Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat 17 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 18 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 19 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 20 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 21 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 22 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 23 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 24 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 25 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat 26 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante  + (El nostre booktràiler consisteix en que un …
  El nostre booktràiler consisteix en que una persona va caminant per Barcelona i va veient coses . Aquestes coses són temes relacionats amb notícies del llibre, com les prostitutes del born o les rambles... L'hem editat utilitzant el sony vegas i em afegit música mentre la persona camina.
  em afegit música mentre la persona camina.)
• Activitat sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons  + (El nostre booktràiler és una mena de resum …
  El nostre booktràiler és una mena de resum del llibre, tot i que ens hem vist obligats a fer-lo més curt del que voldríem. Està dividit en tres parts, les mateixes que el llibre: Orió, les Plèiades i Plutó, hi presentem diverses situacions en les quals es pot veure el context del llibre i la societat del moment (1799). També hi ha les escenes clau i fem ús d'una música que dóna la sensació de tensió i perill.
  a que dóna la sensació de tensió i perill.)
• Activitat sobre Dos amics de vint anys de l, pels Andrés Montero i Albert Hernández  + (El nostre llibre, Dos amics de vint anys, …
  El nostre llibre, Dos amics de vint anys, és una novel·la molt entretinguda que explica escenes de la vida entre dos autors molt importants de la literatura catalana, i de com aquests recorden les vivències passades quan s'estan enfrontant a la mort d'un d'ells. És una novel·la molt recomanable si t'agraden les obres que relatin històries, sovint amb un punt d'humor. Cal remarcar també que NO són els fets que realment van passar, simplement és una obra de Sebastià Alzamora relatant una història i agafant com a personatges dos personatges històrics.
  m a personatges dos personatges històrics.)
• Activitat sobre Enxarxats de l, pels Albana  + (El nostre treball consisteix a fer un book …
  El nostre treball consisteix a fer un booktrailer sobre el llibre escollit, en el nostre cas, sobre la novel·la Enxarxats. Sinopsi: Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d’aprofitar-se’n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d’aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d’influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la
  s, ara li sembla que intenten manipular-la)
• Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Petazetes  + (El pare és meticulós, dur i estricte, ment …
  El pare és meticulós, dur i estricte, mentre que la mare és imaginativa, afectuosa i amable. El seu pare és ucraïnès i la seva mare és polonesa, però van marxar a viure a Alemanya, El seu pare treballa en un taller de màquines i això li va com l’anell al dit perquè requereix precisió i meticulositat, unes habilitats que domina perfectament. La seva mare treballa de cuinera per a una família alemanya rica i ens encanta que sovint porti les sobres del menjar a casa.
  sovint porti les sobres del menjar a casa.)
• Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Novalians  + (El primer de tot el vostre nom? Em dic Naf …
  El primer de tot el vostre nom? Em dic Naftia d’Hongria. Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? Creia que era lo correcte. Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? No, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? Sí. Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços sabrias que pasaria? No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat.
  la decisió de Deu tot això que ma passat.)
• Activitat 6 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead  + (El primer que vam fer va ser comprar la no …
  El primer que vam fer va ser comprar la novel·la i llegir-nos-la. No va ser un treball gaire difícil, ja que el llibre és molt entretingut i és llegeix fàcilment. Un cop ens vam llegir el llibre, vam començar a pensar com podíem organitzar el booktràiler. Teníem una cosa molt clara; el volíem gravar tot nosaltres, sense agafar cap imatge d’internet. Ja que el protagonista de la novel·la encaixava a la perfecció amb les característiques del germà d’una de nosaltres. Vam pensar, que degut a la manera en què esta explicada la història (de manera continuada i per un sol protagonista) quedaria millor si el gravàvem tot, ja que li donaria un punt de vista més versemblant. Vam decidir gravar-lo a Premia de Dalt, ja que la història se situa a Ullastrell, un poblet proper a Terrassa. Premia de Dalt li dona al nostre booktrailer aquesta sensació de poble petit que tant buscàvem. Com ja hem dit anteriorment “La vida sense la Sara Amat” està narrat per un únic personatge, en Pep. Per aquest motiu el nostre vídeo és molt parlat, perquè com tant bé aconsegueix el llibre, volíem que fos el Pep el que ens explica la seva història i la de la Sara. Des de les seves paraules, les seves cites i les seves emocions. Per aquest motiu, hem escollit les cites del llibre que ens han semblat més representatives, les que creiem que explicaven millor l’escènica de la novel·la i ajudaven als espectadors a conèixer millor a aquest personatge que tant arribes a estimar. Perquè quedés més autèntic, només una de les dues fa de veu en off. Una única veu per un sol personatge. La música de fons és tranquil·la, amb molta melodia, per donar encara més sentiment a les paraules. Finalment, en un moment del vídeo, apareixen unes cites del llibre escrites, ja que era obligatori que apareguessin frases dins del booktràiler. Des del nostre punt de vista no queda gairebé, però era una de les pautes per fer un bon treball. Les frases escrites són cites que la Sara diu a en Pep durant la seva estada a Cal Sabater.
  n Pep durant la seva estada a Cal Sabater.)
• Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo  + (El protagonista d'aquesta novel·la arriba …
  El protagonista d'aquesta novel·la arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels pròxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després d'haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, l'atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia d'anar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris perquè en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre que atreia als dos homes i que està amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tambè de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir un sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu que no són tan dolents, però aquest no el creu i la seva relació es fa més tensa del que ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, planegen com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l'atac surt en benefici.
  . La nit arriba i l'atac surt en benefici.)
• Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Oscar-Matteo  + (El protagonista daquesta novela arriba a u …
  El protagonista daquesta novela arriba a una illa amb l'objectiu de treballar mesurant els vents de l'illa durant un any sencer; el deixen amb provisions pels próxims dies i el vaixell se'n va deixant-lo aparentment sol a l'illa . Però el primer dia descobreix que no està sol, que hi ha un home que viu en el far, tot i així el protagonista decideix instal·lar-se en la cabanya de l'antic meteoròleg. Encara que a l'endemà, després de haver passat una nit on unes criatures del fons del mar, els cicauques, li atacaven, va pensar que si volia sobreviure havia danar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffo. Kollage se li acudeix raptar a l'Aneris per a que en Battís li deixi instal·lar-se en el far. L'Aneris és una femella dels cicauques, una noia monstre qe atreia als 2 homes i que esta amb el Battís Caffo, el qual li serveix com desfogament sexual, gràcies això el Battís accepta, però els atacs continuen produint-se. Al principi Kollage pensa que els cicauques són dolents però després de conèixer a l'Aneris i tb de mantenir relacions sexuals amb ella, de sentir un plaer absolut i de començar a sentir 1 sentiment bonic cap a ella, el protagonista parla amb Caffo i li diu q no són tan dolents, pero aqest no li creu i la seva relació es fa + tensa del q ja era. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no és suficient. En Kollage i l'Aneris van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat, estrategien com distribuir les cargues de dinamita per l'illa per fer un atac brutal contra els monstres, la nit arriba i l'atac surt en benefici.
  , la nit arriba i l'atac surt en benefici.)
• Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Viag  + (El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Ca …
  El secret de la mare Capitol 42/Nit/ Casa de Franciszka Adrian(off) Al principio, quin la Franciszka diu las meus pares que convidarà el comandant alemany a sopar , la mare es neguiteja i diu: Irene ( Preocupar ) ¿Però no és perillós, això? Irene(off) El pare tromba irònic que estiguen amagats just a sota d’on ella soparan Victor(off) El día del sopar, les olors són meravelloses i aixó fa que Ens sentim encara més afamats.La nit anterior , la meva mare em va dir que hauria de ser pacient perquè la Franciszka faria prou menjar perquè també en quedés per a nosaltres. En el nostrils espai , sota la taula, sentim els sorolls de l’àpat que se celebra a dalt. El meu pare fa que sí quan sent parlar el comandant: li reconeix la veu. Guille(off) És estrañy sentir cantar i riure els soldats perquè quan els vèiem sempre tenim un posat seiós i amenaçador. Molts dies després, d’una manera força inesperada, ens arriba la noticia del Damian. Sentim el pes del dolor al damunt i el pare sacseja el cap afligit. La mare m’abraça amb força con si, d’un moment a l’altre, ella també hagués de perdre el seu fill.
  , ella també hagués de perdre el seu fill.)
• Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Arrosalforn  + (El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixie …
  El sol ja no hi era, i els vurdalaks eixien del seu cau, ja pensaven en la seua pròxima víctima. Tenien set de sang. Capitanejats per Gortxa, el més antic dels vampirs i que s’havia convertit en el seu cap, es dirigien cap a Domeus, Hongria. No buscaven a qualsevol, eren massa delicats; xiques joves, sobretots verges, eren el seu objectiu més apreciat. Per fi arribaren, es van sorprendre, no hi havia ningú al poble, estava desert. On estarien els habitants?, es van preguntar. De sobte van veure llums, en un edifici un tant estrany, a l’acostar-se la pregunta va ser resposta, tots estaven en l’església. No era la primera vegada que un grup de vurdalaks buscava les seues preses en aquest poble. La família de Gortxa no va tardar a rodejar l’església, ja que no podien entrar, això suposava cremar-se vius, i per tant la seua fi. Dins l’església tothom estava alterat. Els xiquets atemorits reflectien la por dels adults, les dones ploraven i els homes intentaven demostrar la seua vàlua, cosa que al seu interior no hi tenia res a veure. El sacerdot intentava calmar els sentiments comuns, la por. Ho feia suplicant al seu únic Déu, perquè tots pogueren almenys gaudir del seu diví paradís, el jardí del qual la Bíblia parlava. Els vampirs des de fora demanaven, cada volta més nerviosos, l’ofrena de part del poble d’una víctima de sang innocent, que els satisfaria almenys per una nit. Els habitants estaven més i més nerviosos, no volien perdre un habitant del seu poblat, eren com una petita família. Per altra banda ningú no volia arriscar-se, llavors decidiren sacrificar la vida d’una orfe, muda des de la seua existència, perquè no suposara una gran pèrdua. La xiqueta, enganyada per tots, pensava que es dirigia a l’encontre de la seua mare, a qui mai havia conegut. Quan els vurdalaks la van veure aparèixer fora de l’església la set va mostrar-se en tota la seua esplendor, la xica es va desmaiar i finalment van deixar de sonar les seues pulsacions, ja que aquesta xiqueta patia una forta malaltia. Aquest cadàver va deixar de tindre importància per a la família de Gortxa. Gortxa va espentar el cos inert de la pobre muda contra la porta de l’església, i la va trencar. El poblat va emmudir, no sabien què fer. Els vurdalaks eren cada volta més a prop, volien una altra víctima. Aviat algunes de les persones del poblat van decidir fer una estratagema, posaren aigua beneita en el coll d’un xiquet i li van dir que no li passaria res, ja que estava protegit per Déu. Els vampirs van veure eixir el xiquet de l‘església, i quan anaven a abalançar-se a ell, Gortxa va advertir que s’aturaren, alguna cosa passava, no era normal que els ho deixaren tan fàcil. El seu nét, com que era el més jove de tot el grup, no va poder resistir la seua set i no va tindre la capacitat d’endurar la temptació. Al lliscar les seues puntegudes dents pel coll del xiquet va morir al moment per causa de l’aigua beneita. El xiquet, que pareixia lliure i viu, també va morir, la sang li corria per tot el coll i prompte va fer un toll de sang al voltant del cos que no es feia indiferent a ningú. Els vampirs van embogir, no podien permetre que morira un dels seus. El poblat veia com els vampirs intentaven trencar les vidrieres del temple sagrat, però no podien, la força de Déu no ho va voler. El sacerdot parlà en Gortxa, volia saber què buscaven. Gortxa va respondre que ara volien encara més, ja que la pèrdua del seu nét, el va ficar furiós. El tracte seria el següent: lliurar les deu joves més belles i també verges que posseïen. Gortxa ho tenia ben planejat, perquè el poblat només posseïa nou joves. El sacerdot, confús, sense saber com actuar bé respecte a la situació i el mal humor que en aquell moment recorria per Gortxa, li va oferir les nou i un xiquet. A Gortxa li va parèixer bé, però el poblat es negava a oferir les seues úniques 9 joves, ja que es quedarien sense descendència. El sacerdot els va convèncer que això seria el millor per al poble, perquè així se salvaria la resta i finalment els habitants van cedir. Però les joves es negaven. Els vampirs s’impacientaven, tenien molta set. El sol cada volta hi era més prop. Van tornar al seu cau. La desgràcia es va apoderar d’un comerciant, que va passar prop de l’església. Els vurdalaks es van abalançar sobre ell i el cos va caure inert en pocs minuts, la sang s’apoderava d’ells i rejovenia cada volta més els vampirs de la família de Gortxa. Van tornar al seu cau. Gortxa va preparar una venjança amb els seus dos fills mentre els habitants del poble ja tornaven a les seues cases, estimant que l'amenaça dels vurdalaks havia passat. Llavors Gortxa i els seus fills van aprofitar-s'hi per a llevar la vida i la sang a tots els primogènits del poblat.<br /> <br />
  > <br />)
• Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes  + (El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aq …
  El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aquella maleïda andròmina. Era antiga i al sonar feia un soroll similar al d’un gat vell i malalt. Es va apropar el telèfon a l’orella, com sempre hi havia interferències. -Hola? - va dir la Lluciana amb desgana. -Hola preciosa - la seva veu era melodiosa, com de costum, era l’Eloi. -Què tal? Com portes estudiar per l’examen? -Fatal, hi ha massa temari, se m’està començant a acabar el cafè... - L’Eloi seguia amb la seva llista de desgràcies mentre que la Lluciana deixava escapar el riure per sota el nas. -Tranquil, mai suspens els exàmens, tot i que pel que he escoltat aquest és extremadament complicat. -Per sort encara tinc tres dies per estudiar però és difícil si el Santi i el Màxim no paren de distreure’m dient-me que si vull anar a casa seva a jugar a la play o sortir de festa. Són uns pesats. -Això mateix m’ha dit a mi la Cinta, però no tinc gaires ganes sabent que tu estaràs pencant per culpa d’uns maleïts professors. -Tranquil·la ves i passa-t’ho bé, jo estaré estudiant a casa. La porta de casa va sonar, la Lluciana es va acomiadar de l’Eloi i va sortir corrents a obrir la porta. <<És la Norma, com no… Una altra vegada s'ha deixat les claus. Com pot ser tan despistada?>> Va entrar per la porta, i sense saludar ni tan sols amb la mirada, la Norma es va dirigir amb desgana cap a la seva habitació. Però mentre caminava pel passadís els seus ulls es van dirigir al telèfon, encara despenjat de la trucada anterior. -Hola, que hi ha algú? - Va preguntar esperant escoltar una operadora de Telefònica o Movistar. Com les odiava, sempre eren unes pesades i trucaven a les pitjors hores. -Sí? Lluciana, no havies marxat ja? - Era l’Eloi, la Norma no va poder aguantar-se el somriure i se li van envermellir les galtes. -No...Vull dir si, he anat a obrir la porta.- No tenia ni idea del que estava fent només es deixava guiar per el seu cor, i aquest li deia que havia d’aconseguir a l’Eloi sigués com sigués. Li agradava aquell noi, els seus ulls blaus, la seva melena castanya i la seva actitud burleta com si no l’importés el que la resta pensaven d’ell. Feia temps que li agradava però no s’havia atrevit a dir-li a ningú, ni tan sols a les seves millors amigues, ja que era el xicot de sa germana. La seva germana; més guapa, més llesta i més gran que ella. -Al final sortiràs de festa aquesta nit? - Va preguntar l’Eloi -Tu hi aniràs? -No, ja t'he dit que estic estudiant no m’ho recordis més si us plau - Estava irritat, era normal, ella tampoc aguantava estudiar. -Doncs ja sortiré jo a lligar amb un altre. - La Norma no es podia creure el que acabava de dir, el cor li anava a cent. -Què dius tu ara? - L’Eloi començava a enfadar-se. -Doncs el que escoltes, que ja em buscaré un altre noi, ja que el meu és tan avorrit.- La situació empitjorava i la Norma no sabia com parar. -Vés-te’n a la merda. -No, vés-te’n tu a la merda…- L'Eloi va penjar. La Norma va percebre un moviment i, en aixecar la vista, se li va tallar la respiració. La Lluciana estava al seu costat i havia agafat el telèfon. El va tornar a deixar sobre la taula. La seva respiració era accelerada, era obvi que havia vingut corrents per veure què passava, els seus ulls estaven carregats de fúria quan va començar a escridassar-la. -Es pot saber què feies nena?! -Jo… Jo res... - La Norma estava començant a adonar-se del que havia fet. Havia intentat boicotejar la relació entre la Lluciana i l’Eloi. -Et creus que sóc idiota, o que vaig néixer ahir? Estaves parlant amb l’Eloi. -No..., jo no… - La Norma mentia molt malament i estava segura de que la Lluciana no se la creuria mai. -Què li estaves dient? - El to de veu de la Lluciana pujava per moments. La Norma no va poder resistir més i li va dir la veritat. Cada segon que passava l’aire es feia més dens en aquella habitació, a la Lluciana se li anava enfosquint la mirada, no estava enfadada sinó decebuda amb l’actitud de sa germana. Feia temps que sospitava que li agradava l’Eloi, un noi gran i guapo..., i ella era una adolescent plena d’hormones, s’ho podria pensar, però va preferir creure que ja se li passaria. La Norma sabia que en aquell mateix moment podria estar perdent l’amistat amb la seva única germana, aquella felicitat que havien fet els anys i les nombroses baralles pel comandament de la televisió o per qui utilitzava primer el bany... El telèfon va tornar a sonar. La Lluciana el va agafar i amb un petit fil de veu va començar a parlar. -Sí? digui? -Hola, sóc la Cinta, et passa alguna cosa? Et noto cansada. -No res tranquil·la. -Llavors no m’he de preocupar del que m’ha dit el Santi que li ha dit l’Eloi? - Era una noia massa sarcàstica però veritablement necessitava aquella trucada. -Què t’ha dit exactament? - La seva preocupació augmentava per moments i li començava a fer mal la panxa. -Doncs que us heu barallat, i que li has dit que et buscaries un altre xicot. -Jo no li he dit res, li ha dit la Norma. -No fotis tia! Has de trucar-lo ja, crec que deia que ell sí que es buscaria una altra parella. Tranquil·la ara el trucaré, mira que es burro... com no pot diferenciar entre la meva veu i la de ma germana? -D’acord, doncs perfecte tia, aquesta nit al final véns? -No crec, no estic d’humor. Però si canvio d’opinió ja t'avisaré. Va penjar el telèfon, acte seguit, va fer fora a la Norma del rebedor i va intentar trucar a l’Eloi, però el telèfon només comunicava. Després d’intentar-ho unes tres vegades i deixar-li missatges va decidir parlar amb la Norma. Però la porta de casa es va obrir i va aparèixer la mare amb tot de bosses de la compra. -Hola, la Norma acaba de fer que l’Eloi i jo trenquem. -Però què t’empatolles tu ara, sempre li fots les culpes a ta germana per tot, i és més, aquell noi no et convenia ja t'ho vaig ben dir. -Es pot saber de que parles! la Norma l’ha trucat fent-se passar per mi i li ha dit que em buscaria un altre xicot. - La cara impassible de la mare va canviar de la seva expressió de “ja t’ho havia dit” a “et caurà una esbroncada que ni les monges”. -Norma vine a la cuina!- Semblava el més enfadada possible. - La Norma, que estava atenta a tota la conversa va entrar. - Es pot saber que ha passat amb ta germana? -Jo no he fet res. - Tornava a mentir tot i que sabia que no li serviria de res. -No menteixis Norma! - La Lluciana es va enrabiar encara més i li va donar una bufetada. Durant uns instants es va sentir d’allò més bé, però al retirar-li la mà i veure la marca que li havia deixat a la cara se li va esquinçar el cor. Ella no era així, no era violenta, no… -Fora de la cuina les dos, cadascuna a la seva habitació! - La mare havia arribat al seu límit d’emprenyament, si s’atrevien a dir una paraula més possiblement es trauria una sabatilla. -T’odio - Va dir la Norma i tot seguit es va tancar a la seva habitació. La Lluciana, en comptes de fer cas a la seva mare, va obrir la porta del carrer i va marxar. No portava jaqueta, ni diners, ni tan sols el telèfon. Una llàgrima li va relliscar per les galtes i va caminar fins a casa de la Cinta per anar a una festa, la qual seria la seva última...
  una festa, la qual seria la seva última...)
• Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K.  + (El text és una carta dirigida a la Llucian …
  El text és una carta dirigida a la Lluciana i escrita pels seus amics, perquè la llegeixi tan aviat es recuperi. L'objectiu de la carta crec que és que la noia s’adoni de la greu situació en què ella es trobava i el suport que va rebre dels seus amics, cuidant-se els uns dels altres, i el seu xicot, l'Eloi. Quant al missatge, a la carta els amics volen animar la Lluciana i fan comentaris on sembla que li donin molt poca importància al que ha passat, com si no fos perillós tornar a repetir la situació. Això ho veiem en determinats fragments del text. Per exemple, en parlar d'anar a enxampar el noi que li va vendre la droga, l'autor del text treu importància a la urgència de trobar les pastilles per salvar-li la vida:“la setmana que ve anirem tots junts a buscar aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia”. Un altre exemple es veu al comparar l'habilitat de la Lluciana jugant als escacs amb controlar si guanya la vida o la mort: “Només has de pensar que això és una altra i simple partida d'escacs de les que sempre acabes guanyant tu”. La importància del desenllaç de la situació pels amics de la Lluciana sembla que es posi en dubte ja que a la carta diu: “ho estem portant bastant bé”, però després l’afecte que senten per la noia queda patent en dir-li en repetides ocasions que l’estimen i que esperen que es recuperi perquè la troben molt a faltar. Aquests exemples no es corresponen amb el missatge del llibre, on se li dona molta importància i un sentit de perill molt real al fet de prendre drogues, on es parla de forma molt preocupant sobre una situació difícil de controlar que afecta els joves.
  difícil de controlar que afecta els joves.)
• Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Murkypark  + (Ell llibre és un relat sobre una civilitza …
  Ell llibre és un relat sobre una civilització en una realitat distòpica i el protagonista ens escriu en curts capítols els costums del seu poblat. Hi ha unes desaparicions constants i en una desapareix la filla del protagonista Aquest fet portarà a una gran depressió a la família. A causa d'aquesta la dona es posa malalta i acaba morint.
  ta la dona es posa malalta i acaba morint.)
• Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Els Disbauxers  + (Els Disbauxers em fet una mena de curt sob …
  Els Disbauxers em fet una mena de curt sobre el què passa al final de la obra de Romeu i Julieta. Ho em fet d'una forma realista, inventant-nos els personatges i fent un vídeo que sembla que els protagonistes d'aquest fragment es moguin. Esperem que us agradi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.
  adi i que l'hagueu gaudit. Moltes gràcies.)
• Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Personesquietes  + (Els pares de Joan, que s’han separat recen …
  Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones.
  ls greuges ancestrals entre homes i dones.)

• Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels PotatoEnterprises  + (Els refugiats són persones i s'han d'acceptar i ajudar.)

• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer  + (Em trobava a la meva habitació llegint una …
  Em trobava a la meva habitació llegint una revista de ''top models'' a internet. Feia una setmana que era a Nova York amb la mama i en Diego. Ells mai hi eren, a casa, i jo no sabia pas què fer tota sola. Vaig sortir un parell de vegades a conéixer la ''City'', i tampoc n’hi havia per tant. Els edificis enormes donaven vèrtig només veure’ls; les botigues eren les mateixes que a Sitges però multiplicant les seves dimensions per cinc; la carretera s’atapeïa de taxis grocs i transports de tota mena; bufava una flaire contaminant a combustible i a humanitat; i l’immundicia es passejava pels carrers embossats de gent amb pressa. A més a més, tot era ple de publicitat de tots els tamanys i colors, i el mareig estava assegurat. Vaig trobar a faltar el viatge a Venècia, aquella ciutat tan tranquil·la, plena d’aventures, d’amor… El record d’en Robert em va fer sentir malenconia i em vaig obligar a oblidar-me’n. De cop, l’Skype em va notificar que la Irene estava connectada. ''Oh my god'', la Irene! Potser anava a parlar amb en Joan, el profe de Filosofia, que havia marxat per treure’s un doctorat a la Universitat de Seattle, ja que a Alemanya li sortia molt car. La veritat és que feien bona parella però, és clar, avui dia no és gaire normal -i tampoc no està ben vist- que una alumna surti amb el seu professor. No m’ho podia creure quan la Irene em va convidar a una videotrucada. Vaig acceptar-la. -Hola Andrea! -em va dir entusiasmada. -Hola Irene! -vaig respondre. -Com va tot per Nova York? -Doncs bastant avorrit, en realitat. No hi ha res interessant. -De debò? Quina decepció… Llavors no has trobat un xurri nou? Em vaig quedar flipant. Què era allò d’un xurri nou? Des de quan l’Irene s’interessava per la vida amorosa -o el que sorgeixi- de la gent? -Què va! -vaig contestar- Els americans van a la seva bola i es passen el dia menjant porqueries al McDonald’s. I tu què tal? Em moria de ganes per saber què feia connectada a l’Skype. -Molt bé! Estic segura que no t’imagines on sóc, tia! Tia? ''Hello''? On era la Irene empanadeta que li encantava anar a l’institut? -Emm… A Sitges? -Meeec! ''You’re wrong'' -haig d’admetre que la seva pronunciació era perfecta-. Estic a Nova York! Vaig quedar-me a quadres pixel·lats, en sentir allò. Què coi se li havia perdut a Nova York, a la Irene, que no faltava mai a classe, que s’estimava els llibres tant com en Jimmy els petas i la festa? Cal a dir que feia molt temps que no hi parlava i no sé que se’n feia de la seva vida. D’en Jimmy, vull dir. De totes maneres, ell és un xaval independent i sap cuidar-se sol, i ara mateix la qüestió de la Irene al continent americà és molt més transcendent. -A Nova York? Com és? -En Joan m’ha convidat uns dies a casa seva. Si em punxen no em treuen sang! -En Joan, de debò? No estava estudiant a Seattle? -Sí però té una setmana de vacances i m’ha regalat el vol per poder veure’ns. -Parleu sovint? -I tant! Per sort, el seu trasllat no ha provocat que perdessim el contacte, que era el que jo em temia. Per contra, parlem gairebé cada tarda per l’Skype. Ho sabia! Em va sobtar positivament aquesta nova actitud de la Irene. Semblava enamorada de caps a peus, disposada a viatjar tota sola per veure el seu amor platònic. Si era veritat allò que em contava, aleshores en Joan havia d’estar realment enamorat també. Quina història tan tendra i alhora tan utòpica! -Andrea, volia preguntar-te una cosa… -Digue’m. -Doncs… Volia dir-te… Tu… Tu no ets verge, oi? -No, no ho sóc. Així de clar li vaig deixar anar. Per què ho havia d’amargar? Al cap i a la fi, tothom es va assabentar de la meva aventura a l’hotel de Venècia… Ai, en Robert! Sobtadament, em va inquietar la pregunta de la Irene: és que volia fer un clau amb en Joan? -Per què ho preguntes? -Bé, és que en Joan i jo serem junts una setmana i no sé… Ell és molt més gran que jo i més expert en la matèria, saps el que et vull dir? -No t’amoïnis, Irene -vaig tractar de tranquilitzar-la, pobreta-. Si ha de passar, passarà. Però si no ho vols perquè encara no et veus amb cor, no et coibeixis. Digue-li, si es dóna el cas, i veuràs com et comprèn. Es va crear un silenci una mica incòmode. -Ara bé -vaig continuar-, si ho fas, vigila si no vols tenir un ''baby''… La Irene va somriure amb la meva ximpleria. Vaig alegrar-me de comprovar que se sentia més calmada. Vam estar parlant una estona més, sobre l’insti, Sitges i tota la colla en general, fins que la videotrucada es va tallar a causa de la mala connexió. Ara sí que es posava interessant l’estada a Nova York.
  s posava interessant l’estada a Nova York.)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraMarionaLaiaMaria  + (Em vaig dirigir cap en Peter decidida a di …
  Em vaig dirigir cap en Peter decidida a dir-li d’una vegada el que pensava més segura de mi mateixa del que havia estat en les últimes setmanes. -Es pot saber què hi fas aquí Peter? Creia que tu i jo havíem acabat. -Jo t’estimo -Però tu vas ser el primer, que sense donar explicacions vas marxar i per si no fos poc, vas començar a sortir amb la Diana, la meva millor amiga. -Si, però mira ara sóc aquí, penedit del què vaig fer i del meu comportament. -Molt bé Peter, però jo no soc cap joc, també sóc humana i sento i pateixo i no penso permetre que tornis a utilitzar-me i jugar amb els meus sentiments com vas fer. -No t’enfadis darling! -No em tornis a dir darling, de fet no tornis a dirigir-me la paraula, s’ha acabat, desapareix de la meva vida. Em vaig girar i em vaig adreçar cap a l’institut on m’esperava en Robert i fins que no vaig escoltar el motor del descapotable no em vaig quedar tranquil·la. En Robert estava assegut al banc de davant de consergeria, em vaig asseure al seu costat, el vaig abraçar i li vaig dir en veu baixa que en Peter ja era història, que s’havia acabat tot i que només tenia ulls per a ell. En Robert em va donar un petó i li vaig demanar que sortíssim d’allà i que anéssim al passeig com els primers dies. Allà em vaig adonar que començava una nova etapa millor que l’anterior juntament amb en Robert.
  or que l’anterior juntament amb en Robert.)
• Activitat sobre Fantasiant, amor a me descobre de l'autor Ausiàs March, pels Edtlul.lians  + (En aquesta activitat la meva intenció era …
  En aquesta activitat la meva intenció era realitzar una composició poètica que englobes diverses èpoques i moviments. Com podem observar en “Lo meu reflex “ he seguit l’estructura utilitzada per Ausiàs March. On hi ha un clar sentiment d’amor i s’utilitza també un senyal en aquest cas Oh amor meu. També faig una referència mitològica amb l’aparició de Cupid i les seves sagetes. En el cas de les “Estacions de la vida” l’he escrit pensant en el romanticisme i els seus tòpics. Tot i que inicialment té el característic to pessimista, que en poema es representa amb la tardor i l’ hivern. Al final he volgut afegir un caràcter positiu explicats amb la primavera i l’estiu. I finalment amb “Vida efímera” volia realitzar una obra del Barroc amb el clar tòpic de Carpe diem. On explico que la vida no és eterna i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.
  a i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment.)
• Activitat 4 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim  + (En Campverd és un pare de familia que viu …
  En Campverd és un pare de familia que viu als camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà. No viuen una mala vida, excepte per les desaparicions...
  ala vida, excepte per les desaparicions...)
• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses  + (En Carles és de la mateixa edat que en Tet …
  En Carles és de la mateixa edat que en Tetxu, era alt, bastant fornit i musculós. Els cabells eren llargs, li arribaven a les espatlles. Tenia el ulls foscos, celles rectes, llavis carnosos, mandíbula rodona. En Carles és tímid, tallat, però és molt bon tio. El pare del Carles era molt especial per a ell. Sempre havia estat al seu costat, explicant-li coses, contes, històries. Li ensenyava a llegir, a comptar. Carles va anar a parar en aquell poble ja que havia de buscar al seu avi. Però realment no havia anat al poble a buscar al seu avi, sinó que fa anys enrere havia trobat una carta que el seu pare li escrivia a una noia, dient-li com estava ell, com estava creixen. Carles per totes les cartes que havia estat llegint va descobrir que tenia un familiar en aquell poble, segurament seria la seva mare, ja que en les cartes s’hi podia deduir. Aquella noia era jove, esvelta i ulls clars, uns cabells llargs i llisos. El pare d’en Carles li enviava fotos seves i ella li tornava fotos d’ella. Li deia que estava molt bé, contenta però que tenia ganes de conèixer el seu fill Carles. Quan va veure aquella ultima carta, no va dubtar en fer les maletes i anar a buscar a la seva veritable mare. Tenia moltes preguntes a fer-li ja que tot això li venia de sorpresa, així que no s’ho va pensar dos cops i va marxar a l’aventura. Va posar l’excusa que havia de anar a trobar-se amb el seu avi perquè com que el poble era petit i tothom sabia de tothom, no volia que si la seva mare s’entercava de que estava allà, fugis com ho havia fet fa molt anys enrere, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la
  e, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la)
• Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Irenelesly  + (En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot s …
  En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot sol, sense l'Andrea. Va vendre totes les targetes pirata que quedàven i es va comprar un billet d'avió. Li van sobrar molts diners i van anar a l'aeroport en taxi. Després d'esperar dues hores i mitja perquè l'avió es va retardar, va pujar-hi. Al costar d'on seia ell, va veure una noia morena, amb ulls verds i bastant alta. En Jimmy es va quedar embadocat una estona fins que la noia el va saludar: -Hola. - va dir -Hola, em dic Jimmy. -Que viatges tot sol? - va preguntar-li tota sobtada. -Sí, en teoria havia de venir una amiga amb mi, però han hagut diversos problemes i he decidit viatjar sol. I tu? - va respondre tot nerviós. -Jo també viatjo sola, abans vivia a Amsterdam, però em vaig mudar a Barcelona. Fa tres setmanes, em vaig barallar amb els meus pares i tenia pensat tornar a viure allà, però no vaig preparar les coses i vaig encaminar-me a Amsterdam fins que no vaig aguantar més -va explicar-li la noia, -per cert, em dic Noèlia. Em dic Jimmy no va saber que respondre i només li va retornar un somriure. No parava de mirar-la. Fins que ell mateix es va adonar que s'havia enamorat d'ella. Després d'uns quants minuts de silenci, la Noèlia va decidir fer alguna cosa: - I per quina part d'Amsterdam vius? - Pel Nord – va respondre en Jimmy vergonyós. - Jo també! A un poblet al costat d'un museu. -Igual que jo! -es va animar una mica més. Van concretar una mica més on vivien i es van adonar que eren veïns. L'estada en avió se'ls va anar fent més curta a mida que anaven xerrant i agafant confiança. Quan l'avió va aterrar, van baixar i van anar camí a casa seva en taxi. Passàvem els dies fins que van arribar els pares de la Noèlia a Amsterdam i ella va a anar a viure a casa del Jimmy. Vam viure junts diversos anys i fins i tot van pensar de tenir un fill. Al cap de tres anys la Noèlia va quedar prenyada i van tornar a viure junts a Barcelona.
  da i van tornar a viure junts a Barcelona.)
• Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala  + (En Tetxu era un nen que passava molts mome …
  En Tetxu era un nen que passava molts moments amb el seu pare, tots amb grans records que mai podran ser esborrats de la ment d’en tetxu, com tots aquells instants al cinema, d’excursió els diumenges o dels vespres mirant el futbol. Per ells, haver-se de separar seria molt dolorós, i encara més a causa d’un atemptat. En Tetxu mai podrà perdonar el culpable d’aquells fets ni trobar-hi una explicació raonable; tot i així sabrà com tirar endavant i entendre que en la vida hi ha moments com aquests i s’han de superar. Després de la mort, en Tetxu va quedar molt tocat anímicament, perquè sabia que mai ningú podria tornar-li al seu pare ni arribar-lo a substituir, ja que ell formava part de tota la seva vida. Passat els anys va anar aprenent i a viure sense l’amor del seu pare, a trobar noves persones que el puguin fer sentir emocions plenes i recordar aquells moments. Va conèixer una noia amb la qual sorgir un gran amor i van formar una família. La idea del Tetxu era donar-li i ensenyar-li al seu fill tot el que el seu pare va fer per ell i intentar fer d’avi al mateix temps. Va aconseguir establir una relació amb el seu difunt pare sabent que ja no el tornaria a veure mai més però a través del seu fill podria sentir que estaven tots junts. És un llibre que ens ensenya la importància a estimar totes les persones importants per a nosaltres sense haver de penedir-nos algun dia, i d’aprofitar cada moment amb ells per ser feliços, com en Tetxu, que encara que va ser un cop molt dur per ell es va quedar amb el consol de d’haver demostrat l’amor pel seu pare i no voler tornar enrere en cap moment.
  re i no voler tornar enrere en cap moment.)
• Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes M3G  + (En aquest glogster, nosaltres hem fet un a …
  En aquest glogster, nosaltres hem fet un anunci del nostre programa de televisió anomenat “Maduixes M3G” (en el qual ja vam fer un vídeo en la primera activitat). En aquest anunci, presentem el nostre nou programa, en el qual ens visita el nostre personatge l’Eloi. En aquest, a part de la part escrita i visual, també hi ha un petit vídeo. En aquest anunci, nosaltres us mostrem una petita biografia del personatge que nosaltres ja vam triar en la primera activitat, l'Eloi. La imatge que hi ha en ell és de l’Eloi, que en aquest cas és el nostre company Miquel, com ja va representar en la primera activitat. També hi haurà un petit vídeo, en què la presentadora del programa, la nostra companya Mar, us presenta el programa i explica que hi haurà en el mateix programa. I finalment, hi ha l’enllaç de YouTube del nostre programa, en què podeu veure la primera activitat, l'entrevista que vam fer a l'Eloi. '''El text que hi ha el glogster és: ''' “Benvinguts al primer programa de Maduixes M3G, en el que farem una petita entrevista al noi envejable del moment, ell és… L’Eloi. Aquest noi s’ha fet famós gràcies a història romàntica i dramàtica que va tenir amb la Lluciana. Una història que ha fet la volta al món i ha commogut a milers de persones. El nostre programa serà transmet el divendres 18 de març a les 22 h, a la Televisió de Catalunya. També es pot mirar el programa en el següent enllaç: ''https://www.youtube.com/watch?v=9X_8xl3tjb8 '' Esperem que gaudiu del nostre primer programa!”
  em que gaudiu del nostre primer programa!”)
• Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Mariona-judit  + (En el nostre booktrailer podreu observar q …
  En el nostre booktrailer podreu observar que s'ha dividit en tres grans seccions que acompanyen l'evolució del protagonista. La felicitat dels dies tristos narra els canvis que pateix un noi gairebé adult per l'amor i el descobriment de la vida adulta. Hem volgut dividir en les tres seccions de: - Innocència: l'inici de la narració exposa un noi que encara està molt arrelat al seu món familiar i per molt que no ho vulgui admetre, s'hi sent còmode i prefereix estar-s'hi i ignorar la vida externa. Tot i això, el fet d'enamorar-se li provoca un canvis que l'apartaran d'aquesta innocència adolescent. - Dolor: aquests canvis li provoquen dolor perquè no entén el funcionament d'aquests. De mica en mica va descobrint com el món dels adults és i el que significa fer-se adult. Per tornar a la calma inicial, recorre a diferents mètodes com les drogues i l'alcohol, coses que en realitat l'arrosseguen cap a un dolor més intern. - Canvi: a partir de tantes patacades i de tantes batalles perdudes amb els altres i ell mateix, de mica en mica va assimilant de què va la vida i canvia la seva visió d'aquesta com tots els adults han fet en algun moment o altre.
  ls adults han fet en algun moment o altre.)
• Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels SABOPOL  + (En el següent acte, després que la Maria R …
  En el següent acte, després que la Maria Rosa assassines al Marçal, els familiars que havien estat trucats per Maria Rosa es presenten i en veure l'espectacle s'horroritzen, i diuen que el més aconsellable és trucar a la policia, però en Badori no li feia cap gràcia, ell l'aconsella fugir tan lluny com sigui possible. Un veí va trucar a la policia perquè estaven fent molt xivarri. La policia en presentar-se el primer que va fer va ser mirar el cadàver, en intentar explicar-ho la policia va fer cas omís de la Maria Rosa, i tenia la intenció d' arrestar-la. Badori, encegat d'amor, va intentar impedir-ho retenint als agents, mentre la Maria Rosa s'escapava per la porta del darrere. Quan estva a molta distància del poble es trobà amb una persona que li resultà familiar. Era l'Andreu. Resulta que no s'havia mort sinó que l'havien apallissat i l'havien donat per mort. En trobar-se els dos, Maria Rosa s'espantà i creu que és una aparició divina i ella en aquell moment passava per un pont i pensava que havia perdut el cap i decideix tirar-se daltabaix del pont.
  p i decideix tirar-se daltabaix del pont.)
• Activitat sobre Ciutats de paper de l'autor John Green, pels M2julire  + (En el seu últim any d'institut, Quenti no …
  En el seu últim any d'institut, Quenti no ha aprovat ni en popularitat ni en assumptes del cor ... Però tot canvia quan la seva veïna, la llegendària, inabastable i enigmàtica Margo Roth Spiegelman, es presenta a la meitat de la nit per proposar-li que li acompanyi en un pla de venjança inaudit. Després d'una intensa nit que revifa el vincle d'una infància compartida i sembla segellar una nova destinació per a tots dos, Margo desapareix deixant rere seu un estrany setge de pistes.
  ixant rere seu un estrany setge de pistes.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Kappa  + (En la història surten dos nois l'Alba i en …
  En la història surten dos nois l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys , que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot i ells es salven gràcies a estar sota l'aigua.
  ls es salven gràcies a estar sota l'aigua.)
• Activitat 3 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
  En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord.Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
  indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
• Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos  + (En l’any 1815 es van reunir a Viena uns am …
  En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, peró va aprofitar un moment de silenci i va pendre la paraula. URFÉ: Les seues históries, sens dubte són sorprenents, però la meua parer els falta quelcom esencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estaba enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomática prop del gospodar de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’eoció) D’Urfé, comet vosté una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li bessa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trovar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster, no es moleste per la nostra tritesa, quan sàpia la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que li esperàrem durant deu diez, i si no haguera tornat al desé, fea dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no li deixaríem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber. URFÉ: Després de palar amb Pierre, vaig vore a la seva germana Sdenka, i en aquell mateix momento me vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va apareixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per el foraster i el pare. GORTXA: (amb veu de insomni) No vuic res de benvingudes, m’en vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va portar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (se para en el parc i li xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a correr) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, había mort, aleshores es possa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’habia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, tambe li va xuplar la sang fins matar-ho) SDENKA: Urfé, saps a on estàn Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que a ocorregut? SDENKA: (amb veu de fustració) Han desaparegut. Aixó a sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajudam a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta historia. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va apareixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vuic molt, però demà al matí tinc que continuar la meua missió, i no se quan tornaré. SDENKA: Jo també et vuic molt, i per a que no t’oblides de mi i per a que tornes prompte te done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia seguent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres a Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta per a que no li atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li había donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: ) Jo no vuic tindre un record de ti Sdenka tan horrorós.
  indre un record de ti Sdenka tan horrorós.)
• Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
  En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
  unt de vista en què es visualitza l’acció.)
• Activitat 2 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
  En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid. Es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació de ''Solitud'' se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
  unt de vista en què es visualitza l’acció.)
• Activitat 5 sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Els reis de l'edició  + (En un ambient on predomina l’entorn paisat …
  En un ambient on predomina l’entorn paisatgístic, Víctor Català ens narra el viatge iniciàtic de la Mila. El seu camí no és plàcid i es creua amb en Matías, el Pastor i l’enigmàtica figura de l’Ànima. La gràcia de la nostra adaptació se situa en el punt de vista en què es visualitza l’acció.
  unt de vista en què es visualitza l’acció.)
• Activitat sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels 07114.casp  + (En un futur proper i fàcilment reconeixibl …
  En un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context, una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la societat de la informació. Amb un pols narratiu ferm, Enric Herce construeix aquest intel·ligentíssim thriller de ciència-ficció, en què les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals i conspiracions terroristes d’abast mundial. En el tràiler sobre el llibre hem voulgut mostrar el context en el qual es desemvolupa la història com la trama d'aquesta novela distòpica.
  a com la trama d'aquesta novela distòpica.)
• Activitat 19 sobre Vulcano de l'autor Max Besora, pels Helena Tejitu  + (En un poble aparentment tranquil es produeix una errupció vulcànica. Tothom marxa excepte un home que decideix quedar-se. Al llarg del del vídeo es mostra el creixement continuo de la bogeria del protagonista.)
• Activitat sobre Males companyies de l'autor Marc Cerdó, pels 07018.casp  + (En un racó de Mallorca en l'època actual h …
  En un racó de Mallorca en l'època actual hi trobem en Joan, un jove en plena etapa de canvi vital, acostumat a ésser classificat com una mala influència. Juntament amb el seu amic Àngel protagonitzaran una acció trencadora i boja, cremar el bosc matant així a tres persones. Com a desencadenant ens trobarem una història de fugida, amor i identitat personal.
  òria de fugida, amor i identitat personal.)
• Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura  + (Encara no em faig a la idea de que precisa …
  Encara no em faig a la idea de que precisament t'hagi passat això a tu. Sé que te'n sortiràs, que podràs llegir aquesta carta que t'escric, ets una noia forta i te'n sortiràs, ho sé. Em convenço a mi mateix de que no te'n aniràs ja que si te'n vas no podré seguir la meva vida sense tu. Et prometo estar sempre amb tu i cuidar-te. No t'imagines quant et trobo a faltar. Ets imprescindible ja ho saps, ets el meu primer amor i l'únic. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagi pensat amb tu, no sé com t'ho fas però dia rere dia em passa el teu record pel cap. Sento un remordiment immens per dins, em culpo per tot el que ha passat i no ho puc evitar. Hagués pogut estar allà amb tu, evitar aquesta desgràcia i poder haver disfrutat amb tu aquella última nit. Tinc por, por de no tornar-te a veure, de no poder admirar mai més aquell somriure ni aquella olor. El perfum que recordava cada matí al despertar-me i el que m'arribava cada dia al veure't. Saps que sempre et portaré a dins i mai t'oblidaré. Espero i desitjo que puguis llegir aquesta carta amb tota la meva ànima, no tinc més desig. No només t'escric això per tot el que t'estimo i t'aprecio, sinó perquè tampoc sé si et tornaré a veure, intento no pensar-hi però al final és inevitable. He vist la cara de preocupació de tots els que t'estimen i et protegeixen, els teus pares, la teva germana, les teves amigues i jo. Estem tots preocupats per tu, encara que sé que si estiguessis aquí amb nosaltres ens diries que ho deixéssim córrer. Tinc tantes ganes d'abraçar-te i de dir-te tot el que sento i tot el que he passat sense tu... No em puc treure la teva imatge estirada al llit de l'hospital sabent que estàs en coma. Penja d'un fil si despertar o morir. Tinc por, molta por. Però és gràcies a tot el que sento per tu el que em fa seguir endavant i tenir esperança. La fe de que tot sortirà bé. Ja saps tot el que signifiques per a mi i et prometo que en sortiràs d'aquesta, és només una mala experiència, un mal record. Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.
  Ets inigualable Lluciana. T'estimo. Eloi.)
• Activitat 4 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Encara que jo estava segur que havia enter …
  Encara que jo estava segur que havia enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba, vaig començar a buscar per tot arreu però no la vaig poder trobar. El cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella quan estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls devia haver estat tan gran que jo en devia haver parat boig. Llavors, de sobte, les paraules que havia dit Morella em va venir com un flaix-back ''Jo sé que tu no m'estimes tant com jo t'estimava, però m'estimaràs després de la meva mort, com mai no m'has estimat abans''. Em van prendre el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, ara impossible de ser trobat enlloc.
  dona, ara impossible de ser trobat enlloc.)
• Activitat 2 sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Encara que, jo estava segur que va enterra …
  Encara que, jo estava segur que va enterrar el cos de la meva dona morta en aquesta mateixa tomba. Vaig començar a buscar per tot arreu però no es va poder trobar. Cadàver de la meva filla al costat de la tomba semblava Morella estava dormint. Tot això no era possible, em va semblar fantàstic. El xoc de la meva estimada filla agonitzant davant els meus ulls era massa que va resultar boig. Llavors, de sobte, les paraules dites Morella em va venir com un flash-back "Jo sé que tu no em vols tant com jo et volia, però em estimaràs després de la meva mort, com mai m'has estimat des d'abans" . Em van treure el cos de la meva filla i la va enterrar al mateix lloc on vaig enterrar el cadàver de la meva dona, que estava ara enlloc ser trobat.
  va dona, que estava ara enlloc ser trobat.)
• Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Plusquamperfets  + (Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoque …
  Ens ha agradat molt el diàleg, com enfoquen les preguntes i les respostes són molt bones. L’edició del vídeo ens ha sorprès gratament, la introducció ens ha encantat i els canvis d’escena també. El to de veu de tots dos també es bo. La duració de vídeo es bona també, no es ni molt llarg ni molt curt. El que potser no ens ha agradat tant és que el Dídac està tota l’estona amb la mà a la boca i per tant, no s’acaba d’escoltar perfectament i potser està una mica nerviós, cosa normal en aquests casos.
  ica nerviós, cosa normal en aquests casos.)
• Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Poorca  + (Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de …
  Ens hem llegit l’entrevista de l’Ocell de foc, activitat guanyadora de l’any passat i hem observat una sèrie d’aspectes a millorar: - Es necessitaria fer un petit resum o una explicació del llibre a la introducció, si no, en alguns casos, la persona que ho llegeix, no l’acaba d’entendre. - Per fer-la més dinàmica i entretinguda, creiem que es podria haver fet un vídeo o gravació de veu, ja que, si no, sembla una mica pesada, l’entrevista. - Pensem que el principi de l’entrevista és massa ràpid. Podria explicar una mica més qui és l’Ocell de Foc i fer com una introducció més completa. D’aquesta manera queda una mica penjada. - Tot i així, trobem que aquesta entrevista està molt ben elaborada. Les preguntes i respostes estan molt ben pensades.
  untes i respostes estan molt ben pensades.)