocs dies. Mes tard anava caminant pel bosc cercant menjar cuant de repent va sentir un soroll extrany, es va girar i a la seva dreta va veure una al·lota molt bonica que collia pomes d'un arbre l'al·lota es deia Valentina, ella el va veure i va cridar als seus pares que savien catala perque eren nascuts a Sicilia. En Mar els hi va explicar la seva historia i es va donar conta de que eren molt parescudes ja que la manera de sobreviure a la catastrofe era la mateixa, sobreviure emprant tots els recursos i el coneixements que la antiga civilització els havia deixat. Van estar parlant mes de 2 hores i van arribar a la conlusió de que anirien a viure a Barcelona per crear un nou mon. Al dia seguent van partir cap a Barcelona convivint com una familia i compartint les tasques que s'havien de fer, per el cami tambe varen ensenyar a n'en Mar Italia i a la Valentina Catala perque es poguesin comunicar amb facilitat sense necessitat dels pares. Dues setmanes mes tard varen arrivar al port de França d'hon varen agafar un vaixell per anar cap a Barcelona. Mentre en Mar estea arreglant el vaixell per que funcioni els altres varen anar a cercar provisións, com no varen trovar res varen agafar unes reds de pesca que varen trobar per el port i unes cuantes canyes de una botiga. Al dia seguent varen partir cap a Barcelona, a n'en Mar li començava a agradar Valentina.Dos dies mes tard van arribar a barcelona i cuan l'Alba va veure que venia amb mes persones es va posar molt contenta. Van menjar junts i es van començar a coneixer millor, xerrant de tot el que havien tingut que pasar per sobreviure a la gran catastrofe. Aquella mateixa tarda van arribar a la conclusió de que tenien que començar a refer el mòn. Al dia seguent en Mar i en Fabio que era el nom del pare de la nova família van començar a arrengar un avió per poder viatjar mes rapid a altres llocs molt mes allunyats, al mateix temps van començar a restaurar una casa de camp per poder viure en millors condicións i tenir aliments frescos per tots. Tambe van començar a restaurar una petita biblioteca per tenir tots els llibres molt mes ordenats i recollits ja que eren tota la sabiduria que es conservava de la antiga civilització. Unes setmanes mes tard tant l'Alba com Valentina i Lucia que era la mare de Valentina varen quedar prenyades i es varen alegrar molt ja que es varen donar conta de que era el principi d'una era millor. La seua vida va continuar normlment fins una tarda d'estiu cuan les tres donaes varen rompre aigues amb pocs minuts de diferencia i varen neixer dos nens i una nena pero tot va anar seguit d'una gran desgràcia, na Lucia es va morir al part i en Fabio es va cabretjar tant que va matar al seu propi fill per la pròpia rabia. A partir d'aquell moment ell va decidir anar-sen del grup perque es creia una amenaça. Despres d'una setmana de la desgràcia va tornar tot a la normalitat, i van decidir que els millors noms per als nens serien per a ell Adam i per a ella Eva perque era la voluntat de Lucia. La normlitat dels dies es va acabar cuan les dues dones, na Valentina i n'Alba esteien a l'hort recollint patates cuan de cop l'Alba va reconeixer una silueta humanoide que li resultava familiar, un rastretjador extraterrestre que de cop i volta les va fulminar amb un raig. En Mar va educar als fillets ins a l'edad de 20 anys, una tarda de pluja d'hivern esteien tots dins casa i ell va decidir explicar-lis tota la seva historia que fins a n'aquell moment ells desconeixien, i ells es varen quedar totalment asombrats de tot el que havia passat. Adam i Eva van començar a fer-li moltes preguntes a n'en Mar i ell va entrar en una depresió i s'en va anar amb el cotxe. A la tarde del dia seguent Adam i Eva van sortir a cercar-lo ja que la nit anterior no havia tornat i el varen trobar mort dins el cotxe ja que havia tingut un accident.Gracies a tots aquests esdeveniment i aquesta tragica pero meravellosa história coneixem la humanitat d'avui dia. GRUP LOS PAVOS(Andrei Chetan, Alex Pons, Pelayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons)
elayo Gonyalons,Oscar Quevedo i Eloy Pons))
Activitat sobre Jo, robot de l'autor Isaac Asimov, pels EASCD + (Corre l’any 1966 i estem a les beceroles d …
Corre l’any 1966 i estem a les beceroles de la robòtica. La companyia U.S. Robots fabricava robots sense veu; fins aquell moment només s’havien fet proves amb drobots parlants. Robbie és el robot-mainadera de Glòria, una nena de vuit anys. Amdós mantenen una relació de companys de joc, fins i tot Glòria li explica contes: «Però La Ventafocs és el seu conte favorit i jo encara no l’he acabat». Els pares de la Glòria tenen opinions del tot contràries respecte Robbie. La mare el veu com una màquina espantosa i vol desfer-se d’ell perquè pensa que la seva filla ha de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat. En canvi, el pare no hi està d’acord però cedeix davant la seva dona i es desempallega del robot, cosa que fa entristir profundament la seva filla. Per oblidar-lo fan un viatge a Nova York, però l’intent fracassa perquè Glòria només pensa en el seu «amic». Un dia, els pares decideixen portar la Glòria a la fàbrica de U.S. Robots, a fi i efecte de fer-li veure que no són humans. Durant la visita la Glòria està a punt de ser aixafada per un tractor però Robbie la salva complint així amb la primera llei de la robòtica. Al final la mare accedeix a tornar a casa amb Robbie. La història se centra en gran part en la tecnofòbia que rodeja als robots.
rt en la tecnofòbia que rodeja als robots.)
Activitat sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels TURBANTUM + (Creus que el món s’enfonsa quan apareix un gra a la teva cara? Espavila, el món no és com t’imagines. Descobreix-ho amb aquesta gran història.)
Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels BlackJeans + (Cristians rapats per musulmans i un nen se …
Cristians rapats per musulmans i un nen sense pares es va quedar. Començarà un amor prohibit quan la blanca en el vaixell vegi en SaÏd. Quan va sentir el nom de la Blanca amor a primera vista va surgir perquè així es deia la seva mare, s'entendrí! I aquí comença Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra. Molt enfadat Carles cridà que la seva filla mai no es casarà. Ferran era un bon candidat, però la blanca entristida el rebutjà. En un dia trist va succeïr que una gran tragedia acabés amb la parella I així acaba aquest llibre cristians i musulmans tots junts, units. Separats per les seves creences, van lluitar. I aquí s'acaba Mar i Cel la historia de mons diferents, començarà una nova guerra al mar i no en la terra.
à una nova guerra al mar i no en la terra.)
Activitat sobre Et recorde, Amanda de Gemma Pasqual, pels Els Ilul·luminats + (Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, A …
Crítica de Activitat 2 sobre Et recorde, Amanda de l'autora Gemma Pasqual, pels Flanagans del centre Oleana del curs 2014-15. Nosaltres Els Ilul·luminats farem una crítica constructiva d´aquest video(https://www.youtube.com/watch?v=dF6vXFG-_yI#t=27) La primera cosa que hem de dir d´aquest video és que es passen molt de temps amb la "guitarra" i això és fa molt pesat. L´audio no és gens bó perquè s´escolta un soroll de fons i això fa que s´escolte molt malament. A l´entrevista no expliquen en cap moment que l´entrevista es fa al cel i això confon molt perquè pots pensar que és impossible que un mort conte la seua pròpia mort. Queden moltament totes les mantes que hi ha a l´esquerra de la imatge.Una altra cosa és que Amanda té veu de xic i que l´entrevista és molt curta.També queda molt malment que toca una granera en comptes d´una guitarra.Només hi ha tres preses falses però son molt divertides. Malgrat tot això a nosaltres ens ha agradat molt.Ací ens acomiadem i esperem que us haja resultat interessant.
esperem que us haja resultat interessant.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis crispetes + (DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que …
DIARI Dia 1 Belgrad Estic contenta que estiguem vius, però a la vegada molt trista d'haver deixat enrere tota una vida sencera. La meva germana ha fet una molt bona feina acollint tantes persones que han hagut de fugir i que tenen una família a la qual potser no tornaran a veure mai més. Me'n sento orgullosa. Ara mateix em recordo d'en Muris i ploro. Dia 2 Belgrad Cada cop que entrem en un lloc la gent ens pregunta si som refugiats, jo no ho vull dir perquè, ara, un refugiat és un musulmà. Per això he canviat els noms dels meus fills, només per intentar protegir-los, ja que Asmir i Eldar són noms musulmans. Dia 3 Belgrad Estava molt preocupada, no arribaven notícies d'en Muris i tampoc a la televisió sortia res sobre ell. Fins que avui ha trucat un amic de la meva germana dient que havia vist en Muris viu. Amb aquesta última notícia, torno a tenir moltes esperances.
notícia, torno a tenir moltes esperances.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra + (DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us vol …
DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.
”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els escriptors de Domland + (DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA N …
DIÀLEG ESCENIFICACIÓ: QUAN LA MARE DE LA NEUS CONEIX EN LLUÍS ESCENA 1 (En Lluís va caminant pel carrer i envia un missatge a la Neus preguntant-li si baixa) ESCENA 2 (Mentrestant, a casa de la Neus, la seva mare està regant les plantes) - MARE: Oh, lai la, la masovera la masovera, oh , lai la, la masovera se'n va al mercat, oh la... Oh déu meu quin noi tan ''guapu'' tu! Quin noi tan "apuestu" eh! ESCENA 3 (En Lluís es dirigeix cap al portal de la Neus i pica el timbre) ESCENA 4 (La Neus s'està maquillant) - NEUS: Deu ser en Lluís! Digueu-li que ara baixo... ESCENA 5 (La mare i la tieta de la Neus es troben al menjador) -TIETA: Qui ha dit qui és? -MARE: El Lluís! Oi, és veritat vaig a obrir-lo, eh, ara vinc. -TIETA: Però no ha dit la Neus que baixava? -MARE: És igual, però és que tinc unes ganes de ''conèixe'l'' tu, estic tan emocionada! Vinga... ESCENA 6 (En Lluís i la mare de la Neus parlen per l'intèrfon) -MARE: Sí? -LLUÍS: Hola sóc en Lluís, que baixa la Neus? -MARE: No, no, puja puja ''xato'' que et vull conèixer eh! Puja puja. -LLUÍS: D'acord! ESCENA 7 (En Lluís pica l'ascensor cantussejant) ESCENA 8 (La mare obre la porta al Lluís i es dirigeixen cap al menjador) -MARE: Hola Lluís! Bona tarda! -LLUÍS: Hola, bona tarda. (es fan dos petons) -MARE: Passa passa maco, passa. -LLUÍS: On està la Neus? (neguitós) -MARE: La Neus ara vindrà home que s'està maquillant, eh! -LLUÍS: Ah, d'acord. -MARE: I què, i tu i què, i tu com estàs? -LLUÍS: Jo? Bé. -MARE: Molt bé? -LLUÍS: Sí... (una mica tallat) -MARE: Sí. Què, has vingut amb moto? -LLUÍS: Sí -MARE: I què, hi ha molt de camí de Vic fins aquí? O què? -LLUÍS: Eh... Sí bastant -MARE: Bastant no? -LLUÍS: Sí.. -MARE: Però has "pillat" caravana o hi havia... (sense saber com acabar la frase) -LLUÍS: No, no ha anat ràpid, he vingut ràpid. -MARE: Ha anat ràpid... Vinga va , vinga va pren "assientu" (oferint-li la butaca) Estigues tranquil·let i d'aquí poc ja vindrà eh! -LLUÍS: ''Vale''... (sense esma) ESCENA 9 (La mare, en Lluís es troben ara al menjador) -MARE: Mira Lluís, et presento la meva germana (agafant la mà de la Laura). Vinga bonica... -TIETA: Hola, com estàs? -LLUÍS: Encantat. (es donen la mà i es fan dos petons) -MARE: Què... Ay què guapo que ets eh xato... Que vols prendre "algo"? Espera espera que et porto unes galetes que he fet al forn eh! -LLUÍS (tartamudejant): no fa falta, gràcies... -MARE: No fa falta? Home però hauràs de menjar, no? Tens gana, no? Amb tant de camí, amb tant de moto... -LLUÍS: "Buenu" va -MARE: "Buenu" va home... -LLUÍS: D'acord! -MARE: D'acord! ESCENA 10 (En Lluís i la tieta es troben ara sols al menjador) -TIETA: I tu qui ets? El xicot de la Neus? (amb ganes de saber-ne més) -LLUÍS: Sí, "buenu", es podria dir així. -TIETA: I què tal? Com aneu? (insistint) -LLUÍS: Bé... (lacònic) -TIETA: "Pues" feu bona parella eh! -LLUÍS: Gràcies... (avergonyit) (La mare apareix al menjador amb un plat de galetes) -MARE: No siguis modest, home! Te vinga va, et porto unes galetes "recien" fetes del forn tu! Amb xocolata, eh! -LLUÍS: D'acord... -MARE: Prova, prova! -LLUÍS: Moltes gràcies... -MARE: De res, guapo, de res (passant-li el braç per l'espatlla) ESCENA 11 (La Neus s'ha acabat de maquillar i entra al menjador, trobant-se tots tres de xerrameca) -NEUS: Mama? Com que l'has obert? (enfadada) -LLUÍS (quasi inaudible): Hola... -MARE: "Buenu" noia, bé l'havia de conèixer no? No l'havia vist mai... (justificant-se) -LLUÍS (cap a la Neus): Hola. (amb un somriure als llavis) -NEUS (cap al LLuís): Hola. (exactament igual) (Es fan un petó a la boca com si res) -MARE: Oh... oi ... ai que m'emociono eh! (passant-se la mà per el front) -NEUS: "Buenu" marxem. (tocant el braç de la seva mare) -MARE: Marxeu? Marxeu ja? "Buenu" va doncs va va aneu tranquils eh! Ei, Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil que estic aquí al costat! -LLUÍS: Val. D'acord! (decisiu) -MARE: I Neus, qualsevol cosa em truques al mòbil eh! -NEUS: Sí sí. -MARE: "Buenu" "buenu" (tocant l'espatlla del Lluís) -LLUÍS: Val! -MARE (tancant la porta): "Buenu " que vagi bé eh xatos, ja ens veurem després adéu adéu. Ai, "buenu" "pues" ja està eh, ja està ja està. Ai, ja es va fent gran la meva filla eh, es va fent gran ja eh! Com passa el temps tu... ESCENA 12 (La mare entra el menjador i s'asseu a la butaca) -MARE: Ai, doncs ja està xato ja està! Què, fan bona parella eh! No em diràs que no eh! No em diràs que no! (picant la cama de la seva germana per reclamar-li l'atenció) -TIETA: Sí sí és maco el noi eh! -MARE: És molt maco tu, es veu que és molt bona persona. Ai tant de bo duri molt tu! Estic tan contenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.
tenta! (donant una palmellada) FI. PÍFIES.)
Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Bervi + (David Galvez es un autor i articulista and …
David Galvez es un autor i articulista andorrà que ha publicat diversos articles en diferents diaris com "Bon dia Andorra" o "Diari d'Andorra". Va neixer a Vilanova i la Geltru l'any 1970 pero te la nacionalitat andorrana. Va publicar el seu primer llibre anomenat Cartes Mortes l'any 2014 amb l'editorial Males Herbes, un any despres va publicar el llibre que hem treballat, Res no es real.
llibre que hem treballat, Res no es real.)
Activitat sobre Res no és real de l, pels Bervi + (David Galvez es un autor i articulista cat …
David Galvez es un autor i articulista català de nacionalitat andorrana. Va neixer a Catalunya l'any 1970 a Vilanova i la Geltru, ha publicat diversos articles i relats periodics a diferents diaris de Andorra com ''BonDia Andorra'' o ''Diari d’Andorra''. Va publicar el seu primer llibre (Cartes Mortes) l'any 2014 amb l'editorial Males herbes, un any despres va publicar el llibre que nosaltres hem llegit, Res no és Real.
que nosaltres hem llegit, Res no és Real.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint + (De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasal …
De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasalas@viquilletra.cat Assumpte: Un Gran Error Família Salas, No sé si sabeu qui sóc, però suposo que per la meva adreça veureu que sóc el responsable de l’estat de la seva filla. No penseu que em dedico a fer mal als adolescents que surten de festa per passar-s’ho bé. Al contrari, la meva intenció és que aquells moments siguin més intensos. M’he hagut de dedicar a aquest negoci de vicis per conseqüència al meu estil de vida. Sempre he viscut en aquest món de ***** i creieu-me no és fàcil sortir-se’n. Per culpa de caure en les drogues no vaig poder estudiar. Amb setze anys vaig començar a passar i a provar el meu producte. Al principi, es tractava de marihuana majoritàriament. Però, a poc a poc, vaig anar provant-les i passant-ne de més dures. L’Eva, la qual era desconeguda per mi, va arribar a les meves mans des del laboratori. M’havien fet pensar que era una nova modalitat d’èxtasis i que no faria mal a ningú. Per aquest motiu no vaig fer-ne el tast. Jo no coneixia personalment la Lluciana. Aquella nit vaig rebre molts encàrrecs i cap d’ells amb el seu nom. Tot i que, després em van comunicar que una noia estava en coma a causa de les meves pastilles. No us he escrit aquest text perquè sentiu pena de mi, només sóc el fill de **** que us vol demanar perdó. Mai podré recompensar tot el mal que he causat a la vostra família. Per això, no em cansaré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca
ré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca)
Activitat sobre Final alternatiu sobre el llibre d'M, pels Wonderbook + (Deixem el link de l'activitat aqui: http://www.youtube.com/watch?v=ht3EcgXGA-4)
Activitat 2 sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra + (Descripció de Flanagan Nosaltres anem a …
Descripció de Flanagan Nosaltres anem a fer una descripció del punt de vista d’un amic de Flanagan. Bon dia Pere, nosaltres som els Flanagans de Viquilletra i ens agradaria que ens feres una descripció tan sentimental com física del teu amic Flanagan. D’acord, comence. Flanagan és un xic molt simpàtic i després de conèixer Carlota es va fer menys tímid. És un xiquet alt, un poquet flac i de pell de color negre. Flanagan fa molt deport, ja que practica el futbol. Per a mi és el millor amic ja que sempre t’ajuda a tot el que necessites. Flanagan és el millor amic que he conegut mai. En l’institut, Flanagan, va molt bé ja que és un molt bon estudiant , per això crec que ha enamorat la Carlota.
per això crec que ha enamorat la Carlota.)
Activitat sobre Okupada de Care Santos, pels PimPamPere + (Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a …
Després d'anar-se'n de la casa d'Okupes a un pis de lloguer al Barri Gòtic. Va començar a treballar més en els seus quadres, va inspirar-se en altres tipus d'obres. Després de dos mesos va convertir-se en una pintora professional i va arrasar totes les seves pintures per tot el món. Tota la gent volia tenir quadres pintats per ella a les seves cases, per exhibir-los als convidats que vénen a visitar-los. La Berta va pensar a vendre els seus quadres per internet i així guanyar uns diners per a poder comprar-se'n una casa més gran, on hi hagi més espai per tenir la seva pròpia galeria d'art i per tenir més lloc per poder crear les seves obres. El primer dia, va vendre uns vint quadres, amb això va guanyar cent euros. Va pensar que això era molt poc per tot el que li costaven les pintures i fer-ho. Va trobar un home, Oriol Capdevila, que feia molts anys que estava en aquest treball. Li va aconsellar quins preus podia posar a cada quadre. Ella li va fer cas, i va començar a vendre cada quadre entre quaranta-cinc i cinquanta euros. Així va aconseguir guanyar molts diners. Tres mesos després, va aconseguir els diners suficients per poder comprar una altra casa, i va deixar el piset en el qual estava. La casa se situa a la vorera de Platja d'Aro, és una casa independent de les altres, té tres plantes i un jardí amb piscina. En aquesta casa, va poder organitzar-se bé l'espai per les seves obres. Passats quatre anys, va guanyar molts diners. Per no desaprofitar-los els va donar a una ONG d'Àfrica, per ajudar als nens que no tenen per menjar, roba ni cap recurs. Més tard, va decidir adoptar a un nen petit per poder ajudar-lo. El nen, tenia cinc mesos, era de pell moreneta, es deia Artur. El nom l'hi van posar les monges de l'orfenat, perquè significa fort com un ós. La Berta va decidir deixar-li aquest nom perquè li agradava el seu significat. La Berta va voler fer un quadre on dibuixar al seu fill, i penjar-lo a l'habitació, com a record de quan era petit. Va deixar de vendre quadres, ara només els feia per a ella. Va pensar a fer un quadre del retrat del seu fill per a cada aniversari que complia, així veia el canvi des que era petit. El nen va créixer, i va desenvolupar el seu interès per la pintura, com la seva mare. Va començar a fer quadres petits de paisatges, a mesura que va anar creixent, dibuixava quadres més complicats de fer, fins que va a arribar a dibuixar persones en 3D. La Berta estava molt contenta de tot el que l'Artur havia après d'ella, i van fer un quadre entre els dos, que van decidir enviar a l'orfenat per a veure si les monges el recordaven. Dues setmanes després, van rebre una carta on les persones de l'orfenat van contestar-li, li van dir que les monges ja no hi eren allà, però que havien contactat amb elles i van dir que sí que se'n recordaven molt d'ell. Quan l'Artur va fer els divuit anys va decidir anar-se'n a estudiar a l'estranger, i la Berta va conèixer un home amb el qual es va casar. L'home era alt amb els ulls blaus, el cabell ros i un somriure molt bonic. Treballava en una empresa d'electrodomèstics on feia de cap i guanyava molts diners. Van tenir dos fills i uns anys després van anar-se'n a viure on treballava l'Artur i així estar tots junts.
reballava l'Artur i així estar tots junts.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels VIQUIMIM + (Després de llegir aquest llibre, la idea q …
Després de llegir aquest llibre, la idea que volem transmetre és com Lucy, l’estimada de Dràcula, va morir tràgicament a causa que el comte li va succionar la sang i la va deixar feble. Un altre aspecte que volem destacar és quan el comte va anar a Londres i Mina es va enamorar d’ell. Per donar a conèixer l’obra farem un tràiler. El nostre tagline és: L’amor mai mor
er. El nostre tagline és: L’amor mai mor)
Activitat 5 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI
’Éric no sortís mai més d’aquell lloc. FI)
Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat 3 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat 4 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels MariBerti + (Després de llegir tota la carta de l’Èric, …
Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell. Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites: -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau? -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament. -Ostres... –vaig afegir. -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista. -Mmm sí, es diu Èric... -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès - Sí. - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i seguidament se’n va anar. Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai. -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la. -És estrany, fa unes hores sí que anava... -Fa tant que espera? -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre. -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança. -I tant...I dius que... sou amics? - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts. -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell. -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa. -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to indignat. -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins arribar al punt de matar-ne una...? En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric. -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames. -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la presó... - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar. Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala, les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir. Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que ja podia accedir a la sala de visites. No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre. Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.
ue l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.)
Activitat sobre Les cròniques marcianes de l, pels El Nostre? + (Després de molt temps sense aigua a les re …
Després de molt temps sense aigua a les reserves, el pare decideix anar a la Terra a cercar una màquina que faci aigua del no res. Llavors diu a la seva família que se'n va a la Terra per anar a buscar aquesta màquina que ha sentit a dir que esta a Illinois. El dia 2 de Juny se en va cap a la terra. Quan arriba a la terra es troba la terra totalment destrossada. I es troba que a la terra només hi habiten llops gegants. A pesar dels llops, segueix la seva investigació. Va investigant a la vegada que esquiva els llops. Fa el que pot, ja que els llops no li deixen molta llibertat, però passat un temps sense esperança troba uns butlletins d'una empresa que anuncia que vendrà aquesta màquina en uns edificis molt a prop d'on ell és. Va a buscar al centre comercial on se suposava que trobarà la maquina i la troba al mig de tot el centre comercial, però resulta que aquest lloc és precisament el cau de la manada dels llops que domina aquesta zona de la ciutat. Com no vol córrer perill, ha de fer soroll amb alguna cosa, agafa una màquina de refrescos buida i la llença escales avall tot espantant els llops. Una vegada té en poder seu la màquina productora d'aigua, quan ja anava cap al coet de retorn a casa, es troba una cria de llop que havia estat abandonada per la seva família quan s'havien espantat amb la caiguda de la màquina de refrescos, pensa que no pot deixar-la allà i se l'emporta de retorn a Mart, on serà la mascota de la família.
a Mart, on serà la mascota de la família.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Nacho i Roger + (Diafebus, com és la teva relació amb Tiran …
Diafebus, com és la teva relació amb Tirant? La meva relació amb Tirant és que sóc el seu cosí, i també el seu acompayant. Sóc una persona molt important en el seu entorn, i a part de ser el seu cosí nosaltres teniem una relació molt més gran. Com veus la relació de Tirant i Carmesina? La relació entre Tirant i Carmesina, és una relació apassionada, amb molta sensualitat i amb molt amor, aquesta relació es basa en l'atracció física que sent el meu cosí Tirant per Carmesina, i jo crec que si no fos per l'insistència que va posar Tirant en aquesta relació, la relació no haguès existit. Per un altre costat, és veritat que Carmesina, a part de la seva sensualitat, també ha aportat molt esforç. Has sigut tu un factor important en aquesta relació? No, en aquesta relació entre el meu cosí i Carmesina jo no he participat, sincerament un factor important ha sigut, a part de l'amor que senten els dos, Plaerdemavida una donzella de la princesa, que ha ajudat a Tirant a entrar moltes vegades en l'habitació de Carmesina i si no fos per Plaerdemavida la relació no haguès sigut la mateixa. Hi ha hagut algun factor que hagi intentat trencar aquesta relació? La veritat és que si, aquest facotr del que parlem és una persona anomenada: la Viuda Reposada, la que cuida de Carmesina. El problema va ser quan la Viuda es va enamorar de Tirant, va intentar enganyar a Carmesina fent-li cruere que Tirant era un home fals, que no tenia vergonya i que era un traïdor sense honor i més coses que no m'agradaria dir. La Viiuda Reposada va acabar morta perque Tirant no a volia i per això es va suicidar. Tu i Estefania heu tingut alguna semblança amb la relació que tenien Tirant i Carmesina? No, la relació entre jo i Estefania ha sigut molt diferent a la relació de Tirant, nosaltres ens vam casar abans , amb la meva boda em van nombrar Duc de Macedonia, en canvi la relació de Tirant i Carmesina és molt diferent i molt més llarga. Per últim, t'ha agradat la experiència que has viscut amb Tirant? Per una part si, perquè em passat moltes aventures, molts episodis amorosos els dos, moltes batalles en les quals hem sigut guanyadors en totes i sé que poques persones podràn viure una experiència com la que he viscut jo amb Tirant, i sens dubte ha siigut una aventura impressionant. Per un altre costat, ha sigut molt dolorosa per la perdúa de Tirant, que ha estat moltes vegades a punt de morir un exemple és la lluita que va fer amb el francès Vilesermes; i a part la mort de Tirant ens a afectat moltíssim a tots sobretot a mi i a Carmesina, a mi perque era la persona que havia estat amb ell molt més temps i a Carmesina perquè era la seva dona i t'asseguro que si podria canviar el passat per evitar la mort de Tirant, tant em dona que jo tingui que perdre la vida, i una cosa, qualsevol persona que coneguès a Tirant haguès fet el mateix, perquè era la persona més agradable, honorable i respetuosa del món.
agradable, honorable i respetuosa del món.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters + (Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui …
Diari d'en Muris 14 d'abril de 1993 Avui m'he despertat pensant si seria l'últim dia de la meva vida. No em puc treure una cosa del cap: què deu haver passat amb el gabinet d'advocats on treballava? I, encara més important, què deu haver passat amb el meu company de feina? No sé si el que li vaig dir a l'Asmir va ser el correcte o no, sobre ser l'home de la casa i cuidar de tots. 15 d'abril de 1993 Una bomba ha destrossat mitja casa i el jardí, he hagut d'arreglar-ho tot. Ja fa dues nits que la casa està buida. 16 d'abril de 1993 S'ha acabat el menjar a casa, he hagut de sortir fora per trobar-ne una mica, he hagut de passar per les clavegueres, però ha volgut la pena, perquè n'he aconseguit. 17 d'abril de 1993 Tinc moltíssimes ganes de veure la meva família. Em pregunto si l'Èldar es recordarà de mi, és tan petit.. Això és una tortura.
de mi, és tan petit.. Això és una tortura.)

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines