Activitat 4 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Jordi Sierra i els oblidats

Activitat de tipus resposta carta sobre Carlos a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per Jordi Sierra i els oblidats del centre Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Our rules.

En aquesta tercera i última activitat, seguirem un rol una mica diferent. A diferència de les altres dues, ja fetes i presentades, aquesta nova activitat és col·laborativa. Hem decidit respondre a una de les cartes escrites per un grup d’un altre centre, on el remitent és un altre personatge del llibre, en el nostre cas, la carta era enviada des de el grup Our Rules cap a Carlos, i nosaltres els respondrem assolin el personatge d'en Carlos. Creiem que aquesta última tasca és la més innovadora de totes i la més entretinguda. El fet de poder escollir activitats d'altres centres, et permet tafanejar què fan les altres escoles i si per exemple, llegeixen el mateix llibre que nosaltres, que sempe és molt interessant. En aquesta carta, podrem veure a un Carlos molt diferent, amb una actitud molt més positiva envers Tetxu i una ment molt més oberta. Esperem que disfruteu tant o més que amb les dues anteriors! Gràcies

Escrita

Activitat escrita

Estimada amiga,

M’encanta rebre cartes teves, sempre estan plenes de mil consells i ajudes. Tot i així, t’he de confessar que no estic passant per una de les millors etapes de la meva vida. Fa realment poc de tota la història d’en Tetxu i encara estic dolgut. Va ser un cop molt fort per mi. Saber la mort tant tràgica d’un pare mai és fàcil, però sóc conscient què he de seguir endavant. És molt fàcil dir que la venjança no és la millor solució, que has de passar pàgina i començar de nou; és molt fàcil dir que has d’oblidar els mals records i quedar-te només amb els bons, però realment t’hi has de trobar. Fins que no t’hi trobes, pensar com tu ho fas, és el més senzill. Però ho has de viure, ho has de patir, ho has de plorar.

T'he de confessar que he estat pensant molt des d'aquell moment i m'he adonat que estava equivocat. Culpar en Tetxu de la mort del meu pare i sentir aquell sentiment de venjança que tenia, no era just. El seu pare es va equivocar, no ho nego, però ningú sap del cert què va passar realment. No em val l’escrit d’un diari, o unes simples fotografies, he de creure en ell, el meu amic. Tetxu i Carlos, qui ho anava a dir.

He actuat com un egoista i un egocèntric, no era conscient del què feia, però has d’entendre’m. Porto tota una vida lluitant contra la veritat, vivint en una mentida; una mentida que em pesa i em destrossa dia rere dia. Quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer en Tetxu, no vaig dubtar ni un segon que el meu objectiu era ben simple: treure-li tota la informació necessària per saber la veritat, res més. La nostra amistat, les nostres històries, els nostres problemes... per mi serien superficials. Però em vaig equivocar. Ens uneix quelcom especial que sóc incapaç de descriure’t. T’ho puc assegurar amiga, és màgic. Pensava que la meva estància amb ell seria un passatemps però m’enganyava a mi mateix. El necessitava, ens necessitàvem! El temps m’ha fet veure les coses d’una altre manera. Tens tota la raó, la venjança no porta enlloc, però el sentiment de dolor i impotència, no me’l treu ningú.

Els amics de veritat, són els que estan en els moments bons, en els moments de diversió i disbauxa, però sobretot en els moments més durs, i jo a en Tetxu, l’he enganyat. No em mereixo la seva amistat però en aquell moment, no vaig saber reaccionar. La ràbia i la impotència de no poder saber la veritat de la meva vida va fer que perdés el nord i maquinés tota la meva història, la qual no vull recordar.

Companya, he decidit canviar aquesta actitud estúpida que m’envolta i em defineix. Vull tornar a començar amb en Textu, des de zero per això només demano que li puguis transmetre el meu perdó. Per què al cap i a la fi, els records sempre romandran a la meva memòria, els petits records que tinc amb la meva família, aquells que m’omplien d’una manera màgica. Prefereixo oblidar el passat i donar-me la oportunitat de començar de nou, completament de nou.

Vull que li expliquis a en Tetxu tot el que sento i tot el que jo no tinc valor de dir-li. Perquè em sento incapaç, avergonyit, però conscient que ho he d’intentar. Per un cop no seguiré el teu consell, no deixaré de lluitar per l’amistat que m’uneix a en Tetxu, deixaré a part tots els meus impulsos i controlaré els meus propis actes. Perquè la vida és això, tant sols una cuirassa que es va formant amb experiències, errors, actituds... S’ha de saber perdonar, però sobretot oblidar. S’ha de saber lluitar, però sobretot no rendir-se. Hem d’aprendre a estimar i aprendre de l’estima.

Gràcies, amiga, pel simple fet de ser-ho, d’ajudar-me quan més ho necessito i per fer-me veure el món des de un prisma diferent, on tant sols tu ho pots veure. Espero amb inquietud la teva resposta, potser perquè també inclouràs la d’en Tetxu, que l’espero amb molt nerviosisme. Gràcies, un cop més pels teus consells. Molts petons,

Jordi Sierra i els oblidats.