Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre L, pels EnricJoan01  + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
  L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
  Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
• Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels ProjectX  + (M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra …
  M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra a l’habitació sense obrir el llum. Però, tot i així, M pot imaginar la vena inflada que li travessa el front. -Desperta la teva germana i veniu a la sala d’estar. He de parlar amb vosaltres. El pare crida, no parla. I M té por. S’aixeca sense sabatilles i sense mitjons i mira de veure què passa a la sala d’estar mentre fa cap a l’habitació de la seva germana. Però no veu res. No veu la mare. I se sent culpable d’ haver-se adormit. Voldria xiuxiuejar ‘’mare’’. Però no xiuxiueja res. Les mans li suaven i tot nerviós amb un pas lent va cap a la saleta on la seva mare sol cosir, I agafa unes tisores per protegir-se. Ella mig adormida, agafa la mà al seu germà, i tots dos van a la sala d'estar, però Ella quan veu la seva mare a la cadira corre a asseure's a la seva falda. El pare no veié l' M, i tot just aixeca el cap troba l’ M davant seu, amb una mirada desafiant, una cosa que mai s’atreviria a fer. Amb una aire de superioritat, el pare li pregunta tot vacil·lant. -Què penses fer amb aquestes tisores? I M respon amb el cap ben alt. -El que hauria d’haver fet fa molt de temps... L’ Ella en mig d’aquest duel entre pare i fill protesta. -Tinc son, puc tornar a la meva habitació? I la mare en un intent d’ aixecar-se de la cadira, el pare alça la mà i la colpeja a la galta, en aquell mateix moment s'escolta un crit de ràbia per part de l’ M. De cop i volta, el pare treu una pistola. M, ja amb motius per clavar-li les tisores les llença amb força al terra, per demanar atenció. I en un moment de silenci M mira la mare, plorant, després mira la seva germana petita, li dedica una somriure gratificant, i per últim mira el pare i li explica la situació. -Pare, ja no tinc quatre anys i ja no necessito que la gent em digui el que he de fer, cosa que tu mai em vas dir, però ara jo et diré el que has de fer. El pare tot estranyat el mira amb una cara de sorpresa, però M no ha acabat. -He trucat la policia, i no trigarà en venir. T’aconsello que deixis la pistola al terra i que ens deixis en pau a la mare, l' Ella i a mi. El pare aixeca la pistola apuntant al M al front, amb una cara de ràbia, i després d’ un somriure, dispara un tret provocant-li una mort ràpida. Segons després, la mare corre al costat de l’ M. Tot just l’ M cau a terra, s’escolta una sirena de policia, i el pare sabent el futur que li espera es dispara a si mateix, provocant-se la seva pròpia mort. El pare i M se n’han anat. I nosaltres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.
  altres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.)
• Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 6 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 7 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 8 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 9 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 10 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 11 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 12 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 13 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat 14 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad  + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
  Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
  qui va estar el que va pagar el meu fill?)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma  + (Mare i filla. Són les 5.17h del matí i en …
  Mare i filla. Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York. El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat. Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota. La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant. -Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa. -Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així. Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat. Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre. En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi. Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni. Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes. Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum. Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt. Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida. Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro. Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar. Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar. Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat. Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn. Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció. Com ha canviat la mamà! Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent. Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot. I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació. Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.
  e he de començar per tornar-lo a enamorar.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes  + (Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, …
  Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, ja que en aquell moment em va guanyar; en Tetxu va aconseguir persuadir-me i fer-me declinar al seu plaer. En aquell instant vaig pensar que el correcte era perdonar, ja que va ser un error, però cada cop que penso en els anys perduts, malgastats… En fi, enyorats… El que m’agradaria ara és tornar enrere i estar amb el meu pare, però com sé que és una “missió impossible”, he decidit efectuar el meu pla i venjar-me d’Imanol Larreaga Turzaiz! Un any després, sense haver tornat a comentar el tema, va sortir una conversa sobre política mentre escoltàvem Led Zeppelin. Imanol va defensar les tasques d’ETA, per tant, vaig concloure que no s’havia penedit dels seus actes, com s’ha de viure amb gent tan dolenta al món? Així que, he decidit efectuar la meva venjança i lliurar el món d’una de les seves càrregues. Sé que sona malvat, però Déu també efectuà sacrificis dels terribles. Avui dia 3 de novembre he decidit ser valent i fer-me feliç, però no vull perdre un amic com en Tetxu, per tant el pla és complicat. Només aixecar-me he anat cap a la cuina i he preparat un esmorzar molt nutritiu per fer el meu viatge fins al nord d’Espanya, on ara estan en Tetxu i el seu pare. Li vaig enviar una carta a en Tetxu per reunir-nos tots tres al camp, a prop de Lizartza, i així recordar vells temps, tots dos hi van accedir amb molta il•lusió. Ben esmorzat em vaig preparar la motxilla, hi vaig ficar: suc de taronja, galetes, un arma i fotos del meu pare mort a l’estació i de la meva infància amb ell. Mai havia preparat una motxilla així, veure-la em feia sentir que tot això no era real, que no m’estava atrevint. Em vaig pessigar i em vaig fer molt mal, així que un somni ben bé no era. *** Ja havíem pujat amb el taxi de muntanya al nostre alberg. Era bastant bonic, era un alberg molt rural, on la decoració simulava l’interior d’una casa d’obrers del segle XIX. Un cop deixades les maletes vam decidir anar a fer una volta pel bosquet del cantó, però vam arribar a l’altra punta de la vall. Decidírem començar a dinar ja que eren les dues i la panxa ens feia sorolls. No sé si era la gana o l’olor del menjar, però se’m queia la bava. Hi havia tres entrepans, dues bosses de patates, una truita a la francesa, una bona amanida de pasta i dos ampolles plenes de Coca-Cola. - Mmmm... Que bo! – Va dir en Tetxu. - Ho has fet tu, Imanol? – Vaig preguntar. - Doncs és clar!, t’agrada? - Vaig assentir amb el cap. – Per tu i en Tetxu m’esforço el que calgui, però la resta del món... – i va riure subtilment. Aquell comentari em va fer sentir moltes coses. En part em feia feliç que digués que l’importava, però, era realment així? I amb això de la resta del món què vol dir? Segurament es referia a la gent que considerava inferior, com el meu pare. Justament acabar de dinar, a en Tetxu li va agafar mal de panxa i havia d’anar al lavabo, així que vam tornar corrent a l’alberg. Mentre caminàvem estàvem molt callats, cosa que em va anar molt bé, ja que vaig poder crear un pla alternatiu molt més eficaç i ràpid que el que havia preparat prèviament. No sé d’on va sorgir la idea, però era semblant a una bogeria. Si tot anava tal i com ho havia planejat, n’ Imanol moriria com un personatge d’una història dramàtica, com l’Adela al final de la Casa de Bernarda Alba. Quan ja podia atalaiar l’alberg des de la llunyania em sentia com un perfecte afaitapagesos. A poc a poc ens anàvem apropant al nostre allotjament i com menys temps ens faltava per arribar-hi més mal em feia la panxa. Qui hagués pensat que un noi com jo, acabés sent un assassí? Aquesta paraula, assassí, des de ben petit em provocava angoixa, i pensar que en poques hores jo en seria un... *** Quan vam arribar en Tetxu se’n va anar directament al lavabo, mentre el seu pare buscava els prismàtics per observar les copes dels arbres buscant els ocells més estranys i colorits de la muntanya, i altres criatures insòlites. Aquell era al meu momenthavia d’ actuar immediatament, sinó se m’escaparia l’oportunitat i no podria efectuar la venjança. Al cap d’uns deu minuts, l’Imanol va trobar els seus prismàtics al fons de la bossa negra d’esport que duia per les sabates. I va dir-nos que ens esperava per fora mentre donava un tom. ALESHORES! Aleshores podia començar el pla! Vaig sentir com en Tetxu estirava de la cadena, el cor m’estava a punt de sortir del pit! Les meves pulsacions eren més ràpides que el curs d’un riu al començar la primavera, quan es desglaça i pot córrer lliurement. Havia d’actuar amb rapidesa, sense vacil•lar. Així que vaig agafar la cadira vella que hi havia al costat de l’escriptori rústic que decorava una cantonada de l’habitació, i vaig trencar el pany de la porta del lavabo a cops de cadira amb tota la força i ràbia que tenia. Sabia que en Tetxu era fort, i que sense problema seria capaç d’obrir la porta si la forçava, així que vaig agafar l’escriptori rústic i el vaig ficar davant de la porta, ja que sabia que s’obria cap a fora. Després de fer tot això em vaig quedar més tranquil ja que sabia que em donaria prou temps per agafar la pistola de la motxilla, baixar corrents i executar l’Imanol. La escala, que tenia poc menys de cinquanta esglaons, se’m feia excessivament llarga i cada cop més estreta, em sentia per primer cop, claustrofòbic... Vaig arribar a baix i el primer cop d’aire que em va acariciar la pell de la cara com una suau moixaina em va fer sentir com el rei de la llibertat. Mentre donava la volta a l’alberg, buscant l’Imanol, pensava que estaria fent el Tetxu en aquell mateix moment. Segurament no desconfiava de mi, la meva coartada era perfecta. *** Ara ja puc atalaiar l’Imanol des d’on sóc, no tinc temps per tornar enrere, preparo la pistola mentre penso en Stairway to heaven de Led Zeppelin i camino amb decisió cap a la perdició. - Ei hola noi! Pensava que estaves a l’habitació amb en Tetxu.- Aquestes paraules eren ben amistoses, però de ben segur que serien gairebé les últimes que diria.- Què et passa que no dius res? - Potser et penses que ja no me’n recordo, però ja s’ha acabat el meu temps de l’oblit. Ara et toca a tu patir.- Dic mentre trec la pistola de la motxilla i mantinc la mirada fixa en ell. - Què està passant?, Carlos... - Ei! Carlos, papa! No us imagineu el que m’ha passat! Estava al lavabo quan de cop i volt...a... – En Tetxu, no sé com ha arribat, no estava previst.... - Corre Tetxu fill! - Carlos... Què fas?! Estic indecís, mai m’he sentit així abans en la meva vida, el cap em dóna voltes, tinc ganes de vomitar. A qui disparo? A en Tetxu? A l’Imanol?... A mi?... Em suen les mans, he de tenir sang freda.... PUM!
  les mans, he de tenir sang freda.... PUM!)
• Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K.  + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
  Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana buscant-hi alguna cosa nova, algun petit detall que se li hagués passat per alt, però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisis alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle, Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte, el móbil sonà i els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se ell mateix dels camps de maduixes?
  lvar-se ell mateix dels camps de maduixes?)
• Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels J.udith K.  + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
  Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana, buscant alguna cosa nova, algun petit detall que se’ls hagués passat per alt. Però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisi alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte,un móbil soná y els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se a ell mateix dels camps de maduixes?
  ar-se a ell mateix dels camps de maduixes?)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Grela8  + (M’havia costat molt agrupar les meves cose …
  M’havia costat molt agrupar les meves coses en tan sols una maleta. Llavors era diferent que passar de casa a ca la iaia. Ara havia de preparar-me per una vida nova, no se ni on, ni per a què. “Només el necessari, Andrea”. Des de la cua d’embarcament es veia el cartell “Barcelona-Nova York”. Van ser 9 hores que ni fu ni fa. Estàvem el Diego, la mamà i jo asseguts a la part del mig de l'avió. El temps que no vaig passar dormint, vaig estar escoltant música del meu grup preferit i pensant en el que m'oferiria el futur allà, on hi estava a poques hores. Els papàs, bé, no!, la mamà i en Diego, a penes arribaren estarien en un pis i ja fent el preparatius de l’exposició. A mi aquella idea m’havia semblat correcta, ja que des de sempre m’havia atret l’art. Però, òbviament no m’hi quedaria allà per la resta de la meva llarga estada. Després de recollir les maletes -la meva Sansonite beix estava intacta- vam anar a una cafeteria de l’aeroport. Allà hi havia connexió a Internet. Tampoc ho trobava molt a faltar, però ja que no em costava res… Vaig agafar el mòbil per mirar-lo i era en Jimmy. Ostres, en Jimmy! Sincerament ni me'n recordava. “Andrea! Per fi puc comunicar-me amb tu. Ho sento però he estat molt ocupat a Sarrià amb la mama. M’ha ficat a treballar, ho pots creure?” -Ostres Jimmy, quant de temps! M’has d’explicar moltes coses. Seria millor que parléssim per telèfon. -Sí, estaria bé! Et truco ara? -No, no. Et costaria un ull de la cara. No creuràs on sóc! -Eh? On, Andrea? -A Nova York, justament sóc a l’aeroport. Acabo d’arribar. -Què dius? I què fas allà? -Sincerament ni ho sé. Escolta després parlem, t’aviso quan et pugui trucar. Va pagar en Diego i vam sortir a agafar un taxi. Nova York. La diferència amb Sitges era notable. En arribar al pis vaig ficar-me a descansar, sense investigar-lo ni res. Tenia molta son i després d’hora i mitja dormint, vaig sortir de la més petita de les tres habitacions la qual seria meva, per veure bé la casa. Era un pis petit però elegant i acollidor alhora i estava a poc del centre de Nova York, a menys de mitja hora a peu. Ja tenia ganes de sortir fora, però vaig recordar-me que havia de parlar-me amb en Jimmy, vaig trucar-lo per videotrucada i va contestar a la primera. -Hey Andrea! Com estàs? -Hola Jimmy! M’acabo de despertar, estava cansadíssima. -Però tia, que hi fas allà? -Bé doncs, el curs m’ha anat fatal, i per no passar-lo, he pensat que era millor vindre aquí amb la mamà, que prepara una exposició… i veure si aquí ho puc aprofitar més. Va fer cara de sorpresa i va dir-me: -Has fet bé, crec. Tant de bo jo fos en un lloc així. -I tu què? No estudies? -Des que vam planejar l’escapada que sóc a Sarrià, hauré que tornar, sí, però no tinc massa compromís… Vaig aturar-me i pensar… de cop en Jimmy va veure'm i va dir-me en el que pensava i ‘’estàs pensant el mateix que jo?’’. Segurament coincidíem en el pensament; que bé estaria tenir alguna persona en aquesta petita aventura. -Et semblaria si hi anés, amb tu? Vaig dir-li què sí, és clar. Què bé, estava molt contenta! En parlaríem més endavant per acordar les dates i allò. Vaig apagar el portàtil després de parlar amb en Jimmy i vaig veure una nota a la nevera on deia que la mamà i en Diego havien sortit.
  deia que la mamà i en Diego havien sortit.)
• Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland  + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la t …
  NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... (Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.) CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina) MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo. CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys? MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorprèn més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo! MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria... (es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo) CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo. MARTINA: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en que parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
  rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
• Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland  + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la t …
  NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretèn seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i en Martí. CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis disfrutat, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se al Martí) MARTÍ: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no em dormo. CLAUDI: Vaja noi... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa més de tres-cents anys? MARTÍ: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, posseu-vos ben còmodes que començo! MARTÍ: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martí! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo i tornant-lo a reproduir. Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans. MARTÍ: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTÍ: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTÍ: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTÍ: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en què parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
  rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
• Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Les Stewart  + (NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va …
  NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va néixer en un gran hospital al Canadà. Sempre ha estat una noia a qui li agrada estar amb els amics a casa jugant. Quan era petita sempre deia que volia ser astronauta i anar a viure a la lluna. El somni se li va esvair quan els seus pares es van separar quan ella tenia quatre anys. El que la Fiona no sap és que des que tenia sis anys té un germà. Se’n va anar a viure amb la seva tieta perquè la dona dels seu pare no podia saber que havia tingut un fill amb la mare de la Fiona. Van fer veure que aquell nen era el fill de la seva tieta, la Lily. No era de les populars de l’escola; eren un grup de cinc nenes i quatre nois que sempre anaven junts. Es van conèixer millor quan van anar tot junts a dir a la seva professora, la senyora Marie, que la Katie, en Mark, en Phill i la Jasmine no paraven de dir-li coses dolentes perquè no anaven amb ells. Des d’aquell día van fer-se amics i van estar durant tots els dies seient junts, anant al pati junts. Desprès de l’escola sempre anaven al parc a menjar-se tots el mateix gelat… Però això un dia va canviar quan l’Àlex i la seva germana Anna, que estaven el grup van marxar a viure a Nova York ja que la seva mare va aconseguir un treball. A partir d’aquell dia van començar a separar-se poc a poc; alguns es van canviar d’escola abans d’acabar sisè, i els altres es van anar distanciant poc a poc. Quan van acabar sisè els pocs que quedaven van anar a diferents instituts de la ciutat. La Fiona va conèixer la Lacey, la seva millor amiga, el primer día d’institut. Era nova i no coneixia a ningú. Va estar parlant durant una bona estona amb el director per a que li ensenyes una mica com anava l’institut i els horaris. El primer dia li tocava música, , allà va conèixer a la Lacey; estava asseguda sola al final de la classe i va decidir anar amb ella. Des d’aquell dia són inseparables.
  b ella. Des d’aquell dia són inseparables.)
• Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Els romàntics  + (No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic s …
  No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic supervivent de la meua família. Va ocórrer ràpidament però us ho vaig a contar el millor que puga. Ara tinc setanta anys, vaig sobreviure a la guerra que tot el món coneix, la Segona Guerra Mundial. La meua dona va morir el mes passat i he decidit escriure la nostra història com a record. Jo abans tenia una dona intel·ligent, bonica, amable... però sempre diuen que les coses canvien i mai millor dit. Era l'any 1955, feia deu anys que la guerra s'havia acabat. Estava en una cafeteria i la vaig vore tota enfadada amb el cambrer que no li havia posat el café com a ella li agradava, segons ella li faltava sucre i no tenia la textura indicada. M'hi vaig apropar per tranquil·litzar-la i em va propinar una nyespla a la galta. Després va vindre i em va demanar perdó, poc a poc ens vam anar fent molt amics fins arribar a enamorar-nos. Era estiu i era per la vesprada, els seus cabells rulls em feien cosquerelles en la galta, ens donarem el nostre primer bes. Un any més tard vaig conéixer una altra dona en un pub, era molt simpàtica i em va agradar des del primer moment, però això no estava bé, perquè jo tenia dona i no podia decebre-la, però això era inevitable: m'havia enamorat. Uns mesos després ens vam casar sense que la meua dona s'assabentara. La meua nova esposa era nazi i em contava històries sobre el nazisme fins que em vaig fer un d'ells. Em va convèncer per a què matara la meua altra dona, i així vaig fer, la vaig matar i el pitjor és que no me'n vaig penedir. Estimava més la meua nova dona. Varem tindre tres fills molt bonics. Podria seguir contant la meua història però es faria massa llarga i no vull avorrir-vos amb la meua tràgica història.
  avorrir-vos amb la meua tràgica història.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo  + (No recordo ni on ni com. Només sé que aque …
  No recordo ni on ni com. Només sé que aquesta malaltia m´ha canviat la vida radicalment. Tot començà pel meu setè aniversari. Aquell matí estava trucant totes les famílies convidades. Vivíem al nord d'Alemanya. La nostra casa era tan gran que hi podia convidar a tota la classe. Però aquell any no va ser així, només vaig convidar als meus amics i amigues, incloses les seves famílies. Les primeres en arribar van ser les bessones Renata i Anna. Una de les sorpreses que més em va agradar va ser la visita del meu oncle Bimfred a casa. Ell vivia al sud de la ciutat i pràcticament no el veia mai. Ja era l'hora de dinar. Per postres, la meva iaia va portar-nos un pastís típic d'Alemanya. Ella sap que m'encanta ! Després de bufar les espelmes, vaig tallar el pastís. El meu pare es va oferir per talla-ho perquè jo no hem fes mal. Jo no vaig fer-li cas I vaig fer-me un tall al dit. Mai no havia vist tanta sang ! Els meus amics cridaven i ploraven de la por. Jo en canvi , em vaig desmaiar. En obrir els ulls, em trobava estirada sobre un llit que es movia per un passadís amb la meva mare plorant de fons. A la tarda, un metge va donar-me la notícia: tenia la SIDA. No entenia res. Més tard, aquell metge tan simpàtic m'explicà que tenia una malaltia que m'acompanyaria tota la vida. Va explicar-me que en una transfusió de sang que van fer-me de petita, per accident van passar-me la SIDA. Vaig espantar-me molt, va continuar dient-me que era contagiosa i incurable. Abans de dormir, el meu oncle va portar-me crispetes. A la capsa hi havia una etiqueta que hi posava "Crispetes per la Norma Schweizer". Vaig menjar-les amb un somriure enorme agraint-li la visita i el detall. Des de llavors sempre esmorzo crispetes. Quan tenia dotze anys, els meus pares em van dir que aniríem a Catalunya perquè el meu pare havia trobat treball allà. Mentre viatjàvem, vaig sentir molta nostàlgia pel meu país, pels meus amic, per la meva escola, per la meva casa, per la gastronomia... Era conscient que no tornaria a anar-hi i vaig entristir-me molt. El primer dia d'escola estava molt nerviosa. En entrar, em va presentar una senyora a la que seria la nova classe. Tothom em mirava i jo no sabia com reaccionar a tot aquella atenció. Una noia molt amable, va oferir-me el lloc del seu costat. Aquesta noia es deia Mireia i va ser la persona que més va ajudar-me a superar els quilòmetres de distància que em separaven d'Alemanya.
  de distància que em separaven d'Alemanya.)

• Activitat 27 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (No és una activitat escrita.)
• Activitat sobre L, pels Emma-Marina  + (No és una activitat escrita.)

• Activitat 2 sobre Assassinat a l'Orient Express de l'autora Agatha Christie, pels Thewindows  + (Nosaltres farem el comentari de les feines …
  Nosaltres farem el comentari de les feines fetes pel grup Blackingdom El grup a criticar, té uns quants problemes. La primera cosa que té són faltes d’ortografia greus, males conjugacions verbals, signes de puntuació on no toquen i, de vegades, n’hi ha massa. També hi ha algun moment en què canvia de sobte de tema. Està parlant d’una cosa i la talla per parlar d’una altra qüestió. El vídeo de presentació no sembla gaire seriós. No hi ha un to gaire adequat, se senten rient de fons... L’objectiu del vídeo és presentar-se personalment i aquest objectiu almenys s’ha realitzat. Es vocalitza bastant bé al parlar i s’entén. En el fons, sembla que han treballat prou bé. Però sempre hi ha aspectes a millorar. Són petits errors que no afectaran gaire en la nota.
  errors que no afectaran gaire en la nota.)
• Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra  + (Nosaltres som els flanagans de viquilletra …
  Nosaltres som els flanagans de viquilletra i volem donar la nostra opinió del llibre “El diari vermell del Flanagan”. De què tracta? Aquest llibre va d’un xic anomenat Joan Anguera però pels seus costums detectivescos l’anomenaven Flanagan. Un dia va conèixer una xiqueta anomenada Carlota , que li proposa escriure un llibre amb els seus coneiximents sexualts ja que a Flanagan quan es posa a investigar li agrada molt. Què ens aporta el llibre? Aquest llibre ens ensenya molt sobre el sexe i la importància de posar-se protecció al practicar-ho. Aquest llibre té diferents personatges: Flanagan és un dels protagonistes Nines Carlota Coret Opinió A nosaltres ens ha agradat bastant el llibre perquè ens ha ensenyat coses importants sobre el sexe i el llibre no té molta dificultat i és entretingut.
  e no té molta dificultat i és entretingut.)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les extraterrestres  + (Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, …
  Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, volem fer una activitat col·laborativa sobre l'activitat “carta a l'Alba” del grup dels Independents. Aspectes positius i negatius: Comencem pels aspectes positius: creiem que aquesta activitat està ben realitzada i ben redactada, les idees estan ben expressades, el text realitzat per aquest grup és bastant convincent i podria ser real. També transmet molts sentiments emotius. Ara destacarem els aspectes negatius d'aquesta activitat: pensem que repeteixen diverses vegades diferents paraules, com per exemple els mots ''morir'', ''recordo'' i els seus derivats. Creiem que l'extensió del text podria ser més llarga, ja que es veu una mica curt. Nosaltres hem fet una carta responent a la que va escriure el Dídac del grup dels Independents. Estimat Dídac, Ja sé que no estàs entre nosaltres, però et sento amb mi al meu costat. Ara que tu no hi ets, em sento més sola en aquest món tan gran. Sé que tinc el Mar al meu costat, però sense tu no és el mateix. En Mar ha crescut molt des que ens vas deixar; ara té set anyets i quan sigui més gran em plantejaré tenir un altre fill per a continuar amb l'especie com vàrem fer tu i jo. Sé que per molt lluny que estiguis estaràs vigilant-nos, perquè encara ens tens al teu cor. Dídac t'estimo t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .
  o t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .)
• Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful  + (Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, A …
  Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, Asmir, Som la Paula i la Zoe, t'escrivim des d'Anglaterra perquè estem estudiant en un col·legi. T'escrivim perquè d'aquí a dues setmanes serà el teu aniversari i et volíem desitjar moltes felicitats encara que la situació no sigui la millor. Asmir, has de ser molt fort i valent. Records a tothom i molts petons, Paula i Zoe
  ords a tothom i molts petons, Paula i Zoe)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Ausiasmarquians  + (P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agr …
  P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agraïm que ens hagis cedit una mica de temps per a nosaltres, ja que estavem molt entusiasmats en fer-te unes preguntes. Primer de tot, per que es Tirant l'amor de la teva vida? R: En primer lloc, tinc que dir que no ha sigut cap molestia citar-me amb vosaltres. Doncs per mi, Tirant es un ésser d'un altre món. La seva manera de parlar, la seva bellesa tan exterior com interior, la seva valentia per haber arribat a ésser caballer i l'honor que atesora, fan que m'hagi enamorat d'ell. P: On vas coneixer a Tirant? R: El vaig coneixer a Constantinople, quan va arribar de la última guerra que habia guanyat. Hem va semblar un home molt impetuos a primera vista. P: Com va ser la relació amb Tirant? R: La definira com: Inesperada. Quan el vaig veure per primera vegada, no m'imaginava coneixer-lo de la manera que ho vaig fer. Vam passar per coses bones i dolentes, i vam lluitar pel nostre amor fins al final. La passió era una forma de vida per a nosaltres. P: També vau passar moments critics... Com quan es Tirant es va anar a la guerra. R: Va ser un punt de inflexió molt important a la nostra relació, per que en el moment que es va anar vaig sentir un intens dolor i vaig estar dies donant-li tombs al cap sobre que fer en la nostra relació. P: El punt mes cruel de la historia pero, va ser quan va morir de camí cap a casa, que vas sentir? R:Dolor, ganes de suicidar-me, de plorar a cada instant. No em vaig poder despedir d'ell com debia, i em va fer molt de mal no poder dir-li tot el que sentia a la cara. P: Bueno, gracies per haber-nos escoltat i haber respos les preguntes, que tingui un bon dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.
  n dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Maranda  + (POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS …
  POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS? En una escola de Barcelona s'està impedint que una noia portadora de la SIDA rebi l'educació que li correspon per dret. Avui a l'escola, s'ha continuat parlant del tema de la Norma. Per a mi personalment aquest tema és molt delicat, perquè aquestes malalties no s'han de jutjar així com així. És a dir, jo com a professora no em sembla correcte que la Norma hagi de deixar els estudis. Jo em queixo ja que no és manera d'anar dient que la malaltia de la Norma, en aquest cas, la SIDA, impedeixi que la Norma tingui una bona educació. Si totes les escoles fossin com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA
  n com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA)
• Activitat 2 sobre Antologia poètica de l, pels Ronarela  + (PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que e …
  PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que esteu en el cel,<br /> siguin aprovats els nostres exàmens,<br /> apugin els professors les nostres notes,<br /> faci’s cas del que diem<br /> així com nosaltres fem cas dels nostres superiors.<br /> El nostre pa de cada dia<br /> doneu-nos-el gratuït a la cafeteria,<br /> perdoneu les nostres protestes<br /> aixì com nosaltres perdonem<br /> les dels nostres professors<br /> i no deixeu que ens posin cap expulsió<br /> ans advertiu-nos si estan a punt de posar-la,<br /> amén.
  an a punt de posar-la,<br /> amén.)
• Activitat 2 sobre El Cafè de la Granota de l, pels Vilanova1973  + (Paraules des d’un oliver Pere, Com va p …
  Paraules des d’un oliver Pere, Com va per la presó? Ja has fet nous amics? T’aconsello que els tractis bé, perquè per aquí a la vila, tothom ja sap que ets un lladre. Mai m’hauria esperat això de tu, el meu gran amic fidel amb qui he compartit mitja vida; però les persones canvien, algunes més que altres... Per cert! Què tal el menjar? Bo, oi? Els cigrons són de la meva botiga. Ja he dit als guàrdies que et tinguin en consideració a l’hora de fer-te els plats; suposo que robant menjar dels altres devies passar gana. Gràcies als teus actes, el jutge ha declarat que estaràs tancat a la presó de Mequinensa durant vint mesos. Quina alegria! No et preocupis, tampoc és tant de temps, i ja vindrà algú a visitar-te, suposo...! Les olives que em vas collir estan molt bones, i l’oli... per llepar-se els dits! No m’hauries de tenir enveja, però; jo he de treballar cada dia, guanyar diners i ocupar-me de la meva família. En canvi, tu, només cal que mengis i dormis. Quina sort, xiquet! La teva dona està molt bé. No sé si sabies que per casa teva ronda un noi... deu ser el germà de la Bassilissa, vés a saber. Es tenen molta estima, sembla. Els he vist un parell de vegades entrar a casa teva. Deu fer molt temps que no es veuen, perquè tot a l’estona estan juntets i fent-se carícies. L’altre dia vaig anar a sopar a casa teva, i vam estar parlant amb els dos, de tu. La Bassilissa em va confirmar que la recol•lecta era idea teva, que ella no tenia cap instrucció teva, i que s’estava plantejant el divorci mentre estàs a la presó. També creu que l’oli està boníssim... li he regalat un setrill ple. Bé, no vull ser pesat. Gaudeix del que et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.
  ue et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.)
• Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels The Wassels  + (Pare nostre que esteu en el cel, Sia augme …
  Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentada la nostra nota, Vingui a nosaltres el temps de vacances, faci’s un xic la nostra voluntat Així com la d’aquells que retallen. El nostre aprovat de cada dia Doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui, Perdoneu els nostres pecats Així com nosaltres perdonem Els dels nostres professors, I no ens deixeu caure a les mans del ministre Wert, Ans aviseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén
  iseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén)
• Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes  + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
  Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
  , ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les anònimes  + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
  Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
  , ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels TheManis  + (Per fi era estiu, ja s'havia acabat el cur …
  Per fi era estiu, ja s'havia acabat el curs. Ara tenia molt de temps lliure, així que vaig decidir anar a París amb ma mare i el seu amic el pintor a visitar als museus d'art i a ajudar-los a prepara la seva pròpia exposició. A casa tot ja estava més calmat i els problemes amb els xalets ja estàvem solucionats, però mentre no tornessin a casa era millor marxar per no coincidir amb el meu pare i la seva horrible advocada, la Hortènsia. Un cop a Paris ens vam instal·lar en un hotel molt luxós just al centre de la ciutat. La meva mare estava molt ocupada organitzant la exposició i el pintor semblava un gos: la seguia a tot arreu. Jo tenia moltes hores lliures en les que estava a l'hotel amb el portàtil parlant amb el eu germà per saber com anava per Sitges, fins que un dia vaig decidir sortir al carrer, encara que fos sola, per visitar i passejar per aquesta meravellosa ciutat. Tot caminant per un porc just al costat de la torre Eiffel em vaig creuar amb un noi alt i morè, i em vaig posar tant nerviosa que em vaig entrebancar i vaig caure. El noi, que anava sol, va venir corrent a ajudar-me. Per sorpresa meva, el noi era català, però havia vingut de visita amb els seus pares a Paris, ells estaven pujant a la Torre Eiffel, però ell tenia vertigen i no es va atrevir a pujar-hi .Vam estar parlant una bona estona, fins que els seus pares van baixar i va haver de marxar amb ells, però vam intercanviar telèfon i vaig tornar a casa molt contenta. Entrant a l'hotel no me'n vaig recordar de picar a la porta i la vaig obrir amb la còpia de la clau de l'habitació que ens havia entregat el recepcionista, i per sorpresa meva vaig trobar al pintor i la mare fent-se petons al sofà, i just quan em van escoltar es van donar la volta espantats, i jo em vaig quedar plantada allà al mig de la porta, sense saber què fer ni com reaccionar, així que vaig donar mitja volta i vaig sortir de l'hotel corrents amb la meva mare darrere, vaig anar al parc de la torre Eiffel i vaig trucar al noi que acabava de conèixer, i li vaig preguntar si el podia veure. Ell va contestar que si, i al cap de deu minuts ja es trobava al meu costat. Vaig apagar el mòbil a causa de que la meva mare no parava de trucar-me i enviar-me missatges, i he de reconèixer que em feia na mica de pena, però no tenia ganes de parlar amb ella. El noi era encantador: era molt amable i atent, característiques que ens agraden a les noies. Tot i que només feia un parell d'hores que ens coneixíem, li vaig explicar el que em passava, ja que ell em transmetia molta seguretat. També ell em va explicar que vivia en un poblet a prop de Sitges la qual cosa em va deixar il·lusionadíssima, alguna cosa em deia que ell era el noi indicat... Quan em vaig veure amb cor, vaig tornar a l'hotel per parlar amb la meva mare. En arribar a l'hotel em vaig trobar a la meva mare al sofà, però el pintor havia marxat, i ens vam posar a parlar: -Andrea, filla, ho sento... -Què vols que et digui? Com li pots fer això al papa? -Però que no veies les evidències? Pensava que ja ho sabies! -He de reconèixer que ho vaig veure un dia al passeig del mar amb ell, però no m'esperava que arribés a passar això! -Filla, ell m'entén, és un bon home. A més, amb el teu pare teníem problemes com deuries suposar, i el pintor em va ajudar en tot moment, però el que va ser la gota que va tombar el vas va ser trobar-me el teu pare petonejant-se amb l'Hortènsia. Espero que ho puguis entendre Andrea. -Mama, ho sento, no sabia res d'això, però no sabia com reaccionar quan us he vist. Després d'aquesta xerrada amb la mama els dies van anar passant, la exposició va ser un èxit, vaig tornar a quedar un altre dia amb l'Andreu (el noi morè) i al cap de pocs dies vam tornar a casa. Quan vam tornar a casa les coses estaven molt estranyes: els pares no es parlaven i gairebé no esteven a casa. Fins que un dia van decidir que es divorciarien, fet que em va fer molta pena. Els mesos van anar passant, i vaig començar a sortir amb l'Andreu, però no ens veiem gaire al estar una setmana amb la mare i una altra amb el pare, però no em queixava. Se'n podia dir que, en general, em sentia feliç.
  odia dir que, en general, em sentia feliç.)
• Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla  + (Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva …
  Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva classe i hem decidit escriure't aquesta carta per dir-te que et trobem molt a faltar, per això cada dia, a l'hora de l'esmorzar, mengem crispetes. El dimecres passat no vem entrar a la classe perquè volíem manifestar-nos en favor teu, perquè nosaltres estem al teu costat i fins i tot els professors. La Glòria ens va fer una petita xerrada explicant-nos coses sobre la SIDA i ara tots sabem que només es contagia per sang. També sabem que per a tu és difícil enfronta-hi, però nosaltres farem el possible perquè tornis al nostre costat i volem que tornis. Petons, LA TEVA CLASSE
  LA TEVA CLASSE)
• Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels ALPAMAJU  + (Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: …
  Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: Filla petita Paula: Filla mitjana Marta: Filla gran Aleix (narrador): Tot comença en una casa al mig del camp on hi vivien tres filles i un pare. El pare cada matí s'aixecava d'hora per a poder anar a treballar al camp. Un dia quan va arribar a casa... (veu en off) Marta: Hola pare! (va dir la filla gran) Paula: Papii! (va dir la filla mitjana) Júlia: Appaa! (va dir la més petita) Aleix: Hola boniques... Com és que esteu tant ben arreglades? (Sorprès) Marta: Es que la mare ens ha pentinat i ens ha donat l'esmorzar! (Soroll d'intriga) Paula: Sii, la mare en sap molt de fer trenes... Júlia: Ziii Aleix: Però què esteu dient? (noia per darrere de una cortina) deixeu de dir tonteries i dieu-me la veritat. Júlia: No papi si que ha sigut la mare (amb veu de nena petita i ven decidida). Aleix: Passeu cap a l'habitació, i quan pareu ja de dir tonteries torneu a sortir. (Soroll) ( I les tres van cap a l'habitació) Aleix (narrador): Un cop van sortir de l'habitació van anar al carrer i la gent... Gent del poble: Però noies com es que aneu tant maques? (les tres diuen la mare la mare!!) Aleix (Ramona): (li diu a la Marcè) Com que la mare? Si està morta!!! (les nenes tornen a casa)
  (les nenes tornen a casa))
• Activitat 2 sobre Redacció de l'autor Quim Monzó, pels ELS AAAH  + (Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Aless …
  Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Alessio Mare: sac-Adahia Tieta: Alba Polícia: Alba Professora: Adahia Escena: La mestra és a casa seva corretgint redaccions dels nens de primer de primària. -Què vaig fer diumenge... ...Diumenge va ser un dia de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la mamà. Vam passejar tot el matí i jo vaig demanar crussants. Després vam veure flors, i n'hi havia de tots els colors. I el papà va comprar un diari al quiosc. També vam mirar aparadors i el papà li va di a la mamà que s'afanyés. El papá llegia el diari tota l'estona i jo vaig dir-li que em deixés mirar els dibuixos i em va deixar mig diari i em va dir que no el fes malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamá li va dir que ja n'estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint i la mamà el va insultar i després era com se li'n sabes greu, i em va besar i després, mentre la mare era a la cuina preparant l'arròs, el papà em va dir que no li'n fes cas. Després, a la tarda, van venir els tiets, amb el cosinet i els tiets es van posar a parlar a la sala, amb els papàs, i a prendre cafè, i el cosinet i jo vam anar a jugar al jardí, i hi vam jugar a màdelmans i amb un futbolí i a la pilota, i amb el camió de bombers, i a guerres d'astronautes, i el cosí es va posar molt tonto perque no sap perdre, i hi vaig haver de pegar-li una bufa, i es va posar a plorar molt i molt fort, i va venir la mamá i la tieta, i la mamà va dir que què ha passat, i abans que jo li contestés, el cosinet va dir m'ha pegat, i la mamà em va donar una bufetada, i jo també em vaig posar a plorar i vam entrar tots a la sala i la mamà m'agafava de la mà i el papà llegia el diari i fumava un puro que li havia portat el tiet, i la mamà va dir-li els nens són al jardí, matant-se i tu aquí tan tranquil, repapat. La tieta va dir que no tenia importància, però la mamà va dir-li que sempre passava el mateix, que de vegades se n'atipava. Després els tiets van marxar, i quan marxaven el cosí em va fer llengots i jo també li'n vaig fer a ell, i el papà va engegar el televisro, que feien futbol, i la mamà va dir que canviés de canal, que al segon hi feien una pel·lícula, i el papà va dir que no, que estava mirant el partit i que no. Desprès jo vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés. Després de sopar em van anar fer a dormir perque ja era molt tard i vaig pujar les escales i m'en vaig anar al llit i des del llit sentia la pel·lícula i sentia com es barallaven el papàs i discutien, però amb el soroll del televisor no podia sentir ben bé que deien. Després es barallaven a crits i jo vaig baixar del llit per acostar-me a la porta i entendre que deien, però com que tot era a les fosques no m'hi veia bé, només hi havia la llum de la lluna que entrava per la finestra que dona al jardí, i com que no m'hi veia bé, vaig entrebacar-me i vaig haver de tornar al llit, amb por que vindrien a veure què havia estat aquell soroll, però no van venir. Jo sentia que continuaven discutint. Ara ho sentia millor perque es veu que havien apagat el televisor, i el papà li deia a la mamà que no l'emprenyès i la insultava i li deia que no tenia ambicions, i la mamà també li insultava i li deia que s'en anés de casa, i deia el nom d'una dona i la insultava, i després vaig sentir que es trencava alguna cosa de vidre, i després vaig sentir els crits més forts, i eren tant forts que no s'entenien, i després vaig sentir un gran crit, molt fort, i després ja no hi vaig sentir res més. Després vaig sentir molta fressa, però petita, com si arrosseguessin un mòdul del tresillo. Vaig sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores vaig tornar a sortir del llit i vaig sentir soroll a fora i vaig mirar per la finestra, i sentir fred als peus, perque anava descalç, i a fora era fosc i no s'hi veia gens, i em va semblar que el papà cavava al costat de l'arbre i vaig tornar al llit i em vaig tapar ben bé tot, fins i tot la cara, amagada sota els llençols i tot a les fosques i els ulls ben tancats. Vaig sentir que deixaven de cavar i després unes passes que pujaven les escales i jo vaig fer-me l'adormit, i vaig sentir que s'obria la porta del cuarto i vaig pensar que devien estar mirant-me, però jo no vaig veure qui em mirava, perque feia l'adormit i no ho vaig veure. Després van tancar la porta i vaig adormir-me i l'endemà, ahir, el papà va dir-me que la mamà se n'havia anat de casa i després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber que dir-los i tota l'estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.
  pega, però això ja no va ser el diumenge.)
• Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cavallers Literaris  + (Però clar va veure aquell dia i va ser el …
  Però clar va veure aquell dia i va ser el més horrible que pot passar-li a un cavaller. Jo estava quasi segur que el que em comptava la viuda reposada era mentida, com que la forma de comptar la història era un tant eloqüent, després de dir-me que ella m'ho mostraría, jo estava segur que no podría ser veritat, ja que la meua xica Carmesina era una xica de l'alta noblesa. Com deia la viuda reposada em va portar a la casa de Carmesina ocultant-me en uns banys, permetent-me veure segons ella la gesta que venia succeint des de setmanes arrere, Carmesina i el Negre jardiner consumant l'acte sexual. Després d'apreciar tal acte, vaig botar sobre el Negre tallant-li el cap d'un tall. Tot seguit vaig descobrir que no era qui m'havia dit la viuda si no la seua donzella i de que no estaven fent el que pareixia, tot havia sigut una mala jugada de la meua imaginació unida a mi ràbia. Després d'haver matat a la seua donzella, Carmesina estava paralitzada pel temor demanant-me una explicació de tot allò que havía succeït, jo li vaig contestar amb el que m'havia dit la viuda reposada, ella em va comprendre i com estava tan enamorada de la meua persona ens encarreguem de fer desaparéixer el cos. Després vaig haver d'anar-me'n a ma casa oblidant allò que havía succeït, temps després tot va transcórrer amb normalitat. Ambdós compartíem un secret que no havía de ser revelat. Després d'això, va arribar l'hora de partir en el meu vaixell, no abans de consumir el meu amor amb Carmesina, per certes causes vaig naufragar i fins ací arriba aquesta petita historia que us conta un servidor.
  petita historia que us conta un servidor.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Carnerians  + (Preguntes de la filla del rei d’Hongria …
  Preguntes de la filla del rei d’Hongria Que es sent quan et vas tallar les mans? - Que va ser un alleujament tallar-me les mans perquè no volia casar-meu al meu pare. Que es sent que el teu pare el vulgui fer l’amor? - Seria una experiència molt dolenta per mi, encara sort que em van pujar al vaixell y en van portar a una ciutat. Com et vas sentir al estar sola al mar sense ningú? - Tenia una mica de por perquè no tenia a ningú al meu costat. Com et sents al retrobar-te amb el teu marit? Per que li vas demanar als teus servents que et tallin les mans? - Hem vaig sentir normal, perquè em donava igual. - Per que no volia fer l’amor amb el meu pare. El compte de provança va ser el teu primer amor? - Si. Com et vas sentir al recuperar les mans? - Molt bé. Ya que no recordava la sensació de tocar amb les mans
  ecordava la sensació de tocar amb les mans)
• Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS  + (Presentadora -Bon dia nois i noies, avui t …
  Presentadora -Bon dia nois i noies, avui tenim aquí un invitat especial. En Carles! Carles -Hola, bon dia! Gràcies per convidar-me. Presentadora -Com estàs? Carles -Molt bé, molt bé, quina arribada més especial, eh? Una mica nerviós però encantat d'estar aquí amb tots els meus fans. Presentadora -Bé, comencem, com et va la vida com a actor? Carles -Estic una mica cansat d'aquesta professió, però és el que m'agrada, pe això, tinc pensat seguir. Presentadora - Però per què? Què passa no et paguen bé? Carles -Sí, però no tinc privacitat és això és una mica estressant. Presentadora - Ja, ja. Ho entenc. I... Què tal amb la Norma? Carles -Doncs, bé. Public -Però no li agrada la Norma, sinó que li agrado jo. Presentadora -I vostè qui és? Public -Jo sóc la Sta Fígols. En Carles esta enamorat de mi. Presentadora -Carles, això és veritat? Carles -No. Public -Com que no? Presentadora -Sta Fígols, si us plau baixi. Sta Fígols -Miri, vaig estar tot el desembre rebent cartes d'amor seves i em va demanar matrimoni. Public -oh! Presentadora - Bé, és millor que passem a la publicitat.
  Bé, és millor que passem a la publicitat.)
• Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus  + (QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico …
  QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico! Què llegeixes? QUICO: Un llibre… POL: Sobre què? QUICO: T’agraden les històries d’amor? (Surten la Marta i l’Aida amb una globus a la mà). QUICO: T’agraden les festes? (Surten la Marta i l’Aida passant-se una bola de discoteca, bufant una espanta-sogres i de fons una música). QUICO: T’agrada experimentar sentiments al llegir? (Surt la Marta rient i l’Aida plorant). QUICO: T’agraden els llibres? Doncs El diari de la Neus t’encantarà! (Mentre, apareixen uns subtítols a sota en petit: Atenció! Aquest llibre conté material que podria ferir els sentiments de la gent sensible. Abstinguis a llegir-lo si és de cor fràgil). MARTA: Hola sóc la Neus, la protagonista.. Vols saber més sobre la meva història?! Doncs llegeix el llibre. (Picada d’ullet). (Apareix a la banda dreta: Per només 9.85€ podreu gaudir d’aquest llibre i la seva història). AIDA: Hola sóc la Montse, la millor amiga de la Neus, us recomano aquest llibre perquè passem situacions típiques d’adolescents on et sentiràs identificat. (Apareix un subtítol que hi posa: Truqui al 902 30 31 32). POL: Vaig corrent a comprar-lo (Surt corrent. Al arribar a la llibreria, se la troba tancada, i afligit se’n va).
  , se la troba tancada, i afligit se’n va).)
• Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro  + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
  Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta de Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la cuida d’animals i treballava en una granja de un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt de explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que, el seu, era el únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom la volia, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre la ajudava en tot. Un matí de Desembre, Damián arribava tard al treball i amb les preses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven flors; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gracia. Quan Helena va donar-li l’entrepà, al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-se a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li, a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que tenien que buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que nomes era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim a la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. M’entres tant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va ver que, el seu marit, tardava molt en arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore a la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no o va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, m’entres que Helena estava inconscient al sòl. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un llaç a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a tomar cafè, com tots els Diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar a Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va portar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fora l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar a la xiqueta, i la va criar com si fora la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa, va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un baró i una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis. Damián i Helena.
  els noms dels seus avis. Damián i Helena.)
• Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro  + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
  Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta d'Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la curad’animals i treballava en una granja d'un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt d'explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que el seu era l'únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom l'estimava, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre l'ajudava en tot. Un matí de desembre, Damián arribava tard al treball i amb les presses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven floretes; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gràcia. Quan Helena va donar-li l’entrepà al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-s'ne a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que havien de buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que només era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. Mentrestant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va veure que, el seu marit, tardava molt a arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no ho va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, mentres que Helena estava inconscient al terra. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un nus a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a prendre cafè, com tots els diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va emportar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fóra l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar la xiqueta, i la va criar com si fóra la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un xici una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis, Damián i Helena.
  els noms dels seus avis, Damián i Helena.)
• Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Jenncar  + (Quan Sofia tenia dos anys els seus pares l …
  Quan Sofia tenia dos anys els seus pares li van apuntar a una Falla de València. Ella sempre somiava ser fallera major de València. A l'any 1902 Sofia cumplia 18 anys i els seus pares li van fer una festa sorpresa on van anar les seues amigues del col·legi i de la falla. La fallera major d'aquell any de la seua falla es va acostar per dir-li que anava a ser la fallera major de València al pròxim any. Sofia es va a possar a plorar de l'emoció perquè era el seu somni des de petita. Tots es varen a possar a aplaudir i a gritar ¡SOFIA, SOFIA! La seua millor amiga, Empar, es va possar contenta per ella, però per dins estava trista perquè ella des de sempre volia ser fallera major de València i veia injust que fora ella abans fallera major quan Empar portava un any més que ella de fallera i a més a més era de classe alta. Huit messos desprès li va arribar una carta a Empar a la seua casa de part de la Junta Central Fallera. Quan la va obrir, va llegir que havia hagut un mal entes, que ella era la fallera major de València i Sofia fallera de la Cort d'Honor. No es va possar molt contenta perquè savia l'ilusió que le feia a la seua amiga i va decidir ser la fallera de la Cort d'Honor amb ella. Així que Empar va cridar a Sofia per donar-li la roïna noticia. Al dia següent van anar juntes a la Junta Central Fallera per donar explicacions de que Empar no anava ser fallera major de València perquè anaven a ser les dues falleres de la Cort d'Honor. Al principi a la Junta no li va agradar l'idea, però desprès el van acceptar. Al final les dues acabaren contentes perquè anaven a estar al balcó disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.
  có disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.)
• Activitat sobre El corredor del laberinto de l'autor James Dashner, pels Losviquilletristas  + (Quan Thomas desperta, es troba en un ascen …
  Quan Thomas desperta, es troba en un ascensor i no recorda qui és. De sobte, l'ascensor es deté, les portes s'obren i una multitud de nois ho rep. Ha arribat al Clar, un lloc envoltat d'altíssims murs amb dos portes que tots els matins s'obren i donen pas a un immens laberint. De nit, les portes es tanquen i pel laberint circulen unes aterridores criatures anomenades laceradors. Tot el que passa en el Clar segueix unes pautes: en obrir-se les portes, alguns nois surten a córrer al laberint per buscar una sortida. Una vegada al mes, l'ascensor puja amb un nou noi, mai una noia... fins ara. Després de l'arribada de Thomas, sona una alarma i l'ascensor porta a una altra persona. És una noia, i en la nota que l'acompanya posa: "Ella és l'última. No arribaran més". Les coses en el Clar comencen a canviar, i l'única cosa en el que Thomas pot pensar és en el molt que desitja ser un corredor.
  és en el molt que desitja ser un corredor.)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats  + (Quan el Carlos estava davant del pare del …
  Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es plantà davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat una persona, es convertiria en el que tant odia. Al final el Carlos acabà abaixant la pistola, escoltà i comprengué a en Textu i li dgué que millor no es tornin a veure més, perquè seria massa complicat i estrany i penedit desapareix. El Textu estava una mica confós i un pèl estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt penedit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells. I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa. A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc. Assustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat. Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.
  molt clar que mai podrà ser un nen normal.)