Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels Les escopinyes + (Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de …
Entrevista a Mercè Rodoreda Avui, 13 de novembre del 1974 tenim l'honor d’entrevistar la Mercè Rodoreda, una gran escriptora de la seva època, autora de grans èxits com Aloma. Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre de l'any1908. És coneguda sobretot com a novel·lista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Molt jove va contraure matrimoni amb el seu oncle, fruit que va donar, el naixement del seu fill amb discapacitat. La seva obra més coneguda és Aloma. Bé,doncs comencem l'entrevista: 1) Per què va contraure matrimoni amb el seu oncle? - Va ser un error però no del tot, ja que gràcies a això, va néixer la persona que més estimo en aquest món, el meu fill. 2) Què va suposar per a vostè -tant com a persona, com a escriptora- que el seu fill tingués una discapacitat mental? -Va ser una sorpresa tan negativa, com terrible. Però també m'ha fet créixer com a persona i com a escriptora. Aquest fet em va ensenyar a ser millor persona amb els altres i sobretot amb mi mateixa. 3) Quines influències a la seva infància van aconseguir que es formés com a persona i escriptora? -Bona pregunta. Em recordo molt bé d'aquells dies en què el meu avi em llegia contes , i intentava educar-me com a persona, ja que jo no havia rebut gaire bona educació, tan sols vaig anar a escola quatre anys. 4) Per tant, d'alguna manera el seu avi li va inculcar la passió per l'escriptura, oi? -I tant que sí, sense ell, mai hagués estat escriptora, ni la persona que sóc actualment. 5)Per què va haver d'anar-se'n a l'exili? -La meva mare em va recomanar sortir del país immediatament perquè les tropes franquistes avançaven cap a Catalunya i segurament vindrien a buscar-me. 6) I ja per concloure la nostra entrevista, ens agradaria fer-li una pregunta molt atrevida: troba arrogants els membres de l'associació d'escriptors en llengua catalana? -Sí, i tant! Mare meva! Vostè sap? El Miquel Martí i Pol és un d'ells, com molts altres, sempre volen lluir les seves novel·les abans de les meves! S'ho pot creure? Bé, senyora Rodoreda, ja veig que no li va agradar gens ni mica quan va entrar com a membre d'escriptors en llengua catalana. Moltes gràcies i que ens continuï escrivint històries tan interessants, sobretot des d’un punt de vista psicològic.
obretot des d’un punt de vista psicològic.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Goethians + (Entrevista a Tirant Aquesta nova secció t …
Entrevista a Tirant Aquesta nova secció tracta d'una entrevista a Tirant, personatge principal de la novel·la Tirant lo blanc. - Hola Tirant! a continuació l'hi farem unes preguntes que l'hi sembla? - Tirant: Em sembla fantàstic! - Tirant que et va fer enamorar-te de la princesa Carmesina? - Realment em vaig enamorar d'ella per la seva forma de ser, és divertida, amable.. que més vol un home d'una dona? és perfecta. - Es nota l'amor que sents per ella, una altre pregunta, consideres a Diafebus com el teu germà? - Diafebus, per a mi és més que un germà, el tinc molta estima. - D'acord un altre, haver-hi: Que sents dintre teu quan veus a Carmesina? - Sincerament sento com si el món s'aturès un instant i pensès, sóc el home més feliç del món! - Tirant és nota que l'estimes! - L'estimo moltíssim! - Tirant respon sincerament a aquesta pregunta: Com veus la relació amorosa entre Estefania i Diafebus? - La veig com una relació d'amor vertader i amb passió, és nota que s' estimen moltíssim. - Molt bé Tirant, un altre, com veus el teu futur amb la princesa? Creus que tindreu fills? - El meu futur està escrit junt amb Carmesina, i l'ho de tenir fills sincerament no et puc respondre a aquesta pregunta. - No pasa res Tirant, veiem, per últim, realment que et va fer arribar a Constantinoble? - Realment no vaig vindre a lluitar per aconseguir terres, realment l'ho que em va fer arribar a Constantinoble va ser l'amor de la princesa Carmesina. - Moltíssimes gràcies Tirant per contestar a les preguntes estem molt agraïts. - No hi ha de que home que vagi bé!
raïts. - No hi ha de que home que vagi bé!)
Activitat sobre Antígona de l, pels N'bocadelletres + (Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: …
Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: Hola som N’Bocadelletres i avui entrevistarem Tirèsias, l’endeví de la pròspera ciutat de Tebes! Bon dia, com es troba?''' Tirèsias: Les marees del temps continuen el seu ritme inesgotable i jo ja no tinc lloc en el vaixell que embarca cap a la nova era. Vosaltres, joventut, teniu la responsabilitat de lluitar per un futur millor que el que, lamentablement, nosaltres hem deixat. '''N’Bocadelletres: No és una visió massa optimista! En fi, anem amb les preguntes:''' '''Després de la tragèdia de fa vint anys quan vostè mira enrere què hi veu? ''' Veig les conseqüències d’ incomptables errors del regnat de Creont sobre Tebes, dels quals, el poble encara no s’ha recuperat. Necessitem un nou regnat , amb noves idees , més just i igualitari per a tothom. '''A quina classe de regnat es refereix? ''' Veig un rei que ens torni la pau, que sàpiga agermanar els pobles i ideologies eternament separades per una estela de mort, desídia, fam de poder i luxúria. Un rei que segueixi el llegat d’Antígona. '''Vostè diria que es penedeix de la seva actitud en vers els fets d’ara fa vint anys?''' No hi ha un sol moment que no pateixi les conseqüències d'aquelles decisions . Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat. Potser deu ser que ja sóc un ancià, però em sona una mica còmic que jo solia predir el futur a la gent quan ni tan sols era capaç de controlar la meva pròpia vida . '''Sí pogués tornar enrere què canviaria?''' No canviaria res, el que està fet està fet i jo en el fons he tingut una bona vida. Diuen que si ens quedem vivint en el passat morim una mica cada dia, de manera que el millor que puc fer és posar tot el meu esforç per quan mori deixar un món millor que quan el vaig trobar. '''Si vostè fos el Rei de Tebes què canviaria en relació amb els dos germans Polinices i Etèocles?''' I vostè continua centrant-se en el passat. Miri endavant i no visqui en la infelicitat. No penso contestar aquesta pregunta. '''Amb quins ulls visualitza un futur sense vostè?''' Com he dit, el meu moment ja ha passat. Els vents de canvi s’acosten, per a bé o per a mal, i jo no sóc qui com per dir de quin color es tenyiran els cels davant els canvis i les reaccions humanes. Ens equivoquem, jove. Jutgem, fem mal, abandonem, ens barallem… tot sense raó més que el maleït orgull. Seria fàcil somiar amb un futur brillant, però els humans són com són. '''Posi’s per un moment en el paper d’un jove, un herald de la nova era amb els seus ideals, energia, somnis i il·lusions. Com encararia el futur?''' Somio amb una societat de persones, no de poder. És cert que no som tots iguals, però en lloc d'utilitzar aquestes diferències com a excusa per fer-nos mal i discutir, podríem considerar-les com una benedicció. Persones col·laborant amb persones per un futur millor. '''Es tracta d’ una visió força utòpica.''' Jove, si una cosa se’ns ha inculcat des de petits és a no somiar. Intentaran aturar-te, intentaran limitar-te, intentaran que tinguis les mateixes pors que ells. Però tant la por com els somnis són elements necessaris perquè hi hagi evolució. No econòmica, no tecnològica, no de poder… evolució social. I estic segur que d’aquí a mil·lennis continuarem topant amb la mateixa pedra. Perquè així ha sigut. Perquè així és. Perquè així serà. Només aquells que somiem som capaços d’estendre un sender de llum entre tanta foscor, d’elevar-nos per un moment sobre tota la desgràcia que ens envolta. '''Anem acabant, d’ acord? Admiro la seva manera de pensar i parlar. Alguna última reflexió que vulgui deixar als lectors?''' No m’admiris. L'admiració és el pas més llunyà de la comprensió. En lloc de perdre el temps fixant-vos en com són les altres persones i què tenen que no tingueu vosaltres, penseu en vosaltres, en les vostres il·lusions, esperances i possibilitats, sense descuidar aquells qui estimeu. Si seguiu aquest codi a la vostra manera sereu feliços.
est codi a la vostra manera sereu feliços.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Sampinyón&CO + (Entrevista a l'Alba i en Dídac)
Activitat sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Mata'm + (Entrevista a la Carme Berguedà La Carme …
Entrevista a la Carme Berguedà La Carme és la dona de l'inspector Lozano i ha accedit a ser entrevistada sobre el cas de la Bàrbara Molina i sobre el seu marit. El senyor Lozano va ser qui va portar tot el cas de la Bàrbara Molina fins a la seva jubilació. Periodista: Bon dia Carme, després de deu anys d'haver resolt el cas de la Bàrbara, com se sent vostè? Carme: Ara per ara, estic bé. M'ha costat acceptar la mort del meu marit. Moltes persones m'han ajudat ha superar la seva mort. Periodista: Després de la mort del seu marit, ha tornat a tenir contacte amb la Núria Solís o amb el pare de la Bàrbara? Carme: Amb el Pep, després del judici, no li he tornat ha veure el pèl, i, sincerament, tampoc en tinc ganes. I amb la Núria Solís, poc a poc hem establert un bona confiança. Ella i jo vam començar a parlar des que vam coincidir a una teràpia poc després de tot lo que va passar. Periodista: Avui, deu anys després dels successos en el cas de la Bàrbara Molina, ha tornat a sentir parlar d'ella? Carme: Ens hem vist un parell de cops. Un dia va venir a casa meva, i vam estar parlant una estona de com ens sentíem i em va agrair tot lo que va fer el meu estimat per continuar mantenint l'esperança que ella estava viva. Periodista: A casa, l'inspector continuava posat en la seva feina? Carme: Sí, no parava mai. Els seus temes de conversa giraven al voltant els seus casos a investigar. Era un home que complia les seves promeses. Periodista: Com creus que hauria estat la seva vida després de la seva jubilació? Carme: Hauria continuat sent el mateix, però estaria orgullós de la seva feina feta, d'haver resolt el cas de la Bàrbara. Periodista: Què creus que va ser l'últim que va pensar de l'inspector abans de morir? Carme: Imagino que es va sentir culpable d'haver confiat amb el Pep Molina, de haver-li explicat masses coses sobre com dominaven el cas. Periodista: Què creu que pensava en Lozano de l'inspector Susqueda? Carme: Que faria molt bé la seva feina, però que ningú arribaria a fer la feina tan ben feta i organitzada com ell. Periodista: Creus que el seu marit va fer bé en aprofitar les seves ultimes hores investigant el cas de la Bàrbara? Carme: Sí, perquè era la seva feina i ho volia acabar de resoldre, però no sabia que hi perdria la vida. Periodista: Doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies, Carme, per haver estat amb nosaltres i haver contestat totes les preguntes. Un plaer. Carme: De res, estic molt agraïda d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.
a d'haver estat aquí. Gràcies a vosaltres.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Voltarians + (Entrevista a la filla del rei d' Hongria …
Entrevista a la filla del rei d' Hongria 1.-Bon dia senyora, com està? -Bé gràcies, contenta de fer aquesta entrevista. 2.-Bé, podria dir-nos el vostre nom? -Sí, es clar, em dic Naftia d’Hongria. 3.-Bé, quina edat té? -Realment aquesta és una pregunta difícil de respondre, uns 550 anys aproximadament. 4.-Quan va morir la seva mare, va notar algún canvi en l’actitud del seu pare? -Sí que en vaig notar algunes coses estranyes, es llevava per les nits i no menjava quasi res. 5.-Quan va sentir que havia de casar-se amb el seu pare per sentència dels consellers com es va sentir? -No m’ho podia creure el meu pare acceptaria tenir matrimoni amb la seva filla. Un munt de coses s’em van passar pel cap. 6.-Que vas sentir quan et van dir que et treurian a l’ alta mar? -Em sentia molt extranyada però jo creia que era lo correcte. 7.-Creies que tindiras posibilitats de sobreviure? -En aquell mateix instant no, però quan vaig veura aqulla isla vaig cambiar al instant d’ideia. 8.-Quan vas tornar a veure al teu pare creies que es sorprendria? -Sí, bastant, la veritat és que fins i tot jo estaria sorpresa. 9.-Quan vas veure que les mans que hi havia al monestir se’t van enganxar als teus braços et vas quedar sorpresa?Sabrias que pasaria? -No, no sabia res, tan sols em vaig apropar per rezar unes oracions i s’em van unir. 10.-Creus que has tingut sort d’ estar amb vida amb totes les coses que t’ han passat? -No, crec que ha sigut la decisió de Deu tot això que ma passat. Entrevistants: Àlvaro Grau, Isaac Garcia, Bastian Nelson i Adrián Carrasco. Entrevistada: La filla del rei d' Hongria
Entrevistada: La filla del rei d' Hongria)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros + (Entrevista a l’Olga '''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona. Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abordarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la Creu Roja. '''Ramon:''' Bona nit. '''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler. '''Joaquim:''' Molt bona nit. '''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga. '''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat. '''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària? '''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells. '''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina. ''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”'' '''Joaquim:''' Molt bon dia Olga. '''Olga:''' Molt bon dia. '''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas? '''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dues o tres hores al dia. '''Joaquim:''' I això què t’aporta? '''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé. '''Joaquim:''' Per què vas decidir començar a fer això? '''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia... ''“L’avi augmenta el volum del televisor”'' '''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor! '''Avi:''' Perdona noia! '''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar, em va agradar i ara, doncs, ja m’he quedat aquí des de fa temps. '''Presentador:''' I quant temps fa que estàs fent el voluntariat? '''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys! '''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi? '''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic o Federico, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps. Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i... '''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua? '''Olga:''' Ara no, espera’t. '''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista! '''Àvia:''' Calla i mira la televisió. '''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides. '''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà? '''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat. '''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent, de què t’ha servit a la teva vida? '''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre sobre la nostra història més recent. '''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat? '''Olga:''' Doncs mira, vaig portar l’Arnau, el meu company d'institut i el vaig enganxar, i després he portat dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis. '''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat? '''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar tot el que feia. Ella s’ho va estar pensant molt de temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit, ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals. '''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies. '''Olga:''' A vosaltres. '''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat. 
m a fer el debat. )
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chikens + (Entrevista a un personatge: Entrevistarem, …
Entrevista a un personatge: Entrevistarem, per grups, un personatge usant recursos diversos (imatges, àudio, vídeo). Produir un document en el format que es consideri adient que desenvolupi una entrevista a un personatge de la novel•la escollida. L’entrevista ha d’estar enfocada a: conèixer la psicologia/identitat del personatge; donar sentit a com es comporta i actua; aprofundir en la seva història i context social en el marc de la novel•la. Entrevistador- Bona nit senyor Carlos. Carlos- Bona nit. Entrevistador- Sap per què està avui aquí? Carlos- Sí. Entrevistador- Benvolguts espectadors avui el senyor Carlos ens explicarà la seva vivència personal. Entrevistador- Carlos per què vas anar a la presó i què et va impulsar a entrar-hi? Carlos- El meu passat va ser incert, un militant d’ETA va matar el meu pare per error quan jo tan sols era un nen. Entrevistador- I com et vas sentir com van ser les primeres reaccions? Carlos- Va ser un moment dur, a l’inici em vaig trasbalsar però la ira es va acumular en mi i el meu objectiu a la vida es va convertir a fer pagar l’assassinat del meu pare a l’assassí sense escrúpols que ho va fer. Entrevistador- Això et semblava just i ètic? Carlos- No hi pensava amb el just, simplement no pensava, deixava que la ira em conduís. Entrevistador- I en cap moment va creure que malbaratava seva vida? Carlos- No, perquè la ira m’havia encegat. Vostè no sap el que és estar una nit pensant en la cara encaputxada matant el teu pare a sang freda la sensació d’impotència que es sent. Entrevistador- Ja ho crec però que no ho entenc, però el procés fins trobar l’assassí va ser molt llarg com el va afrontar? Carlos- Tenia el cap molt fred i no necessitava a ningú. Al meu cap traginava tranquil•lament un pla magistral tot pensat i calculat. Entrevistador- Senyores i senyors fins aquì el programa d’avui, esperem que el programa us hagi agradat i fins la setmana que ve. Carlos- Adéu, si voleu sabeu més de mí la meva pagina web és wwww.carlos@inventada.mol. Entrevistador- El pròxim dia el camió monstre més gran del mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.
el mon. Carlos- Adéu. Entrevistador- Adéu.)
Activitat sobre Antígona de Salvador Espriu, pels Viquillibre + (Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon d …
Entrevista al Lúcid Conseller Hola bon dia. Estem aquí una altra vegada transmetent des Ràdio flaix. En aquesta ocasió entrevistarem el Lúcid Conseller. Entrevistador: Hola bon dia, gràcies per haver assistit aquest matí a la nostra petita ràdio. L.C.: De res; és un plaer. Entrevistador: Bé, comencem. Primera pregunta: quina llei o quina acció hauria d’haver dictat Creont en lloc d’executar Antígona i Eumolp, que volien enterrar Polinices? L.C.: Jo crec que aquesta llei va ser molt absurda, que realment Creont es va equivocar en aquesta decisió, ja que Polinices va ser un gran lluitador i no es mereixia deixar-lo així a mercè del voltors. Entrevistador: Vostè qui paper tenia en el govern de Creont? L.C.:Doncs jo com, tots els altres consellers, ajudava a prendre decisions a Creont sobre el que havia de fer o guiar-lo una mica en el seu diguem “ofici”. Entrevistador: Per quina raó creu que Creont va fer que s’enfrontessin els dos germans? L.C.: Doncs bé: això està molt clar. Ell el que volia era tenir poder i manar i si feia que s’enfrontessin, tindria més proper el seu regnat. Li va sortir bé la jugada perquè van morir els dos germans, no un. Entrevistador: Sembla que això ho tenia planejat feia temps, oi? L.C.: Sí, perquè li va sortir molt bé i sense gaire complicacions. Entrevistador: Com creu que ha pesat la mort d’Antígona a la ciutat de Tebes? L.C.: La mort d’Antígona va fer molt mal a la ciutat. D’altra banda, penso que ella hauria manat millor que Creont; la van matar només per enterrar el seu germà i no deixar-lo tirat fora del poble. Entrevistador: Va servir d’alguna cosa la mort d’Antígona? L.C.: En realitat no ha servit de gaire encara que ella va morir feliç i amb l'esperança que amb la seva mort es recuperi el poble, desgraciadament no va ser així. Entrevistador.: Última pregunta, que hauria fet vostè estant en aquesta situació? Quines decisions hauria pres? L.C.: Primer de tot no hauria fet que s’enfrontessin, però si hagués passat hauria deixat que enterressin el perdedor i que tingués un funeral digne. Entrevistador: Bé, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres. L.C.: De res. Ha estat un plaer. Moltes gràcies per haver-me convidat.
aer. Moltes gràcies per haver-me convidat.)
Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Les desconegudes + (Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bon …
Entrevista: '''Entrevistadora:''' Molt bona tarda estimats espectadors, avui al nostre programa tenim un convidat molt especial, l’Arnau, un dels personatges del llibre ''Jo, el desconegut'' escrit per l’escriptor Antoni Dalmases. Benvingut, Arnau. '''Arnau''':Bones, encantat d’estar aquí. '''Entrevistadora:'''Abans de començar amb l’entrevista farem una petita introducció de què tracta aquesta història que va estar premiada per Gran Angular en el 2005. La història és protagonitzada per un noi anomenat Arnau que està enamorat de l’Olga, una noia que va al seu institut. Ella treballa per a una Associació que ajuda els avis. L’Arnau,en un intent d’estar més temps amb ella, entrarà a formar part d’aquesta associació. Serà a partir d’aquell moment quan ell cuidarà a un avi ,anomenat Ramon, que viu sol amb el seu gat. Doncs a partir d’aquí començarem l’entrevista. Estàs preparat , Arnau? '''Arnau:''' sí, quan vulgueu. '''Entrevistadora:'''Doncs així comencem. Ara et farem unes quantes preguntes sobre el llibre. Creus que el títol de la novel· la va estar encertat per part de l’Antoni? '''Arnau''':Jo crec que sí, ja que jo no feia les coses per mi mateix, només m’importava estar al costat de l’Olga i saber sobre la seva vida, la coneixia més a ella que a mi. ( riu una miqueta) Es per això que no em coneixia, no havia pensat mai en la meva vida. Per a mi, el centre del món era l’Olga i no jo. Però, gràcies a ella i en Ramon, m’he descobert a mi mateix. '''Entrevistadora:''' És per això que dius que no et coneixies? '''Arnau''': sí, perquè penso que si estimes a algú, has de procurar estar atent per a ell o per a ella, però sense procurar saber més de la persones a qui estimes que de tu mateix. I sí, jo crec que em vaig passar de límit. Si em posava a pensar, l’Olga sabia més coses de mi que jo de mi mateix. I trobo que això era un error, perquè, si no et coneixes tu mateix, no pots aconseguir que una persona s’enamori de tu. Era per això que l’Olga no s’enamorava de mi, perquè no em coneixia a mi mateix. '''Entrevistadora:''' Abans d’ explicar als teus pares qui era en Ramon i què feies per ell, com pensaves que s’ho prendrien? '''Arnau''': Doncs jo creia que no els faria gaire gràcia que cuidés d’una persona més gran que jo, ja que ells pensen que no sóc un noi prou responsable i també pel fet que sóc menor i tinc les meves obligacions. I, a la meva edad, haig de centrar-me en els estudis i només en ells. Ja que, si un adolescent no té estudis, el futur no li pot anar gens bé. Tal i com van les coses en aquets temps, si no tens l’ESO, no tens res. Tenia aquesta miqueta de por, perquè si els deia que me ‘n cuidava, del Ramon, no em deixarien anar-lo a veure i em sentiria malament, no per ell, sinó per mi. Al final vaig arribar a pensar que ho mantindria en secret, però els secrets al cap i a la fi són descoberts. '''Entrevistadora''': En això tens raó, tal i com diu el refrany. “S’atrapa abans un mentider que un coix” Bé, farem mitja part, tornem d’aquí uns minuts. (puja la música) (s’acaba poc a poc la música) '''Entrevistadora''':Ja tornem a ser aquí! Continuarem l’entrevista amb l’Arnau. Estàs preparat? '''Arnau''': ÉS CLAR! '''Entrevistadora:'''Què senties dins teu quan tu i l’Olga us enfadàveu? '''Arnau''': sentia ràbia i dolor. Ràbia pel fet que semblava que sempre la culpa era meva, sempre era culpable jo. “És que Arnau, ho fas tot malament” “Es pot saber què has fet” Arnau per aquí, Arnau per allà… Sempre és culpa meva i n’estava fart. Jo l’últim que volia en aquest món era enfadar-me amb ella, era massa especial però a vegades, l’orgull, inconscientment fa coses que no vols que passin i acaba fent mal, vulguis o no. '''Entrevistadora:''' Què vas sentir quan et van dir que en Ramon havia mort? Què significava ell per tu? '''Arnau:''' Se’m va caure el món a sobre, completament.Suposo que és com es sent algú quan mort una persona que ha significat alguna cosa per a tu. Per a mi, en Ramon era com un avi, gràcies a ell vaig descobrir molt més el món antic, com era com a persona i com es pot sentir una persona que ho ha passat realment malament. Veure que confiava en mi, i només en mi plenament, em va marcar, era com un tresor i, malgrat que estigués malament, jo no em pensava que acabaria tot tant ràpid... '''Entrevistadora:''' Tu, com a Arnau, quina part del llibre t’ha agradat més? '''Arnau''': Personalment, la part de la història que més m’ha agradat, va ser quan en Ramon em va portar al seu petit estudi, on hi havia tot de coses escrites amb la seva lletra antiga i, quan em va deixar aquell llibre. Per a mi, tot allò tenia molt valor, sabia que ell confiava en mi i volia el millor per a mi des d’aquell instant, com jo per a ell. Se’l troba a faltar.. '''Entrevistadora:''' Cert, quan una persona et fa sentir especial i llavors la perds sense poder acomiadar-te’n, és dur i la trobes a faltar... Doncs bé, Arnau, aquí acaba l’entrevista! Esperem que t’hagi agradat estar aquí amb tots nosaltres. Moltes gràcies! '''Arnau''': Gràcies a tu, m’ha encantat. fins una altra! '''Entrevistadora:''' Estimats espectadors, aquí acaba el programa d’avui, tornem demà amb moltes més sorpreses i nous personatges, fins una altra! Comentari sobre l'activitat guanyadora de l'any passat:
re l'activitat guanyadora de l'any passat:)
Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels Beffos d'M + (Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Es …
Entrevistador/a: Marta Agudo J: Víctor Esteve Gravadora: Ariadna Pinel Guió: Víctor Esteve; Ariadna Pinel; Alex Ihlenfeld; Marta Agudo •Entrevista -Marta: Senyors i senyores, avui tenim un convidat molt especial. Donem la benvinguda a J, l’amic del protagonista del llibre de Lolita Bosch. Bon dia J! -Víctor: Bon dia. -Marta: Apa, comencem doncs! Díguem J, com vas notar a M el seu últim dia de vida? -Víctor: Bé, el vaig notar una mica alterat. Va contestar a la professora d' Ella i no acostuma a fer-ho. Li vaig preguntar diverses vegades si estava bé, però em va respondre que ell sempre estava bé. -Marta: Eres conscient del que passava a casa d'M? -Víctor: Mai em va comentar res, no sé si era que no tenia la confiança suficient per explicar-m'ho. -Marta: Com t'ha afectat la seva mort? -Víctor: Des de la seva mort estic molt trist, però m'ha fet reflexionar. El fet que el pare mati els seus dos fills i la seva dona i esperi a la policia bevent-se una tassa de cafè diu molt d' ell. -Marta: Com afrontaràs la vida a partir d'ara? -Víctor: Intentaré no mirar enrere, però sense oblidar-ho. No vull que aquesta tragèdia es torni a repetir mai més. -Marta: Un plaer tenir-te a l'Entrevista del Dia. -Víctor: De res. El plaer és meu. -Marta: Doncs això és tot per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.
per avui. Demà més a l'Entrevista del Dia.)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Bonet + (Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? …
Entrevistador: Bé, per on ens vam quedar? Ah sí, ens vas parlar dels anticonceptius! Ara voldria que ens parlares de l'avort, ja que això també impedeix l'embaràs. Carlota: Sí, però l'embaràs no solament pot ser interromput de manera provocada, també pot ser natural, per alguna circumstància de la dona. Entrevistador: Ens expliques les formes provocades? Carlota: És clar! En primer lloc, l’avort induït. Aquest tipus d’avort, segons l’OMS, és l’avort provocat però la mateixa dona, o per altra persona la qual la dona li haguera dit. Dins d’aquest tipus d’avort, trobem l’avort legal, es a dir, quan l’avort és provocat per alguna persona especialitzada, i que aquesta pràctica estiga dins de la llei despenalitzat del país. Aquest avort se sol provocar quan la vida de la dona és en perill, per violació, o per alguna malformació del fetus. Entrevistador: Doncs, l’avort il·legal és quan es practica sense complir aquestos requisits. Carlota: Sí, i també quan es practica de manera perillosa, en circumstàncies perjudicials per a la dona. Entrevistador: I com és això de quan l’avort és natural? Què ocorre? Carlota: Bé, l’avort natural o espontani és la pèrdua de l’embrió les primeres vint setmanes de gestació. Entrevistador: I què factors intervenen per a que això ocorra? Carlota: Solen ser circumstàncies de la dona, coses que li poden causar alguna situació d’estrés o d’angoixa. Entrevistador: L’edat també pot ser un factor d’aquest avort? Em refereix, el cos, a certa edat no està acostumat a tal procés, i menys si està en vies de desenvolupament. Carlota: Clar que sí, de fet, les dones amb més edat, poden concebre perfectament. Té més possibilitats una dona de 40 anys que una dona de 20 anys. Però, amb cada xiquet que tens, el risc augmenta, encara que tingues més edat. Entrevistador: N’hi ha algun factor més que puga interferir en aquest procés? Carlota: Els més freqüents són que l’òvul no haja sigut ben fecundat o que l’espermatozou o l’òvul tinga unes xifres equivocades de cromosomes. Entrevistador: Carlota, que símptomes comporta l’avortament? Carlota: Pot causar un sagnat inesperat, hemorràgies , infeccions, perforació de l’úter , perforació d’intestí, dolors abdominals mes forts que els de la menstruació i algunes vegades desmais. Per no parlar de sentiments com tristesa, ràbia.. Entrevistador: Mare meua i açò no pot provocar problemes emocionals, psicològics i psiquiàtrics? Carlota: Clar que sí, l’avortament provoca seriosos problemes emocionals com: Remordiments: la majoria de les dones que van avortar van tindre sentiments de remordiment per la falta del fill que “deuria haver donat a llum”. Ansietat i depressió: les adolescents són més propenses que les dones adultes a partir de les seqüeles psicològiques y per últim també pot causar síndrome post-avortament, no ni ha dubte que la pràctica de l’avortament provoca greus tensions. La dona posseïx un instint matern dau per la mateixa naturalesa.Violentar-lo significa acumulat traumes que a vegades es manifesten poc després , però altres vegades queden latents i exploten anys més tard, en les formes més inesperades com a patologies i reaccions psicològiques anòmales. Entrevistador: Hi ha molta gent que no pot tindre fills i recorren a l’adopció. Carlota: En aquest cas les famílies fan un tramite de papers i normalment depenent de les condicions, se li solen da però sol tardar prou de temps i en qualsevol altre cas està la situació dels homosexuals però a ells els sol costar més i parlarem d’açò quan vos compte les característiques del homosexuals. Entrevistador: Aproximadament quants xiquets han sigut adoptats en els últims anys? Carlota: Més de 60.000 xiquets van ser adoptats a Espanya entre 1998 i 2011. Entrevistador: Bé Carlota, canviant de tema, ens pots parlar sobre l’homosexualitat? És que ens tens intrigats! Carlota: Clar que sí, al meu llibre parle de l’homosexualitat, però no vull endinsar-me molt al tema. l’homosexualitat està formada amb gais i lesbianes també, perquè a vegades quan parlem d’homosexualitat solament ens referim als gais i aquest és un error ja que les lesbianes també estan dins de l’homosexualitat. Entrevistador: Al llibre també posa 6 característiques d’aquest tema, pots recordar-las? Carlota: Ah si ja me’n recorde és a on posava l’informe número 11. No vaig a nombrar totes perquè com antes he dit no vol endinsar-me molt, vaig a nombrar les que més m’han cridat l’atenció. L’orientació sexual no es tria. Tan normal és ser heterosexual com homosexual. Etc. Entrevistador: Bé Carlota i per últim tens que parlar de l’adopció homosexual, no? Carlota: L’adopció homosexual es més costosa ja que tenen que fer més tramitació de papers… És legal a 25 països, però a Espanya no. A altres 9 països l’admeten de vis obliqua al permetre que només un dels membres de la parella adopte com a fadrí. Entrevistador: Molt bé Carlota, això és tot per hui, ha sigut una agradable entrevista, ens hem d’acomiadar. Espere tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!
re tornar a veure’t, fins prompte xiqueta!)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Dunlop + (Era el dia de la super-mega-híper-mascletà …
Era el dia de la super-mega-híper-mascletà a la ciutat de València, tots estaven molt il·lusionats per la mascletà, sobretot l'alcaldessa , que el primer que va fer és beure's una botella de vi abans de començar. Tots coneixien que l'alcaldessa tenia fama de borratxa, però quasi ningú s'ho creia. Quan era l'hora que ella donara el discurs de començament de la mascletà, va eixir al balcó presidencial amb una botella de vi en la mà i tot seguit va procedir a parlar: -''Falleres i fallers, os anime a que dejéin, dejeis pasar el fred del verano el fred de l'hivern i busquem el caloret, el caloret faller, el caloret... sin duda el caloret de foc i la flama, el caloret faller, tenim que buscar la llegada de... la arribada de la fiesta fallera ¡Tots junts!''- va exclamar alçant la botella de vi- ''¡Ja estem en falles! OTRA VEZ ¡Ja estem en falles! Senyor pirotècnic ja pot encendre la super mascletà para que toh lo món vinga a València.'' La mascletà va començar i no es veia ni escoltava res, sols el sons dels petards. En la balconada de l'ajuntament la fallera major no parava de riure. L'alcaldessa es va apropar a ella amb la botella i li va dir: -''¡¿Y tu de qué te ríes!?''- I li va estampar la botella de vi en el cap La fallera va caure morta, l'alcaldessa i els seus sequaços van córrer per ocultar tot el que va passar i ningú va saber què va passar amb la fallera. Tothom la va criticar després del discurs, van fer cançons parodiant el discurs de "el caloret faller", fins i tot van canviar d'alcalde en la ciutat pel ridícul que va fer i per estar implicada en casos de corrupció. Va passar un any i la fallera que tots van creure que havia desaparegut, va ressucitar buscant venjança...
paregut, va ressucitar buscant venjança...)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller + (Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro …
Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres. Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar. - Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot. - Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”. - Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir. - Però… - Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit. En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier… - I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això? En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer. En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres. El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez. - Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar. I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró. La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura. - Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon. En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez? - Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible. - Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps. Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França. En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país. Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França. Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta. Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys. - Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli? Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell. Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.
ía va acabar treballant per l’Àlex Castro.)
Activitat sobre Enxarxats de l'autora Carme Torras, pels Marimar Cárdenas + (Es basa en un llibre de gènere tecnològic on es poden veure els successos extranys en torn a la tecnología que li passen a una noia un cop arriba al seu nou treball.)
Activitat sobre El violí d'Auschwitz de l'autora Maria Àngels Anglada, pels Literats + (Esperem que us agradi. Aquesta activitat pretén complementar la que prèviament havien penjat el grup Carquinyolis. Gràcies per la activitat inicial!!!)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els CaleroMasGafis + (Esta presentació ha sigut realitzada pel g …
Esta presentació ha sigut realitzada pel grup els cabuts.El grup els cabuts esta format per Carlos,David i Jorge. És un llibre en el que se parla sobre la sexualitat. En ell podem aprendre moltes coses sobre les dones i la seua sexualitat també hem aprés coses que li agraden a les dones. Als alumnes de l'institut Oleana és un llibre que ens ha agradat molt perquè hem aprés prou sobre els preservatius els mètodes de com no deixar embarassades a les dones i de tindre compte a l'hora de practicar qualsevol tipus d'interacció sexual. També podem donar-nos compte de l'edat dels personatges. Te molta intriga sobre el sexe i gràcies a este llibre podem aprendre coses molt interessants i fins i tot coses que desconeixem totalment sobre el sexe o les dones. La nostra opinió és que la història no pot ocórrer en la realitat perquè al principi del llibre no és molt real, però la resta del llibre ens ha agradat molt.
ò la resta del llibre ens ha agradat molt.)
Activitat 4 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja t …
Estimada Maria Rosa, Porto un temps ja tancat en quatre parets i contínuament sempre veient el mateix paisatge un cop i un altre...Sempre penso en tu , cada dia quan em llevo i em vaig a dormir penso com hagués estat al dia si l’hagués passat amb tu... Encara que ens separin milers de quilometres , el meu amor per tu ,segueix sent tan intens com el primer dia que ens vam beure. Porto un temps ja separat del teu costat , no tinc ganes de res , confia en la meva innocència, saps que jo no seria capaç de fer mal a ningú . Sense tu jo no puc seguir endavant , una part de mi esta buida , no tinc forces , no tinc gana i estant separat de tu , cada cop tinc menys ganes de viure... Des de que et vaig conèixer , m’has ensenyat el significat de la paraula amor , has fet que els meus pitjors dies es converteixin en els millor pel simple fet d’estar al teu costat , ets especial Maria Rosa.. Necessito que sàpigues que encara que milers de quilometres ens separin , sempre estarà amb tu em meu amor , però ja no puc viure mes , no tinc ganes de seguir endavant sense tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo
e tu , t’estaré esperant al cel. T’estimo)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels Mel + (Estimada Alba, T’escrivim des de l’Instit …
Estimada Alba, T’escrivim des de l’Institut Carles Vallbona. Hem llegit la teva història en el llibre ''Mecanoscrit del segon origen''. Sabem que has tingut una vida molt dura i complicada, i estem molt impressionades perquè ets una noia molt forta, valenta, llesta i espavilada, que sempre et busques la vida com pots, per poder sobreviure en les pittjors circumstàncies. Pensem que no totes les persones de catorze anys farien tot el vas fer tu per sobreviure, es quedarien assegudes plorant per les seves desgràcies, però tu vas continuar la teva vida com si tot fos normal per millorar-la en el futur. Vas saber cuidar molt bé d’en Dídac, però al final no va poder sobreviure a les desgràcies de la vida. Ens alegrem que hagis sobreviscut a la catàstrofe, tenies unes condicions molt complicades i tu has trobat la solució a cada problema que tenies. Al principi, semblava que no us en sortiríeu, però a mesura que anem llegint descobrim que us esteu adaptant a aquesta nova vida, tot i les seves complicacions. Per sort vau trobar refugis on conviure i un tractor que us va fer de transport. Vau ser prou llestos com per conrear algunes plantes per alimentar-vos. Quan l’extraterrestre va arribar a Terra i tu i en Dídac estàveu sols a totes ens va agafar por que us passés alguna cosa i vam patir fins que per sort vas ser valenta i vas acabar amb ell, va ser en aquell moment quan vam descobrir que estàveu preparats per sobreviure en aquelles condicions. Esperem que, siguis on siguis, estiguis molt bé, i que sàpigues que nosaltres estem amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.
amb tu. Ànims Alba! Petons del grup Mel.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Rondallers + (Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des …
Estimada Alba: T’enviem aquesta carta des del campament de supervivents. Aquesta carta te l’ha deixat un soldat que rondava per la zona, et volem comunicar que la invasió extraterrestre ha quedat eradicada i dins de tres mesos tornaran per revisar com està el planeta. A nosaltres no ens poden detectar ja que estem molt ben camuflats. Com esteu vosaltres? Nosaltres estem bé, tenim de tot: menjar, dutxes, camps de futbol i teatres. Us anirem a veure dintre de poc per donar-vos menjar i tot el que necessiteu.. Aquí en el campament parlen molt bé de vosaltres, de com sobreviviu, de la paciència de l’Alba i de com combateu contra els extraterrestres. Quan vau veure l’extraterrestre a tots se’ns va accelerar el batec, pensàvem que aquell extraterrestre tenia ulls al clatell però es veu que no, el que va fer l’Alba va estar molt bé ja que el Dídac va poder investigar el cadàver amb la seva companya. De totes les aventures que heu passat, la més bonica va ser quan el Dídac va deixar anar la seva cadernera i quan va passar un temps va tornar. El comportament que té el Dídac durant tot el temps és una mica infantil, ja que té una edat que encara no pensa amb maduresa però a mesura que va passant el temps va madurant, però no parlem malament del teu marit només comentem. En canvi, tu Alba ets molt madura i penses les coses abans de fer-les, t’admirem molt i volem que no us passi res de res. Esperem retrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.
etrobar-nos: Miguel, Kevin i Joan Josep.)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules + (Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta c …
Estimada Antígona, Si llegeixes aquesta carta és que Lúcid Conseller ha complert amb la seva paraula d’ajudar-nos. Nosaltres, gent del poble, ens hem vist amb l’obligació d’escriure-li un comiat. Sabem que els Déus ens han marcat un destí, però trobem la situació molt injusta. La nostra ciutat, la gran Tebes, no hauria d’haver acabat amb aquest tràgic final. I tu, apreciada Antígona, no hauries d’estar tancada entre reixes ni acompanyada de la plena solitud que t’envolta. I pensar que tot aquest enrenou ha vingut per no saber parlar com a persones civilitzades… En quin caos ens hem ficat? Maleïda hora en què els Déus es van posar contra nosaltres! Ni tu mateixa saps quan arribarà el teu fatídic final. Però abans d’encaminar-vos cap al món dels morts, on la vostra ànima serà jutjada per Minos, Radamantis i Èac i, amb la gràcia de Tique, el teu veredicte serà favorable, per tant arribaràs a l’Elisi i podràs gaudir de l’etern descansa; heu de saber algunes coses. Tebes ja no és la mateixa. Creont cada dia aplica més lleis i cada cop més gent està d’acord amb ell. Ignorants... Ignorants tots aquells qui no preveuen el que vindrà! En canvi, nosaltres hem recolzat en tot moment la vostra causa i el difunt Polinices. Tot i que sabem que eres partidària de posar pau entre els dos germans, no ens podràs negar que et decantaves més per a Polinices. El fet d’haver actuat contra la paraula de Creont per voler enterrar-lo de forma idònia, tal i com diuen els nostres ritus, ho hem trobat un acte de gran coratge. Alguna gent adepte de la vostra causa es va manifestar davant el palau reial de Tebes perquè us deixessin en llibertat. La pena és que no va servir de res. Ràpidament Creont va enviar soldats perquè posessin fi a l’escàndol que, segons ell, s’estava produint. I ja us podeu imaginar com va acabar tot... Us prometem que Tebes tornarà a ser lliure. Quan? Per mala sort no ho sabem. Els Déus no ens indiquen cap senyal. Però lluitarem per a la llibertat. Ara i sempre. Ningú ens podrà aturar. Posarem totes les nostres forces per continuar endavant amb la lluita en què creus i creiem. πίστις, ἐλπίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble
ίς, ἀγάπη, Antígona Atentament, el poble)
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels PAAAH! + (Estimada Catarina Des de sempre t'he estim …
Estimada Catarina Des de sempre t'he estimat i tu ho saps, quan venia pel bar i no em feies cas, partia molt i la beguda era l'únic que em calmava. Però, el nostre casament va ser una mica precipitat i aquests mesos amb tu, al cafè han estat els millors de la meva vida , ara bé, la crisis també ens ha arribat. els pescadors no tenen prou peix, aquesta temporada ha estat molt dolenta. no tenen prous diners i per tant, no poden venir a la taverna Per això em veig obligat a marxar cap Amèrica aniré a la companyia de viatges per demanar, que em tornin a imprimir els bitllets que vaig cremar, no t’ho prenguis com una ofensa, vaig cremar aquells bitllets com a mostra del meu amor per tu, però ara potser al salvavides del nostre futur. Si volem ser feliços i que la nostre vida junts tingui continuïtat ens calem mes ingressos per el cafè. La nostra vida, des de que el Libori ens va deixar el cafè a les nostres mans, és el nostre negoci així que, partiré a Costa Rica en busca de fortuna. No et preocupis per mi tornaré, més tard o més d’hora tornaré. No et preocupis estaré bé, a més a més te escriure una carta cada dia explicant els meus negocis i dient, com faig ara, lo molt que et trobo a faltar. Claudi
ra, lo molt que et trobo a faltar. Claudi)
Activitat 4 sobre El misteri dels ballarins de l'autor Arthur Conan Doyle, pels Les Pessigolles + (Estimada Elsie, Et deman perdó per haver …
Estimada Elsie, Et deman perdó per haver matat el teu marit. Ho vaig fer sense voler, no pensava amb el cap sinó amb el cor, només pensava en tu. El cor em deia que tu només podies ser meva i que havia de fer qualsevol cosa per recuperar-te, però està clar, no t'he recuperat i la meva vida s'ha enfonsat. Me'n record quan érem feliços tu i jo i ningú s'interposava entre els nostres camins. Desitjaria tornar enrere i canviar tot el que he fet, tot excepte estar amb tu, que ha estat l'única cosa que he fet bé a la meva vida. No he estat amb una altra dona des que te'n vares anar, no he pogut. Tot el teu cos és... és especial per a mi: els teus cabells de seda, els teus ulls d'or, les teves mans de princesa... és impossible deixar de pensar en tu. Per aquesta raó vaig començar a ser un delinqüent, perquè no et tenia i volia morir-me. Quan et vaig començar a escriure amb els ballarins i em vas contestar em pensava que hi havia alguna possibilitat, que encara senties alguna cosa per mi, però ja està, ja s'ha acabat tot. No hi ha res entre tu i jo. Perdona'm per tot el que t'he fet, però que sàpigues que encara t'estim i que sempre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.
empre t'estimaré. T'estim. Abe Slaney.)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Capdesuros + (Estimada Fallera Calavera, És veritat que …
Estimada Fallera Calavera, És veritat que demà és un gran dia, jo estic molt nerviós perquè desè amb totes les meues ganes de què la súper-híper-mega-mascletà. M'emocionen molt les teues paraules que sempre em dediques, moltes gràcies. Sempre recordaré aquesta cançó, sempre em recordarà a tu... "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Sols vull comentar-te que des de la primera vegada que ens van presentar em vaig enamorar de tu, la meua fallera més boniques de totes... La veritat és que t'estime molt! M'agradaria que quan explotarà la súper-híper-mega-mascletà vingueres a la meua cerca i em demostrares el teu amor per mi com jo l´estic mostrant en aquesta carta a tu. La cançó... "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." sempre et la cantava mirant als ulls i sentia que els meus sentiments despertaven, espere que els teus sentiments per mi també despertaren. "No et separes... Del caliu del meu voler..." amb això t'ho dic tot. Espere que aquesta carta t'arribe avanç de la millor mascletà del món però sols si la passa al teu costat. Sempre t'estimat amb el meu cor i espere que tu m'estimes a mi tant com jo a tu. Amb tot l'amor del món, el President.
tu. Amb tot l'amor del món, el President.)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels The simpsans + (Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he …
Estimada Franciszka, Ja fa un temps que he arribat a la granja. Els soldats s'emportaren tots els animals i a la meua oma només li van deixar l'horta. M'ha contat que la van obligar a portar els aliments de la seua horta als soldats. Ara la granja està millor, la meua oma ha conegut un home que ens va regalar unes ovelles. Aquest home era un jueu que va refugiar la meua àvia, però a més existia el risc que els soldats que albergava la descobriren. He conegut una xicota del poble proper. El catorze de febrer li vaig demanar matrimoni i ens anem a casar dins de quatre mesos. M'agradaria que vingueres amb la teua filla, no hi hauria problema en l'allotjament. Com van les coses per Sokal? Helena viu feliç amb Casmir? Espere veure't prompte, que tingues sort en la teua vida i quan vingues espere poder tornar-te tot el que et dec. Petons El Vilheim P.D: Ara ja puc menjar com un vertader vegetariá.
a ja puc menjar com un vertader vegetariá.)
Activitat 2 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes + (Estimada Harmonia, T’escric aquesta cart …
Estimada Harmonia, T’escric aquesta carta per a contar-te la meua vida des que te’n vas anar amb la companyia de teatre. Tot aquest temps t’he trobat molt a faltar ja que les vesprades no eren el mateix sense tu i a més, et necessitava per afrontar les situacions que més avant em vaig trobar ja que la guerra va empitjorar i acabà amb la victòria dels feixistes, on el règim del dictador Franco es dibuixava amb tota la seua crueltat. Vicent i jo vam deixar de ser xiquets per convertir-nos en els homes de la casa i ens vam veure obligats a treballar per dur endavant la nostra família. Un dia estant la meua mare i jo a casa, trucà a la porta una dona jove, que era la germana del company del meu pare a la presó Model. Aquella dona ens va informar que mon pare estava allí condemnat a mort. Des d’aquell dia ma mare i jo anàvem amb freqüència a visitar-lo per dur-li una cistella amb menjar. Encara recorde la data, la nit de l’11 de maig de 194 quan vaig creure presenciar la mort del meu pare al cementeri de Paterna però només va ser un malson. Verdaderament va ser executat el 24 de maig de 1941 i a partir d’aquest moment la meua mare no va tornar a somriure mai més. Ja imaginaràs com era una dona en aquells temps viuda, per tant, es va veure obligada a contraure matrimoni amb el Santiago, un cruel feixista per al qual treballava durant els últims mesos com a serventa. En un primer moment no vaig acceptar aquest matrimoni però després vaig comprendre que ma mare havia condemnat la seua vida per salvar la meua. La meua relació amb el Santiago no anava gens bé i a més em va internar en un seminari, on a part d’estudiar i fer-me un home de bé, m’allunyaria d’ell per un temps. En aquell seminari, vaig conèixer al meu primer amor, l’Eduald, però el pare Cassany s’assabentà dels meus sentiments cap a ell i ser homosexual en aquell temps no era una cosa normal sinó que la gent ho prenia com una desviació sexual, una malaltia, així que em van tirar del seminari. El Santiago volia que em casara amb la Isabeleta, la criada de la casa que ni tan sols tenia setze anys. Dies abans de la boda, Isabeleta em va confessar que estava embarassada del Santiago; aleshores, el Vicent i jo fugírem a Madrid aprofitant l’excusa que a Vicent li concediren una beca per a estudiar, però a mi no m’agradava la vida a Madrid i em vaig mudar a París. A París vaig començar a treballar en una companyia de teatre on vaig conèixer a l’Enrico, la meua parella. El vaig enviar a Burjassot per a ajudar a ma mare i retornar amb ella a París ja que jo no volia tornar mentre continuara la dictadura franquista. Allí a París va morir la meua mare, que vam soterrar en la làpida del meu pare. L’Enrico i jo tornàrem a Burjassot per al soterrat de Vicent però no sabia que tu també assistires al seu soterrat fins fa poc. Pareix que ni tan sols ens vam reconèixer. Qui s’imaginaria el que ens oferia el destí! Espere que la sort canviara per a tu perquè t’ho mereixies. Per finalitzar, dir-te que aquesta és la meua darrera carta, no vull que siga de comiat ni de dol, sinó d’estima i d’alegria per poder haver compartit amb tu els millors anys de la meua infantesa. Ja saps que els anys passen factura i jo no sóc cap excepció. Una abraçada molt forta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.
ta del teu amic que t’estima. MIQUEL PONS.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Chupipandi03 + (Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que h …
Estimada Juliette, Com estàs? Ja sé que ha passat molt de temps des de l'accident del teu pare. Per cert, ja està recuperat, no? Segons un article del diari vaig poder veure que el culpable de la tragèdia no era ell, sinó algú molt proper a tu. Com et sents tu després de tot això? Ja sé que tot això no és molt normal en una vida quotidiana però són coses que, segons a qui li passen, són molt... La setmana passada vaig anar a Barcelona i em vaig posar en contacte amb ta mare, no sé si t'ho ha dit, però és perquè he de fer un article de periodisme de l'institut, i necessito una bona notícia o entrevista; per això volia que ta mare es mantingués en contacte amb mi. No t'ofenguis, espero que et sembli bé això de fer aquesta entrevista, per això primer t'ho comunico a tu. Deixem de banda els drames, espero que no m'hagis oblidat i tampoc que mai m'oblidis. Ah Sí...!!! La setmana que ve passaré per Barcelona i, si et sembla bé, ja li he comentat al Blai que quedem perquè ens puguem posar al dia. Molts petons de la teva amiga!
ar al dia. Molts petons de la teva amiga!)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels LPF + (Estimada Júlia, T'escric aquesta carta pe …
Estimada Júlia, T'escric aquesta carta perquè sé tot allò que t'ha passat, i m'agradaria comentar-ho. No m'han explicat la història detalladament, però si vols ara et dic què m'han explicat, ja que si falten coses, me les podries dir. Al cap i a la fi ha estat la teva mare qui m'ha informat de tot. Ella em van dir que havien ingressat el teu pare a l'hospital perquè havia tingut un accident amb el seu camió, i que el van portar a la UCI, perquè l'accident havia estat molt greu. I tota la resta de la teva increïble història. Bé, quan puguis envia'm un missatge per quedar i parlar-ne. Afectuosament, El teu amic LPF
arlar-ne. Afectuosament, El teu amic LPF)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels Aperezv + (Estimada Lluciana, Esperem que llegeixis …
Estimada Lluciana, Esperem que llegeixis aquesta carta tan aviat com puguis, perque això voldrá dir que ja estàs desperta. Estas passant per un greu moment a la teva vida, lluitar contra la mort, volem que sàpigues que nosaltres estem al teu costat per a tot allò que necessitis. Només has de pensar que això es una altra i simple partida d'escacs de les que sempre en surts guanyant tu. El teu xicot està molt espantat, però tu tranquil·la que ja l'estem calmant i ajudant en tot el que ell necessiti. Ell mateix ens va dir que la setmana que ve anirem tots junts a buscar a aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia. A més volem que sàpigues que tots estem molt bé, que no et preocupis per nosaltres, perquè normalment en aquests casos els que pateixen són els de fora, però ho estem portant bastant bé. Trobem molt a faltar el teu somriure, els teus ulls, la teva il·lusió de guanyar una partida d'escacs... En resum, et trobem molt a faltar. Esperem que quan estiguis llegint aquesta carta ja estiguis perfecta i alegre a casa teva o amb els teus amics, és a dir amb nosaltres. T'estimen, Els teus millors amics!
tres. T'estimen, Els teus millors amics!)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots + (Estimada Lluciana, Gràcies a tu el meu …
Estimada Lluciana, Gràcies a tu el meu ser ha tingut un mal fugisser. Jo era com una gota d’aigua immersa en l’oceà, l’aigua en fregava i la meva composició variava. El meu afany era semblar-me a aquells que estan de moda, perquè creia que allò era el que vertaderament importa. Podia semblar una cosa sense gaire significat, però tot ésser humà busca ser integrat. En el meu interior sentia un neguit que em destrossava, per tot el món em sentia rebutjada. M’endinsava cada cop més, la llum s’atenuava, ja no era jo mateix. En aquell llavors era algú superficial, fet que provocà que el meu recipient tingués aquell estat fatal. Tot em dolia, el meu subconscient em rebotava al cap, tot per la ignorància envers la societat. Em creia amb plena, amb plena llibertat; malgrat tot, aquesta no fou la realitat. El resplendor que s’allunyava, es féu invisible per ma mirada, era un mariner desorientat que per la penombra va ser eclipsat. Era al mig, al mig d’un mar immens, on les coses no surten com pretens. Era l’objecte d’una ment endimoniada, que obeïa un destí del qual ell em precisava. Per sort, vaig tenir el teu conhort; que em donà un fort impuls al cor. Aquella gota que s’enfonsava, ja era fora altra vegada. Si no hagués estat per la teva insistència, hauria perdut el meu instin de subsistència. I si no t’haguessis aixeca’t, la teva absència m’hagués arrossegat. A través d’aquesta carta et mostro el meu agraïment, ja que aquella ment que trontollava, ha trobat per fi una pau sagrada. Et recordaré sempre T’estimo LORETO
. Et recordaré sempre T’estimo LORETO)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels IRA-2 + (Estimada Lluciana, T’escric aquesta carta …
Estimada Lluciana, T’escric aquesta carta perquè t’haig d’explicar una història que m’espanta. Tot va començar a la nit que vas perdre la consciència provocada per una droga per falta d’experiència en una nit de foscor i malenconia en què, per un examen, no vaig venir aquell dia. Ja sé que creies que estava estudiant per l’avaluació però, en aquell moment, vaig decidir fer una elecció. Mentre us estàveu divertint sense patir la conseqüència, jo estava amb una altra justificant la meva absència. Tot això va ser només per l’obtenció de plaer però ara m’estic penedint del que vaig fer. Ja sé que penses que és un acte d’adulteri i que no voldràs està amb mi encara que esperi. A partir de tots els incidents que van passar un gran dilema em vaig plantejar. Tu estaves en coma, sola i moribunda... on de plors i tristors n’abunda. Vaig intentar oblidar la meva traïció i d’això, vaig anar a passar a l’acció. Buscant pistes per tota la ciutat per trobar de les pastilles la seva veritat. De cop, un record em va venir a la ment on allà, a l’institut, va ser el nostre trobament. Tot va anar al voltant d’un campionat on tu el vas finalitzar en un escac i mat. Seguint el traficant causant del problema en què, la teva salut va ser una blasfema. En una discoteca va ser la seva persecució on va morir d’una caiguda sense precaució. Aquesta carta escrita ja ha arribat el seu final. Només et voldria dir que no et volia fer cap mal. En una relació sempre ha d’haver-hi sinceritat i també demostrant-te la meva agradositat. Eloi
demostrant-te la meva agradositat. Eloi)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve + (Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja …
Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja fa temps que no parlem, tant que ja no sé res de tu… L’altre dia em vaig trobar a la teva mare i em va explicar una mica com estaves, la teva situació. Em sap greu no haver pogut estar per tu quan tot va passar. També he de dir que no ho sabia, clar, sempre has sigut molt tímida i tancada, i tampoc t’agradava parlar del que et passava a fora de les classes. Trobo a faltar com ens alegraves els dies a tots, encara que fos per dos minuts, aconseguies fer les classes més amenes, i això és una cosa que no et vam dir prou, que et podria haver evitat molts problemes i ho sento. Per cert, com et va amb la Lluciana? Recordo que anàveu juntes a tots llocs, la vostra amistat era de pel·lícula, mai se us veia a l’una sense l’altre. Com es troba ella? M’han dit que s’ha recuperat genial de l’incident de l’Eva, me'n alegro moltíssim, no tinc ni idea del que hauria sigut del grup sense ella, la veritat. I que n’ha sigut del Santi i la Cinta? Tenia entès que no t’hi feies molt amb ells, tot i que espero que hagi millorat la relació, puc entendre per què, tu sempre vas ser diferent d’ells dos. Això no és important, ja que en un grup sempre hi ha diferències i no tothom té la mateixa afinitat amb tothom, o això és el que em deies amb els mals de cap que et donava quan discutia amb el meu grup, recordes? Mai et vaig agrair prou tot el que em vas ajudar, gràcies, de debò, no sé què hauria fet sense tu. Ai, ara que me’n recordo, com està el Màxim? I l’Eloi? Mare meva, els recordo sempre tan diferents i semblants alhora, eren els dos extrems units per una amistat, segueixen igual? Espero que no hagin canviat molt després d’aquest temps! Ara tema serio, fa temps que et volia treure el tema tot i que no trobo que és el meu lloc de fer-ho, com a amiga és la meva obligació dir-te això, i és que, en assabentar-me del que et va passar, per tot el que has passat, no m’ho creia. Com una noia, tan alegre, forta i valenta com tu havia pogut caure sota tal malaltia. Tot i així, em sembla súper valenta la forma en què ho has superat, com sense importar les circumstàncies has trobat la manera i els motius per lluitar-hi, per seguir endavant, per ser un exemple a seguir, ja que veure algú que ha passat per això i ho ha superat es un missatge positiu, és un “ei, vaig caure i em vaig recuperar. Se’n pot recuperar tothom amb esforç”, és donar esperances als que estan lluitant pel mateix que tu. També em vaig sentir orgullosa de tu, de ser la teva amiga al saber que tot i no estant del tot bé tant físicament com emocionalment vas anar a veure com podies ajudar a la Lluciana. Va ser tot un mèrit. Entenc que tenies els teus motius, les teves raons per començar, però saber que vas buscar-ne d’altres per parar la situació, per frenar-la abans que fos massa tard em tranquil·litza tant, no ho arribes a imaginar. Bé, et deixo ja, que si no em passaria tota la vida parlant, hem de quedar aviat per posar-nos al dia eh! Espero la teva resposta, petons i fins aviat, firma
va resposta, petons i fins aviat, firma)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode + (Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer- …
Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. Però no puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. No em tornaràs a veure més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal
estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal)
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode + (Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer- …
Estimada M. Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. Però no puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. No em tornaràs a veure més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu: Marçal
e estaré pensant en tu. Sempre teu: Marçal)
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Silenci incomode + (Estimada M.Rosa, Primer de tot vull fer-t …
Estimada M.Rosa, Primer de tot vull fer-te saber que tot el que vaig fer va ser per amor, perquè jo t’estimo Maria Rosa. Però demà és el casament i jo no puc continuar vivint així, amb aquesta culpabilitat. Haig de confessar-te que vaig ser jo qui va matar i va culpar l’Andreu, va ser horrible però ho vaig fer per tu, perquè jo per tu faria qualsevol cosa. No puc explicar el que em va passar pel cap en aquell moment i sé que és inexcusable. No puc estar amb tu sabent que el teu marit, el meu millor amic, és mort per culpa meva. Els remordiments m'estan matant, i sé que aquesta informació serà molt dolorosa per tu, però havies de saber la veritat. Sé que m'odiaràs tota la teva vida i això em tortura i em dol en el fons de la meva ànima. No em tornaràs a veure mai més, però jo sempre estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal
estaré pensant en tu. Sempre teu. Marçal)
Activitat sobre Maria Rosa de Àngel Guimerà, pels SABOPOL + (Estimada Maria Rosa, Des d'aquest lloc ta …
Estimada Maria Rosa, Des d'aquest lloc tant desagradable t'envio un missatge d'amor i d'esperança. Sé que m'han incriminat, per això t'envio aquesta carta, sospito qui és el culpable però t'ho demano a tu per què em diguis el nom de l'home o dona que és el culpable de veritat. Amor meu fes-ho ràpid perquè aquí dintre ja m'he creat un enemic, és l'amo de la presó i em pot xafar com a una mosca si li ve de gust, per això et demano pressa. Adéu, el teu company sentimental.
ressa. Adéu, el teu company sentimental.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Zona3 + (Estimada Marie, Ara que ja m’he instal·l …
Estimada Marie, Ara que ja m’he instal·lat al Canadà, tinc una mica de temps per escriure’t. Volia dir-te que estic molt agraïda per tot el que vas fer per ajudar-me a venir aquí al Canadà. Gràcies a tu i a l’Alain. La meva petita casa és a Montreal i cada dia vaig caminant a l’escola, que és a uns cinc minuts. Allà he après moltes més coses que aprenia a Nyarugusu i puc menjar molts més aliments. La Mama està molt contenta perquè podem anar al mercat cada dissabte, en el qual aconsegueix productes frescos, oli i aigua. En Pascal està molt content perquè, a Montreal hi ha un bon equip de futbol, va anar a fer unes proves i va entrar en el equip!! Estic molt orgullosa d’ell, se’l veu molt content, i jo també ho estic. La Lucie va a l’escola i està molt contenta de tots els amics i amigues. Cada dia ve amb molts dibuixos i deures, però a ella li encanta. Li agrada tant que un dia va venir plorant perquè no li van posar deures, i li vaig haver de posar uns quants exercicis de matemàtiques. L’Olivier i jo anem millorant la nostra relació, tot i que encara, no és que sigui molt bona del tot. La Mama ens deixa sols a casa amb la intenció de que parlem i solucionem els problemes, però l’Olivier no accedeix a parlar amb mi. Tot i així, estic molt contenta perquè de mica en mica s’està fent un home amb dos dits de front. Com has vist, he après molt durant aquest temps, tant a l’escola com al carrer. I ara ja estic més a prop de realitzar el meu somni de convertir-me en doctora. I vull dir-te que moltes gràcies, ja que sense tu, no hauria sigut possible. Mil gràcies Marie, sempre me’n recordaré de tu. PD: M’agradaria que em vinguessis a visitar algun dia. Amb molta il·lusió i amor, la teva estimada Sylvie!
il·lusió i amor, la teva estimada Sylvie!)
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Chouves + (Estimada Marìa Rosa, T'escric aquesta car …
Estimada Marìa Rosa, T'escric aquesta carta perquè t'enyoro molt. Ho estic passant molt malament i m'alimenten només de pa i aigua. La veritat és que això és una mica dur, però no et procupis amor, no passarà res, o això espero. Cada dia , per distreurem , penso en tu , en els teus ulls brillants i la teva pell suau que em fascinava cada nit al nostre dormitori. Encara que no et vegi, et puc sentir amb el cor i els nostres records són el motiu dels meus somriures i continua la meva vida. Encara guardo la teva olor en el meu cos , amb la sensació i l'esperança, ja que l'empresonament és injust, que puguis sortir d'aquí per perdre'm entre els teus braços. Així que, no ploris i somriu que estic convençut, que ens veurem. Si no fos així, vull que siguis forta i segueixis el teu camí sense mirar enrere, sempre cap endavant. Sempre teu , t'estimo Maria Rosa. Andreu
Sempre teu , t'estimo Maria Rosa. Andreu)
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat + (Estimada Morella, Tu em vas inspirar un …
Estimada Morella, Tu em vas inspirar un sentiment d’afecte profund i molt singular. Des de la primera vegada que ens vam veure la meva ànima cremà amb un foc que no havia conegut fins llavors. Amb tot això ens vam conèixer i el destí ens va unir davant de l’altar. Tanmateix, ben d'hora vaig comprovar com, potser a causa d’haver sigut educada a Pressburg, em mostrava un gran nombre d’aquelles obres místiques, que es consideren generalment la simple escòria de la literatura Alemanya. Em vaig abandonar sense reserves al teu guiatge i em vaig endinsar amb decisió en el laberint dels teus estudis. Una hora rere l’altra romania al teu costat, sumit en la música de la teva veu, fins que la teva melodia s’infestava de terror i queia com una ombra sobre la meva ànima. No cal expressar el caràcter exacte d’aquestes disquisicions que sorgien dels volums que he esmentat adés i que van construir durant tant de temps quasi l’únic tema de conversa entre tu i jo. Va arribar el moment en què el misteri del teu caràcter m’oprimia com un embruixament. Ja no podia suportar el contacte dels teus dits pàl·lids, ni el to profund i musical de les teves paraules, ni la brillantor dels teus ulls melancòlics. Semblava que eres conscient de la meva debilitat o bogeria, i somrient, les anomenaves “el destí”. També semblava que coneixies la causa, per a mi desconeguda, d’aquella desviació gradual del meu afecte; però no me’n donaves cap explicació ni pista sobre la seva naturalesa. Cal que et digui que anhelava ja amb un desig fervorós i devorador el moment de la teva mort?. Quan em vas cridar per que anés al teu costat, una boira espessa cobria la terra, una resplendor càlida venia de les aigües, i entre el fullam ufanós del bosc d’octubre, havia caigut del firmament un arc de Sant Martí. Aquell va ser el dia, em vas dir quan m’hi vaig acostar. No hi va haver cap dia que m’haguessis estimat, però allò que avorrires en vida ho adoraràs en la mort. El temps de la teva felicitat ha passat, i l’alegria no es cull dues vegades l’any. Ja no jugaràs més amb el temps com el poeta de Teos, sinó que, ignorant de la murta i del vi, portaràs la teua mortalla en la terra, com fa el musulmà a la Meca.
en la terra, com fa el musulmà a la Meca.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus + (Estimada Neus, Com estàs? Com va tot? Es …
Estimada Neus, Com estàs? Com va tot? Espero que estiguis bé. No sé si te'n recordaràs de mi. Només sé que et dec una gran disculpa ja que no vaig estar al teu costat quan més em vas necessitar. Quan en Lluís va patir el fatídic accident, jo no vaig saber com reaccionar. Només sé que vas passar-ho molt malament i no sabia com trobar la manera de recolzar-te ja que jo també ho vaig passar fatal. Dos dies després d’aquell fet, la meva mare i el meu pare van tenir una gran discussió per problemes econòmics que prefereixo explicar-te cara a cara, el fet és que vaig marxar a Barcelona, i aquesta decisió va ser tan dura per mi, i va arribar-me a afectar tant que la meva rutina va canviar tant radicalment que no vaig tenir el valor de tornar a parlar amb tu. Ja m’he assabentat de la tràgica mort d’en Lluís fa 3 mesos. No entenc com una persona que és estimada tant per familiars i amic, i que podria continuar endavant i seguir vivint ha pogut fer aquesta tonteria i acabar aquest patiment per la via fàcil, suïcidar-se. Sento que et dec una i no tornar a repetir el mateix error que vaig cometre, ja que quan em va deixar en David tu vas estar allà, al meu costat, recolzant-me en tot moment. Sé que no és la mateixa situació que es mori una persona estimada que el trencament d’un amor però crec que passar una estona juntes podria estar bé. Per aquesta raó m’agradaria que quedéssim algun dia per recordar aquells vells moments que passàvem al Diàbolo, passar una estona juntes petant la xerrada. El dia 20 de juny acabo els exàmens i el batxillerat, a partir d’aquell dia estic disponible per veure’ns i quedar. A tu a partir de quin dia t’aniria bé? Espero que et recuperis i ens veiem aviat perquè et trobo molt a faltar, Molts petons i abraçades. Montse.
altar, Molts petons i abraçades. Montse.)
Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros + (Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res d …
Estimada Olga, Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon. Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos. Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre. Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia. M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar. Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria. Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar. Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat. A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre. No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir. Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.
ixis somrient dia a dia. T’ estimo Arnau.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels 3 en línia + (Estimada Sylvie, He vist la teva foto a l …
Estimada Sylvie, He vist la teva foto a les xarxes socials, a una pàgina web que tracta el tema dels refugiats. Em volia posar en contacte amb tu, per fer un treball de la universitat que tracta dels refugiats, ja que pot ser un tema molt interessant a desenvolupar en aquests moments. El treball parla dels refugiats i del mal que produeix l’extracció de coltan a l’Àfrica. M’has semblat perfecte per a dur a terme el meu treball, ja que vaig veure la teva foto a aquella pàgina web . Em vas transmetre tristesa i força interès i em vas fer adonar sobre el que està patint la gent com tu. Em vaig posar en contacte amb l’Alain i em va dir que et demanaria permís per poder fer el treball, però com que no he rebut resposta t’envio aquesta carta. L’Alain em va dir que amb aquesta web si recaptàveu suficient diners podries anar-te’n al Canadà amb la teva família, i així acabar els teus estudis. Per a fer aquest treball hauríem de quedar per a fer-te una entrevista perquè ens parlis de la teva vida quotidiana i del teu dia a dia.Conec una amiga que es diu Fiona que també està interessada en el que et succeeix al teu dia a dia, cada dia em pregunta per tu. També ens interessaria que vinguessin els teus germans petits, ja que ens donarien un altre punt de vista més infantil del que passa al teu país. I estaríem molt agraïts si la teva mare pogués venir amb tu, encara que entendria que no volgués venir. Pel que fa al teu germà, també estaria molt bé que vingués, ja que ens donaria molta informació sobre com es viu com a soldat a una milícia com la del Kayembe.Tot això ho sé gràcies a l’Alain que m’ho va dir en el seu moment. Una abraçada, i records de part de l’Alain. Erika
records de part de l’Alain. Erika)
Activitat 2 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Lesesmas + (Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no …
Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens avenim i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai m'ho perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser culpa meva, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.
re la amistat que us va unir. Maria Rosa.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Les esmas + (Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no …
Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens portem gaire bé i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai em perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser la meva culpa, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.
re la amistat que us va unir. Maria Rosa.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels HASCK + (Estimada fallera, Primer de tot ens agrad …
Estimada fallera, Primer de tot ens agradaria mostrar-te la nostra admiració per la teua valentia. La teua història ens va inquietar i ens van sorgir diverses preguntes. Primer de tot et volem preguntar si la alcaldesa va fer alguna cosa en contra teua després de llevar-li la perruca. A nosaltres va fer-nos molta gràcia i crearem un grup en contra de l'alcaldesa gràcies a tu. Una altra pregunta és si la teua vida després del que et va passar, ara, torna a ser normal. Ens feria molta il·lusió que vingueres a la nostra classe a explicar i contar la teua història. Esperem amb anhel tu resposta, fallera. Això de les cartes no se'ns dóna bé, nosaltres ara som més de WhatsApp, però esperem que ens pugues contestar. PD: Et convidem al nostre casal per prendre una cassoleta. La falla es diu "Falla de la Fallera Calavera, heroïna del poble". T'agrada? La vam rebatejar fa un any, quan va passar tot. PD2: Per cert, al nostre amic Andrés li agrades a muntó, està boig per tu!! Atentament; HASCK.
tó, està boig per tu!! Atentament; HASCK.)
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Escarabatcatala + (Estimada família, Com ja deveu saber, no …
Estimada família, Com ja deveu saber, no sóc el mateix de fa uns mesos, ni físicament ni psicològicament. També us podeu imaginar com em costa d’escriure aquestes ratlles… No hi ha pas diccionaris que ajudin a fer el pas de la llengua humana a la dels animals, i menys a la dels escarabats. Però anem al gra, tots sabem que la manera de viure ha canviat per a nosaltres. Jo m’he transformat bruscament, tràgicament en el que ara sóc. i sembla que no es pot fer cap pas enrere. Això ens perjudica, especialment a vosaltres. No és pas fàcil tenir un fill escarabat, i us haureu d'adaptar, si us plau per força, a una nova manera de viure, una rutina diferent, si és que se’n pot dir així. Res no tornarà a ser com abans; no podeu pas refiar-vos que jo us porti diners a casa. al contrari, ara m’haureu de mantenir sense cap mena de recompensa. Les pitjors previsions em fan sospitar que n’acabareu més que fatigats, tips! I el cas és que jo no em vull sentir com una cosa estranya que va es va generar, absurdament i per atzar, un bon dia, en una habitació de la nostra llar. Sento com una llosa el disgust de no poder-vos ajudar de cap manera; sóc ben bé com un objecte perdut cap al qual, contrariats, gireu els ulls de tant en tant, per deixar en pau la vostra consciència. Doncs ho he decidit: em deixaré consumir per la mare naturalesa, i, un cop alliberat de la càrrega insuportable d’aquest cos que no em reconec, podré, per fi, descansar en pau. No sé si, en el meu repòs, recuperaré la meva condició humana, mantindré la de bèstia, o bé ascendiré a l’estat d’esperit. Sigui com sigui, em sentiré feliç pensant que, sense la necessitat de mantenir-me i contemplar-me, tot us anirà millor. Ens veiem, doncs, al paradís, família. Gregor. Per... '''Escarabatcatala'''.
a. Gregor. Per... '''Escarabatcatala'''.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Riba sauce mafia + (Estimada família. Soc el pare, possibleme …
Estimada família. Soc el pare, possiblement ja estiga mort o quasi, depèn de el que tardeu en rebre aquesta carta. Demà és el dia en el que he d’anar a un cementeri on totes les persones que van no tornen, o no torne a saber res d’elles. Cada dia en que passa no puc evitar el vostre record, no puc evitar deixar caure una llàgrima per la meua cara ja descomposta pel dolor de la vostra falta i per la sofrida existència de estar en aquest lloc on no hi ha llei per als presos i on soles existeix una dictadura de l’extrema dreta, soles tinc ganes de viure per vore, els pocs minuts que em deixen, els vostre rostre tant el teu, Caterina, com el del meu xiquet Miquel però, si no crec mal aquestes seran les últimes paraules que podré compartir en vosaltres. Jo se que no he sigut tot lo bo que podria haver sigut , des de el primer dia que Miquel i tu vareu anar a l’església em vaig assabentar de que ell creia en Déu, no li vaig donar molta importància ja que era per la voluntat de Miquel i per que no m’enfadara m’ho vas ocultar. No deuries haver-ho fet, encara que jo fóra ateu respectava la seua ideologia per l’església, a mes que es el nostre únic fill i ho respecte. En aquest maleït infern e tingut temps per a pensar i fins i tot he demanat a Déu que acabara en aquest malson tot i que jo no creia en ell però, sols em quedava aquesta opció i pareix que no ha tingut resultat, possiblement per els meus anys de pecat i de mals pensaments contra l’església. Cada nit somie que torne a casa, que estic amb vosaltres i que podem viure de la mateixa manera que abans. T’’escric aquesta carta, Caterina, per a que sabies que encara què vaja a morir et vull igual que el primer dia, que aquest temps junt a tu ha sigut el més bonic, i que el millor record és haver tingut a Miquel, al qual també trobe molt a faltar. Com a últim favor, us demane, que als jovents, persones grans, dónes, xiquets, tots aquest que encara creguen en la nostra estimada república, digueu-los que seguisquen lluitant, que poc a poc ho aconseguirem, ells sabran què no és soles una manera de pensar o una política, també és un sentiment. Atentament...........
é és un sentiment. Atentament...........)
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Alexsau + (Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a …
Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.
olta sort. Atentament, el teu pare Libori.)
Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Alexsau + (Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a …
Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.
olta sort. Atentament, el teu pare Libori.)
Activitat 3 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Circ de paraules + (Estimada germana Antígona, Ha arribat el …
Estimada germana Antígona, Ha arribat el moment que tots esperàvem; el moment que ningú volia que arribés; el moment en què tothom patia des de fa molts temps... Jo, rei de Tebes em veig amb l’obligació de defensar aquesta ciutat. Aquesta carta te l’escric amb els sentiments més profunds del meu cor: lliutaré i defensaré Tebes però, per sobre de tot i si no torno, recordeu que sempre us estimaré i us recordaré. El meu germà Polinices, indignat per l’herència del nostre pare, vol atacar-nos per tornar a conquerir el Regne. De fet, ja m’han informat on és: és a la setena porta. Em deixaré la pell en el lloc de combat. Però, en cas que no retorni, vull que Cleont sigui el successor del rei. Antigona, vull que comprenguis que això ho faig per tots, no per estar en contra de Polinices i Astimedusa, espero que m’hagis estimat sempre com ho he fet jo. Per Tebes! Euridice.
e com ho he fet jo. Per Tebes! Euridice.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Glory of Words + (Estimada mare de la Neus, Primer de tot, …
Estimada mare de la Neus, Primer de tot, volem transmetre a la Neus tot el nostre suport per aquesta terrible desgràcia que ha patit en Lluís, n'estem ben segurs que ho superarà gràcies a tota l'ajuda que està rebent per part tant de vosaltres com de tota la seva família. En quant a la vostra situació, vostè hauria de ser completament sincera amb la seva filla, ja que es troba en una situació bastant incòmoda i que potser li ha arribat massa aviat i no està preparada per afrontar sola aquest tipus de situacions. Com a bona mare, ha d'entendre les decisions que prengui la seva filla, ja sigui continuar amb la seva relació amb en Lluís o separar-se i encaminar la seva vida cap a un altre costat. Per tal d'orientar-la, creiem que l'ajudaria informar-la dels pros i els contres amb què es pot trobar, ja que el problema és molt seriós i les conseqüències poden ser difícils d'afrontar i d'assimilar. En la nostra opinió, no seria convenient que vostè orientés a la Neus a prendre una de les dues decisions, ja que és la seva vida i creiem que ha de ser ella sola qui la prengui, d'això dependrà el transcurs de la seva vida. És cert que només té 14 anys, que encara no s'arriba a plantejar com viurà depenent el que decideixi, però la vida és així, a vegades els moments difícils arriben. D'altra banda, potser seria convenient que no hi pensés massa en tot això i que intentés tornar a la vida que ella tenia abans de que en Lluís patís l'accident, perquè com passa en alguns fragments del llibre, no se centra a classe i si això continua així podria perdre el fil, i d'això sí que se'n podria arrepentir tota la seva vida. Com a mare, probablement sí que seria aquesta la seva obligació moral. En definitiva, voldríem agrair-li el que està fent per la Neus. Tot el que li està passant ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres i sempre és de valorar tots els esforços que vostè com a mare està fent per dur-la a l'hospital i moltíssimes coses més. Firmat: Glory of Words https://www.youtube.com/watch?v=ScFSHKcZEf0
ttps://www.youtube.com/watch?v=ScFSHKcZEf0)
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe …
Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, com per exemple cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. Ha sigut molt bon company de viatge Salus i jo li vaig acompanyar a d'ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. T'envie aquesta carta perque en Babel ens van furtar, i no he pogut cridar-te per telèfon que va ser una de les coses que ens van furtar. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hu ha algú en pitjor situació que tu. Vaig enterarme que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia sobre el seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies.. He descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime.
es de que procuparte. Un besset, t'estime.)
Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe …
Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, com per exemple cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. Ha sigut molt bon company de viatge Salus i jo li vaig acompanyar a d'ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. T'envie aquesta carta perque en Babel ens van furtar, i no he pogut cridar-te per telèfon que va ser una de les coses que ens van furtar. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hu ha algú en pitjor situació que tu. Vaig enterarme que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia sobre el seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies.. He descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime.
es de que procuparte. Un besset, t'estime.)
Activitat 3 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els explosius + (Estimada mare: Amb aquest viatge que he fe …
Estimada mare: Amb aquest viatge que he fet a Kenitra, la veritat es que he aprés moltes coses, estic molt content perque per exemple he aprés a cuinar que ja saps que no sabia res, m'he l'estic pasant molt bé. El que més m'ha agradat del viatge es la companyia que em feia Salus, per exemple un dia jo li vaig acompanyar a ell a vore a la seua filla que va tindre que emigrar degut a que es va quedar embarassada i no va continuar amb els seus estudis. També ens han pasat coses un poc roïnes com per exemple un dia quan anavem a Babel ens van furtar, per aixó t'escric aquesta carta ja que no puc trucar-te per telèfon. M'he portar una decepció prou gran amb el pare, pensava que era una persona diferent...Quan vaig arribar no es va preocupar per res de la meua vida, ni em va preguntar sobre res, però clar nosaltres no escollim als nostres pares, i sempre hi ha algú en pitjor situació que tu. Com per exemple em vaig enterar que el fill del capità es va suicidar degut a la pressió que tenia del seu pare, era prou estricte en la seua forma de educar, i amb el temps aquest es va suicidar i el seu pare es sentia culpable tos els dies..També he descobert que el pare açí a Kenitra tenia una altra familia, que habia tingut fills etc. Alomillor no va ser molt bona idea lo de vindre... Tinc prou ganes de tornar mare, quan arribe solucionaré alguns assumptes, no tens res de que procuparte. Un besset, t'estime
res de que procuparte. Un besset, t'estime)
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy + (Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar …
Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar a veure al meu pare a Kenitra. El vietga ha sigut molt llarg i molt dur, pero he aprés moltes coses utils a la vida, com cuinar. He conegut a molta gent incrible al vaixell, sobretot en Salus que m'ha ajudat molt. M'he donta compte que la meva relació amb el pare no ha estat tan dura com la d'en Salus i la d'en capità amb els seus fills. Per sort no vaig estar tot el dia al Babel, a Valencia, vaig acompañar al Salus a veure la seva filla (que va fer fora per a ver-s'he quedat embarassada i no haver seguit estudiant),que al final va sortir tot malament perque ens va fer fora de la seva casa perque en salus va parlar més de lo que tenia que parlar.També vam tenir mala sort perque quan anavem cap al Babel ens van robar al Salus(diners) i a mi(móbil), pero estem bé. Tambe vaig descobrir que el capità ho passa malament cada dia perque es sent culpable de la mort del seu fill (el seu fill es va suicidar perque el capità li presionaba molt).A Kenitra vaig descubrir que tenia dos germans. La reacció del meu pare no va ser com esperaba, no em va preguntar res de la meva vida. Al final em vaig donar compte que el meu pare es un covard i no vull ser com ell, pero vaig fer moltes coses amb ell i la seva familia. Ara dormo a casa del meu pare, encara tinc alguns asumptes pendents que solucionare quan arribi a casa, cosa que he aprés gràces a la desició de no ser com el meu pare.
es a la desició de no ser com el meu pare.)
Activitat 2 sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Els Duffy + (Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar …
Estimada mare: Gràcies per deixar-me anar a veure al meu pare a Kenitra. El vietga ha sigut molt llarg i molt dur, pero he aprés moltes coses utils a la vida, com cuinar. He conegut a molta gent incrible al vaixell, sobretot en Salus que m'ha ajudat molt. M'he donta compte que la meva relació amb el pare no ha estat tan dura com la d'en Salus i la d'en capità amb els seus fills. Per sort no vaig estar tot el dia al Babel, a Valencia, vaig acompañar al Salus a veure la seva filla (que va fer fora per a ver-s'he quedat embarassada i no haver seguit estudiant),que al final va sortir tot malament perque ens va fer fora de la seva casa perque en salus va parlar més de lo que tenia que parlar.També vam tenir mala sort perque quan anavem cap al Babel ens van robar al Salus(diners) i a mi(móbil), pero estem bé. Tambe vaig descobrir que el capità ho passa malament cada dia perque es sent culpable de la mort del seu fill (el seu fill es va suicidar perque el capità li presionaba molt).A Kenitra vaig descubrir que tenia dos germans. La reacció del meu pare no va ser com esperaba, no em va preguntar res de la meva vida. Al final em vaig donar compte que el meu pare es un covard i no vull ser com ell, pero vaig fer moltes coses amb ell i la seva familia. Ara dormo a casa del meu pare, encara tinc alguns asumptes pendents que solucionare quan arribi a casa, cosa que he aprés gràces a la desició de no ser com el meu pare.
es a la desició de no ser com el meu pare.)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums + (Estimada, Lluciana, No sé si ha estat en …
Estimada, Lluciana, No sé si ha estat en veure’m la mirada irresolta dels ulls contra el mirall aquest matí, trobar-me la imatge a la finestra de l’autobús o el fet de ser una altra vegada allà, en aquella freda saleta d’espera. I en el fons, sé que no era la dels meus malsons. Almenys no exactament la mateixa. No en tinc clara la procedència, però he evocat la teva imatge. La de la meva germana de fa tres anys en una llitera d’hospital, quan la pau i la tranquil·litat regnava a dins seu. Al voltant, els conscients, sentíem un silenci que semblava gairebé tangible, com si es pogués mesurar i guardar en una ampolleta de vidre. Creixia en forma d’ona transparent fins a produir-nos a tots una sensació d’impotència insuportable. Però, l’esperança per la seva part, semblava mantenir-se constant. I de cop i volta érem allà, les dues, totes soles. Em prenies la mà que jo havia deixa’t descansar sobre la teva, però sense cap mena de moviment. Ho feies de manera que jo ho pogués sentir. Em deies que volies confessar-me alguna cosa important. Em xiuxiuejaves que la vida era meva i em cantaves una mena de cançó, dolça, feies sons d’ocells amb la teva veu i jo m’imaginava les bandades d’aus que vèiem passar sobre el pujol de petites, quan somniàvem que volàvem junt seu. Però de sobte, la cançó es tornava profundament trista. Em confessaves que ja no volies seguir lluitant, que no tenies forces i ara calia que jo en gaudís per les dues. Aleshores, m’ha vingut al cap que res d’això no tenia gaire sentit. Jo mateixa m’he dit que ha estat pel fet que estic acostumada a viure en una realitat a l’espera d’una catàstrofe que m’ha portat aquest estrany record. Cal que m’expliqui, doncs, d’alguna manera també em dec a mi mateixa una explicació. Fa ja tres anys, i potser és això el que m’angoixa tant, que he viscut amb por d’arribar als divuit anys. A l’edat que tenies tu quan malauradament tot va prendre un rumb diferent a conseqüència del teu estat de coma. I, la veritat és que tot va tornar a la normalitat passat un temps, però no sense deixar-ne seqüeles. Diuen que si la por s’instal·la al cor, t’acompanya de la mà, que per un temps es torna el teu propi núvol de tristor. En canvi, al meu voltant, veig com tothom ha refet la seva vida. Tu has vençut totes les teves pors, no puc arribar a imaginar com veus el món ara. Comparteixes instants amb l’Eloi des de fa ja tres anys, tot i que no de la mateixa manera com ho feies abans. I amb la teva amiga, la Loreto, que va vèncer la bulímia. Però en canvi jo he estat buida. De vegades arribava a pensar que ja no sabia qui era. I suposo que és per això que t’escric, germana. Perquè he trobat el moment de dir-te que no tinc més ganes de lluitar contra la meva voluntat. Sempre m’he preguntat si tot aquest temps he estat la teva ombra, la teva successió. Jo vaig créixer a través teu, aprenent de tu el camí que havia de triar. Però ara sento una nova força que em planteja un nou dilema. Seguir un camí fàcil per mitjà teu ja no em sembla correcte, però, a la vegada, buscar el meu propi camí requereix que doni més de mi mateixa del que encara conec. I, com tu, no sempre tinc ganes de lluitar. De vegades em perdo. I, com tu, però diferent a tu, trio lluitar i com ja et deus imaginar, necessitaré del teu ajut en aquesta partida. Perquè en veure els ocells volar vèiem mons diferents i en canvi compartíem el mateix desig de volar. ''Sabíem que la nostra realitat canviaria del tot, era el futur que ens esperava. Però, potser, això volia dir que la vida ens faria més fortes. I tan sols potser, podríem viure amb la satisfacció d’haver-li guanyat la partida d’escacs al nostre millor rival.'' La incertesa que m’he vist aquest matí reflectida als ulls, vol ser confiança. Des del més profund de mi mateixa, Norma Salas
del més profund de mi mateixa, Norma Salas)
Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Pankv + (Estimadíssim germà, T'escrit aquesta carta …
Estimadíssim germà, T'escrit aquesta carta que ée que no t'arribarà mai però sent la necessitat d'escriure-la a pesar que sé que no la pots llegir,però si la pots llegir des del cel, estimadíssim germà, vull que sapigues: Que tot anàmolt bé gràcies al teu esforç, els jueus han tornat a fer la seva vida normal,i alguns fins i tot veneren el teu esforç passant-se pel lloc on descansa el teu cos. Germà, al principi tots estiguérem molt afectats per la teua pèrdua, jo plorava tots els dies, però vaig pensar que no t'agradaria veure plorar la teua estimada germana, així que vaig trobar forces no sé d'on i vaig tractar de ser forta. Tinc el Casmir, amb qui dins d'uns mesos em casaré. M'hauria agradat que pogueres estar en la ceròmonia però el destí no ha volgut, Estimadíssim germà, vull que sàpigues que t'estimem molt i que et trobem molt a faltar i que moltíssimes gràcies pel teu sacrifici Ens veurem en l'altra vida, estimadíssim germà. Espera-m fins que tornem a estar junts de nou i tornarem a ser la mateixa família feliç que abans. Gràcies germà, ets el nostre heroi.
abans. Gràcies germà, ets el nostre heroi.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de Joanot Martorell, pels Nacho + (Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que …
Estimat Hipòlit, Fa bastant de temps que no ens veiem,ni tampoc tenim noticies teves, desitjo que estiguis bé. M’agradaria escriure’t per explicar-te com van els preparatius de la tornada de Tirant, però el que t’ explicaré no es molt agradable. Fa uns dies quan passejava pel riu, amb la companyia de Escariano i el rei de Sicília, a Tirant li va agafar un mal molt fort, no podia caminar, van trucar a uns metges però no varen poder fer res. Fins hi tot varen trucar els metges de l’Emperador però no varen arribar a temps per intentar fer quelcom per a la seva vida, ha mort intentant arribar els braços de Carmesina, només ha tingut temps de fer el testament i una carta per ella, que com molt bé ja saps era la seva devoció. No et pots imaginar l’angustia que tinc al donar-te aquesta noticia, però algú ho tenia que fer. El teu tiet va ser una gran persona i un home molt valent i hem tingut la gran sort de compartir part de la seva vida. Mai oblidaré que gràcies a ell amb vaig casar amb l’Estefania i se que tu també tens molt bons records. Com t’he comentat ha escrit un testament en el que demana que es porti el seu cos a Bretanya, i també a ordenat la distribució dels seus béns, part dels quals són per tu, pero el més important respecte a la teva persona, es que t’ha nombrat el seu successor. T’ho mereixes ets un bon home i sempre has estat al seu costat. Com sempre acostuma a passar les males noticies no arriben mai soles, com molt bé saps per un pare el pitjor mal que existeix es veure patir els seus fills i l’emperador no va suportar el dolor de Carmesina i va morir, i el poc temps també ho va ver Carmesina, per desgràcia els dos han mort de dolor. Quines circumstàncies més increïbles ens depara la vida?, tant esforç per a ser digne d’ella, tant recel en mantenir les formes, i al final no han pogut gaudir del seu amor, almenys a la terra. He sigut testimoni d’aquest amor des del primer moment, recordo amb enyorança aquell primer moment, Tirant es va enamorar a primera vista i recordo quan li vaig donar aquella primera abraçada en nom de Carmesina, mai l’havia vist tant feliç. Bé, ja he complert la meva obligació d’explicar-te tot el que a succeït , desitjo que com a successor de Tirant facis honra a la seva memòria, realitzis una sepultura digne i compleixis amb les seves últimes voluntats. Imagino que ara tindràs molt de treball i obligacions, et desitjo de tot cor molta sort en les teves noves obligacions, i evidentment conta amb mi per el que necessitis. Algun dia quan tot això hagi passat, tenim que trobar el moment per reunir-nos per a recordar totes les aventures viscudes amb Tirant, recordo amb enyorança quan li vares salvar la vida donant-li el teu cavall en la guerra contra els turcs, i tantes altres històries i anècdotes que tenim per explicar, be ja trobarem el moment. Estem en contacte i espero tenir noticies teves ben aviat. Una Salutació El teu amic, Diafebus.
t. Una Salutació El teu amic, Diafebus.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels BadCompany + (Estimat Andreu, Fa temps que els nostres …
Estimat Andreu, Fa temps que els nostres cors estan separats i noto dins el meu un gran buit. Necessito veure't, la meva vida sense tu no té sentit. Tant de temps sense tu m'està matant poc a poc. Sé que ets innocent de l'assassinat del qual t'acussen. Aquí al poble estic lluitant per netejar el teu nom i per què vegin que ets una bona persona i un gran home. La vida aquí es força complicada, encara que no m'hauria de queixar tenint en compte la teva situació, al poble tothom et troba a faltar, bé, alguns més que altres, ja t'ho pots imaginar amor meu. Molts homes m'han intentat enamorar, però els hi he donat carabassa a tots, et vaig jurar amor etern i fins el dia de ma mort t'estimaré. Espero que no t'hagis aprimat massa, menja molt, sé que no són grans plats com els que menjaves a casa però has d'aguantar-te fins que tornis. Vigila amb la gent, intenta no apropar-te a les males influències de la presó. Allà a Ceuta tindràs molt de temps lliure, espero que m'escriguis aviat, esperaré la teva resposta impacientment. Sempre teva, Maria Rosa
ta impacientment. Sempre teva, Maria Rosa)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Lestresmaries + (Estimat Andreu, M'agradaria saber com et …
Estimat Andreu, M'agradaria saber com et trobes, com et tracten. Em sento com si estigués empresonada, perquè tu no ets amb mi. Preferiria estar a la presó amb tu, que lliure però en soledat. Jo sé que no vas ser tu, n'estic convençuda. Quan trobi al que ho va fer me'n revenjaré. Últimament trobo que en Marçal està una mica estrany, és de qui tinc més sospites. És qui passa més temps amb mi i intenta que m'oblidi de tu. Sembla que sigui el que més em recolza, però tinc un mal pressentiment, quan estem tots a la carretera i parlem de tu, diuen que ets el culpable i en Marçal sembla que es posa de la seva part. No entenc com poden pensar això de tu, després d'haver-te conegut durant tant de temps. Desitjo que tornis aviat, fes el possible per tornar... Ja saps, que t'esperaré el temps que calgui. Jo confio en què tornaràs. T'estimo Andreu, Maria Rosa.
è tornaràs. T'estimo Andreu, Maria Rosa.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Mybelenykkris + (Estimat Andreu, Ja és la vuitena carta que …
Estimat Andreu, Ja és la vuitena carta que t'escric i em sorprèn que no m'hagis contestat...no entenc res. Pot ser hagués sigut millor que no t'hagués dit els meus sentiments. Crec que estàvem millor com a amics, perquè una relació a distància és quasi impossible de portar bé. Vam quedar que ens faríem visites, cada dia ens escriuríem una carta... Però totes les nostres promeses no s'estan complint. M'agradaria anar a veure't per poder-ho parlar bé, perquè estic molt trista i necessito escoltar la teva veu i mirar-te als ulls i que em donis alguna explicació de perquè no vols saber res de mi. He pensat en anar a fer-te una visita el pròxim divendres. M'agradaria que em diguessis que et sembla aquesta proposta. Espero que tot et vagi bé i que em contestis si us plau. Molts petons. Adéu. De la teva estimada Maria Rosa.
ons. Adéu. De la teva estimada Maria Rosa.)
Activitat sobre Carta a un personatge. Bernat Metge, pels Edtdantescos + (Estimat Bernat, Em comuniquen que heu caig …
Estimat Bernat, Em comuniquen que heu caigut pres i que esteu experimentant una terrible situació, en veure-us privat de la vostre llibertat i lluny de la vostre família i amics. Aquesta noticia m’ha trasbalsat molt i em pregunto com estareu, si esteu patint, si ja us donen de menjar, si ja descanseu a les nits. Us conec prou bé i em consta que aquesta situació us farà rondar el cap. Tothom que us conec sap perfectament que aquestes acusacions que pesen sobre vostè són falses. Tothom sap que heu sigut un bon secretari pel nostre Rei Juan i que mai faríeu cap acte de traïció contra ell. Així que heu de estar tranquil, segur que tot es soluciona i podeu sortir ben aviat. M’ha arribat una carta vostre explicant-me un somni que heu tingut i m’ha deixat ben capficat. En ella em dieu que heu vist i parlat amb el Rei Juan I. Com es això possible? Sabeu perfectament que el Rei és mort i enterrat. Es que la presó us ha fet perdre el cap per complert? Sou conscient de que això era només un simple somni? Els morts no s’apareixen a la gent i menys encara parlen. El nostre benvolgut i estimat Rei estarà al cel vetllant per tots nosaltres, perquè se li ha de aparèixer a un pobre mortal? perquè aquest aconsegueixi una mica de “felicitat”? com vostè em diu. Es absurd, estimat amic. Us considero una persona molt intel·ligent, així que no acabo de entendre aquest canvi vostre, vostè mai no heu cregut en la immortalitat del ànima humana. Així que només em queda, amic meu, una resposta, la privacitat de llibertat i el pes de les falses acusacions us està fent parar boig. De veritat creieu que el fet de pensar que el ànima és eterna us farà més feliç la vostra etapa a la terra? Perdoneu, però no ho entenc. A més em dieu que heu estat discutint amb del Rei d’aquesta qüestió, fins que us ha aconseguit convèncer. Com es pot discutir amb un mort, per la amor de Déu! Espero i desitjo que aquesta bogeria només me la hageu explicat a mi, sinó la gent començarà a parlar més del conte de vostè i en la vostre situació no us convé. També m’expliqueu que heu parlat amb Orfeu i Tirèsies, dos personatges mitològics. Això m’ha deixat una mica més tranquil, la veritat, per que això demostra que estàveu dormint, que era només un somni i que això és el que heu de pensar i assumir. Era només un somni amic. Em comenteu que Orfeu us ha explicat com és de terrible l’infern, amic meu, això si que espanta. Si em permeteu fer una mica de broma sobre tota aquesta situació, a partir d’ara mateix intentaré ser millor persona per no haver-hi d’anar un cop la meva vida s’esgoti. I sobre la vostre conversa amb Tirèsies, que haig de dir jo. Opino con vostè, no hi ha res més bonic i gran al món que les dones. Elles són la part més important de la humanitat, elles són les nostres mares, les nostres amades filles i esposes. Les persones que ens estimen i ens cuiden dia rere dia, les que ens fan costat als moments durs de la nostre existència. Si no que us preguntin a vostè, la vostra dona pateix cada dia la vostre situació i està fent tot el possible perquè tot s’aclareixi tan aviat con es pugui i que vostè torni a casa amb la seva família. Com es pot dir que una dona és una “bruixa infernal”!, per la amor de Déu! Això és imperdonable. Molt ben fet amic, a les dones se las ha de defensar sempre! I qui és aquest vident que es creu que pot criticar a la nostre estimada Reina Maria de Luna. Això és imperdonable! Entenc que la vostre situació us està portant a fer-vos preguntes sobre la existència del home a la terra, del perquè de tot. De la importància de les relacions humanes, de la importància d’adquirir coneixements i sabiduria i no tantes riqueses que no ens en podrem emportar a cap lloc un cop ens arribi la mort. Però amic, els somnis són només això, somnis. La vostre imaginació us està fent viatjar al passat per poder respondre les vostres preguntes, i per intentar interpretar, corregir i entendre el vostre present. Entenc que vulgui negar el valor del bens materials per que l’allunyen del coneixement, que és lo important. Ara mateix només em queda desitjar-vos bona sort. Que torneu ben aviat amb la gent que us estima, la vostre família i els vostres amics, entre el quals em sento orgullós de incloure’m. I de tota aquesta experiència que esteu vivint i del vostres estranys somnis, ja em parlarem més tranquil·lament quan sortiu i estigueu entre nosaltres. Una forta abraçada.
igueu entre nosaltres. Una forta abraçada.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Our rules + (Estimat Carlos, M’he assabentat del que va …
Estimat Carlos, M’he assabentat del que va passar fa uns anys amb el teu pare. Realment ha de ser molt dur i molt complicat haver de seguir endavant sense una figura paterna al teu costat. No em puc imaginar com poden ser els teus sentiments, ni com pots superar els reptes de cada dia sense l’ajut d’una persona com la d’un pare; aquell que t’assegura protecció, aquell que et fa sentir estimat. Ha de ser una situació molt complicada, molt frustrant saber qui és l’home que va matar al teu pare, però no poder fer res al respecte. Realment de vegades aquesta és la millor solució abans de crear un conflicte, del qual en pots sortit mal parat. El pitjor de tot és que tu, sent un nen com ho eres aleshores; vas haver de presenciar aquella terrible escena. Vas haver de seguir endavant tot sol, i això no és gens fàcil. Te’n vas sortir força bé, tot i que els records sempre romandran en la teva memòria. Tots tenim aquella sensació que ens queda desprès d’haver perdut a algú estimat. Li podríem dir de moltes maneres, però he arribat a la conclusió de que la millor manera de anomenar-la seria venjança, el pitjor que pot persistir en un ésser humà, aquella percepció de voler tornar aquelles escenes que han omplert el teu cor de foscor a la persona que les ha creat. Però realment creus que l’únic camí és la venjança? Hi ha opcions, diferents sortides,en les quals no has de recorre a la violència. Ja sabem que el primer en el que pensa una persona és en venjar-se, perquè aquesta és la solució més fàcil, però no tot el món fa cap en una sola sortida. El temps ens ajuda a escollir el camí correcte i per tant ens ajuda a oblidar, solament depèn d’un mateix. A més a més, que se’n treu de bo? Per molt que ho desitgis el teu pare ja no tornarà; si arribes a cometre aquestes accions t’estaràs convertint en la persona que tant refuses. D’altra banda, que és per tu un amic? Per mi és aquella persona que està en els bons moments i sobretot en els dolents, aquella a la que expliques el teus íntims secrets,un amic, un germà. Realment els verdaders amics els podem contar amb els dits de la mà, perquè qualsevol persona pot formar part d’una etapa de la teva vida ,però molts marxen, inclús alguns es queden un temps, però només aquell que es veritable i sincer es queda fins la fi. Els amics de veritat, solament omplen els dits d’una simple mà i moltes vegades en sobren. Crec que en Tetxu per ha tu no ho és, ja que l’has enredat, amb l’únic objectiu de saber on es trobava el seu pare, no és just, ell no s’ho mereix, confia en tu com si fossis un germà, crec que mai s’imaginaria el que t’impulsa a ser el seu amic . Veritablement penso que el millor seria perdre de vista a en Textu i el seu pare, perquè cada vegada que veus aquella persona que t’ha fet mal t’entra aquell sentiment de ràbia que t’impulsa a revelar-te contra ell, i els teus propis actes finalment són els que et farà arrepentir-ten del que pots arribar ha fer. Jo ja t’he intentat ajudar; espero que els meus consells t’hagin aportat alguna cosa positiva. Amb això no vull insinuar que la meva opinió sigui la millor, però si la correcta. Has de seguir endavant amb valentia i esforç; aquesta és una de les maneres que t’ajuden a crèixer com a persona. Espero que tinguis una vida plena d’alegria, perquè ja et toca, una abraçada ben forta i molts ànims, De la teva amiga, Our Rules.
lts ànims, De la teva amiga, Our Rules.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les dolentotes + (Estimat Carlos, Aparentment, t’has mostr …
Estimat Carlos, Aparentment, t’has mostrat en tot moment molt amable i tímid però també molt sensible i comprensiu, les teves accions ho han demostrat. Has servit de gran ajut per en Tetxu, ja que venies d’un poble força llunyà. En un principi venies a buscar al teu avi, però després hem descobert que hi havia una altra raó que era l'única vertadera; trobar al qui va matar el teu pare i venjar-te. Hem vist la bona persona que hi ha en el teu l’interior ja que tot i que el pare d’en Tetxu fos qui va matar al teu, has decidit definitivament no tornar-te i això ha demostrat molt per part teva, ja que hem pogut veure que les bones amistats ho superen tot, fins i tot fets d’aquest tipus i magnitud. Tu, Carlos, vas decidir fer la teva vida i en Tetxu la seva, com és normal. Tot i així no ser rancorós diu molt de tu després de tot. Et considerem una persona admirable i un noi com cal, que a pesar del que va passar has evitat cometre un error innecessari i has reconduït la teva actitud de manera molt madura. Esperem que tot et vagi molt bé d’ara en endavant i que tinguis molta sort, Una forta abraçada, Andrea, Rosa i Irene
Una forta abraçada, Andrea, Rosa i Irene)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Joan Maragall Gorina + (Estimat Don Joan, Em complau saber algun …
Estimat Don Joan, Em complau saber alguna cosa de vostè, la veritat és que m’he quedat atònit al llegir la carta que m’heu escrit. Jo també l’he d’assabentar sobre un parell de problemes que també hem sofert a la nostre ciutat, és veritat que la mort del vostre senyor Don Toni i la vostra senyora dona Maria Antonia són casos molt estranys, però aquí n’hi ha hagut un parell de casos semblants en les últimes tres setmanes. Així que tingui una mica de calma, tot s’acabarà solucionant, en canvi sí que m’interessa la historia dels dos historiadors de Prússia que han arribat per investigar “La sala de les nines”. Se que la va cremar per tal de que no coneguin el secret, però vostè sap que pot confiar en mi, i m’ho pot explicar, així entendré millor les principals raons de les vostres preocupacions. Espero rebre aviat noticies de vostè. Salutacions, Don Miquel.
ticies de vostè. Salutacions, Don Miquel.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Tornada al mar + (Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Qua …
Estimat Dídac: Fa molt que no et veig. Quan te'n vas anar, quan aquella família espanyola et va adoptar, em va saber molt greu perquè vaig perdre al meu millor amic. Un dia, em vaig amagar al soterrani de casa meva perquè vaig veure que coses rares estaven passant. Quan vaig sortir a l'exterior, el món estava destruït. A l'instant vaig pensar en tu i em vaig demanar si estaries viu. Em trobava sol, i vaig recordar com eres, com van ser tots els moments que vam passar junts. El primer que se'm va venir al cap va ser com t'agradaven els animals i com te n'adaptaves de bé a qualsevol situació. Com per exemple, quan els teus pares van morir en aquell accident, i tu senties pena, sí, però ho amagaves. Vas ser molt fort, tot i que només eres un nen petit. Tens ànima de lluitador i curiós. Sempre t'agradava explorar-ho tot, ja que t'interessava saber com era el món que t'envoltava. Sempre estaves pendent de mi i dels altres, et preocupava que estiguéssim malament i t'interessaves per la nostra felicitat; això sempre ho valoraré molt. Espero que en algun moment t'arribi aquesta carta, estiguis on estiguis, que poguem tornar a estar junts i recordar els vells moments. Sobretot, m'agradaria estar al teu costat en aquests moments tan difícils, això m'ajudaria a superar tota aquesta situació. El teu amic, Dicko.
ota aquesta situació. El teu amic, Dicko.)
Activitat sobre Aigües encantades de l, pels 2Aps + (Estimat Foraster, Encara no fa un mes de …
Estimat Foraster, Encara no fa un mes de la meva fugida del petit poble de la meva infantesa i ja trobo a faltar tot allò que m'envoltava quan caminava per les terres cultivades dels pagesos, encara que aleshores també trobava a faltar, i molt, el fruit d'aquestes terres. Ara em trobo a la ciutat del progrés i de l'art noveau, la ciutat que ha tingut entre les seves mans grans pensadors que, com nosaltres, han estat incompresos com ho vam ser nosaltres en el maleït poble que ens va tenir empresonats. Estic ampliant el meu coneixement a partir del fons que resta adormit a les grans biblioteques d'aquest paradigma del pensament humà. Darrere dels grans murs de París es pot trobar tot allò que es vol, tant si el que es desitja és el reforçament de les idees revolucionàries com si es vol mantenir la corona a sobre el cap. Però aquí desitjaria també tenir la companyia de tots aquells que he deixat en els camps morts del lloc on vaig néixer, atrapats en un inoblidable gorg d'aigua estancada. Tinc por, tinc por de retornar a la utopia de la ignorància de tots aquells que no van marxar quan tocava i no han tingut la sort de rebre el miracle que havia de portar l'aigua del gorg cap a les grans grans extensions de terra dels terratinents, dels meus veïns, dels meus pares i de tota aquella societat rural i tradicionalista. I també m'aturmenta de pensar en el retrobament amb tots aquells que em van retenir en una gàbia que no em pertanyia. Jo vull viure, ser lliure, veure món, aconseguir tot allò que he somiat durant tant de temps! Tinc un viatge preparat a la terra de l'art antic, on es poden veure tots aquells grans artistes que ens van deixar el seu llegat en forma de pintures i escultures. I em pregunto si voldries acompanyar-me a fer aquesta travessia cap a la passional Itàlia. Seria una bona manera de retrobar-me amb un vell amic, un amic en el qual puc confiar i amb el qual sé que puc anar a allà on vulgui. També voldria convidar el mestre Vergés. Sé que no ens va ajudar massa a despertar les consciències del poble del seu somni innocent, però pot aportar emoció tenir un company més amb qui debatre. Fins aviat, Cecília Rue Norvins, 22 París
Fins aviat, Cecília Rue Norvins, 22 París)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Jalc1bat + (Estimat Hipòlit, Sento dir-te que una tra …
Estimat Hipòlit, Sento dir-te que una tragèdia ha arribat a la nostra família i, per mala fortuna, també a l'Imperi d'Orient. El nostre cosí Tirant després d'acabar de conquerir l'Imperi que estava en mans dels turcs, es dirigia cap a Constantinoble per donar la notícia a l'Emperador i es va aturar a una ciutat anomenada Adrianàpolis; en aquesta ciutat es on va agafar la malaltia que li va causar la mort, una pleuresia, mentre passejava amb el rei Escariano i el rei de Sicília a la vora d'un riu. A conseqüència de la seva mort, la tragèdia es va succeïr a Constantinoble, l'Emperador va morir a causa de la tristesa que li produïa perdre l'hereu del seu imperi, que es va guanyar la fama i el cel per sempre. D'altra banda, Carmesina, la seva futura dona i princesa de l'Imperi, quan es va assabentar de la mort del seu estimat, va entrar en una forta depressió, no parava de plorar i, a causa dels seus forts plors se li va trencar el nas; la forta depressió i la hemorràgia causada pel trencament del nas li va causar la mort. Una forta abraçada, el teu cosí Diafebus.
Una forta abraçada, el teu cosí Diafebus.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels TINC + (Estimat Hipòlit, T ‘escric amb l’objectiu …
Estimat Hipòlit, T ‘escric amb l’objectiu d’assabentar-te d’una tragèdia molt gran, la mort del meu cosí, Tirant lo Blanc, marit de la Carmesina i l’hereter al tro, ha mort en les circumstancies d’una grip, aquesta tragèdia ha deixat sense descendència al tro de l’imperi de Constantinoble. A causa de la mort de Tirant lo Blanc, tinc que comunicar-te que Carmesina a mort per pena d’amor. Desprès de aquesta segona tragèdia l’Emperador a mort de pena per la filla, i per gran apreciï a Tirant. Per tant, amic meu, et comunico amb gran pena les pèrdues dels nostres amics i familiars, així doncs també et comunico què l’Emperadriu s’ha quedat viuda i et podràs casar amb ella, i vos sereu el nou Emperador que ens protegirà de la invasió dels moros, de la pobresa, de l’escassetat d’aliments i de moltes més penúries, per tant amic t’estaria molt agraït que vinguéssiu lo més ràpid possible i demanares la mà de l’emperadriu per obtindre alegries dins la pena d’aquest poble, salva’n així a la pobre Emperadriu de que mori de pena. Que tinguis un bon viatge. T’esperem pacientment. Diafebus.
iatge. T’esperem pacientment. Diafebus.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cerverins + (Estimat Hipòlit: Has de saber que durant a …
Estimat Hipòlit: Has de saber que durant asuests dies han estat passant moltes desgràcies. Fa unes setmanes Tirant es va posar molt, malalt. Va agafar la grip i ja saps que asquesta enfermetat es molt perillosa ja que podem morir. Van anant passant les setmanes i Tirant es va posar pitjor del que estava, llavors va morir. Amb la mort de Tirant tots ens vam posar molt tristos, i vam decidir no comunicar-li res a Carmesina per què es moroiria del dolor. Carmesina se’n va assabentar de la mort(no sabem com), el cas es que es va posar molt trista i també va morir del dolor. L’Emperador va posar-se molt trist quan va saber de la mort de Tirant, per això va dir que el portessin a Constantinoble. L’Emperador va morir pel dolor de la mort de la seva filla Cramesina i pel dolor de la mort de Tirant lo Blanc. Sento comunicar-te aquestes notícies. Atentament, Diafebus.
aquestes notícies. Atentament, Diafebus.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Naibert + (Estimat Hipòlit: T’escric aquesta carta pe …
Estimat Hipòlit: T’escric aquesta carta per comunicar-te un fet desolador que ha passat aquests darrers dies. El nostre gran cavaller i amic Tirant lo Blanch ha mort de manera sobtada. Quan el nostre Tirant va obtenir la pau amb la condició de fer presoners al Soldà i al Gran Turc, i fent que la resta de soldats s’allunyessin a peu i desarmats, va acabar de reconquerir tot el territori de l’imperi i va fer quedar sotmeses moltes altres províncies veïnes. Per tant, degut als últims esdeveniments va emprendre el camí cap a Constantinoble victoriós i triomfant amb el rei Escariano, el rei de Sicília, el rei de Fes, altres reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers per assistir a les grandíssimes festes per celebrar la seva vinguda i l’amor al rei Escariano, i vam avisar a l’Emperador que va preparar altra festa molt important, però abans d’arribar a la ciutat, va parar a Adrianàpolis perquè l’emperador li va dir que no entres fins que no el fes avisar. Mentre esperava, el nostre amic va buscar distraccions i plaers, i passejant-se amb el rei Escariano i el rei de Sicília per la vora d’un riu que passava per un costat dels murs, li va agafar una pleuresia tan dolenta i forta que el van haver d’agafar en braços i portar-lo a la ciutat. Van venir els sis metges millors del món i quatre metges del rei Escariano, van donar-li medicines per veure si recuperava la salut però no van poder trobar-hi remei i tots ens temíem lo pitjor. Més tard ens va dir que féssim venir el confessor de l’orde de Sant Francesc però el seu dolor no parava d’augmentar, mentrestant el rei de Fes va enviar un correu urgent a l’emperador perquè portes els seus metges per veure si hi podien salvar la vida al nostre amic i li va comunicar els fets que havien succeït. Tirant com veia la mort a prop va escriure una carta a la princesa Carmesina per acomiadar-se d’ella per si no pogués tornar a veure-la i va demanar al rei Escariano, el rei de Sicília i el rei de Fes que el portessin de seguida a Constantinoble per veure a la princesa perquè estava segur de que en veure-la faria que recobrés la salut i la vida i això ho van fer. Van preparar una llitera ben còmoda i li van acompanyar en aquest viatge els reis, grans senyors i cinc cents homes d’armes, i la resta es van quedar a la ciutat d ’Adrianàpolis. Durant el camí a Constantinoble al nostre Tirant li va augmentar el dolor de tal manera que va saber que no aguantaria més i va fer un crit dient: ‘’¡Jesús, fill de David, tingues pietat de mi: crec, protesto, confesso, penedint-me, confio, misericòrdia reclamo! Verge Maria, Àngel Custodi, Àngel Miquel, empareu-me, defenseu-me! Jesús a les teves mans, senyor, encomano el meu esperit.’’ I després d’aquest crit el seu cos va quedar sense vida als meus braços fent-me sentir un dolor tant gran perquè el meu cosí, gran amic i company d’armes m’havia abandonat deixant-nos desemparats i desconcertats, i els nostres crits i plors es podien sentir arreu del món ja que ens havia deixat el millor cavaller que hi ha hagut mai en aquestes terres i en tot el món. Després d’aquest fet ens vam reunir per decidir que fer-hi amb el seu cos perquè teníem que portar-lo a Constantinoble i embalsamar-lo per portar-lo a la Bretanya i vam continuar el camí que havien començat en direcció a la ciutat, fins que a la porta el rei Escariano es va acomiadar. Aquesta mort serà una desgracia per aquest regne perquè a aconseguit que l’Emperador mori al veure que el seu successor ha mort i la seva filla Carmesina, estimada del nostre Tirant mori de dolor i pena d’una manera tan tràgica, fent que es trenqui la continuïtat de la corona del regne que ha provocat un gran dolor i incertesa als habitants perquè fa que hi hagi una debilitat al regne que facilitarà la conquesta dels territoris per part dels infidels i això provocarà que la religió cristiana no es pugui expandir, però no ens tenim que preocupar per la memòria del nostre Tirant, del nostre gran amic i cavaller perquè sempre seran vives la glòria i la fama del coratjós Tirant. Degut a aquests fets Tirant abans de morir va deixar en testament que tu series l’hereu dels seus títols i tindràs que casar-te amb l’emperadriu, ja que ella serà la hereva de Carmesina i arribar a ser el futur emperador del regne. Com t’ha deixat hereu del tro en el seu testament, ets un beneficiat per la misericòrdia de Déu. Diafebus duc de Macedònia.
rdia de Déu. Diafebus duc de Macedònia.)
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes + (Estimat Imanol, Ets una persona molt comp …
Estimat Imanol, Ets una persona molt complicada, molt difícil de desxifrar, ho saps? Tot i que, en els últims anys, he començat a apreciar-te més, continuo pensant que el que has fet és el correcte, ja que vas assassinar el meu pare. Això m’ha sorprès molt, però trobo que és un acte de valentia que mostra molt de tu com a persona. La veritat és que jo crec que jo no hagués fet mai una cosa així, per això t’admiro. Enyoraré els dissabtes que passàvem (en Tetxu, tu i jo) a la muntanya. Aquells entrepans de truita de patata sucats amb molt tomàquet que menjàvem asseguts als troncs dels arbres o a les puntes dels precipicis dels boscos bascs. Les llargues “tertúlies” sobre futbol, noies i música. I aquells debats entretinguts sobre qui havia de portar les begudes a la pròxima excursió… Com ho enyoraré tot… Però tot i així, en Tetxu sempre estarà allà per ajudar-me a recordar tots aquells moments plegats. Li ho has dit al Tetxu? En cas afirmatiu, com s’ho ha pres? Suposo que ell no comparteix la meva opinió sobre el tema, segur que troba que la teva elecció és completament errònia i injusta amb ell. Però, com ja t’he dit, jo crec que simplement és un acte valent i adequat pel que fa a la situació. La veritat és que mai havia parlat amb ningú sobre aquest afer, però ara t’ho diré, perquè veig que ets una persona amb honor, fidel i amb un cor tant gran com l’Univers, sense excloure’n ni una sola estrella. Així que aquí va el meu gran misteri: Recordes aquell dia que volia intentar assassinar-te a casa teva i en Tetxu em va parar els peus?... Doncs des d’aquell moment no vaig parar de pensar-hi, i a aquella excursió que vam fer a la muntanya, a la qual vam quedar-nos a un alberg... Aquella bala no anava per aquella oreneta, anava per tu, però les teves paraules van entendrir-me i vaig haver de canviar d’idea. Em vaig preparar una motxilla com mai ho havia fet; hi portava retalls de diaris amb articles sobre l’assassinat del meu pare, una poma, una aigua i una pistola. Quan hi penso em sento inútil, com un estúpid que ha sortit de la seva òrbita. I, ara, al llegir aquesta carta que m’has enviat encara em sento pitjor. Em sap greu, em sento com un hipòcrita que t’ha estat mentint durant massa temps. M’he adonat que he estat equivocat durant molt temps; durant massa temps. Només veia el mal que m’havies fet en matar al meu pare, però no veia el mal que acabaria fent a en Tetxu si et matava a tu. Em fixava només en mi mateix, però ara per fi m’he adonat del meu error. Ser massa egocèntric és dolent, i sobretot en aquest cas: em preocupava més de la meva venjança que de la felicitat del meu millor amic: en Tetxu. Amb tot, t’escric aquesta carta per a demanar-te disculpes per haver ocultat tot això fins ara. Un cop vaig disparar aquella oreneta, vaig veure-ho tot clar, però no em vaig atrevir a explicar res. Suposo que a vegades sóc massa covard; incapaç d’admetre segons que. Sigui com sigui, espero si us plau que em puguis perdonar per això, i que puguem tornar a ser els grans amics que vàrem ser tampoc fa tant de temps. Atentament, Carlos.
poc fa tant de temps. Atentament, Carlos.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Elstresporquets + (Estimat Marçal, Fa molt de temps que no e …
Estimat Marçal, Fa molt de temps que no ens escrivim i encara més que no ens veiem. Durant els ultims mesos t’he enviat bastants cartes, però suposo que el fet que vagis canviant de feina ha fet impossible que t’arribin amb éxit, així que després de molt buscar per tot arreu, per fi he trobat la direcció del lloc en què estàs treballant actualment i espero que aquesta vegada sí que aconseguim comunicar-nos. M’han dit que estàs treballant en la construcció d’una llarga carretera i que d’aquí poc, quan acabis, marxaràs a un altre lloc. No sé si allà estaràs passant fred o calor, si estaràs sol o acompanyat però espero que això no et desanimi i puguis seguir endavant cada dia. A l'anterior carta em vas explicar els teus pensaments sobre aquesta noia que també treballava amb tu, crec que es deia Maria Rosa, i en aquests moments encara no sé quina és la teva relació amb ella, però suposo que tant tossut com ets tu estaràs a prop d'aconseguir que ella senti el mateix per tu, fins i tot, crec que seràs capaç de qualsevol cosa. A tot això, també he escoltat que han mort a un capatàs per allà a la zona on ets tu i no sé si estarà relacionat amb la teva carretera o si en saps alguna cosa, espero que no tinguis res a veure i no et porti problemes, ja que ficar-se en un embolic com aquest no seria bo ni per tu ni per ningú del teu voltant. En definitiva, espero que estiguis tant bé com sempre i absent de problemes, que tinguis temps per contestar-me i que d’aquí poc ens puguem tornar a veure i parlar de tot allò que ens doni temps i així poder tornar a estar tant units com quan erem petits. Records i una abraçada molt forta!! Atentament, Joan Ramon.
çada molt forta!! Atentament, Joan Ramon.)
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana + (Estimat Polinices, Avui hem pensat molt …
Estimat Polinices, Avui hem pensat molt en tu. Estem molt preocupades pel teu pròxim enfrontament a vida i mort amb el teu germà Etèocles. Pensem que aquesta situació per a Tebes no serà favorable, ja que es podria evitar. Tu i el teu germà Polinices hauríeu d’acabar amb la disputa que teniu des de fa tants anys. Sou germans, hauríeu de recolzar-vos l’un en l’altre: ser rei els dos; hauríeu d’apreciar més la pau que el vostre pare va deixar sobre aquesta ciutat. Pensa que les teves dues germanes, Ismene i Antígona, estan patint molt, i no s’ho mereixen. Antígona sempre ha dit que entre vosaltres, els germans, hi ha hagut molta rivalitat, però per honor al vostre pare hauríeu de regnar conjuntament (un any un, i un any, l’altre). No poseu la ciutat de Tebes en lluita, separada per dos germans que només es barallen per ambició. No ho feu, Polinices. Ara bé, si finalment la guerra s’inicia, volem que sàpigues que estem amb tu, que t’ajudarem en tot el que podem. Cordialment, Astimedusa i Eurídice
em. Cordialment, Astimedusa i Eurídice)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Les xinxis + (Estimat President, Demà és el gran dia, el …
Estimat President, Demà és el gran dia, el dia de la súper-híper-mega-mascletà; i crec que no hi podria haver un altre moment més adequat per a dir-te el que t'he de dir. "Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l'estiu..." Per on començar... Et recordes la de vegades que hem escoltat aquesta cançó? És una cançó amb molt de significat tant per a tu com per a mi. Ens coneixem des que érem ben petits. Recordes quan sempre inaguràvem les falles escoltant i cantant junts aquesta cançó? Quins bons records tinc amb tu! "Xiqueta meua, que del carrer tu eres l'ama... Per culpa teua, tinc el cor encés en flama..." Aquesta era la meua part favorita. Quan me la cantaves mirant-me als ulls, crec que eixe era el millor moment de totes les falles. Amb els teus ulls clars despertaves en mi sentiments que no havia tingut mai. "No te separes... Del caliu del meu voler..." Pense que de tota la cançó aquestes dues línies expliquen molt bé el que volia dir-te. I bé, el motiu d'aquesta carta és... Que m'agrades molt, President, que he compartit molts moments amb tu, però vull viure'n molts més. Així que, des d'aquesta carta volia declarar-te el meu amor i crec que no hi haurà un moment millor que demà, després de la súper-híper-mega-mascletà per a lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.
lliurar-te-la. Amb amor, la teua fallera.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Caldescat15 + (Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aques …
Estimat Príncep Prospero; T’escrivim aquesta carta per dir-te que el teu comportament davant els diferents problemes relacionats amb els ciutadans no va ser el correcte, i per això va acabar amb una gran massacra. La teva avarícia i el teu egoisme va causar moltes morts, inclosa la teva i la dels teus éssers estimats. T’aconsellem que la propera vegada tinguis més empatia i pensis que molta gent creia en tu. Te’n vas intentar escapar i la teva cobdícia no te’n va salvar aquella vegada. Els diners i els luxes no et van ajudar gens. Al contrari, ho van agreujar més. Els ciutadans, humils i respectuosos, estaven esperançats amb tu. Creien en la teva pietat i la teva generositat. Resaven perquè trobessis una solució al problema i els aconseguissis recursos per a la supervivència. I tu, què vas fer? Doncs els vas deixar de banda i els vas condemnar a mort. Només vas pensar en la teva seguretat quan tot el teu regne, de mica en mica, anava desapareixent. No creus que la Mort Roja va ser una venjança dels teus actes? No esperem que aquesta carta t’escarmenti, només volem fer-te saber la imatge que dones. Esperem que si mai tornes a ser rei, no tornis a decebre els teus ciutadans. Molts records. Lectors de la teva història
Molts records. Lectors de la teva història)
Activitat sobre "Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases", pels Les desconegudes + (Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’ …
Estimat Ramon, Som unes joves lectores d’un poblet del Vallès que ens hem llegit el llibre ''Jo, el desconegu''t . Sí, aquell llibre on apareix vostè i la vida de dos joves gira al voltant de la seva complicada història. Ens ha interessat molt i ens agradaria dir-li tot allò que hem sentit dins nostre llegint-lo. Vostè ha estat un dels personatges que més ens ha marcat, pels seus sincers sentiments i la seva vida angoixant. La impotència de voler seguir endavant, sense preocupacions però, sabent que hi ha alguna cosa enmig que fa patir, és una sensació que nosaltres no hem viscut, però llegint la seva història ens podem imaginar. La nostra primera impressió sobre vostè, al començament del llibre, va ser la d’un home egoista, d’una persona que no volia saber res de ningú i que no li importava res del que li podia passar. També vam pensar que podia estar una mica tocat del bolet ja que sempre parlava d’en Frederic i la gent no sabia qui era aquest senyor. Semblava que tingués visions! Al llarg de la lectura, hem anat descobrint com era interiorment, gràcies als joves que l’han cuidat i l’han arribat a estimar, com és el cas de l’Arnau. Hem vist que és un home esquerp, que no confia amb gaire gent, només amb aquelles persones que el fan sentir especial. Hem descobert que és un home lluitador, que intenta refer el seu passat, amb els seus éssers estimats, per molt que costi. Veiem que té un gran cor. Sabem que tot el que va passar al Frederic l’ha arribat a afectar molt i nosaltres no voldríem pas fer-lo sentir malament recordant-li el tema, sinó que voldríem donar-li ànims. El que li volem expressar és que segueixi endavant, afrontant tots els obstacles que pugi trobar. Gràcies a vostè hem pres consciència de la malaltia de l’alzheimer , de quines conseqüències pot tenir i també hem après aspectes de la nostra història que desconeixíem, com per exemple tota la lluita dels maquis. És per això que li volem donar les gràcies. Esperem que es trobi molt bé allà a dalt i que segueixi pensant amb l’Arnau i l’Olga, que van ser ells qui el van ajudar a seguint endavant i a poder descansar en pau ara que ja sap la veritat sobre el seu germà. PD: Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!
Descansa en pau. Salut i llibertat, Ramon!)
Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Boikotejanselsomni + (Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú, …
Estimat Ramon, sóc Maria : “No ets ningú, ningú... ets menys que res.” Aquestes foren les paraules que recordo de la senyoreta Rosa. En aquell moment les vaig ignorar, no les comprenia, no varen fer res en mi, però a hores d'ara, quan penso en tu i en mi, de veres, no sóc res, sense tu no ho sóc. Però tampoc ho puc ser amb tu. M'he enamorat de la persona que té la meua pròpia sang, estic enamorada de tu, del meu germà. Per què no es mor tot? Desitjo que tot s'acabi ara que no podrem ser res. A més a més la mama em mira com si no em veiés, l’àvia dorm sempre i el pare està sempre ensopit i va d'una banda a l'altra amb els ulls plens de pena que no puc resistir de veure'l. Ara que tu te n’has anat, la meva única companyia és la teulada i el cel. Aquí, en la teulada, et crido feblement perquè fos on fos que hagis anat em puguis sentir amb l'ànima i tornes encara que siguem germans. Et trobo a faltar i sé que no tornaràs des d'aquell instant que vaig sentir el teu petó a la porta, la teva galta sobre la fusta em va recordar el que ens vam fer just després que em diguessis que si l'aigua dels teus ulls i la dels meus es barregés jo seria tu i tu series jo, el nostre primer petó, un petó tendre, suau, càlid... Els meus llavis que no havien estat besats per amor d'home, que mai hauran de ser besats per amor d'home d'aquell home de qui jo en desitjava més, sempre més... Sóc presonera de tu i tu de mi, però ja és massa tard. Estic veient els nostres arbres, el nostre jardí, els nostres ocells, el nostre cel, la nostra aigua, al cap i a la fi, el nostre món. Els nostres noms ja no hi són, en aquell tronc, els nostres ocells ja no canten i el cel ja no il·lumina els nostres dies. La flama del meu cor s'ha apagat feblement. La vida sense tu ja no és vida, i em penedeixo tant de totes les coses que he fet en la meva curta existència, perquè probablement... no sé, penso que pot ser algun tipus de càstig i que me’l meresc per les meves actituds i comportaments cap als altres... tu ja saps a què em refereixo. Mai no hauria d’haver tractat malament a la senyoreta Rosa, perquè ella duia raó, mai més tornaré a ser res. Tampoc hauria d’haver intentat que et posessis gelós, va ser un error comès per la meva infantesa, eixa de la qual no vull eixir però malauradament ja és tard. Ja sóc una dona o almenys això és el que diuen. Però, què significa ser una dona? És el que estic vivint ara? Es tracta d'aquest dolor i d'aquesta angoixa? Fer-se major tan sols significa problemes i embolics en la ment i en el cor, és deixar els meus somnis i els teus també, les nostres il·lusions i començar a preocupar-nos de les coses que abans no tenien importància. Recordo com vàrem tractar Jaume i em penedeixo de la seva mort, m'agradaria tornar enrere per poder evitar-ho. No havíem d’haver-ho fet, ell era el nostre germà menut, el més dèbil i hauríem d’haver-lo protegit i no fer-li mal, ell no s'ho mereixia, i penso que també per això estic ara ací, pensant què serà de tu quan jo ja no hi sigui, m'he quedat sola amb el que era meu, el que em va prometre Teresa, i ara només tinc la lluna que em mira i que sap com sóc i com era. Em trobo en un moment en què m'he cansat de cridar-te, m'he cansat de sentir-me cridar-te. A hores d’ara puc pensar que el meu amor per tu ha sigut com una visió, un joc de nens, intens… com quan jugàvem a la casa de les nines a interpretar el món dels adults, on el pare no tenia cap i la Sofia ho controlava tot. La seva mania per tenir-ho tot sota el seu domini és el que em va dur fins ací, i és el motiu pel qual jo me’n vaig per a no tornar, igual que se’n va anar l’ànima del pare, ell viu però es troba absent, i va buscar l’amor de ma mare, com busca el de les minyones, perquè amb la Sofia tan sols pot trobar suplicis i pena. El nostre amor ha estat com el dels meus pares, tan ràpid i tan fort que encara que jo desaparegui per sempre formaré part de tu, estiguis on estiguis, perquè el que jo sento és etern. T’estimo com ningú més ho podrà fer. Maria Sóc un sospir que no arriba a ser a una ploma.
un sospir que no arriba a ser a una ploma.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Digitalitzades + (Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat mol …
Estimat Ryan, Hola, Ryan, Ha passat molt de temps des del dia que va canviar tot. Com deus recordar era un divendres al vespre, després de la festa. Els dos anàvem borratxos i vam dir coses que potser no hauríem d’haver dit. Encara que no t’ho creguis, jo t’estimava, i tu et vas intentar aprofitar de mi. Potser no eres conscient del que feies però em vas fer sentir com si no valgués res. En arribar a casa jo estava destrossada, no entenia massa res. Llavors vaig rebre un missatge teu, aquell missatge, poc esperat aquella nit. Confosa, no vaig saber reaccionar. Em vas pressionar i vaig acabar cedint. Ara tot això ja no importa, ja és passat, però un passat que ha estat el principi de tots els meus problemes. Potser a tu t’és indiferent. Estic quasi segura. Per què vas fer-ho? Per què la vas penjar? Et senties superior, volies ser més popular, per motiu de venjança o només volies riure una estona? Doncs ho has aconseguit. Has aconseguit que em cansi, que em senti humiliada, que vulgui acabar ja amb la meva vida… Potser penses que només t’escric perquè et disculpis, però les disculpes, ara, no em serveixen de res. Possiblement va ser culpa meva, no per passar-te la foto, tots cometem errors, sinó pel simple fet d’haver acceptat sortir amb tu. Vols que em senti així? Et penses que te’n sortiràs amb la teva? Perfecte, aquí em demostres el que senties per mi. Doncs saps què? No tinc res més a dir-te. El que facis a partir d’ara és cosa teva. Si vols tornar a fer-ho, amb mi o alguna altra, prova-ho, però tot serà diferent. Segueix jugant a aquest joc, que a la pròxima guanyaré jo. Tranquil, això no quedarà així. Fiona
Tranquil, això no quedarà així. Fiona)
Activitat sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Frankenstein + (Estimat Víctor Frankestein, et volem come …
Estimat Víctor Frankestein, et volem comentar que les teves debilitats t'estan fent la vida imposible. Primer, ets molt desconfiat i ens n'hem adonat perquè van veure que no vas confiar en el monstre. Després hem vist que ets una persona massa negativa ja que des que el monstre es va enfadar amb tu, veus la part dolent de tot. Per últim ets poruc perquè des que vas conèixer a Frankestein, vas tenir por d'afrontar tots els problemes. També hem observat que jugues a ser Déu, intentant crear una ciència però sense ética i això et deurà cap a un problema, la por de no haver creat vida bé. Un altre tema per parlar seria la teva relació amb l'Elizabeth. Sincerament, pensem que en aquesta relació mai i ha hagut amor; és a dir, Elizabeth de de petita sempre se li ha imposat que tingués una relació amb tu però a ella no li agradava, així que es va acostumar a viure amb tu i estar tota la vida amb tu. Elizabeth, en estar des de petita amb tu es va acabar enamorant de tu i no va tenir temps d'enamorar-se d'una altra persona. Peró al final us vau enamorar i la vostra relació no acaba bé. Finalment us vau estimar molt. Aquestes són les coses que hauries de saber i algunes canviar. Una cordial salut Adriano Violeta Nerea Manel
dial salut Adriano Violeta Nerea Manel)
Activitat sobre Les desventures del jove Werther de l'autor Johann Wolfgang Goethe, pels Els Quatre Gats + (Estimat Werther, Res pot comparar-se al g …
Estimat Werther, Res pot comparar-se al gran turment que s’ha apoderat de mi. Per l’amor de Déu, on heu anat? Sóc un cos del qual ha desaparegut l’ànima, una fulla solitària deixada portar per l’atzar del vent. Oh, Werther, la vostra presència em feia mal però la vostra absència està acabant amb mi. Tot i demanar-vos que us allunyéssiu, el meu cor cridava en silenci que us quedéssiu. Ara heu marxat i us ho heu endut tot. Malgrat tot, no us heu endut ni la pena ni el dolor sinó que els heu instal·lat dins meu. Aquesta nit passada he pensat en vós i he lamentat haver-vos deixat marxar sense acomiadar-nos. Quan he tancat els ulls, he recordat cada moment en què vam estar sols, vós i jo. El dia del ball va ser el meu preferit perquè a partir de llavors ens vam conèixer de veritat. Recordo perfectament el moment en què em vau preguntar si ens podríem tornar a veure i així va ser. Cada dia veníeu a casa meva i jugàveu amb els meus germans i els explicàveu contes. De mica en mica, la vostra passió anava creixent, però jo intentava dissimular per fer veure que no la notava. L’arribada de l’Albert us trasbalsà. Ho vaig notar quan veníeu a casa i féieu disbarats davant nostre. Estimat Werther, vull que sapigueu que el bes que em vau fer a casa em va agradar, és més, m’encantà i m’agradaria dir-vos que sou una de les persones que més m’estimo al món, però en aquell moment, la por, que és el pitjor enemic de tota persona, s’ocupà de guiar-me i de no voler acomiadar-me de vós. Estimat, no em puc imaginar la vida sense vós, no vull renunciar a la vostra companyia. Els compromisos que tinc amb l’Albert i amb la meva família són, malauradament, primordials i heu de comprendre que no poden trencar-se així com així. Per això us demano que no marxeu, que no m’abandoneu. Els nens i jo us necessitem. Si us plau, no deixeu de venir-nos a veure. Demà no vingueu, però, que hi haurà l’Albert. Una càlida abraçada, Charlotte
Albert. Una càlida abraçada, Charlotte)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Fernando de Rojas + (Estimat amic Joan, Em plau informar-te q …
Estimat amic Joan, Em plau informar-te que la teva missiva m'arribat al cor, perquè he sentit la teva història com si l'hagués viscut en la meva pròpia pell. No obstant això, t'he de dir que els teus actes no són els correctes, des del meu punt de vista. Ja que en varies ocasions t'has deixat emportar per el desig carnal, en comptes de haver-te enfrontat a ell. Com quan estaves a Paris; la teva ment pensava en aquella dama, en comptes de pensar amb claredat. M'estic desviant del que t'anava a dir... T'escric perquè sàpigues que estic en el bisbat i la teva missiva m'ha ocupat un temps considerable per llegir-la. Hi han temes de més importància per tractar aquí. Encara que, m'agradaria donar-te una resposta a la teva pregunta no ho faré, sentint-lo molt, perquè hi ha tanta informació que, sincerament, trobo irrelevant. No sé quin concepte tens de mi, si penses que ens uneix una forta amistat, però vas mal encaminat. El que vam passar junts, passat està. Sento dir-te que és la part que menys m'interessa. Perquè hi han persones que tenen problemes més importants que tu, Joan. Malgrat tot, és una missiva molt interessant i m'ha agradat veure que encara em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.
em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels William Shakespeare + (Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta …
Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta de resposta per dir-te que després d’haver llegit la teva entenc el que et preocupa, i sincerament, crec que no hauries de capficar-te tant i afrontar les coses amb més tranquil·litat . És normal que et preocupis pels teus pensaments, els quals mai t’haguéssis imaginat que sorgirien de tu mateix, però tothom en aquesta vida passa per un moment de desorde moral i emocional, que sol generar el pànic que estàs experimentant. Per aquest motiu el meu consell és que no et mortifiquis a tu mateix donant-li massa atenció als teus pensaments i fes realment el que sentis que de veritat vols, perquè no sempre el què vols és el que és correcte, però abans de prendre decissions sospesa els dos bàndols, i estigues segur del que escolliràs. Sense més preàmbuls, t’envio des d’aquí tota la meva sort, espero que acabis escollint el correcte, i sobretot que t’en surtis d’aquesta situació sense penedir-t’en. Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert
Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ausiàs March + (Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la …
Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la defunció del senyors fa unes setmanes. I conforme les teves paraules m'adreço a tu per donaros resposta a les vostres paraules i desitjos, respectar la ultima voluntat del vostre protector. AL llegir les part de la novel•la, m'ha sorprès algunes coses del senyor increïbles, que no hauria sigut capaç d'imaginar-me. Els pecats que ha comés nomes Déu es capaç de jutjar-lo. Al ser humà, fill de Déu nostra sanitat és de ser bon amic, i cristiá portar a fet les seves darreres voluntats, ja que vos vau ser la mà dreta del senyor en vida. Les memòries del senyor son tot el que queda d'ell i no l'auria fet mes feliç que vos Joan publiqueu Les seves memòries tal com ho va demanar, també podrieu quedar-vos els diners que tan te'ls has ben guanyat, all llarg de tota la teva vida sempre els has acompanyat en bons i mals moments, els has cuidat en els darrers moments de la seva vida fins a aquest final tan tràgic. Assegurat de que ningú s'assabenti de qui publiqui les memòries del senyor sigueu vos. Ja que això podria provocar-te molts problemes al hora de declarar als creditors quan s'assabentin de que tens tants diners, començarien a fer preguntes, acusar-te de la mort del senyor i descobririen que vos sou el culpable de l'incendi. P.D. Molts ànims i el mes sincer condol. Sort i espero la vostra reposta. Atentament el vostre amic Miquel Gilalbert.
tentament el vostre amic Miquel Gilalbert.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Carlos Ruiz Zafón + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun …
Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Carlos Ruiz Zafón + (Estimat amic Joan: Vaig saber de la defun …
Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert
sta Atentament el teu amic Miquel Gilabert)
Activitat 2 sobre Frankenstein de l'autora Mary Shelley, pels Montserrat01 + (Estimat capità Robert Walton, En aquest d …
Estimat capità Robert Walton, En aquest dia com el que és avui, tinc la sensació que el món em cau a sobre, sento que em fallen les meves pròpies forces i que inclús m’he fallat a mi mateix. Avui és un dia gris i trist, i no vull sortir de casa. Sento que he comès un gran error gràcies a la meva ignorància i el meu egoísme. Estic desolat i ple d’amargura, em penedeixo completament dels meus recents actes i per això t’escric. Desde que vaig començar a estudiar, tenia una gran curiositat envers la vida dels éssers i el seu comportament, com tu saps bastant bé. El que vull intentar confessar es que, vaig començar a experimentar amb la vida d’un ésser creat a partir d’altres difunts i el resultat va ser nefast. Jo, el doctor Víctor Frankenstein, he donat la vida a un autèntic monstre. Ha sigut creat per mi, órgan a órgan, ós a ós, membre per membre... I gràcies a el meu desitg egoísta, el meu propi desitg s’ha tornat en contra meva. Quan va adoptar la seva nova i primera vida, ell no sabía res però, sorprenentment, va anant aprenent coses ràpidament i ara estic bastant aterrat per el seu coneixement adquirit. Sincerament vaig començar a crear aquest monstre per no sentir el que era aquell buit que emplenaba la meva ànima. Ara aquest buit el fa el meu sentiment de terror i desolament. No tinc cap esperança a que la meva creació, el monstre, em perdoni per cometre l’error de donar a llum la seva vida ja que ha sigut molt miserable, crec que no li he fet una postura paterna bona de la que aprendre i evolucionar com a ser viu. Volia desafiar al mismísim Déu, que sigui present de que un humà podia crear un ésser viu sense tenir cap poder a les mans més que els coneixements de un científic una mica boig. Sent franc, realment sé que no li he donat cap tipus d’afecte. Sempre he intentat evitar-lo ja que tenia por del que ell pot ser capaç de fer. En realitat mai li he donat cap tipus d’atenció i crec que tot el que he fet, el meus actes i pensaments ha fet augmentar la ràbia que té per els éssers vius. Sento que el meu pitjor error va ser quan el monstre em va demanar que li fes un altre criatura per poder fer-li companyia i en aquell mateix moment em va sortir negar-li el seu desitg. Ara per ara, penso que tampoc estaria malament haver-li donat un company per a què es pogués expressar i així hauria evitat que es possés en contra de tots. No sé si ara fabricar-li de nou un company per a què aprecii el meu gest solemne i em perdoni per no donar-li afecte, però d’altra banda, crec també que és massa tard per això i encara que li fés un nou amic, o company, no perdonaria el mal que li he fet. Ets la meva única esperança, senyor capità Robert Walton, estic molt frustrat i ja no sé si intentar treure’m la vida per expulsar aquest sentiment de culpabilitat, però sé que no puc seguir així. Tinc molt por de la meva pròpia creació i del que es capaç de fer, vull perdre’l de vista per a tota la vida, no vull seguir mirant cada dia al meu pitjor error. Per altra banda, tinc por de que la meva criatura em prengui la meva pròpia vida com a una espècie de venjança o alguna cosa per l’estil. Si us plau, capità Robert Walton, ets l’únic que pot entendre’m, ja que penses molt semblant a mi. Et necessito més que mai, no sé que fer, els meus dies son molt llargs i tristos, ja no tinc motiu per viure, he comès el pitjor error de la meva vida. No he menjat ni he dormit en molts dies, estic tota la setmana al llit sense poder llevarme. Si us plau, contesta’m el més aviat possible, necessito la teva ajuda i no sé si podré aguantar molt més. Contacta amb mi en la mateixa direcció que aquesta carta. Sé que no és la direcció de la meva casa, però tinc molt de por ja que potser la meva criatura hagi après a llegir i no vull que ell llegeixi això i s’ho prengui a pitjor per parlar amb un extern del meu propi problema. Atentament, Víctor Frankenstein
roblema. Atentament, Víctor Frankenstein)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels AJansa + (Estimat diari, Em sento diferent dels alt …
Estimat diari, Em sento diferent dels altres. ¿Potser és que ho sóc? Aquella frase de tots som iguals no es veritat, jo tinc el Sida i això és el que fa que no sigui igual que els altres. Cada dia penso en com hagués sigut la meva vida si no m' hagués contagiat del virus, mai ho sabré amb certesa però per sort tinc els meus companys que em fan sentir bé. Ara estàn organitzant una manifestació en contra de la meva expulsió, ja que no els hi sembla bé que em fagin fora per algo que no ha sigut culpa meva. L'únic inconvenient es que hi ha alguns pares que es pensen que contagiaré els seus fills, però això és més aviat impossible. Jo prenc les precaucions adecuades per a la seguretat dels altres. Finalment, m'han fet un homenatge que consisteix en portar crispetes a l'escola per esmorzar. Perquè quan hi anava sempre en menjava. Demà faràn una entrevista amb totes les seves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.
ves idees. Ja t'explicaré tot amb detalls.)
Activitat 3 sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels La colla de l'ocell + (Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de …
Estimat fill, Sóc el teu pare, Aicart de Carcassona, i si estas llegint això, vol dir que he mort. Et deixo a càrrec del Cec de Cabrera, un bon amic. Ell t'ensenyarà a ser bon joglar, et protegirà dels meus enemics. És necessari que ningú sàpiga la teva identitat perquè no et facin mal, per això he decidit que vagis amb el sobrenom d 'Ocell de Foc, encara que el teu veritable nom sigui Aicart, igual que el meu. La teva mare era una bellíssima dona de cabells rojos i ulls blaus, com els teus. Hi ha vegades que em recordes molt a ella; també recordo aquells dies que passàvem tots tres estirats a l'herba, amb el sol tebi acariciant les nostres pells. En aquests moments, però, enmig dels records feliços, em ve a la memòria un moment tràgic: l'horrible mort de la teva mare. Es deia Elisenda, va ser una de les moltes persones que va caure en la lluita de Carcassona. Ja saps, el duríssim combat que Simó de Monfort va iniciar contra els albigesos per derrotar-los; és a dir, per derrotar-nos. Ella va resistir heroicament, igual que la mare de Ramon Trencavel. Al final, uns soldats a les ordres del Vescomte de Carcassona us van separar per protegir-vos. La nostra estratègia va consistir a fer un canvi d'identitat entre tots dos, de manera que ningú no sabés qui éreu; l'altre infant que va participar en el canvi va ser Ramon Trencavel, fill del Vescomte de Carcassona, però tu ets fill meu. He estat molt poc al teu costat; tanmateix, he intentat deixar-te en herència el millor que tinc, el do de la poesia. Quan siguis més gran, notaràs una ferida al cor, com una flama que et puja al pit: aquest serà el moment de compondre el teu primer poema. Adéu fill, t'he estimat molt i espero que em recordis. Només desitjo que la poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.
poesia t'acompanyi. Aicart de Carcassona.)
Activitat sobre Kenitra de l, pels Els explosius + (Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat …
Estimat fill: Gràcies per haver-me enviat la carta. M'ha alegrat molt rebre la teva carta perquè estava molt preocupada. Estic molt contenta que t'haja anat bé amb el teu pare. Quina sort que sols us robaren i no us feren mal. El capità va fer mal pressionat el seu fill; és normal que se senta culpable de la mort del seu fill. Jo ja sabia que tenies dos germans, pero no volía dir-t'ho. El teu pare no et va preguntar sobre la teua vida perquè com has dit, és un covard, a més, tu no lo sabies, perè el teu pare ens va abandonar. M'alegre que no vulgues ser com el teu pare. Ens veurem prompte. Un beset, La teva mare.
Un beset, La teva mare.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Caffotets + (Estimat jove jueu, Li escric per advertir …
Estimat jove jueu, Li escric per advertir-lo del perill que corre en aquella illa. Si no els ha vist, ja els veurà, no s’hi preocupe. Li recomane que faça esport de manera continuada ja que haurà de poder enfrontar-se a diverses adversitats. La primera, les criatures que viuen en l’illa incloent el previ tècnic atmosfèric. És bon nadador? Pense que li vindrà bé fer ús de la conversa, i si pot de la lectura també, no volem que es torne boig. I bé, què li vaig a dir jo que vostè no puga descobrir durant la seua estança en l’illa? He de comentar-li que quan vaig tindre notícies de la seua arribada vaig sentir pena i frustració; vaig recordar els meus dies allí... aquell any infinit. Quan va ser el meu torn de viure a l’illa no va ser gens fàcil sobreviure-hi, i menys amb el meu company, que es va anant amargant, podrint... com ho podria explicar? Com si estigués tornant cap enrere en el procés que coneixem com socialització, no sé si m’explique. Va ser un any prou dur i sacrificat. Jo crec que això que vostè ha començat no li ho desitge a ningú, cap persona es mereix passar ni tan sols una setmana en aquell infern envoltat d’aigua. Però no és només el que passa a l’illa, sinó que, encara que vostè arribe a sortir no podrà parar de pensar en ella. Quan vaig tornar, em pareixia que en la meua ciutat tot el món anava en contra meua, pensava que quan em girara veuria aquells monstres; em tocarien amb la seua pell freda. Freda com la meua relació amb ells, com les ganes de venjança que brotaven dins meu al recordar les seues faccions, el seu caminar maldestre fora de l’aigua… Però aquestes ganes augmenten veritablement quan pense que aquelles aberracions no es distingeixen tant de nosaltres. Jo crec que en l’única cosa que ens diferenciem d’ells és en l’amor. Erròniament -ara he de pensar que va ser un sentiment equivocat…- me’n va arribar a agradar un d’aquells monstres, i vaig tindre l’oportunitat de tastar el sexe amb ella. Un cúmul de sensacions varen vindre a mi, sensacions que mai li podria descriure. Ja sap, la vertadera realitat no es pot transmetre tal i com és, sinó que el que podem transmetre amb el llenguatge no és més que una metàfora sobre ella mateixa. I considere que foren unes sensacions tan grans i indefinibles que no puc tacar-les amb les meues metàfores sobre la realitat; ja que si intentara descriure-les, no vos les transmetria d’una forma completament neta. Des que vaig gaudir d’aquella experiència estranya i horripilant però alhora plaentera, he anat buscant aquell humit amor en les dones de la nostra civilització, però a hores d’ara encara no l’he trobat. I pense que mai no ho trobaré. Això és una virtut i una maledicció que només els de la pell freda posseeixen. Arribarà un moment on pensarà: si val la pena continuar lluitant o si és millor rendir-se i acabar amb tot patiment. Per experiència pròpia, m’he adonat que morir és fàcil, i el que realment serà un fàstic va a ser el sobreviure-hi. Però, saps? Si viu o si mor, depèn de vostè. Ara em done compte que sempre ha sigut així, sempre hi haurà un Batís Caffó. El cicle mai no canvia, i, ara tampoc ho farà… Segurament deu estar llegint la carta i pensarà que és una broma de mal gust, però vaja… L’únic consell que li puc donar és que quan ja no els quede munició a penes, a vostè i el seu company, estalvien l’última bala. Qui sap si arriba el moment en què es trobe tot sol i no tinga més esperances de vida? Com deia Nietzsche, sempre és més consolador pensar en el suïcidi: d’aquesta manera es pot suportar més d’una mala nit. Jo en algun moment ho vaig considerar, però no els doní el gust de matar-me… No li desitjaré una feliç estança en l’illa… No la tindrà, estiga’n segur. Així és que molt bona sort. Ens veurem l’any que ve? Amb molta compassió, un Batis Caffó que va aconseguir sortir de l’illa... físicament.
aconseguir sortir de l’illa... físicament.)
Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels 4estacions + (Estimat pare, Perfi has sortit de la pres …
Estimat pare, Perfi has sortit de la presó. Durant aquest temps he estat reflexionant les coses. En un principi el meu sentiment per tu era dificil d’expresar, et tenia masa odi, no entenia perquè em feies això. Sempre he volgut un pare amb qui tingués confiança i no em tractes de tal manera que em fes sentir malament. Sols volia un pare normal com tots els meus amics el tenien. Però tu sempre trencaves tots els estereotips del pare perfecte. No volia estar allí tancada cada dia, necessitava sortir d’aquell lloc. Encara que a mesura que el temps passava, em vaig adonar de que en comptes de ser un sofriment començava a ser reconfortant estar amb tu. Aquests quatre anys que vaig passar al teu costat, tancada en aquell lloc tan fosc, m’han fet sentir experiències que mai he viscut, experiències noves, bones i no tan bones. No cal que t’expliqui com ho vaig passar que tu ets qui més ho sap. Malgrat tot, ara he de confessar-te els meus sentiments per tu han canviat, que ho veig tot amb altres ulls. Sé que el teu tracte cap a mi no ha sigut de pare a filla. Més que res crec que tu m’estimes d’una altra forma. I ara penso que jo també t’estimo d’una altra manera, i amb això et vull dir que m’agradaria retrobar-nos i desprès d’això, depèn de com vagi, podríem anar a més i tenir un futur que no sigui com de pare a filla, totalment diferent. Això si, no penso consentir tornar a estar tancada, vull ser lliure amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.
amb tu i marxar junts d’aqui. Bàrbara.)
Activitat 2 sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Viquimón + (Estimat senyor Kollege, parla la teua cons …
Estimat senyor Kollege, parla la teua consciència: Què estàs fent? Per quina raó continues ací? Què té aquesta illa que fa que no en pugues eixir? Tal vegada la solitud. Sí, és la solitud. Jo crec que tenies raó. Les criatures submarines no eren els monstres de la vostra història. Ells lluitaven per la mateixa causa per la qual tu vas fer-ho a Irlanda, per la llar pròpia. Al poc temps t’adonares que els que creies els teus enemics eren en realitat molt pareguts a tu. Vas veure en ells, allò que Batís no podia, les vostres semblances. Ell no comprenia el vostre enemic, per la qual cosa es limitava a lluitar contra ells en una cruel batalla que podria haver sigut evitada. Gràcies a l’Aneris descobrires que els sentiments no ocupaven lloc solament al cor humà, sinó també al seu. Tu volies estimar-la i que ella t’estimara, però de vegades l’amor no és tan senzill. Ets conscient del teu error? Hauries d’haver pujat al vaixell quan eres a temps, has fet que tot torne a començar. Està a les teues mans fer que la situació canvie i agafe un ritme diferent al que va tindre l’última vegada. Sé que tu podries aconseguir la pau a l’illa i amb els granotots. Espere que l’aconseguisques, vull que sigues feliç, que no et convertisques en un altre Batís Caffó, en una persona que fa un temps vares odiar. Tu descobrires que totes les lluites són injustes per a algú, i de veritat sent moltíssim que hages de ser una d’aquestes persones. Crec que arribarà el dia en què trobaràs a faltar el contacte amb els humans. Ho faràs, i tal vegada ja siga massa tard. Creus que tornaran a per tu? Jo ja no ho crec. La vida es efímera, amic meu. Ocupa el teu temps, aprofita’l amb unes tasques o unes altres. Tu decideixes com acaba la teua història. No oblides que encara estic ací, i això és un bon senyal, no ho creus?
ací, i això és un bon senyal, no ho creus?)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq …
Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat del esmorzar. Vam trucar a l'hospital per a veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que si... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital...Estava en coma. Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarassau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va cabrejar. Desprès va vindre un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Com que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto de l'amic de la meva mare .Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. Al arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar, finalment creuen que va tenir l'accident per culpa de dogmatisme obligat. Encara esta en coma, creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l'hospital!
petó de tota la família des de l'hospital!)
Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels JHMS + (Estimat tiet, T’escric aquesta carta perq …
Estimat tiet, T’escric aquesta carta perquè ahir el pare va tenir un accident espantós!! Sobre les 10:30 del matí va sortir per la televisió. Jo estava amb la mare quan ho vaig veure, a la mare li va caure el plat de l'esmorzar. Vam trucar a l’hospital per veure si el nostre pare estava ingressat i ens van dir que sí... Ens vam quedar molt bé però quan vam arribar a l’hospital... El pare estava en coma! Quan volíem entrar a la sala que estava ingressat el pare, va aparèixer el policia Vilarasau, que tenia un ull blau i un marró. Primer la mare i ell es portaven molt bé però a la mitja hora següent la mare es va enfadar. Després va venir un amic de la mare. Jo vaig dubtar molt del meu pare perquè la policia deia que s'havia drogat i havia perdut el control. Con que sempre portava unes càmeres a la camioneta vaig anar a buscar-les amb la moto del Blai. Hi havia la policia vigilant la furgoneta del meu pare. El que em va costar més va ser entrar a la cabina, però una vegada a dins ja va ser una cosa molt fàcil. Estaven als calaixos de la documentació. Observant per allí vaig trobar uns petits pots amb droga dins! També ho vaig agafar. A l'arribar a casa vaig mirar atentament els vídeos a l'ordinador que m'havia regalat el pare de la marca Apple. Després vaig portar les ampolletes a la mare, els hi va donar al metge, i les van analitzar. Encara no sabem res dels resultats. El pare encara està en coma. Creus que se'n sortirà d'aquesta, tiet? Un petó de tota la família des de l’hospital!
petó de tota la família des de l’hospital!)
Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Cat women + (Estimats Claudi i Caterina: Us escric aq …
Estimats Claudi i Caterina: Us escric aquesta carta per a desitjar-vos que a partir d’aquest moment tot us vagi molt bé. Claudi, que et puc dir fill meu, ha arribat l’hora que per fi has madurat i estic molt alegre de que hagi sigut amb la dona adequada. Espero que a partir d’aquest moment tot millori a la teva vida i puguis començar de nou. Caterina, tu has fet que el meu fill canviï en positiu. Ets com una més a la família no crec que cap altre dona hagués pogut ser millor. T’ho agreixo molt. Em posa trista el fet de que no estareu tant presents a la meva vida físicament però m’alegro a l’hora de pensar que sereu feliços, podré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.
dré suportar-ho. Amb molt amor, Salvadora.)
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lletretes + (Estimats fills meus, Us vull explicar la v …
Estimats fills meus, Us vull explicar la veritat. Primer de tot, pregaria que em perdonéssiu per no haver-vos revelat mai la nostra vertadera història. Si sou forts i valents, continueu llegint... Jo vaig ser fruit d’un amor carnal entre el Dídac i l’Alba. El meu pare va morir aixafat per un edifici que es va enderrocar quan jo tan sols tenia unes setmanes de vida. El que creieu vosaltres és que jo vaig tenir fills per assegurar la continuïtat de l’espècie, però aquesta història ja la va iniciar el meu pare, en Dídac. Em van concebre a l’octubre, en una platja ombrívola i solitària, una tarda. Al cap de nou mesos, el 20 de juliol, vaig néixer jo. Poc temps després d’haver nascut, el meu pare va morir per la causa que he esmentat anteriorment. Des de petit, l’Alba em mentalitzà dient-me que hauria de repoblar el món. Vàrem decidir, la mare i jo, no dir-vos res perquè estava molt mal vist. Per tant, ja ha arribat l’hora de comunicar-vos la veritat. Sóc el vostre germà gran. Sí, heu entès bé, l’Alba és la nostra mare i la vostra àvia, alhora. Ara mateix us pot semblar molt estrany, però heu d’entendre la situació en què es va quedar la nostra mare quan el Dídac va morir. No li quedava més remei que esperar que jo em fes gran per poder tenir fills amb mi, és a dir, a vosaltres. Finalment, volia recordar-vos que heu de continuar la nostra tasca; la que va començar el meu pare, el vostre avi, i l’Alba, la nostra mare, que consisteix a assegurar la continuïtat de l’espècie humana. Però tampoc podeu oblidar que heu de seguir formant-vos i educar als vostres futurs fills perquè tota la saviesa i tots els coneixements que han anat adquirint durant al llarg del temps els humans siguin transmesos i no s’oblidin amb el pas dels segles. M’agradaria que no oblidéssiu el molt que us estimem, l’Alba i jo, perquè el que hem fet ha estat pel vostre bé. Espero que algun dia ens pugeu perdonar per haver-vos amagat la veritat. Us estima, El vostre pare i germà gran.
Us estima, El vostre pare i germà gran.)
Activitat sobre La filla del Mar de l'autor Àngel Guimerà, pels Los Archibaldos Verdes + (Estimats pare i mare: Vos escric perquè s …
Estimats pare i mare: Vos escric perquè sembla que sou la meva única sortida, el meu unic motiu per anar cap a endavant ara mateix. M'estan passant moltes coses, i si vos tengués aquí, no seria tan difícil … Us necessit, estic molt sola. La Mariona, la meva garmana, la meva amiga! M'ha traïcionat. I ha festejat amb el meu Pere Màrtir, amb el Pere Màrtir! No m'ho puc creure, és com si el món em caigués al damunt. Ara jo no sé a qui creure. Ell em diu que m'estima , però no puc permetre que em torni a enganyar. Na Mariona me'l vol llevar, el meu Pere Màrtir! Ahir vespre, estava amb ella, jo ho vaig veure! I no sé què fer … me l'estim massa... però no ho puc permetre. En moment com aquest, us necessit al meu costat, pares. A més, tenc la sensació que aquí no em vol ningú, que només faig nosa. En Cinquenes me dóna menjar , i un llit , però això no és suficient. Necessit l'amor i l'afecte de qualcú. La gent del poble em mira malament, me n'he adonat, i tot només perquè no se sap bé quines són les meves arrels. No puc suportar viure més aquí, és una gàbia infernal, i ja no em queda res. L'únic que vull és formar part de la meva família, formar part de la mar... Per sempre. Àgata.
mar part de la mar... Per sempre. Àgata.)
Activitat 2 sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces + (FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar …
FEBLESA DE CARÀCTER Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis. - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble! Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa. Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés. L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa. Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar. Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.
la pena, havia salvat a la meva família.)
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Ferrimay8 + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en que desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat però, res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliques què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, així fent, que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensa en ella i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, assentada al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estòmac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, casi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet de haver trobat novia que segons en Kumail era una fantàstica novia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en que se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava descompòs, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
l valor que sempre demostra, la va llegir.)
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Oker's Team + (FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tard …
FINAL ALTERNATIU L’ambient d’aquella tarda era fred. En Kumail estava molt nerviós, tots aquells dies en què desitjava retrobar-se amb la persona que havia estat al seu costat des del primer moment ja havia arribat, però res seria com ell s’esperava. Cada somriure, cada petita història i cada moment desapareixerien en qüestions de segons. En Kumail va agafar un taxi. No volia perdre més temps visitant la ciutat. Havia arribat el moment d’anar a veure la Glòria i que ella li expliqués què és el que havia passat a Alemanya. En arribar a l’hospital tots els seus pensaments es van esvair, fent així que les seves inseguretats tornessin. A la recepció de l’hospital s’hi trobava una noia d’aquelles persones que només pensen en elles i no vol ajudar altres persones si això no li crea un benefici propi. Per això en Kumail es va recórrer tot l’hospital en busca de la Glòria, però com que no sabia quina era la seva habitació a tardar més del que esperava. Després de pujar a la tercera planta, baixar a la primera i tornar a pujar fins a la segona, la va trobar. L’habitació número 126. Hi va entrar i allà la va trobar, asseguda al llit mirant per la finestra una ciutat mig destrossada per la guerra. Durant tot el viatge va estar pensant què dir-li quan la veiés, però només li va sortir un trist i fred “hola”. La Glòria es va girar hi va dir: “T’esperava Kumail”. En aquell moment va entrar el doctor amb cara de males notícies. Se’m va regirar l’estómac, no se si eren els nervis o el trajecte, només sabia que allò que recorria el meu cos, faria canviar els meus pensaments. Quan el doctor ens ho va explicar, quasi em desmaio. A la Glòria només li queden uns dies de vida… Em va costar molt assimilar-ho però al final vaig prendre una decisió. Faria que aquests últims dies fossin els millors de la seva vida. Durant el primer dia en Kumail va explicar tot el que ha fet durant la seva estada a França. Ella estava meravellada per totes les històries que li ha explicat, sobretot el fet d'haver trobat nòvia que, segons en Kumail, era una fantàstica nòvia, la Prudence. Com que no sabien amb exactitud quants dies li quedaven a la Glòria, cada hora, cada minut, cada segon el volien passar com si fos l’últim. En aquell moment la Glòria va explicar tot allò que durant dies s’havia estat guardant. La Glòria havia fet creure a en Kumail una falsa història de quan es van conèixer. La realitat era molt diferent i molt més dura. Els carrers estaven enfangats, cada passa que donava li costava més que l’anterior, les sabates se li quedaven enganxades i les gotes de la pluja relliscaven per la suau i blanca pell d’aquella noia. Alguna cosa la va fer parar al mig d’aquell carrer fred i fosc; un plor profund que li arribava al cor. No s’ho va pensar dues vegades, va arrencar a córrer, aquell plor cada vegada es tornava més intens, les gotes de la pluja seguien caient i l’esperança d’aquella noia de 15 anys augmentava amb cada passa que donava. Va mirar per tot arreu fins que va trobar uns cubells molt sospitosos situats en una cantonada. Allà el va trobar; un nen que en prou feines tenia l’any. La seva primera reacció va se agafar-lo a coll, estava embolicat amb una manta blanca amb una carta escrita on posava: Kumail. Els anys van anar passant, en Kumail creixia i la Glòria també. Durant la guerra, van haver d’abandonar casa seva i això va fer que encara estiguessin més units. Fins el dia d’avui, un dia de pluja com en el primer moment en què se’l va trobar al costat d’un cubell, en el fons res havia canviat. En Kumail estava desfet, no s’ho podia creure, tot en el que havia cregut durant tots aquells anys només era una cruel mentida. Encara que la Glòria hagués mentit durant molts anys, ell sabia que ella l’havia cuidat com si fos el seu verdader fill; per això l’havia de perdonar. El següent dia quan va tornar a l’hospital per veure-la de nou, el doctor l’esperava amb una carta a la mà i amb una notícia molt dolenta. La Glòria havia mort, els seus dies s’havien acabat. Ara sí que en Kumail estava tocat, tenia por fins i tot de llegir-se la carta que la Glòria li havia deixat. Però amb el valor que sempre demostra, la va llegir.
l valor que sempre demostra, la va llegir.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint + (FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de …
FINAL ALTERNATIU L’Eloi anava en busca de l’eva quan va sorprendre al camell, qui va fugir en veure’l. -Atura’t mosca! -va dir l’Eloi. Però el Mosca no es va aturar. Com pot enxampar-lo?, pensa l’Eloi i en aquell moment el camell ensopega amb una dona que passejava per allà. Les pastilles cauen a terra i l’Eloi només aconseguir atrapar-ne una en l’aire. Al instant, truca a la policia i els mossos d’esquadra arriben. Immediatament, l’Eloi truca al Santi i la Loreto per explicar-los la bona notícia i tots es troben a l’hospital. A l’ascensor, es troben els amics. -No m’ho puc creure, tot tornarà a ser com abans -diu l’Eloi. -Per fi aquest mal son s’ha acabat.-diu en Santi. -Ja veus! -va dir la Loreto sospirant. La porta de l’ascensor s’obre quan un rebombori de soroll atordeix les seves oïdes. -Quin és aquest soroll? Que ha passat? -diuen tots a l’uníson. Les infermeres es dirigeixen a l’habitació de la Lluciana. Als seus caps pensen “Que es tot això?”. En aquell moment veuen la família de la Lluciana amb els ulls plorosos. El doctor Ponts arriba a la sala d’espera on els familiars aguarden impacients. -La Lluciana ha tingut una parada cardíaca, em fer tot el que em pogut per salvar-la.-diu el doctor. -No pot ser! Vull veure a la meva filla! -exclama entre plors. -Els acompanyo en el sentiment -diu el doctor abaixant el cap. El pare reconforta a la mare mentre xiscla entre plors. Al mateix moment que l’Eloi descarrega la seva ràbia contra una paret a la vegada que crida. Un mes més tard al telenotícies -Última hora: els últims estudis medicinals de la universitat de Barcelona revelen la cura contra la consumició de l’eva, una nova droga de laboratori amb una mitja lluna dibuixada. El nostre reporter Marià Zapata, qui ha seguit molt d'a prop el cas de la Lluciana Salas. Aquesta noia de divuit anys va prendre aquesta pastilla una nit que va sortir de festa amb els amics. La droga va ser tan forta que el seu cos no va poder aguantar. El seu cas ha obert un debat sobre la consumició de drogues entre els joves. Isabel Forcadell des dels informatius Tv3. Y ara us deixo amb el meu company, Joan Serlavós. Alhora, la família i els amics de la Lluciana, miren les noticies mentres comenten. -Quina sort que per fi, aquesta cura hagi sigut trobada! -diu l’Eloi. -Si, i tan de bo ninguna família hagi de patir pel seu fill com ho em fet nosaltres. -El narcotraficant conegut com el Mosca va ser detingut per la policia fa un mes. S’enfrontarà a una pena de deu anys de presó per tràfic de drogues i homicidi involuntari. Joan Serlavós de les noticies del vespre, i ara us deixo amb el temps.
s del vespre, i ara us deixo amb el temps.)
Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA + (FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mor …
FINAL ALTERNATIU JÚLIA Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor. Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia. Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu. La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut. Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida. Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família. Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi. Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules. “Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ” Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells. Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó. Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí. Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula. El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any. Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells. Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
de viure amb la culpa de la mort de Júlia.)
Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC + (FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer al …
FINAL ALTERNATIU MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sóc l’Albert i seré el vostre advocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quin és el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure que ens pot dir. Llavors la mare va sol·licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. - Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna alguna cosa per convença’l - Èric no et pots quedar aquí tancar, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixam, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguis investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb noticies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc noticies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Que has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda em passo per casa seva? - Si, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les noticies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara vens amb aquest comentari. Diguens ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi han apunten que l’Èric és culpable i a més a més no te cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mires als ulls i que em digues la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunyat de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
Activitat sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels AMC + (FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. …
FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA. Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar. Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre. - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat. - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir? - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir. Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric. Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric. - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir? - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç. - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur. - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort. L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís. - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó. Havia de fer alguna cosa per convencer-lo. - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure. - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure. - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure. - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat. No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant. Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric. - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric. - Hola Albert. Què has descobert? - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva? - Sí, em sembla bé. Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida. - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes. - Pel bé de tots recomano que us assenteu. - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis. - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben. - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent! Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat. Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar. - Veig que has descobert la veritat… - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu! Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç: - Xènia espera… - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi! I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava: - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure... Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat. Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà. - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així... Fi.
g dir que la cosa no acabaria així... Fi.)
Activitat 4 sobre Temps regirats de l'autor Antoni Dalmases, pels Els peus a terra + (FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Despr …
FINAL DEL LLIBRE "TEMPS REGIRATS" : Després d’haver acabat el treball, ja m’imaginava la cara de la Rius... Suposava que no es creuria que aquell treball l’havia fet jo, només per una raó, perquè em vaig passar tot el curs sense fer res i ara, al veure aquesta actitud per poder aprovar, es deuria de quedar parada. Aquella nit no vaig dormir gaire... el meu cap rumiava i rumiava, si no aprovava suspendria i això, em faria repetir, aquell treball era la meva única solució per passar de curs. A l’endemà em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig vestir i vaig agafar les coses, estava apunt per anar a l’escola. Quan vaig arribar a l’escola, vaig entrar per la porta de classe i vaig veure a la Rius, la vaig saludar amb un somriure, seguidament vaig seure i vaig treure les coses. Aleshores, quan la Rius va agafar la llista va començar a dir noms fins que em va tocar a mi... La cara de la Rius ho deia tot... el va agafar i se’l va fullejar, no deia res, i aquell silenci m’incomodava i a la vegada m’espantava, no s’havia que fer, fins que la Rius va dir, em miraré tots els treballs i d’aquí un parell de dies us diré la nota. Jo s’havia perfectament que fins que no digués la nota estaria nerviós perquè m’ho estava jugant tot. Al cap de dos dies vaig veure que la Rius m’havia enviat un correu electrònic on hi posava: Hola Albert sóc la Rius aquest treball està molt bé, però no em crec que l’hagis fet tu, francament, crec que podries haver aprovat si t’haguessis esforçat durant tot el curs, el pròxim cop ja saps, ara, ja saps el que toca. Quan el vaig llegir sem va caure el món a sobre, no m’imaginava repetint, veure com els meus amics estaven a la Universitat... Els meus pares s’emportarien una gran decepció no s’havia que fer, només s’havia que m’acabaria mentalitzant i que el pròxim cop ja s’havia que havia de fer. Peus a terra.
Peus a terra.)
Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Dunlop + (Fa un temps, quan la fallera era petita, e …
Fa un temps, quan la fallera era petita, entrà en una falla, en la qual també la van triar per ser la fallera major infantil de la seua falla. Una altra persona, que havia estat tota la seva infància en aquesta falla, també volia ser-ho, per tant, intentà fer trampes en els vots, per intentar ser ella la fallera major infantil. La van enxampar i va ser expulsada de la falla per a tota la vida. Ja era impossible que fos fallera major en la falla en què tota la seva família havia esta sempre. El seu odi per la nostra fallera calavera començava a cremar. Quan la fallera es va fer gran, la van nomenar una altra vegada fallera major de tota València. Aquesta notícia li arribà a la nostra amiga, de manera que el seu odi per la fallera va esclatar: no suportava veure-la allà dalt, pensava que aquest no era el seu lloc, sinó el d'ella. Llavors va començar a planejar matar-la. Va escoltar que anaven a fer una super-mega-hiper-mascleta, en la qual la fallera a qui tant odi li tenia, anava a donar la veu d'entrada. Es va adonar que aquest era el dia perfecte per matar-la. Va investigar i va veure que anava a fer una ràfega de vent en un moment determinat. Llavors va posar un munt de pólvora en un sol petard, al petard clau que faria que la fallera morís. Com cada 19 de març, el dia de Sant Josep s'havia anat obrint pas amb el ritme sorollós de la despertà...
as amb el ritme sorollós de la despertà...)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiaainajuliahelena + (Feia un mes que havíem tornat de Venècia. …
Feia un mes que havíem tornat de Venècia. Tot havia canviat i la relació amb en Robert s’havia consolidat. El nostre amor s’havia tornat més fort. Sentia que formava part de la meva vida i era imprescindible en ella. Cada di el vivíem com si fos l’últim, l’un al costat de l’altre. Mai res ens podria separar. -Bon dia amor! Com estàs?- va preguntar-me en Robert. -Molt bé, com sempre. Avui no sé que em passa. Estic molt marejada-. -D’això et volia parlar. Fa uns dies que estic preocupat perquè sempre estàs marejada. T’ha vingut la regla?. -Doncs no, encara no m’ha vingut. Potser m’hauria de fer un test, però em fa vergonya anar-lo a comprar. -Jo t’acompanyo o si vols ja el vaig a comprar jo- va respondre. En sortir de classe vam anar cap a la farmàcia plegats. Em van robar catorze euros amb noranta-cinc i això que era dels més econòmics. Després, en vàrem dirigir cap a casa d’en Robert. Estava molt nerviosa. -Robert, estaries disposat a ser pare?- vaig preguntar-li. -Si fos així no tindríem més remei que fer de pares. No el podríem deixar pas sol al carrer. Quan vam arribar a casa seva, vaig anar directament al lavabo i vaig demanar a en Robert una mica d’intimitat. Vaig pixar sobre aquell aparell . Em va fer una mica d’angúnia però ho havia de fer. Mentre esperava el resultat de la prova no parava de passejar-me per fins del lavabo. Aquells minuts varen ser els més eterns de la meva vida. Potser era el principi d’una nova etapa al costat d’en Robert o d’en Peter. Aquí van començar els meus dubtes. Qui seria el pare? El test va començar a donar el resultat. Va aparèixer una careta somrient. Segurament per algú seria un dia feliç, però per mi no ho era. Era massa jove per fer de mare i ocupar-me d’un nadó. Amb un petit gest en Robert ho va entendre tot. -Robert si us plau no t’enfadis. -Tranquil·la, digues el que m’hagis de dir. -Em sap greu, però no sé qui és el pare. -Andrea, com que no saps qui és el pare? El silenci va envair la sala. Cap dels dos no sabíem que dir. De sobte vaig recordar que només feia un mes que havíem viatjat a Venècia i que ho havia fet amb en Robert i l’aparell marcava que feia tres mesos que estava embarassada. Lligant caps vaig veure que en Peter era l’únic possible pare. -Andrea si us plau contesta!- va cridar. -Ho sento molt Robert! No era la meva intenció fer-te mal… -Ja ho he entès tot. No cal que diguis res més. Marxa immediatament de casa meva!. -No Robert, deixa’m explicar-me si us plau. Jo t’estimo. -Jo fins fa uns segons també, però ara marxa. No et vull tornar a veure mai més!
marxa. No et vull tornar a veure mai més!)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas + (Final de la noia del descapotable Després …
Final de la noia del descapotable Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa. En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar. Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon. Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia. Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris. Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans. La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa. No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte. Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir. I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.
bar d’omplir el forat que sentia dins meu.)
Activitat sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
Activitat 2 sobre Solitud de Victor Català, pels Els Solitaris + (Fins on arribaries per conèixer el teu veritable jo? Personatges que deixaran la seva vida enrere per iniciar una de nova. Conflictes, amor, desamor, misteri...)
Activitat sobre Solitud de l'autor Víctor Català, pels Vanadela Meriqueri + (Fins on arribaries per deixar d’estar sotm …
Fins on arribaries per deixar d’estar sotmès al fals amor? Acceptaries convertir-te en una altra versió de tu? Podries escapar de les urpes de la foscor? La nostra adaptació de Solitud, de Víctor Català, dóna llum a tots aquests conflictes i dubtes, que es planteja la protagonista, la Mila. On, durant les escenes més importants, els intentarà resoldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?
oldre. Finalment, aconseguirà sortir-se’n?)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
de tot sempre has demostrat ser el millor.)
Activitat 3 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
de tot sempre has demostrat ser el millor.)
Activitat 4 sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
de tot sempre has demostrat ser el millor.)
Activitat 2 sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les vermelles + (Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo es …
Flanagan va venir a buscar-me. Ell i jo estàvem molt confosos respecte a la nostra relació, básicament, pel que va passar amb la Nines i el Koert. Ja havíem acabat els nostres diaris del sexe i em va parlar. -Hola!-va dir Flanagan. Va ser un "hola" nerviós, després de tot aquest temps ja ho coneguia a la perfecció. -Podríem anar a pegar una volta al parc-on es vam donar el nostre primer bes... els recordes se´m vam venir tots al cap, però no vaig dir res-. -D´accord, quedarem al parc. Els dos estàvem molt callats, pensaba anar, açò ja era molt incòmode i si deia qualsevol cosa, seria pitjor. Però de sobte... -Carlota, sé que han passat mil coses en aquests últims diez, que dic! Des de que et vaig conéixer, la vida ha pegat la volta per a mi. Tot és millor si tu estas al meu costat. Ara volia dir-te que et vull molt. Que ho tinc tot clar. I t´anava a fer una pregunta... vols eixir amb mi? -Flanagan a pesar de tot, jo també et vull i clar que vull! Crec que després de tot aquest temps eres la millor opciò que tinc. I després de tot sempre has demostrat ser el millor.
de tot sempre has demostrat ser el millor.)
Activitat 2 sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians + (Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVIST …
Franz KAFKA, La metamorfosi. '''ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA.''' '''1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat?''' Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. '''2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor?''' De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. '''3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor?''' Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. '''4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació?''' Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. '''5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar?''' Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar '''6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps?''' Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. '''7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor?''' Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. '''8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona?''' No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. '''9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort?''' Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! '''10- Què penses fer ara que ell ja no hi és?''' El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
Activitat sobre La metamorfosi i altres contes de l'autor Franz Kafka, pels Els kafkkians + (Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A …
Franz KAFKA, La metamorfosi. ENTREVISTA A GRETE, LA GERMANA DE GREGOR SAMSA. 1- Com et vas sentir quan vas veure que el teu germà s’havia convertit en un escarabat? Al principi vaig pensar que estava somiant, però desprès em vaig calmar i vaig pensar que havia de ser al costat del meu germà per ajudar-lo. 2- Et posava en una situació difícil haver-te de convertir en l’únic eix de connexió entre els teus pares i en Gregor? De vegades sí, ja que havia de suportar els comentaris de mon pare i, sobretot, el fet d’intentar que s’adonés que en Gregor, tot i haver-se transformat en una bèstia estranya, seguia essent el seu fill. 3- Va afectar la teva vida social el que li va ocórrer a en Gregor? Per descomptat. No podia convidar gent coneguda a casa, ni per fer treballs de l’institut ni per passar una estona agradable. A més, m’esforçava a tornar d’hora, per evitar que ma mare, mon pare o els inquilins del pis es quedessin sols amb en Gregor. 4- I en els teus estudis, com va repercutir la situació? Tenia menys temps per estudiar i, quan ho feia, no em podia concentrar, de manera que, efectivament, les meves notes van baixar força. 5- Com et vas sentir en haver de començar a treballar? Malament, perquè jo podria haver seguit estudiant en comptes de posar-me a buscar feina. Però va ser absolutament necessari: ens va caldre suplir, entre tots, el sou que en Gregor no ens podia proporcionar 6- Creus que la teva relació amb en Gregor va anar deteriorant-se amb el temps? Sí, perquè jo intentava mantenir una ficció: per ell era el d’abans, però en Gregor es tornava cada vegada més animal i perdia la seva naturalesa humana. La comunicació entre tots dos va començar a fallar, a bloquejar-se. En aquell moment es va obrir una fractura entre nosaltres dos. I cada vegada es va anar fent més profunda. 7- Com et vas sentir quan vas veure el que havia succeït entre la mare i en Gregor? Disgustada, perquè només els vaig deixar sols un moment, i, sense que ningú ho pogués evitar, la mare va quedar terroritzada en contemplar la realitat amb els seus propis ulls. A partir d’aquell moment, la pobra dona va preferir ignorar en Gregor; li era massa dolorós enfrontar-se a la crueltat absurda del destí. 8- Trobes que la conducta del teu pare amb en Gregor va ser bona? No, jo feia tot el possible perquè entengués que era el seu fill, que les condicions de relació havien canviat, però no els llaços que ens unien. Ara bé, a ell li costa molt de controlar els impulsos, i quan el veia amb aquella aparença repugnant, el tractava a cops, ben bé com a una bèstia. 9- Què vas pensar en saber que en Gregor havia mort? Ho vam saber per la dona de fer feines. Vaig sentir llàstima en un primer moment, però després es va apoderar de mi una sensació d’alliberament: tot havia acabat i tot podia tornar a començar; com abans! 10- Què penses fer ara que ell ja no hi és? El primer, intentar oblidar-ho tot, i mantenir el record d’en Gregor d’abans. Tinc la impressió que he de fer neteja del que hem viscut els darrers mesos a casa. Per això canviarem de domicili. Ara em mou l’esperança de poder reprendre els meus estudis a l’institut i també al conservatori de música. La veritat és que només penso en el futur. En Gregor… és el passat.
enso en el futur. En Gregor… és el passat.)
Activitat sobre La veritable història del capità Garfi de l'autor Pierdomenico Baccalario, pels PerAllegir + (Fry, Què tal va tot per allà? M’agradari …
Fry, Què tal va tot per allà? M’agradaria parlar-te sobre tu i la teva personalitat. Em sembla que ets una mica orgullós, però també em sembla que ets molt valent en prendre la decisió d'anar al port i embarcar-te tot sol en aquesta aventura. També penso que ets molt fort perquè t’has enfrontat a moltes adversitats i combats, saps cuidar molt bé de la teva tripulació i, al cap i a la fi, dels teus amics i això és molt respectable. M’agradaria que m'expliquessis el perquè de la teva decisió d'embarcar-te tot sol i encara continuar navegant. També et vull parlar de tu i en Delroy. En Delroy a vegades és una mica desconfiat i s’enfada molt ràpidament, però jo crec que si tinguessis una mica més de paciència amb ell, descobriries que és capaç de moltes coses i pot ser molt alegre i simpàtic. També vull saber què vas pensar quan va aparèixer la teva cosina de la Família Reial, la veritat és que jo no sabria què fer, però probablement jo desconfiaria d’aquesta persona perquè no és normal que algú d’aquesta categoria es presenti davant d’un pirata i es fiqui enmig d’una batalla molt perillosa. Volia saber què opines del professor Neville, ja que va entrar com un desconegut al vaixell i va acabar sent un dels teus millors amics i vas sentir-te molt afectat per la seva mort. A mi, personalment, també m’agrada tant la seva forma de ser com la seva personalitat. Ho vas passar bé quan vas visitar a la reina? Com és el seu caràcter? Espero que t’arribi la carta i em responguis quan puguis. Gràcies pel teu temps. Cordialment, PerAllegir
pel teu temps. Cordialment, PerAllegir)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels Wonder Woman + (GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullma …
GUIÓ LITERARI Auggie- Em dic Auggie Pullman. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant. [Passejant alb els pares i germana]. Avui començo el meu primer dia d'escola [Entra al pati]. I estic mort de por [Música alta]. Mare- Auggie, ja no ho necessites.[La mare li treu el casc] (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, amb la gent mirant-lo, assegut sol a classe, menjant al menjador. Música baixa. S'apropa la Summer) Auggie- El senyor Culet t'ha demanat que siguis amiga meva? Summer- No. Sóc amiga teva perquè vull [Música alta] (Imatge de l'Auggie i el Jack jugant a Star Wars, l'Auggie jugant amb la Daisy...) Julian- Per què ets amic de l'esguerro? Jack- M'he acostumat a la seva cara. És un tio enrotllat. És més intel·ligent del que tu t'imagines i ara que el conec, sí que tinc clar que vull ser amic seu. [Música alta]. (Imatges de l'Auggie caminant pel passadís, alguns li xoquen les mans i el saluden. La Via parlant amb l'Auggie. Música baixa) Via- No pots passar desapercebut si has nascut per destacar. (Música de fons. El Sr. Culet davant dels alumnes en una tarima fent un discurs.) Director- ...però el que jo vull que els meus alumnes s'enduguin del seu pas per secundària és que tinguin la certesa que, en aquest futur què vosaltres mateixos us esteu forjant, tot és possible. [Música alta. La mare i l'Auggie es fan una abraçada]. Mare- Gràcies, Auggie. Auggie- Per què? Mare- Per tot el que ens has donat. Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu [Pausa]. Ets una meravella, Auggie. Una meravella. Escena final. L’Auggie d’esquena a la càmera, amb el casc a la mà, el tira al terra.
ra, amb el casc a la mà, el tira al terra.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els Jocs de la Neus + (GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinar …
GUIÓ: - JUDIT: Bé, a continuació esbrinarem el nom de la primera tribut femenina que participarà en els setens Jocs de la Neus. La tribut femenina és: Katniss Serra. Hola Katniss, estàs neguitosa per començar els jocs? - JORDINA: Bé, la veritat es que estic molt neguitosa i sorpresa de que m'hagueu escollit. - JUDIT: I finalment, esbrinarem el nom del primer tribut masculí que participarà en els setens Jocs de la Neus. El tribut masculí és: Peeta Calasanz. Hola peeta, estàs nerviòs? - POL: Sí, si que ho estic. - JUDIT: Tributs doneu-vos la mà. - JORDINA: Bé, jo penso que en aquest vídeo hi ha molta violència. - POL: Sí, estic totalment d'acord amb tu ja que el vídeo es diu la mort a venècia i ha de tractar sobre aquest tema. - JORDINA: Sí, tens raó. Quina és la part què més t'agradat? - POL: La part que més m'agradat a mi és la del narrador. Crec que està força bé. - JORDINA: Sí, estic totalment d'acord amb tu. Crec que ha sigut la part que està més ven fenta. - POL: Està bé, però el vídeo es feia una mica pesat, aburrit... - JORDINA: Ja bueno, tot i això crec que el vídeo està molt ven fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.
en fent. - POL: Sí, estic d'acord amb tu.)
Activitat sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels DJ Conections + (Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada …
Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada Sylvie, Hem llegit la teva forta i dura situació i ens agradaria dir-te que mai haviem vist cap noia tan jove i forta en les nostres vides. És difícil mantenir una família sola i sense pare. Tu sola estàs cuidant aquesta família i prou bé que ho fas. En canvi, no deixis que en Pascal i l’Oliver passin tant temps amb en Kayembe. Podria ser una mala influència per a ells. En el tema de la mare, intenta ajudar-la que oblidi el vostre pare. En el camp de refugiats és difícil sobreviure, però intenta que el poble que està formant-se s’agrupi i deixi a part tots els conflictes que provoca la recerca i l’extracció del coltan. Agreïm el treball que ha fet la Marie perquè puguis anar al Canadà. Continua amb els teus estudis que ho fas prou bé,continua estudiant que després el teu futur serà molt millor.A part l’Oliver és un preadolecent que vol salvar-se de l’or blau, ell marxa de Tanzània per fer encàrrecs als perdonavides que volen enriquir-se més amb el mercat de l’or blau (coltan). La teva mare pobra l’has d’ajudar tot el possible des de que els guerillers van assesinar al teu pare, ella està molt malament i l’haurias de aixecar els ànims, perquè si ella esta millor, podría cuidar més dels teus germans i així tu podries marxar més tranquila al Canadá Bueno ens despedim, esperem que tot et vaigi bé, una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.
una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.)
Activitat sobre Diari de Greg 1 de l, pels Jimmy + (Greg Heffley és gairebé adolescent, està a …
Greg Heffley és gairebé adolescent, està a l'institut i té un amic, un autèntic cretí anomenat Rowley Jefferson, i encara que Greg vulgui aconseguir una núvia o semblar guai seu amic sempre s'ho fastigueja. Greg diu que aquest no és un típic diari, simplement les seves memòries. Tenia un germà major anomenat Rodrick, molt pesat i sempre li volia fer la vida impossible a Greg i per rematar un germanet petit d'allò més mimat i aquest es deia Manny. A l'institut hi havia una maledicció sobre un formatge; qui ho toqués, tindria "la maledicció del formatge".
ués, tindria "la maledicció del formatge".)
Activitat 5 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac + (Guió del booktrailer)
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata + (GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES …
GÈNERE: booktrailer, obra ASPECTES QUE ES VOLEN DESTACAR: La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. TAGLINE: UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS! Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
Activitat sobre La mort a Venècia de l'autor Thomas Mann, pels Núria Colomer + (Han passat ja molts anys. Molts anys, molt …
Han passat ja molts anys. Molts anys, molts viatges, moltes persones, molts llocs... Molts amors. Però mai res no ha estat com abans. Et juro que si t'haguessis quedat aquí m'hagués passat la vida intentant trobar-me amb la teva mirada per casualitat, dia rere dia. Però, amor meu, el destí és capriciós, i a la vegada, savi, i potser l'únic que pretén és fer etern aquest sentiment... Qui sap, potser ja estàvem predestinats a conèixer-nos i a separar-nos tan aviat.´Al cap i a la fi, el món és un lloc massa despietat per a uns amants tan càndids i castos, mai no haguessin entès el que això significava per a nosaltres. Han estat uns anys durs, i per molt que viatgessis la Guerra no ha deixat cap indret indiferent. I saps en què penso jo quan me'n vaig a dormir a llits desconeguts, quan acarono la pell despullada d'exquisides dames? En la teva mirada tímida, en el pas lent de les hores a la platja entre coincidència i coincidència. I llavors... Em sento feliç de nou. Les beso delicadament pensant en besar la teva ànima, tot aquest desig espiritual que els anys han anat forjant quedarà com un secret que res no podrà esborrar. I avui, aquí a Venècia, sembla que el meu pensament s'hagi materialitzat. Encara a hores d'ara m'estiro a la sorra de la platja i sento la teva mirada al clatell... Tot i que ara sóc jo qui no para de cercar la teva presència al cel, Només espero que algun dia la brisa em faci saber que les nostres mirades per fi han tornat a coincidir.
res mirades per fi han tornat a coincidir.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Quarteta + (Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliur …
Harmonia i sa mare Margarida ja eren lliures. Havien patit una sèrie de maltractaments per part de son pare, un dipsòman, el qual consumia freqüentment alcohol, fet que el convertia en un ésser agressiu i incontrolable. Però gràcies a la companyia de teatre “El Poal” van obtindre la possibilitat d’eixir d’aquell infern. Actuar els suposava la felicitat que no trobaven ni tenien a casa. Va passar un llarg temps fins que la companyia va decidir que la millor manera de fugir de la terrible guerra era marxar cap a Argentina. Allí, trobarien una altra forma de vida sense patir les penúries que suposava una guerra; els continus atacs, la fam o simplement la falta de diners de la gent, que feia no poder vendre cap entrada. Després de fer moltíssimes actuacions de poble en poble, van aconseguir els diners suficients per enlairar-se cap al seu nou destí. Gràcies a alguns antics companys del Carles, ja tenien contractades algunes actuacions en Argentina, però, el problema va ser gros quan s’adonaren que les seues obres eren íntegrament parlades en valencià, i que allí no anaven a ser enteses. Això va suposar un problema ja que resultava una tasca prou complicada traduir-les al castellà perquè tots quatre eren valencianoparlants. No sabien la manera de solucionar aquest gran imprevist però la sort els va cridar a la porta. Gràcies a un dels amics argentins de Carles van poder realitzar allò que anaven buscant. Aquest company tenia coneixements bàsics del valencià perquè durant un temps es va allotjar al poble del Carles en València, per tant va poder traduir l’obra. La traducció va esdevenir una tasca fàcil i ràpida gràcies a la col·laboració de tots. Margarida, immersa en el treball, va proposar que es podrien conservar algunes expressions valencianes per tal que l’obra produïra una nova sensació al públic, com si estigueren vivint cadascuna de les escenes que ells anaven representant, el sofriment d’una vertadera guerra. Adaptar-se a les noves terres en les quals s’havien instal·lat va ser prou fàcil encara que era impossible evitar que de tant en tant les imatges de la guerra els envaïren els ulls i la ment. Però ara era l’hora de començar de nou i deixar els records enrere, havien d’aprofitar aquesta grandiosa oportunitat que se’ls havia presentat, sobretot per a l’Harmonia i sa mare Margarida. La por s’havia apoderat de tots quatre. Els rondava la curiositat per saber si al públic els agradarien les seues obres. Per fi va arribar el dia de la seua primera actuació, estaven nerviosos, però desitjaven traure fora dels seus caps les calamitats a les quals la guerra els havia emportat i compartir-les amb els altres, encara que fora indirectament. Va ser tot un èxit. La representació, a més de situar-se en un espai bèl·lic també contenia escenes quotidianes per tal de captar l’atenció dels espectadors i que fora una mica més amè. El temps corria sense frens, com el treball de la companyia “El Poal’’. Un dia, Harmonia va eixir d’una de les actuacions plorant. Sa mare es va adonar de la seua absència i va anar darrere d’ella. Margarida va intentar tirar-li de la llengua per saber què era allò que li produïa romandre d’aquella manera; Harmonia, entre sanglots, li va dir que estava cansada que la temàtica de les representacions fora la guerra. Per a ella eixir de Burjassot havia significat un canvi radical en la seua vida però no se li feia gens fàcil duent a terme aquest tipus d’actuacions. A partir d’aquell moment s’encaminaren cap a la comèdia. Per què? Doncs perquè es van adonar que era una manera perquè el públic oblidara durant quaranta-cinc minuts tots els problemes que els envoltaven. A més, la felicitat que tenien els espectadors es contagiava involuntàriament a tots quatre. Després d’uns quants anys a l’Argentina, i fent-se famosos amb la seues obres, van decidir ampliar la seua gira, i enlairar-se cap a París, aprofitant així la nombrosa comunitat hispana que allí havia a causa de la Guerra Civil, és a dir, refugiats polítics en la seua majoria. Per Harmonia, aquest destí també era important, ja que allí vivia i actuava el seu millor amic Miquel, que va convertir-se quasi com un germà en la seua època de xiqueta i adolescència. Després de canviar unes quantes dades en l’agenda, Carles va aconseguir que l’última parada fóra en aquell meravellós destí, París. Empaquetaren les seues coses i varen anar cap allà. Quan varen arribar, van donar una volta per la ciutat i es van quedar molt al·lucinats ja que els va parèixer preciosa. Després de dinar en un “baret’’ discret on feien uns menjars prou exquisits, es van dirigir cap al teatre. Van deixar les seues maletes i van baixar a una sala comuna on es trobava tota la gent que hi treballava. Harmonia va baixar molt de pressa per veure aquelles persones i per a la seua sorpresa, només posar el peu a l’últim escaló va observar que hi havia treballadors de poca edat jugant a aquell esport que tant li havia agradat de xicoteta, el futbol. Li va vindre un record sobre els dies en què jugava amb aquells dos amics que li van fer oblidar els seus problemes a casa quan hi era amb ells. No s’ho va pensar i es va dirigir corrent, per tal de jugar amb aquells xiquets i els va deixar bocabadats ja que el seu nivell era molt superior al d’ells, encara així no ho trobava just i els va deixar guanyar varies voltes. En una jugada, un dels xiquets li va passar la bola per tal que marcara gol, ella va rebre la pilota i es va concentrar molt per tal d’enganyar el porter i endinsar-la a la porteria. Quan es va disposar a fer el xut de la victòria, una veu va cridar el seu nom a les seues esquenes, era una veu d’home, encara que el seu to de veu li era familiar, es va quedar paralitzada, no ho podia creure, no podia ser veritat. Va esperar que les seues cames tornaren a cobrar vida i no s’ho va pensar, va anar a donar una abraçada al seu amic, en efecte, era Miquel, que l’esperava amb els braços oberts. Harmonia va sentir que les llàgrimes li queien dels ulls. Més tard van anar a prendre un cafè a la cafeteria del teatre tots dos junts i Miquel li va comentar “si no fos per les teues cames llargues i esveltes, mai de la vida haguera pogut reconèixer-te”. Van passar hores i hores parlant de les seues vides i tot el que havien fet fins aquell moment, va ser una trobada molt emotiva. Margarida, ja era una dona vella però la seua vitalitat encara no s’havia esfumat. Un dia, actuant, va tindre una caiguda important, ja que les cames no li responien com abans. Va decidir anar al metge, aquest li va recomanar absolut repòs, però, aquesta intrèpida dona, no volia perdre’s la primera actuació amb el Miquel en la grandiosa ciutat de París. Aquella mateixa nit, després de l’actuació, Margarida començà ha sentir unes fortes molèsties, però no volia preocupar a ningú. No feia falta que diguera res, la cara era l’espill que reflectia el seu estat anímic. El millor era descansar. I així ho va fer, es va tombar al llit i va intentar dormir. Però l’angoixa era tal que en unes quantes hores va morir. Margarida va passar a la història i als cors de tots aquells que l’estimaven. Va ser un gran colp per a tots, però, tots junts varen aconseguir superar-ho. Quasi a final de temporada, quan ja eren les últimes representacions, Miquel va tindre una meravellosa idea: juntar les companyies, i fer una nova obra junts. Al principi pareixia una faena difícil, ja que no sabien si tot encaixaria bé, però, el temps va demostrar que sí, i junts, varen fer nombroses actuacions per tot el món.
n fer nombroses actuacions per tot el món.)
Activitat sobre Dràcula de l, pels Quadrateam + (Havent llegit el llibre Dràcula, la idea q …
Havent llegit el llibre Dràcula, la idea que volem transmetre és el tema de l’amor, perquè l’amor que sent el comte Dràcula per Mina sempre ha sigut etern. Això també es relaciona amb la immortalitat del comte. D’altra banda, un dels aspectes que ens ha cridat l’atenció és el viatge de Jonathan Harker al castell del comte, perquè tothom li diu que està boig si vol anar-hi, i els viatges que fan els personatges fins que s’enfronten al comte Dràcula, perquè és molt emocionant. Tagline: Vigila: els vampirs existeixen i l’amor sempre viu!
ls vampirs existeixen i l’amor sempre viu!)
Activitat sobre Mirall trencat de l'autora Mercè Rodoreda, pels Irtome + (Havia passat tota la nit caminant i pensan …
Havia passat tota la nit caminant i pensant en aquelles paraules del pare. Què faria ara? No volia tornar a casa i trobar-se amb aquella situació. On podia anar? Marina, sí! Pot ser ella podia ajudar-lo… Quan arribà a casa de Marina va obrir la porta una xiqueta que era evidentment la seva filla, se li semblava molt. Ramon va ser atès de seguida, la dona li preguntava molt pels motius pels que havia abandonat la casa i ell evitava parlar del tema i inventava mil excuses. El pare de la xiqueta les havia abandonades, és per això que vivien elles dos soles. Un dia la xiqueta va cridar a Ramon amb el nom de “pare” i en aquell moment Marina s’adonà que li havia agradat i que estava enamorada de ell. Amb el pas dels mesos Ramon cada vegada estava més incomode a la casa i va ser aquest el motiu pel qual va decidir allistar-se a l’exèrcit i anar-se’n a la guerra. El destinaren a Madrid i va voler començar una nova vida dient que estava sol en aquell món. Per primera vegada aniria a la guerra i no sabia com sentir-se. Recorda aquella nit que va sopar una ceba i una punteta de pa, els donaren l’uniforme i es va veure vestit com tots els que estaven preparats per lluitar. Vestit i confós com tots. Abans de gitar-se en uns taulers de fusta col·locats en fila entra un superior i els digué critant: “Esta noche vais a acostaros con vuestros fusiles, y cada uno le dará a su fusil un nombre de mujer. Desde ahora estaréis casados con ese instrumento que es todo de hierro y madera. ¿Me entendéis, capullos?”. Va marxar i tot quedà en silenci. Tot menys els seus pensaments. Després va passar un mes i encara no s’acostumava a la tensió de tots els dies. “Demà serà el dia. Demà em mataran, o potser mataré jo. Ja ho férem amb Jaume. Quina vida més miserable la meva! No puc pegar ull, ja no sé de quin color és la tela que defenso.” Es va fer amic d’un soldat més jove. Veia en aquell noi la il•lusió que ell havia perdut quan es va fer home en aquell moment que el seu pare li digué la veritat arrencant-li amb ella una part del cor. Ramon i el seu company lliuraren moltes batalles junts, cobrint-se l’un a l’altre les esquenes però tràgicament un dia Ramon va perdre el seu únic amic a causa d’un tret prop del cor. Havia vist centenars de persones morir, però pot ser era aquell vent que bufava la causa del seu sofriment. Aquest fet va marcar per sempre la vida de Ramon ja que ara se sentia més sol que mai, es trobava lluny de casa i sense ningú amb qui poder comptar. Recordà el que un dia li havia dit el seu amic: que tenia una germana vivint a Amèrica del Sud. A la setmana següent del tràgic succés, aprofitant la desbandada del final de la guerra, anà a donar la notícia de la mort a la germana del seu amic ja que pensava que era el mínim que podia fer per ell. Era una noia jove, discreta i sentia un gran amor pel seu germà. La notícia no va ser rebuda de bona manera ja que ella també es trobava sola, només li quedava el seu germà, que ja era mort. Ell s’havia fet càrrec d’ella des que els pares moriren en un accident. Ramon sentia pena per aquesta dona i li va prometre que l’ajudaria tant de temps com ho necessités. Començà ajudant-la a preparar el soterrar del germà i estigué amb ella en tots els mals moments. A poc a poc sorgí entre ells una mena de confiança que mai havien tingut. Es convertiren en grans amics que es contaven tot allò que havien fet durant el dia. Al poc de temps decidiren anar-se’n a viure junts per tal de fer-se companyia, ja que els dos estaven sols. Anaren coneixent-se més fins el punt que va sorgir l’amor entre els dos. Eren una parella que no podien permetre’s luxes, vivien al dia. Després de la guerra, sempre amb por, Ramon sortia cada dia a demanar pels carrers, a buscar un rosegó de pa, un rebuig de carn, i la situació empitjorà quan ella es quedà embarassada i tingueren un nen. L’anomenaren Ramon. Ramon pare pensà que era el moment de casar-se, havia tingut un fill amb aquella modista i era una bona dona, no preguntava més del que havia de preguntar i per això ell estava a gust amb ella. Vivien en una ignorància mútua respecte la infància de l’altre. Al cap del temps tingueren una filla, Maria, que li recordava a aquella germana seva que havia deixat a Barcelona. Era la imatge de la seva germana i només de mirar-la reviscolava tot allò que havia sentit per ella anys enrere. Amb el pas dels mesos Ramon s’entristí pels records que li continuava despertant el paregut de Maria amb la seva germana. Trobava els seus fill igual que estaven a casa ell i la seva germana de menuts, i açò li feia plantejar-se tornar a Barcelona abans que es fessin majors. Però la seva dona no acabava d’acceptar el trasllat ja que es quedaria sense l’única cosa que li quedava a la ciutat, el treball en una fabrica de patrons de vestits on guanyava el necessari per mantenir els nens. Mentrestant, Ramon cuidava els nens a casa, la Maria ja caminava i el Ramon era un any més gran, tractava d’ordenar la casa i preparar el sopar per l’arribada de la dona. Quan arribava a casa dinaven sols perquè els nens ja estaven gitats. Tan sols dos mesos més tard, en un sopar com qualsevol altre en què la parella parlava sobre la seva situació, Ramon va trobar angoixada i molt preocupada la seua dona, i de seguida va deixar de sopar per preguntar-li què era allò que tant mal la feia sentir. La dona sense voler donar-li moltes voltes i per no fer-li tant de mal, li va donar a entendre que no tindrien forma de mantenir els nens, i que alguna cosa calia que fessin. Havia perdut el treball a la fàbrica i Ramon, que era l’home i pare dels menuts, es va sentir culpable de la situació ja que no trobava treball. Va pensar en la seva mare, Sofia, estava segur que li donaria diners per ajudar-lo fins que trobaren una solució, així que definitivament tornaren a Barcelona en companyia dels seus perquè coneguessin també la seva dona i els fills. Deixaren la casa on estaven i tots junts van tornar a Barcelona.
taven i tots junts van tornar a Barcelona.)
Activitat sobre Entrevista a Joanot Martorell i altres, pels Edtlul.lians + (He volgut mostrar diversos punts de vista utilitzant diversos autors de diferents gèneres i moviments.)
Activitat 7 sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Bojos per Lolita + (Hem decidit fer l'activitat de a nosaltres ens suggereix... ja que volíem donar a conèixer els diferents sentiments que evoca el llibre d'M.)
Activitat sobre Els avantatges de ser un marginat de l'autor Stephen Chbosky, pels Chocoboyo + (Hem volgut enfocar el tràiler cap al procés de maduració pel qual passa el protagonista (Charlie) , amb l'ajuda dels seus amics i familiars per a superar els seus traumes del passat.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels Chrisoscarjuli + (Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit pe …
Hipòlit, estimat meu, et feia un escrit per comunicar-te el succeït en els anteriors dies aquí a Constantinoble. La notícia es desoladora... El teu cavaller i cosí meu ha caigut desmaiat davant d’un riu en companyia del rei de Sicília i Escariano, a causa d’ una grip, en aquell moment estaven tornant cap al nostre regne després d’una gran victòria contra els turcs. Al arribar, han vingut bons metges però no han pogut fer res... És curiós, mai havia pres mal en ninguna batalla i se’ns ha anat per culpa d’una fràgil malaltia... però així és la vida amic meu, avegades les circumstàncies menys perilloses són en les que desencadenen en les més pitjors desgràcies. Després d’aquesta terrible catàstrofe l’han succeït dos de tan tristes com l’ anterior que ha sigut la mort de la Carmesina i de l’Emperador per la tristesa de la mort d’aquests. Per tots aquests motius et demano que tornis aquí a Constantinoble per ajudar-me a arreglar tot el desordre que hi ha ara mateix, ja que la pròxima hereva és l’emperadriu. A més a més així ens donarem suport mútuament. T’espero amic.
s donarem suport mútuament. T’espero amic.)
Activitat 5 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Beautiful girls + (Hola , som el grup de les beautiful girls, …
Hola , som el grup de les beautiful girls, i realitzarem una conversació entre l'Andreu i un company de presó. Son les 13.00 és el torn de dinar , l'Andreu porta uns quants dies a la presó i ha fet migues amb el seu company Marc. Marc:-Que et passa Andreu, que et veig trist? Andreu:-No se si et vaig explicar que estava casat amb una dona que es diu Maria Rosa , però la qüestió es que si no estic al seu costat no tinc forces per viure. Marc:-Andreu, se que els dies, aquí a la presó no son gaire agradables però si no et fa res m'agradaria que m'expliquessis perquè t'han tret la llibertat... Andreu:-Es difícil d'entendre, alo millor pots pensar que soc un mentider, però estic aquí per un assassinat que no he fet jo. Marc:-Per el que veig se que es veritat el que em dius perquè durant el temps que portes aquí e vist que faries qualsevol cosa per a que no et separessin de la Maria Rosa. Andreu:-Moltíssimes graciés per creure amb mi, això no em fa sentir tan vulnerable. Marc:-Jo també tenia un amor fora d'aquí i quan vaig marxar del poble ningú creia en mi, i vaig necessitar que algú confies amb mi. Saps que tens un amic, fora i dintre d'aquí. Andreu:-Gracies, de veritat. Marc:-Penses que la Maria Rosa, t'esperara? Andreu:-L'ultima carta que em va enviar, deia que creia en mi i que confiava en que no era culpable. Per això penso que quan surti d'aquí, espero trobar-la a la porta i seguir la nostre historia d'amor. Marc:-Per això, has d'agafar forces, menjar i ser una mica mes fort, perquè sinó no la tornaràs a veure. Andreu:-Et juro Marc, que si em dexeissin veure-la agafaria totes les forces que necessito i no tendria aquesta pena que tinc, que no amb deixa seguir lluitant... Marc:-Vaig a dinar, intenta menjar una mica. Ens veiem desprès.
ntenta menjar una mica. Ens veiem desprès.)
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Send + (Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per …
Hola Adrià , T’hem fet aquesta carta per dir-te que la teva història ens ha commogut força i volíem comentar-te algunes coses sobre la teva personalitat i actitud, el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat, sobretot ens ha impactat el viatge que vas fer i com aquesta aventura et va fer madurar de cop i el fet que la seva realització et va portar a poder conèixer el teu pare. En primer lloc, ens sembla que va ser molt impactant trobar-te la teva àvia morta a la saleta de casa seva , i a més, què s’ha de fer en aquestes situacions, però creiem que vas tenir un comportament molt normal, segurament que nosaltres haguéssim actuat igual o pitjor, si et serveix de consol, perquè sabem que te l’estimaves molt. La teva àvia va fer moltes vegades el paper de mare o almenys va ajudar moltíssim a la teva mare al llarg del teu procés educatiu, però no el d’un pare i sabem que a tu això de no tenir pare sempre t’havia deixat un rau-rau interior, però com que la teva mare no volia parlar del tema, suposem que vas portar com podies la seva absència i que fins a la mort de la teva àvia no vas ser plenament conscient de l’absencia paterna, com va ser això? Vas sentir que com a fill havia d’anar al funeral de la seva mare? Vas fer molt bé en pensar així, però la decepció devia ser un cop per a tu, com et vas sentir? Què vas pensar del teu pare? S’ho mereixia la teva àvia? Què fort quan vas seguir a aquell home fins al tren i el vas estirar pel coll de la camisa, pero és molt raonable perquè creies que era el teu pare i tenies ganes de dir-li el que senties de veritat, no? Com et vas sentir quan et vas adonar que no era el teu pare? Què et va pasar pel cap? Malgrat que la teva mare no volia parlar del tema tu vas parlar amb ella, perquè havia arribat el moment en què tenies la necessitat de conèixer el teu pare, de què et respongués les preguntes que a tu sempre t’havien inundat el pensament i la vida, fet que a ta mare no li va semblar malament. L’episodi de la caiguda de moto,quin rídicul,noi!, segur que et devies sentir-te molt malament, perquè t’entenem, qui en la seva adolescènicia no ha fet una estupidesa per a aquella persona que t’agrada? però fer el ridícul davant de la persona que t’agrada sempre fa que et sentís molt malament, però no hauries de fer el que vas fer al veure la Judit i l’Eric enrotllant-se, però sabem que després de fer-ho vas estar molt penedit, per això tenies tantes preses per marxar a buscar el teu pare. Parlant del viatge, vas anar a un vaixell de càrrega.Quina passada! Quina aventura, noi! Com ens hagués agradat haver viatjat amb tu! Segur que deus tenir moltes anècdotes a explicar, encara que alguna no deu ser gaire agradable com quan et van atracar a València acompanyant en Salus. Al final va arribar el gran moment, allò que des de feia temps esperaves i en tenies moltes il•lusions i que alhora et provocava una angoixa pel fet que no que no sabries què dir quan tindries el teu pare davant. Però vas ser molt valent i vas demostrar tenir coratge quan vas veure que el teu pare havia format una nova família en un país llunyà, però al final va pagar la pena haver passat per un any difícil si això significava haver pogut conèixer el teu pare. Felicitats! Esperem que a partir d’ara tot et vagi millor , i que la teva relació amb el teu pare es vagi mantenint i que puguis comptar amb ell sempre que el necessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.
ecessitis. Molta sort!!! Fins aviat Adrià.)
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels The best + (Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes p …
Hola Adrià, Ja sé que tu no em coneixes però tinc que admetre que jo a tu si que et conec i et conec molt bé. Fa uns dies vaig llegir la teva història , la qual em va agradar moltíssim i des d’aleshores tinc moltes ganes de parlar amb tu . Tu i jo no som tant diferents ,encara que no t'ho creguis. Segons la teva història ets un bon alumne, enganxat al messenger i al manga, que fa esport i que no s'acaba d'agradar; això últim crec ens passa a tots, eh ! Tu comences explicant que et vas trobar un matí a la teva àvia morta.Quina sensació més desagradable deu ser trobar-se a algú mort i pitjor si és algú que estimes, però bé ,això em tindràs que respondre tu ja que jo no he trobat mai a algú mort. Quin sentiment va ser el primer que et va rondar pel cap? Et trobaves content i trist a la vegada?... I després en el funeral de la teva àvia aquella sensació tan angoixadora de pensar que el teu pare vindria.Com vas poder suportar tota aquella pressió? Segur que vas estar molt trist tots aquells dies per la mort de la teva àvia i pel record del teu pare. Després d'haver negant l'absència del pare durant tant de temps , sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai i que llavors un matí et vinguí aquell pensament de culpa per la seva marxa, a mi sincerament m'hauria fotut noi, no ho hauria pogut suportar. El que més precipitat veig va ser el viatge. A tu, et va costar preguntar-li a la teva mare si podies anar a conèixer a aquell home que li va abandonar feia 10 anys? Jo no m' hauria atrevit a preguntar res. Però es veu que la teva mare va ser una dona molt forta i crec que ja sabia que algun dia hauria de respondre a la pregunta que tant es temia . Quan vaig llegir que et vas embarcar en un vaixell de càrrega com ajudant de cuina, el primer que vaig pensar va ser :Aquests cuiners es moriran de fam ,tio, ja que tu no sabies cuinar.Això de no saber cuinar deu venir d'herència familiar perquè dius que ni la teva mare sabia cuinar. Com va ser Adrià això de viatjar en el mes de juliol en un vaixell? Et vas marejar? No et senties com un presoner rodejat d'aigua per tot arreu? Les històries que vas esbrinar dels mariners van ser increïbles : el que sembla un bon home té un secret, el suïcidi del seu fill parla seva intolerància. Just en aquell moment et vas adonar que la teva mare ho havia fet gairebé tot per tu I que tu sempre estaves molt distanciat amb ella i per això et vas sentir culpable.Jo crec que en aquell instant ,quan no pensaves tant en tu i vas començar a pensar en els altres és quan vas començar a madurar i créixer com a persona. Després esta el cuiner enrotllat que és un home solitari i trist que no és capaç de fer les paus amb la seva filla ... Jo crec que segur que vas pensar: Ostres altres persones tenen problemes amb els seus pares, jo no soc l'únic. Ja es veu que vas viure moltes aventures en aquest viatge , unes més bones que altres, com quan vas veure aquella discusió tant dura del Salús i la seva filla i despres per mala sort et roben a València. Peró tu que creus aquest viatge a valgut o no ha valgut la pena, eh? Al final quan per fi vas arribar a Marroc que va ser el primer que vas pensar? Jo personalment hauria pensat : Per fi coneixeré aquell home que em va abandonar , aquell pare que no hi era quan el necessitava i qui em va fer sentir com si no valgués res.Segur que durant l' anada a la seva casa estaria pensant mil formes de posar-li les coses clares i de fer-li pagar pel que m' havia fet. Per tu estaves molt serè i passiu. Quan vas arribar a la seva casa et va rebre la seva nova dona, per la qual va abandonar a la teva mare, i els teus germans. La situació era estranya, més encara quan arriba el teu pare, On és la crida de la sang? Després de fer una mica de turisme- per la ciutat, arriba el moment de parlar. Tu et sorprens del que el teu pare t’explica: és un covard, un home atrapat en una realitat que no és fàcil. No és capaç d'assumir els seus actes i enfrontar-los, als quals va fer mal. Tu et trobaves decebut perquè no havies trobat les respostes que esperaves? Segur que després d' això ja entenies perquè no volies assemblar-te a ell i aleshores vas prendre la decisió de ser responsable dels teus actes i que mai no agafaràs la sortida fàcil. Quan vas tornar a Babel vas posar solució a la teva vida? Què va passar amb la Míriam, eh noiet?? Esperó que tot et vagi bé que siguis un bon home i que tota l’experiència que vas viure que no sols sigui per escriure-la en un llibre, sinó que també pugui servir perquè milloris la teva vida i perquè poguis escollir de veritat les coses que valen la pena (com la Míriam, la teva mare i els teus amics ....) Tinc ganes que responguis la meva carta i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!
i que m' expliquis més coses.Fins aviat!!)
Activitat sobre Kenitra de l'autora Maria Mercè Roca i Perich, pels Juvenils + (Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perq …
Hola Adrià, T’escrivim aquesta carta perquè sàpigues que aquest any, al nostre institut, ens hem llegit la teva història i ens hem quedat molt parats de tota la concatenació de accions vitals en tan poc temps i en l’últim any de l’ESO, i, alhora ens hem identificat amb tu perquè a molts de nosaltres, també, ens hem trobat en situacions familiars i d’amistat molt semblants a les que descrius i narres al llibre, de vegades sentíem com si la història que contaves fos la nostra pròpia. Ha estat aquesta proximitat la que ens ha portat a continuar la lectura i arribar amb ansietat al final, perquè ja saps que a la nostra edat la lectura no és el nostre fort. Al principi la teva història, iniciada amb la sobtada i inesperada mort de la teva àvia, ens va impactar de tal manera que el primer pensament que ens va venir al cap va ser quin sentiment en aquell moment et devia inundar, què pensaves, què et passava pel cap quan et vas adonar que la teva àvia era morta, perquè ja sabem que és llei de vida i que a tothom ens ha d’arribar l’hora de deixar aquest món, però quan arriba el moment ens trobem que no estem preparats per assumir aquesta absència. Ens va saber molt greu que el teu pare, fill de la teva àvia, no aparegués a l’enterrament, ha estat un episodi que ens va fer pujar la mosca la nas, perquè demostrava ser un pocavergonya al no presentar-se. Creiem que per culpa de la seva espera no et vas poder centrar en acomiadar-te de la teva àvia tal i com s’ho mereixia, després de tot el que havia fet per tu i del que va passar amb el seu fill. Volíem dir-te que havies de deixar estar la Judit, perquè hi ha moltes més noies millors que ella que segurament es barallarien per estar amb tu. Sort que al final la vas oblidar i vas saber escollir amb la Míriam, esperem que tot us vagi molt bé. Ens ha semblat digne d’honor l’esforç i valentia que has mostrat a l’anar a Kenitra (Marroc) per a conèixer i veure el teu pare, i haver-ho fet treballant en un vaixell de mercaderies com a ajudant de cuina. No et vas marejar mai? El que ens va fer més gràcia d’aquesta aventura va ser que al final del viatge vas acabar sabent tota la vida de la tripulació del vaixell, he,he,he...Però el que ens va fer més ràbia va ser quan us van atracar al port de València, esperem que la policia al final hagi atrapat aquells “gamberros”, però almenys vas poder continuar,sa i estalvi, el teu periple vital cap a Kenitra. Quina decepció quan vas ser davant d’ell i no vau saber què dir-vos ni com actuar, éreu uns veritables desconeguts, i fins i tot ell et va donar una mica de llàstima. Malgrat la rebuda freda i distant del teu pare, estem contents que el coneguessis i que tingués una família i que sense saber-ho t’havies trobat amb l’agradable sorpresa que tenies dos nous germans, malgrat que en el fons et preguntessis perquè tu no vas poder gaudir de la figura del pare com ho estaven gaudint els teus germans, els seus dos fills nous. En conclusió, has tingut un any molt mogut i ara esperem que a partir d’ara tot et vagi bé. Records a la teva mare. Cuida-la, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.
a, perquè s’ho mereix. Fins aviat, Adrià.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels The great team + (Hola Alba, T’envio aquesta carta per sabe …
Hola Alba, T’envio aquesta carta per saber com estàs i si has pogut sobreviure després de tot el que ha passat. Jo estava a la platja nedant, em vaig submergir dins l’aigua i de sobte vaig sentir un estrèpit. En sortir del mar i hi havia un silenci que esgarrifava. Després, vaig decidir caminar pels voltants, ja que no veia ni sentia a ningú. Unes hores després, me'n vaig adonar de que estava completament sol i era l’únic supervivent del poble. Tots els edificis estaven en runes. Vaig caminar fins casa meva i, una terrible imatge se’m va quedar gravada al fons del meu cor; hi havia tots els mobles a terra, les parets estaven plenes d’esquerdes menys una, que havia caigut sobre la meva mare. Ho havia perdut tot. Estic molt preocupat, ja que no he tingut notícies teves. Em sent molt sol. Si reps aquesta carta em podries dir en quin lloc et trobes, per així poder retrobar-nos. M’agradaria saber com has pogut sobreviure i si has divisat algú més. No suport estar més temps sol, et necessito al meu costat, per així poder compartir totes les nostres emocions, sentiments i ajuntar els nostres coneixements i tècniques per poder formar una nova societat. Imagina’t a nosaltres dos vivint a una casa molt polida amb un hort per poder cultivar el nostre aliment i el del nostre fill. També els caps de setmana aniríem d’excursió o a pescar. La meva il•lusió és poder viatjar arreu del món amb tu i amb els nostres descendents. PD: esper amb tot el meu cor que aquesta carta t’arribi el més aviat possible. Esper la teva resposta. Molts petons. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.
. Fins aviat. Cuida’t. El teu amic Xavi.)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Xocolaters + (Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Dani …
Hola Asmir, Com va anar la guerra? El Daniel i jo, Gabriel, estem escrivint-te això al col·legi, som els teus amics de Barcelona!! Estem preocupats per si hagués passat alguna cosa a la teva família. Al col·legi estem igual, deures, exàmens... M'agradaria que tornessis a Barcelona per jugar amb nosaltres a moltes coses més. Espero que el teu pare hagi sobreviscut a la guerra i que no patiu més desgràcies, la teva família i tu. La teva iaia, com es troba? Sé que una guerra és molt dura, però no et traumatitzis pel carter que vas veure al terra ensangonat i quasi mort. Esperem que ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel
e ens responguis aviat!! Daniel i Gabriel)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark + (Hola Carles, Sóc una amiga teva, però enca …
Hola Carles, Sóc una amiga teva, però encara no et vull dir el meu nom. Aquesta carta la faig perquè et conec fa molts anys i et volia dir el que sento per tu, però no tinc el valor de dir-t'ho en persona. Estic enamorada, molt enamorada de tu. Per a mi ets molt especial. Demà t´enviaré una altra carta amb una pista de qui sóc. Si vols, cada dia t´enviaré una pista de qui sóc. Aquí te'n deixo una: aquest any hem anat a molts llocs junts i som molt amics, però tu no ets concient del que sento per tu. Arribaran més cartes, La teva admiradora secreta
ran més cartes, La teva admiradora secreta)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Els orcos + (Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert G …
Hola Carlos som en Pol Guàrdia, l’Albert Giné, el Pol Ossmann i el Kilian. Ens ha semblat interessant escriure’t per la teva actuació en el llibre el temps de l’oblit, i et volíem comentar sobre la teva passió per la música, sobre la teva forta amistat i indestructible amb en Tetxu, a part de la meravellosa noia que va conèixer, l’Ainhoa, que va ser capaç de tornar a fer somriure Tetxu després de la tragèdia que va patir quan era petit. Primer de tot et volíem parlar sobre la música que t’agrada, perquè, a nosaltres també ens agrada la música de Led Zèppelin ! Quina casualitat oi ? Ens podríem arribar a conèixer ! També et volíem comentar sobre la forta i, alhora delicada relació d’amistat amb en Tetxu. Com vau poder connectar tan bé en tant poc temps ? Quina va ser la cosa o aspecte que et va cridar l’atenció de Tetxu ? Són preguntes que ens agradaria conèixer sobre tu ! ( A més a mes, ens has semblat molt simpàtic i tenim moltes coses en comú sobre la música ) Ah ! També ens agradaria conèixer l’Ainhoa ! La veiem com una persona magnífica i molt respectuosa amb tots els aspectes: en l’amistat, en la comprensió de tots els problemes ... Doncs aquí acaba la nostra carta ! Doncs res que ens agradaria conèixer-te o quedar amb tu per poder-nos conèixer molt millor! Crec que ens podríem caure bé ! Doncs tant de bo ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !
o ens puguem veure! Adéu Carlos ! Adéééu !)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les Carlotes + (Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te qu …
Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te que seguixc enamorat de tu i que malgrat tot no t'he pogut oblidar, sé que no em vas a perdonar però recorda tots els moments en ta casa, quan nos amagarem dels meus amics i de tot... Sé que no anem a tornar, però m'agradaria quedar en tu i tindre una relació cordial per a poder ser amics, ja que m'agradava molt parlar en tu. Espere que em contestes i no vesprades molt, un petó Carlota.
stes i no vesprades molt, un petó Carlota.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les extraterrestres + (Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sig …
Hola Dídac i Alba, Nosaltres també hem sigut víctimes del cataclisme. Ens ha costat adaptar-nos, però al final ens ha sigut possible. Ens agradaria explicar-te una mica la nostra història: Vam sobreviure aquesta catàstrofe fent submarinisme a les platges d' Eivissa i un cop vam sortir de l'aigua ens vam trobar que els edificis estaven ensorrats i les persones havien mort. El primer que ens va passar pel cap és que tot això havia estat a causa d'un terratrèmol, però ens vam adonar que havia estat una cosa més greu: quan vam sortir de l'aigua vam veure que uns objectes s'allunyaven a l'horitzó, vam deduir que aquells objectes haurien pogut ser platets voladors. El primer que vam fer va ser canviar-nos la roba, ja que anàvem amb la roba de neoprè, després vam anar a l'hotel on ens allotjàvem per intentar recuperar alguna de les nostres pertinences. La veritat és que no vam poder recuperar-ne gaires, perquè l'edifici estava tot enderrocat. Vam decidir anar a fer una volta per l'illa per buscar provisions per menjar i armes per poder-nos defensar. Vam provar d'engegar un cotxe però no tinguérem tanta sort com vosaltres, ja que cap de nosaltres era expert en mecànica. Més tard trobàrem una farmàcia i vam agafar medicines i material que ens pogués ser útil. També vam anar a buscar aigua potable. Crec que tots vam fer el correcte ja que no vam perdre la calma. Uns mesos després, veient que a l'illa no hi quedava ningú, vam decidir tornar cap a Catalunya. Ja que cap de nosaltres sabia mecànica, vam trobar una biblioteca, que es conservava força bé, hi vàrem entrar. Allà hi trobàrem molts llibres plens de pols, però vam anar per feina. Quan trobàrem els llibres vam anar a l'exterior. Ens en vam anar cap a la costa, allà buscàrem petites barques que ens fossin útils per a la travessia. Ens va costar molt arreglar la barca, però l'esforç va valdre la pena, i al cap d'uns dies vàrem poder marxar cap a Catalunya. Després d'uns dies vam poder veure terra. Quan arribàrem deixàrem la barca al port. Allà fou quan vam veure la primera presència humana: vosaltres. Ens vàrem posar molt contents, però no us vam dir res per por que us espantéssiu. Us seguírem durant uns dies pertot arreu, per comprovar si éreu reals o miratges. Però van anar passant els anys i ens vam anar fent vells, ja que la mort se'ns acostava. Vàrem decidir escriure-us una carta perquè sabéssiu que no éreu els únics habitants de la terra. Esperem tornar-vos a veure un altre dia. Uns supervivents
os a veure un altre dia. Uns supervivents)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules + (Hola Dídac, T’escric des del cel perquè e …
Hola Dídac, T’escric des del cel perquè estic mort. Sé que ets viu i que ets l’únic supervivent del món, juntament amb l’Alba. Et comunico que els de la meva espècie us busquen per liquidar-vos. També us volia dir que no és una manera molt noble disparar per l’esquena amb dos màusers: és una manera molt cruel i per la nostra raça matar-nos així. Nosaltres només veníem en son de pau, però quan vam veure com destrossàveu el planeta, vam decidir governar nosaltres. Per a nosaltres, la llei més important és que tothom és amo del que mata, per això és possible que us anomenin reis dels ŴŒ. Quan em revisqui en un altre cos aniré a buscar-te i et menjaré cada part del teu cos. Quan em vau trobar només volia conversar amb vosaltres i arribar a un acord però com que em vau disparar per l’esquena, no vaig poder dir-vos res i per aquest motiu us envio aquesta carta. Com que seràs rei de la terra ,vull que compleixis cinc coses: 1.Has de fer cinc fills amb l’Alba amb els noms següents: Gandalf, Gremlin, Legolas, Gollum, i un de la nostra espècie que l’adoptareu: es dirà 2. Haureu de regnar amb saviesa i honor, per sobre de tots els vostres problemes, imposant la llei i la justícia per sobre de les grans injustícies. 3. Haureu de tractar els ŴŒ com si fossin els vostres fills, sense marginar a ningú. 4.Quan els vostres cinc fills hagin complert la majoria d’edat, cadascun governarà un continent. 5.Haureu de destruir tot tipus de contaminació que sigui perjudicial per a l’atmosfera de la Terra. Amb aquestes paraules m’acomiado. Espero que compliu en el vostre camí cap a un món millor, així podrem viure tots en pau i harmonia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó)
nia. Que tingueu sort, ĬǖǢŻ (Camaleó))
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Pavos + (Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la …
Hola Dídac. Em llegit el llibre sobre la historia de l'Alba i tu. Mus sembla molt violent i preocupant lo q te feien aquells dos nois. Segur que no et va agradar gens, i van ser un temps que devies passar molts de moments dolents, com a l'escola i per el carrer. Després vas tenir molta sort perquè tenies a l'Alba com amiga, segur que es molt bona persona, i se va posar en la teva pell, i devia pensar lo malament que ho passaves quan aquells nens te insultaven sense cap motiu. L'Alba i tu vau tenir molta sort quan vau estar dins del toll de la resclosa el perquè lo que va passar a la humanitat va ser molt fort i era impossible sobreviure a aquell atac tant impressionant. Quan n'Alba i tu vau veure l'ho que havia passat us vau comportar d'una manera molt madura i gracies a aquell comportament vau aconseguir sobreviure tots sols i fins hi tot vau tenir un fill, però per una desgracia que li pot passar a molta gent et va caure l'edifici damunt teu i ens va fer llastima la teva mort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.
ort. Un salut de part del grup ''PAVOS''.)
Activitat sobre Connexions de Elizabeth Stewart, pels Xarxes + (Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriur …
Hola Fiona, Sóc en Ryan he volgut escriure’t aquesta carta perquè aquest estiu les coses s'han embolicat molt. Vull que sàpigues que jo no vaig ser el de la foto (el que la va penjar al Friendjam). Jo mai ho faria això i menys amb una noia amb qui estic sortint. T'ho he volgut dir pel mòbil però he vist que no s’havia enviat, això m'ha fet pensar que potser l’havies perdut. La Lacey em va explicar que sí que l’havies perdut, jo li vaig dir que si et podia dir que jo no havia estat el de la foto, que al contrari estava enfadat perquè no permetria que ningú pengés una foto íntima de la meva novia, però ella es va enfadar, no m'ho podia creure. Jo era el que estava intentat que ningú et digués res i, a més, volia esbrinar qui era el que l’havia penjat i totes les culpes eren per mi sense que jo hagués fet res. Vull que sàpigues que jo mai he deixat d’estimar-te. Al contrari, el dia de la festa em vaig adonar que t’estimava molt. Sé que vaig ser una mica fred, sense parlar-te com faig sempre , però era perquè quan vas borratxo és millor que no parlis per si t'entren ganes de vomitar i de mes, per això no et vaig donar conversa com sempre. Vaig ser un ximple demanant-te aquesta horrible foto que a fet canviar la nostra relació que ara és nul·la. Ho sento si en algun moment te fet mal o has pensat que jo he pogut fer-te’n perquè jo seria incapaç. Vull demanar-te perdó i també demanar-te que em creguis encara que sigui difícil de fer-ho. Vull que tot torni a ser com abans Fee. Sento que tot això hagi acabat tan mal, perquè jo no volia que acabés. Sento molt el mal que t'he causat. Encara que no decideixis creure'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.
e'm, que et vagi bé. Fee. Adéu t'estimo.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Xx R5 xX + (Hola Juls, Et faig un resum de la teva hi …
Hola Juls, Et faig un resum de la teva història: Aquest llibre va sobre una nena que el seu pare és camioner i va anar a fer un viatge al Marroc. Quan va venir a la Península, va tenir un accident amb el camió mentrestant la nena i la dona estaven a casa i quan la mare es va assabentar se li va caure el plat al terra. Van anar a l'hospital de Belvitge a veure com estava el pare, li van dir que estava en coma. Van trobar que el pare s'havia drogat quan estava conduint el camió... Juls, la teva història ens ha agradat molt perquè és plena d'aventures, és divertita, per això ens ha agradat molt. Bye.
rtita, per això ens ha agradat molt. Bye.)
Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms + (Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que v …
Hola Juls, Sóc un amic del teu pare que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donis ànims al pare i a la mare; m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió, tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i, quan ja ho hagis superat, quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i, si li ha passat alguna cosa al pare, m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull estar amb l'intriga de saber què li ha passat. Estic bastant preocupat. Atentament, Diego.
tic bastant preocupat. Atentament, Diego.)
Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF + (Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te qu …
Hola Júlia, Abans de res, volem dir-te que estem encantats de conèixer-te. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues. Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu oncle és el cap de la banda mafiosa amb l'alemany i el que et va intentar de violar és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por? El cas és que hi vas sortir bé. Com que som uns alumnes molt preocupats, volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura, i has d'evitar apropar-te a la gent desconeguda. Ni parlar-l'hi. ¿Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a gaudir de les gran vistes? Hi ha molta gent que és va pensar que el teu pare era un mentider. Bé, en definitiva, estem molt contents d'haver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.
ver-te conegut. Cuida't molt. Fins aviat.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels XAAF + (Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. …
Hola Júlia, Estem encantats de coneixe't. Som els alumnes de 1rA de l'institut Fonts del Glorieta i et volem dir que si et va afectar el cas del teu pare, de l'accident i les drogues? Primer de tot hauries d'estar orgullosa del teu sacrifici al teu pare. Ja sabem que el teu tiet és el cap de la banda mafiosa amb l'alemny i el que et va intentar agredir és molt dolent i gelós. Esperem que estiguis bé, tranquil·la i còmoda. Al final tindràs alguna relació amb el Blai? En aquell moment en què estaves dintre el pou et vas sentir nerviosa? Amb por?Algun dia tornaràs al Delta de l'Ebre amb la teva família i amb el Blai per a disfrutar de les gran vistes? Com que som uns alumnes molt preocupats volem desitjar-te bona sort en la teva pròxima aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF
aventura. Fins aviat. Cordialment, XAAF)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels ATM'S GAH + (Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de …
Hola Júlia, T'enviem aquesta carta des de l'institut Fons del Glorieta. Volem comunicar-te que ens va agradar molt el teu llibre, sobretot perquè la història era molt enganxosa i el diàleg era fascinant amb molta acció. El que ens ha agradat més ha sigut la valentia que has tingut durant tot el temps i també
que has tingut durant tot el temps i també)
Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MMVgamers + (Hola Júlia, et podem fer una petita entrevista per aprendre més coses sobre tu. +Quants anys tens? -Jo tinc 12 anys +Quines son les teves aficions?)
Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Youll.etra + (Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo qu …
Hola Lali, Com estàs? Espero i desitjo que estiguis molt bé, t'escric, ja que des que ens vam distanciar entre nosaltres, m’han succeït una sèrie de canvis que necessito explicar-li a algú, i la primera persona que m’ha passat pel cap ets tu. El primer de tot és que ho he deixat amb en Lluís, no pel fet que s’hagi quedat paraplègic ni molt menys, sinó perquè des de l’accident han canviat molt les coses entre nosaltres, jo el segueixo estimant, però no amb la mateixa intensitat, ni la mateixa manera amb que ho feia abans. Fa poc he començat una relació amb en Marc, l’antic entrenador d’en Lluís, el qual vaig conèixer en una de les visites a l’hospital quan en Lluís encara estava ingressat, ja que ell intentava animar-me, i a mida que va anar passant el temps, ens vam adonar que ens agradàvem mútuament. Va ser aleshores quan en Marc va ser conscient que el que sentia per mi era molt més gran i molt més profund que no pas el que sentia cap a la seva xicota i la va deixar per mi. Al dia següent de deixar-la, em va trucar vàries vegades un número desconegut, jo, estranyada vaig contestar al telèfon, era la Martina, l'ex d’en Marc. Escridassant-me, em va començar a dir que com se m’acudia, que com havia sigut capaç de ficar-me al mig de la seva relació amb en Marc fins arribar al punt de trencar-la, que em faria la vida impossible... El cap de setmana vaig quedar amb en Marc i li vaig explicar tot el que va passar amb la Martina, i ell, molt ofès, va decidir quedar amb ella per parlar les coses El diumenge va quedar amb ella, i al dia següent, a la sortida de classe allà estava ella, esperant-me a la porta. M’esperava el pitjor, però al cap i a la fi, no va resultar ser tan dolent com m’esperava. Només venia a disculpar-se, em va dir que preferia que estigués amb mi i feliç, que no amb ella i pensant en mi. Estic molt enamorada d’en Marc, m’ha aportat des del primer dia tots els requisits que jo buscava en un noi i que creia impossible trobar. Espero veure’t aviat Lali, Petons Neus
Neus)
Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Holacaracola + (Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admirador …
Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admiradora teva. M'agradaria conèixer-te i parlar de totes les teves aventures que per mi, són alguna cosa fascinant. Abans de veure'ns em faries el favor de respondre unes quantes preguntes? -Com és que després d'establir la democràcia al cementeri, vas marxar? -Quina va ser la teva reacció en veure que la policia es dirigia al cementeri plens d'armas? -A on pensaves anar després de sortir del cementeri? Si et va bé, quedem el dia 20/03/2012 a les 18:30 al Bar Sol. Espero que tot et vagi molt bé. Una abraçada. : Ruth. Hola Ruth. Estic molt sorprès i a la vagada afalagat de que em tinguis tanta admiració, a mi també m’agradaria conèixer-te per intercanviar opinions i respondre sense cap mena d’embuts totes aquestes preguntes que tinguis. Però abans d’això et faré el favor que m’has demanat, et respondre las preguntes que m’has fet anteriorment. Pel que fa a la primera pregunta, vaig marxar perquè després de deixar-me la pell per tirar endavant el poble m’ho van pagar donant-me una cripta de baixa qualitat. Al principi de tot hem vaig deixar portar per la ràbia del moment, i em vaig alegrar però després tot pensant em va fer una mica de llàstima, perquè jo també hi hagués pogut estar-hi. La veritat que no sabia ben bé a on anar, la meva casa estava destrossada, anava sense rumb nomes em quedava la esperança de trobar un lloc millor. I per acabar, em sembla bé quedar el dia 20 al Bar Sol. Una abraçada i cuidat molt Ruth! : Lalo Nevares.
Lalo Nevares.)
Activitat sobre Maria Rosa de Àngel Guimerà, pels XXx + (Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó …
Hola Maria Rosa, T'escric des de la presó perquè no em queda molt temps i vull que sàpigues que t'enyoro molt i que et voldria veure abans de morir. A aquesta presó hi ha unes condicions de vida molt penoses i sé que moriré molt aviat, així que si arribes a llegir aquesta carta i encara no m'he mort voldria que si pots i encara no m'has oblidat em vinguessis a visitar a Ceuta per què si et veig podria recuperar les forces i sobreviure un temps més i així podria arribar a sortir, perquè jo no vaig ser qui va matar al capatàs i tu ho saps. Els companys m' ajuden molt i em donen força per continuar endavant. Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.
Espero veure't aviat, t' estimo Andreu.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Ealeixandre + (Hola Mireia, T'escric aquesta carta perqu …
Hola Mireia, T'escric aquesta carta perquè sé que has estat i estàs lluitant perquè la Norma, una de les teves millors amigues, torni a l'escola. La veritat és que penso que ets una persona molt valenta per defensar la malaltia de la Norma. Jo crec que la norma tornarà, però tu què en penses? Suposo que hi ha molta gent que dona suport a la idea que la Norma torni a l'escola. En Carles t'ha d'ajudar perquè quasi tots els nois de la seva classe fan el mateix que ell. Crec que saber que la Norma té la sida ha estat molt impactant a la teva vida. Al principi no entenies perquè la norma va reaccionar d'aquella manera, però només era per protegir-te. Pensa que la Norma t'estima molt i tu a ella, per tant cuida-la.
stima molt i tu a ella, per tant cuida-la.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l, pels Igonzalez + (Hola Mireia, Crec que has estat de les per …
Hola Mireia, Crec que has estat de les persones més valentes en aquesta història. Penso que has sigut molt bona companya i amiga, però sobretot has sigut molt comprensiva amb aquest "problema". Ho he intentat, però crec que mai no em podria identificar amb tu en una situació com aquesta on has estat en contra de la teva directora, moltíssims pares i fins i tot companys i amics. Tu has aconseguit que moltes persones que estaven en contra de la teva opinió, s' adonessin del que era millor. M'agradaria que això passés a la meva vida. Ets una persona a la qual admiro molt. També has sabut guardar el secret de la Norma i l'has acompanyat en aquesta difícil "aventura" que es una malatia com aquesta que malauradament molta gent pateix. De debò penso que has sigut un dels millors personatges. Fins al proper treball, Itziar.
rsonatges. Fins al proper treball, Itziar.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels A&C'10 + (Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Mar …
Hola Norma, Espero que estiguis bé. La Maria i jo estem molt tristes sense tu i sentim tot el que està passant. T'escric per explicar-te tot el que estem fent a l'escola. La meitat de la classe estem fent accions en honor teu, com per exemple menjar crispetes al pati i no pujar a classe per manifestar-nos. També ens hem estat informant de la malaltia de la SIDA i sabem que tu ets forta i podràs amb ella! La Glòria està d'acord que tornis i ens ha estat parlant de la SIDA i sobretot de l'empatia. És molt bona professora! Jo penso que si has pogut estar des del principi de curs a l'escola, podràs seguir estant-hi. Norma, et trobem a faltar i volem que tornis. Mireia
robem a faltar i volem que tornis. Mireia)
Activitat 2 sobre Connexions de l, pels LaiFiSy + (Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric pe …
Hola Sylvie, Sóc el teu pare, t’escric perquè estic en perill. Segurament en poques hores ja no estigui viu, perquè algun home malvat m’ha segrestat, i pot ser que m’apunti amb una pistola i em dispari un tret al cap. M’agradaria que tu, sent la noia gran de la família, et posessis al capdavant de la família per cuidar-la ja que la mare té Alzheimer a vegades i jo dubto molt que pugui tornar sana i estàlvia. A part, ha començat una guerra que potser us afecti a vosaltres també, m’agradaria que ús n’anéssiu del poble i anéssiu a Nyarugusu, al camp de refugiats. També m’agradaria que vigilessis l’Olivier, perquè aquell home dolent no se l’emporti per sempre i que no torni, i si torna perquè us portés una mica de menjar i tornés a marxar. Filla, m’agradaria també que intentessis guanyar una mica de diners per la família, com per exemple al consultori del poble o a un hospital. Un consell, vigila amb en Kayembe. Perquè aquest home és un dels personatges més perillosos que viu en el poblat. Et deixo unes ordres que m’agradaria que complissis: acompanya el teu germà cada dia de la setmana a l’escola perquè no són temps per anar sol amb aquesta edat que té, vés un cop al mes a comprar al mercat i si no tens suficients diners hauràs de robar una mica de menjar als veins del costat de la cabanya. En resum, no crec que sobrevisqui a aquest segrest, però vull que sàpigues que us estimo molt a tots, que totes les nits penso en vosaltres, en com haurà crescut l’Olivier, en Pascal, la Lucie i sobretot tu que deus estar patint molt amb tanta responsablitat sent tan jove. Un petó i una forta abraçada a tots. Molta sort. Patrice
Patrice)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Elsmortadels + (Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com …
Hola Tetxu , Com estàs? Espero que bé, com ha anat tots aquest dies pel poble amb la teva novia per l’estiu? Que tens casi 19 anys, ja ets gran ja pots venir amb mi a veure un concert de Led Zeppelin que tinc unes entrades per a posicions VIP, m’han costat molts diners. Espero que els diners estiguin ben invertits i suposo que m’acompanyaràs en aquest gran concert on ens ho passarem d’allò més bé. El teu pare encara es terrorista? Ja saps el que penso d’això, crec que hauria de deixar aquests grups perquè no val la pena, es juga molt la vida i la seva salut, a més al poble ja saben aquest fet, crec que ningú li sembla bé que participi en aquets grups tant radicals i tan irrespectuosos amb la gent. T’he de dir una cosa molt important, el teu pare va ser l’assassí del pare del Carlos, suposo que ja ho sabràs, s’hi necessites alguna cosa, si vols ajuda envia’m una carta, es més m’agradaria parla mes sovint amb tu, per saber la teva vida i fer el possible perquè sigui millor, faré el possible per ajudar-te. Tens molta sort de tenir una novia tant especial que t’ajudés en els teus pitjors moments, quan ningú et volia ajudar, ella t’escoltava, i feia el possible perquè estiguessis content, pel poble et miraven malament per culpa del teu pare perquè s’havien que era terrorista i com ja he dit, a ningú li agrada això. Respecte a les teves actituds del teu pare, com ell ja sap no es bo per ningú que existeixin aquests grups de radicals. Sé que mai estaràs trist, es més vull que estiguis constantment content i amb la il•lusió sempre per davant . Hola Carlos, Espero que tot et vagi be, suposo que serà molt dur per a tu haver vist de petit com assassinaven al teu estimat pare, amb els teus propis ulls. Ja ho has superat, crec que sinó ho has fet, ho tindries de començar a plantejar-ho. Se que sol vols ser amic del Tetxu, per esbrinar com va ser la mort del teu pare, i que el va assassinar, per això et dic que segueixis en aquest objectiu, perquè en algun moment ho esbrinaràs i et sorprendrà el que va passar. Et demano que no li guardis rancor a en Tetxu que ell no en te cap de culpa del que pogués succeir amb el teu pare i el seu, i que sàpigues que t’acompanyo en el sentiment. La venjança no és el camí, no tens que voler fer sofrir a en Tetxu ja que ell no te ninguna culpa de que pogués succeir, per això et recomano que no ho fiquis en marxa perquè pot sortir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .
ir malament. Adeu Carlos que et vaigi be .)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Ambpala + (Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? E …
Hola Tetxú, Sóc en Carlos, com va tot? Espero que bé, feia temps que no en sé res de tu. Espero que tot et vagi bé en la vida, encara estàs amb aquella noia? Espero que siguis molt feliç amb ella, ja saps que pel meu poble hi tens lloc sempre, així que haver si t’animes i bens algun cop a passar el cap de setmana. Jo últimament estic força enfeinat, estudiant per les proves del carnet de cotxe i a l’hora estic inscrit en un curs d’informàtica, però suposo que uns dies de descans no m’aniran malament. Hola Tetxú. M’ha alegrat molt rebre la teva carta, feia temps que no parlàvem i tampoc en sabia res de tu, sí, encara estic amb la Ainoha i la veritat és que me l’estimo molt. D’aquí tres setmanes, si tot surt bé,suposo que ja tindé el carnet de conduir i et podré venir a fer una visita, ara tinc una pràctica així que no tinc molt temps per parlar, aquesta nit intento trucar-te.
per parlar, aquesta nit intento trucar-te.)
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els cerimoniosos + (Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint …
Hola Urfé: Sóc Pierrina. Si estàs llegint aquesta carta és perquè l'he deixat en un lloc on sabia que anaves a buscar-la. Te tinc que contar moltes coses i no sé com vas a reaccionar. Una nit, mentre que tots dormien, vaig vore a Gortxa a la finestra, estava molt pàl·lid i duia la boca plena de sang. Vaig espantar-me tant que vaig fer-me la dormida. Tard o prompte anava a morir, però, no podia morir sense que sàpigues que jo t'havia estimat des del primer dia. Que el que jo havia sentit per tu, mai abans ho havia sentit per ningú. Així que vaig escriure aquesta carta. Hi ha dues coses que volia dir-te. La primera, no sé si quan llegeixis això estaré viva; m'he anat a buscar la meua filla que està en mans de Gortxa. Has de saber que és un vampir. I la segona, que no em podia anar sense fer-te saber que estic enamorada de tu, des que et vaig veure entrar a la casa. Es probable que ja sigui tard, però vull que sàpigues que t'estime. Sé que tu vols molt a Sdenka, però almenys podria vore’t feliç encara que no siga amb mi. Ja que en aquest moment estic morta, espere que sigues feliç amb ella si encara és normal. Et desitge el millor. Si estàs viu encara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.
cara, que sigues feliç. Un bes, Pierrina.)
Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Equip A + (Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que …
Hola Vicent, Sé que potser t'estranya que t'escrigui una carta. Potser estàs viu o mort però em sentiré millor si t'escric. Vicent, estic molt preocupat. Porto ja un mes amb un psicòleg que m'ajudi a superar tot el que he patit. Vicent, si estàs viu i veus aquesta carta m'agradaria que quedéssim per parlar. Si no estàs còmode i prefereixes no quedar, no et preocupis. Després del campament he de tornar amb els meus pares. Quan els vaig explicar el que va passar quasi els dóna un infart. Estic molt content d'haver tornat a casa. Tenia moltes ganes de retrobar-me amb la meva família. L'Ariadna està molt malament. Està ingressada a l'hospital. Mentre nosaltres escapàvem, Madonna li va pegar un cop tan fort amb el mànec de l'escopeta que li van fer una bretxa al cap. Estic molt preocupat per ella. Els seus pares tenien un judici d'aquí a poc perquè van denunciar el Capità, la Madonna i en Clint. Bé, no sé què més dir-te. Espero que ens puguem veure aviat. Atentament, Cesc
Atentament, Cesc)
Activitat sobre Nirvana de l'autor Pere Formiguera, pels Els reencarnats + (Hola a tots i a totes, Som els reencarna …
Hola a tots i a totes, Som els reencarnats. I com que aspirem al Nirvana, hem volgut plantejar el nostre booktràiler de l’obra de Pere Formiguera tal com segueix. Hem concebut la tasca en dos blocs, que seran dues posades en escena. La primera consistirà en un diàleg escenificat entre els dos principals protagonistes de la història. La conversa no correspon a cap episodi o passatge del llibre; en farem nosaltres mateixos el guió escrit per donar compte de la idea central del relat: una mirada diferent a la mort i al més enllà. La segona posada en escena tindrà un format d’espot publicitari que farà la propaganda del llibre. Entremig dels dos blocs, volem incorporar-hi alguns elements de collita pròpia per fer més nostre el tràiler de ''Nirvana''. I nostre també és aquest '''tagline''' sobre el llibre: ''Un altre Halloween, si us plau!'' Confiem a encertar-la de ple! Fins ben aviat, '''Els reencarnats'''
Fins ben aviat, '''Els reencarnats''')
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Guiomar + (Hola amics, Us escric per dir-vos que esti …
Hola amics, Us escric per dir-vos que estigueu tranquils, perquè estic bé i intentaré curar-me. Us trobo a faltar molt. Sé que esteu cridant l'atenció perquè torni. Us en dono les gràcies. La meva mare em va explicant el que passa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX
ssa. Gràcies i fins avìat! Norma XXXXX)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Freka + (Hola bon dia! Som un grup de joves adolesc …
Hola bon dia! Som un grup de joves adolescents que em volgut posar-nos en contacte amb vosté. 　 Volem escriure aquesta carta perquè ens ha paregut la seua història molt interessant. -Sabem que és una persona comuna, que vostè podria haver passat desapercebuda, com una més en la seu ciutat de Sokal, si el seu coratge, la bondat i el sentit comú no hagueren estat servint quinze jueus dels trenta que van aconseguir escapar dels camps nazis morts en una població on van arribar a viure més de sis mil. També sabem que es va casar amb un home ucraïnès, pare dels seus dos fills. A principis dels anys trenta del segle XX decideix traslladar-se a Alemanya en un esforç per prosperar. El seu marit es revela com un dèspota egoista incapaç de transmetre amor i afí a les idees nazis que es comencen a estendre. Sabem que les desavinences entre el matrimoni, vosté no deixa a la seua família a un costat fins que aconsegueix els diners suficients per abandonar Alemanya i tornar a la seua pàtria, Polònia. La seua filla Helena, de setze anys, i el seu fill Damian, de divuit, marxen amb vosté. Els seus actes coratjosos rebran el reconeixement que justament mereixen i seran un exemple constant i font d'inspiració per al bé dels seus descendents. Una vegada deixats arrere els anys tristos que van viure a Alemanya, va gaudir una estona de tranquil·litat a la seva casa modesta en Sokal. Una petita casa adossada li va donar la possibilitat de plantar pomeres i tenir cura d'alguns animals per a la sostenibilitat econòmica de la família. La seua filla Helena aconseguí una feina i començà a descobrir l'amor. Damian, noble i treballador es va moure a un poble proper. Armada de valor i amb molt de sentit comú, vosté va aconseguir amagar a la seua casa petita dues famílies de jueus i un desertor jove soldat de l'exèrcit nazi. Amb tot això volíem demanar-li si volia que escriguérem un llibre sobre la seva vida. Ens sembla que tindria molt d'èxit. Esperem la seua resposta. Una abraçada
it. Esperem la seua resposta. Una abraçada)
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Els CaleroMasGafis + (Hola carlota, Esta carta la faig perquè t …
Hola carlota, Esta carta la faig perquè tu sàpies el que pense i sent. Des que te'n vas anar amb En Koert he aprimat 10 quilograms. La gent em diu que no puc anar amb eixa cara, perquè un dia m'atropellaran. No faig esta carta per a fer pena, ni per a dir que tornes, si no per a dir-te com van les coses des que te'n vas anar. Les teues amigues te troben molt a faltar, però això ja ho sabràs. Sempre em miren i riuen. Com et va el diari? El meu està agafant pols en l'armari. Se m'oblidava una cosa, el més important. Es que el fill que esperes és meu. Perquè no m'ho havies dit? Quan nasca, En Koert se n'adonarà, que jo sóc morenet!. M'agradaria veure el nostre fill. Ho deixe a les teues mans. Espere que siga prompte. Val, Val ja acabe, però no puc parar de donar-li voltes al cap pensant en quin serà el meu futur.
al cap pensant en quin serà el meu futur.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers + (Hola encantats de haver vist el vostre tre …
Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers + (Hola encantats de haver vist el vostre tre …
Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!
necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aque …
Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament és que t’estimo. Encara que estiguis lluny de la meva presència, la teva imatge estarà gravada per sempre en el meu cor, com el record del dia que ens vam conèixer. Aquell dia, vaig creure en l’ amor a primera vista; aquell moment quan em vas curar la ferida i em vas fer un petó al peu. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
iuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
Activitat 3 sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Clann + (Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aques …
Hola estimada, Maria Rosa: T’escric aquesta carta per dir-te que estic bé. Que et trobo molt a faltar i els dies se’m passen molt lents sense tu. Em passo els dies i les nits pensant en tu. No saps com pateixo sabent que altres persones es troben al teu costat mentre que jo no estic allà, cuidant el nostre amor. Perdona per sentir aquesta gelosia per tot el que t'envolta perquè voldria ser exclusivament jo qui estigués al teu costat. Senzillament es que t’estimo. Espero que tot et vagi molt bé, que segueixis somrient amb aquell somriure tan preciós que tens i que tant m’agrada. Estic desitjant poder tornar, per veure’t. Cada dia ,miro per la finestra de la presó i veig els ocells cantar, somio en ser lliure com ells. Dir-te que t'estimo em queda petit i cada vegada que t'ho dic és perquè el meu amor per tu ha augmentat. El meu amor no té temps, el meu amor per tu es infinit. Estimar-te en realitat és un premi, és un regal que qualsevol persona hauries de rebre, però que només tinc jo. Per deixar-me estimar-te et dono les gràcies i t'ofereixo mil anys d'amor que simplifico en aquest petó que et lliuro des del fons de mi mateix. T'estimo.
liuro des del fons de mi mateix. T'estimo.)
Activitat sobre Tots els detectius es diuen Flanagan de Andreu Martín Jaume Ribera, pels Gbarrueto + (Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-l …
Hola estimat, Andreu Martín voldria fer-li 4 preguntes : G: En qui o què es va inspirar per escriure l'obra? AM: Em vaig inspirar en els gèneres d'aventura, misteri i llibres juvenils G:Quant de temps va tardar en escriure aquest meravellós llibre? AM: 6 mesos, perquè no és tan fàcil escriure un llibre , G: Vosté tenia l'esperança que el llibre es vengués ? AM:Sí, vaig tenir esperança G: I per acabar, què li diria a un autor /autora que tot just comença? AM:Doncs, que ha de tenir temps i imaginació, perquè escriure no es agafar un bolígrafiy un full blanc, sinó que és molt més que això . G: Doncs, moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.
ràcies per ser amb nosaltres i fins aviat.)
Activitat sobre Les cròniques marcianes de l'autor Ray Bradbury, pels El Nostre? + (Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Ma …
Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Mart. La vida a la Terra és horrible, hi ha guerres a tot arreu. No es pot sortir, però nosaltres estem bé. Hem fet una ciutat subterrània darrere el búnquer. Hi ha una noia al grup, es diu Laia. Te sis anys i és molt divertida, ens fa riure a tots, tot i el que està passant i el que li ha passat a ella. Han fet uns cultius a la superfície per a quan s'acabin les existències de menjar. Sortim a la nit per veure com va. De dia no sortim perquè és molt perillós i no se sap si quan tornem al búnquer seguirem vius. Al búnquer hi som trenta-una persones i no hi ha baralles, en cara que hi ha una petita disputa per veure on dorm cadascú. Sabem que hi ha un grup de militars a la zona però ells no saben on estem nosaltres. Ens busquen per robar-nos el menjar i les provisions i per matar-nos. Són un grup de quinze o vint persones armades. L'altre dia va sortir un temerari, el van agafar i el van torturar per saber on érem, però al búnquer també hi ha el seu fill, no els va dir res. Tota la nit vam estar escoltant els seu crits i al dia següent vam veure el cos del pobre home mort a terra. Si rebeu aquesta carta si us plau veniu a buscar-nos.
uesta carta si us plau veniu a buscar-nos.)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels MBH04 + (Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts …
Hola, Som uns alumnes de l'institut Fonts del Glorieta d'Alcover. Ara entrevistarem a la Júlia, la filla del conductor que ha sofert un traumatisme cranial per un accident que s'ha produït a l'autovia N-246, quan transportava mercaderies del Marroc sota els efectes de les drogues, segons l'aportació policial. -Bon dia Júlia, sentim molt tot el que ha passat al teu pare. -El teu pare havia consumit mai drogues? - No, mai. - Com expliques que donés positiu a la prova? - Això encara no ho sabem. - Per que va tenir l'accident? - Perquè es va adormir per les drogues. - Com les va consumir. - No ho sabem, però segurament de forma involuntària. - Com vas descobrir que no era veritat la primera versió? - Perquè confiava amb el meu pare. - I com vas seguir el fil? - Amb equip, gràcies a un amic, pensant i, sobretot, fent-me preguntes sobre les dades. - Vas tenir por? - Sí. Perdoneu, ara em truca l'inspector Vilarassau i us haig de deixar. De quin institut m'heu dit que sóu? - Del Fonts del Glorieta d'Alcover. - Si voleu, podem quedar un dia a la vostra aula i en parlem més llarg. - Oh seria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.
ria una gran il·lusió! - Ok. Bye! - Adéu.)
Activitat sobre Maria Rosa de l'autor Àngel Guimerà, pels Capgrossos al quadrat + (Hola, Maria Rosa, t'escrit aquesta c …
Hola, Maria Rosa, t'escrit aquesta carta per un sol motiu, no m'atreveixo a dir-te això a la cara...així que te l'escric per dir-te que estic enamorat de tu des que et vaig veure. Sé que l'Andreu és mort i que ara estàs amb en Marçal però sé que ell no està enamorat de tu, només t'utilitza..Jo sé un secret sobre ell molt fort, ja té l'explicaré quan tinguem un moment nosaltres dos sols, així que més endavant. Ja t'he dit el que no m'atrevia i el que sento per tu, així que d'ara endavant fes el que creguis més correcte i que sàpigues, que aquí sempre tindràs un bon amic i un noi en qui pots confiar sempre. T'estimo, Badori
qui pots confiar sempre. T'estimo, Badori)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels XD + (Hola, Asmir, He llegit el teu llibre i m'h …
Hola, Asmir, He llegit el teu llibre i m'ha agradat molt, sé que tens molts problemes amb la guerra, com bé diu el títol del llibre "L'Asmir no vol fusells". Has passat mals moments i ho has perdut tot, però no t'amarguis que encara et queda molt de vida per viure plena de sorpreses. Viu la vida com ha de ser i que tinguis sort. Juan Magán i Nicolás Waelder
nguis sort. Juan Magán i Nicolás Waelder)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm + (Hola, Eloi, T'escric aqquesta carta, perqu …
Hola, Eloi, T'escric aqquesta carta, perquè he sabut la teva història i després d'haver-te conegut a tu i a tots els teus amics, vull felicitar-te perquè crec que has estat molt valent, tot i que al principi et vas enfadar molt amb tots, de seguida vas pensar que era millor fer alguna cosa que continuar enfadat i esperar que les coses es solucionessin soles. T'admiro per la teva perseverança d'ajudar la Lluciana a recuperar-se, per tot el que has fet per ella i per la teva iniciativa sense ajuda de cap persona. Crec que per la teva joventut, ets una persona sensata, ja que aquella nit que la Lluciana va pendre la pastilla, tu no hi eres perquè havies d'estudiar, perquè dilluns tenies exàmens. I jo també crec que, si tu haguessis a la discoteca aquella nit, ni la Lluciana, ni tu ni cap dels altres amics, no haguesin pres les drogues, ja que la Cinta i la Lluciana no n'estaven segures i amb la teva opinió molt possiblement no l'haguessin pres. Per això, e que m'agrada de tu és que tens una personalitat forta i no et deixes influir per una opinió general. No m'agradaria acomiadar-me sense dir-te que estaria content de tenir un amic com tu. Abraçades, Manel Martos
un amic com tu. Abraçades, Manel Martos)
Activitat sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels Fms + (Hola, Juls Sóc un amic del teu pare, que …
Hola, Juls Sóc un amic del teu pare, que vaig conèixer a una excursió de la feina. Vaig veure la notícia per la televisió mentre berenava un entrepà de pernil i un cafè amb llet al sofà que t'agradava tant a casa meva. Només veure el camió ja s'havia qui era, el teu pare ja que hi havia el llop a la cabina perquè ell sempre deia que en pintaria un. Des d'aquell dia no he sabut res més del tema però t'estic escrivint aquesta carta perquè li donessis ànims al pare i a la mare m'agradaria que algun dia féssim una excursió per les muntanyes de Prades. En conclusió tinc moltes ganes de saber el resultat de tot això i quan ja ho hagués superat quedéssim per dinar o sopar algun dia tots junts junt amb el padrí Martí i si li ha passat alguna cosa al pare m'enviéssiu un correu electrònic perquè no vull esta amb l'intriga de saber que li ha passat estic bastant preocupat sisplau. Atentament, Diego.
Atentament, Diego.)
Activitat 3 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE + (Hola, Lalo! T'escric des de molt lluny, de …
Hola, Lalo! T'escric des de molt lluny, des d'Espanya, per dir-te que he llegit el teu llibre i que m'ha commocionat, ets un home molt responsable, solidari, intel•ligent, etc. Voldria saber d'on vas treure el valor i les idees com per salvar a tota una població d'una innundació. Voldria saber com estàs, que ha estat de tu? Espero la teva resposta. Adeu Lalo, que et vagi tot molt bé!
posta. Adeu Lalo, que et vagi tot molt bé!)
Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Amb Gràcia + (Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré l …
Hola, em dic Ocell de Foc i us explicaré la història de la meva vida: Jo era un joglaret d'11 anys que feia de pigall a la colla d'en Cec de Cabrera, formada també per l'Escarnidor d'Ocells, el Cavaller Salvatge i la joglaressa Matilde (la soldadera) que em feia de dida. Vaig créixer sense saber qui eren els meus pares. No sabia quina era la meva terra, quin era el meu nom, quins eren al meus pares... Però no volia forçar ni insistir al Cec de Cabrera perquè m’ho expliqués. Temia que s'empipés i no em volgués explicar la veritat. Un dia, l'Escarnidor d'Ocell, un membre de la colla, o això pensàvem, ens va trair. Ens va vendre al vescomte de Peguera. Aquest home em volia a mi, per un motiu que jo llavors desconeixia. Davant de tothom es feia el cavaller i quan es pensava que ningú el veia, feia el mal. Jo llavors encara no en sabia res. Va ser aleshores quan vaig fugir al bosc i els sequaços del vescomte ens van venir a capturar. Es van endur el Cec de Cabrera, i també el cavaller Salvatge i la Soldadera (la joglaressa Matilde). Jo vaig córrer, vaig fugir i vaig plorar. No suportava la impotència que sentia. Llavors va ser en el bosc on vaig conèixer el Roc Destraler i en Rasclet, que era un bruixot que vivia bosc endins, en una cabana. Ells em van portar al monestir de Sant Fruitós per la recompensa que oferien per a mi. Encara no acabo de comprendre com és que em vaig fiar d’ells. Em sembla que va ser més aviat pel fet de saber que ells també eren enemics del vescomte de Peguera. Al monestir de Sant Fruitós, vaig conèixer el meu amic d'aventures, l'Arnau de Rocablanca, un xiquet inquiet i amb unes ànsies increïbles de viure una vida plena d'aventures i fora del murs del monestir. En la meva estada al monestir vaig rebre l'educació adequada per poder esdevenir un gran trobador, com va ser-ho el meu pare. Jo tenia ganes d'aprendre’n però també tenia ganes de conèixer món. Més endavant, se'm va desvelar la incògnita de la meva identitat: Jo era fill d’Aicart de Carcassona, un gran trobador que tots els francesos temien pels seus burlescos sirventesos contra ells i que pagarien sacs d’or per la seva pell. A més a més, també era un gran amic del vescomte de Carcassona, Ramon Roger de Trencavel. Però tots dos van morir assassinats en la guerra contra els croats de Simó de Montfort. Després de les seves morts vaig néixer jo i el fill de Ramon Roger de Trencavel. Se’ns van endur ben lluny de Carcassona i des de llavors que, tret de la dida, ningú sabia qui era el fill de qui. El vescomte de Peguera em perseguia perquè temia que fos el fill de Ramon Roger de Trencavel i m’unís a l’exèrcit del Jaume I. Els francesos pagarien doble quantitat de sacs d’or per tallar la llengua al seu fill i així poder estar segurs que el geni maldient de pare no passaria al fill. I, aquesta és la història de la meva vida ben resumida, la qual encara no ha acabat. Esdevindré un gran trobador perquè grans versos i cançons m'agrada fer. Vull lluitar per al nostre rei, en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.
en Jaume I, tot fent sirventesos i poemes.)
Activitat 2 sobre Juls, Juliette de l'autor Toni Villalobos, pels GirSan24 + (Hola, estimada Júlia. Fa temps que no ens …
Hola, estimada Júlia. Fa temps que no ens veiem. Que tal? Sí, preguntes per mi... Jo estic molt bé. Algun dia podríem quedar amb la teva mare per anar a un bon restaurant. Com va anar aquella experiència? Jo si hagués estat tu m'hagués espantat molt. El teu pare ja està bé? Espero que estigui bé. Aquesta carta és del teu tiet Joan. Petons.
uesta carta és del teu tiet Joan. Petons.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels MarkJalalHamza + (Hola, estimat Hipòlit. T'envio aquesta c …
Hola, estimat Hipòlit. T'envio aquesta carta per comunicar-te una terrible noticia que ens afecta de manera personal, i es que, el nostre amic i fidel company de viatge, ha mort. Si, em refereixo a Tirant, i per el que m'he assebentat no es tracta de la mort que como ja sabem ell hagués volgut. No ha mort en un camp de batalla, si no que ha perdut la vida a causa d'una malaltia anomenada pleuresia. En la seva tornada cap a Constantinoble, mentres caminava amb el rei Escariano i el rei de Sicilia, va agafar aquesta malaltia, i encara que rapidament va tenir els sis metges que l'acompanyaven sempre més quatre del rei Escariano, no millorava. Tan alt va ser el punt de malestar que va arribar a trobar-se en Tirant, que va decidir fer un testament i confesar-se donant per perduda la seva vida. A mes a mes, la mort de Tirant ha donat causa a dues morts mes: En primer lloc, la de la seva amada Carmesina, que al rebre aquella terrible noticia, va fer dos laments molt dolorosos que feien veure el dolor profund que sofria, i va ser tan gran el sufriment que va decidir confesar-se dels seus pecats per que poc a poc es consumia, i finalment va acabar morint de pena. L'emperador, que va sofrir un gran dolor també a causa del nostre amic Tirant, no va poder aguantar també sobre les espatlles veure com moria la seva filla, i pocs dies despres de que Carmesina moris per anarse'n amb el seu amat, l'emperador tambe ho feia, ja que pensaba que no tenia res que fer en aquest mon. Desde on escribo, desitjo que ens veiem aviat i que puguem superar quant abans millor aquesta desgracia. El teu amic Diafebus.
aquesta desgracia. El teu amic Diafebus.)
Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Avionetas + (Hola, som el grupo "Avionetas" i anem a do …
Hola, som el grupo "Avionetas" i anem a donar la nostra valoració personal sobre aquest libre: Adrià Ros: M'ha paregut un libre entretingut i variat, ja que per una banda et dóna informació sobre l'època de la que tracta la novel·la i per a res és avorrida ni tediosa aquesta novel•la. Des dell primer moment aquest llibre té una atracció que et posa dins la història i et transporta a l'època. El recomanaría a tota la gent a qui li agrada aquest tipus de llibres. Bruno Navarro: El llibre m'ha agradat molt perquè des del primer moment la història dd'Helena i la seua família m'ha atrapat i commogut, a part les històries dels altres personatges com el Bronek són històiries que et captiven fins i tot et transmeten el sentiments que es viuen en el moment. És un llibre molt recomanable ja que també té moltes paraules que no sabía i he aprés per tots els sentiments que et transmet. Lesmes Moreno: Aquest llibre m'ha agradat per dos motius: El primer és tot el que he après sobre la II° Guerra Mundial,"saber" mès sempre és divertit, i mès encara quan és sobre aquest tema, jaa que personalment, la II° Guerra Mundial m'apassiona. L'altre motiu, és simplement, que és una història molt entretinguda i personalment, la recomane per a altres lectors. Adrià Pérez: M'ha agradat molt ja que conta molt bé la tragèdia de la segona guerra mundial, com sofrien els jueus a causa dels nazis, i m'agrada més encara jaa que tot açò ho fa contant la história d'una família, amb la qual he empatitzat molt e fins i tot he sentit com si jo tambè formara part d'aquesta nefasta època de la história, en resum, m'agrada per com de bé l'autor ha escrit i plasmat el llibre. Moltes gràcies per l'atenció ;) Besets, boniquets.
àcies per l'atenció ;) Besets, boniquets.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels + (I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em …
I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill... De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar: -On em trobe? -Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys. -Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”? -Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic! -Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma? -Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt. -No recorde res del que m'has comentat... -És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses. -I què és de la meua família? -Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot. Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció. Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma. -Com et trobes? -Bé... estic prou confusa. -El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites. Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.
stat. Pot ser els esperava un futur junts.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Félix Lope de Vega + (Institut Escola del Treball Carrer del Co …
Institut Escola del Treball Carrer del Comte d'Urgell 187, 08036 Barcelona Joan Mayol Bearn, Mallorca La casa dels Bearn Benvolgut senyor: En primer lloc m’agradaria unir els meus sentiments de tristor i melancolia amb els teus a causa de la mort dels senyors, ara fa dos mesos. M’ha agradat molt el manuscrit que m’has adjuntat explicant la teva vida a Bearn des de finals de la dècada dels cinquanta fins als anys noranta. Una vegada llegida la teva carta puc concloure que admiraves molt al teu pare Toni, perquè expliques molt detalladament la fascinació que vas sentir per la personalitat de sr. Toni. He pogut entendre, després de reflexionar-hi una bona estona, el motiu de la carta. Pel que fa l’actitud de Sr. Toni poc afirmar que és una mica heterogènia al llarg d’aquestes tres dècades perquè primer viu amb la seva esposa, després se separa perquè es creu que va tenir relacions sexuals amb altres dones i se’n va amb la seva neboda Xima, amb què viatja a París. Finalment torna amb Maria Antònia i viatja a Roma. Crec que Sr. Toni sent admiració per la seva dona i així ho mostra a les seves Memòries que podrien considerar-se dedicades a Maria Antònia. Hauries de publicar-les tal com t’ho va ordenar el teu pare, perquè com a fill fidel i obedient hauries de complir aquest desig seu que segurament si el veiés fent-se realitat, es posaria molt content. Un salut cordial Miquel Gilabert
ntent. Un salut cordial Miquel Gilabert)
Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels A Pa Natural + (Introducció: Sinopsis d’ “Aloma” de l’auto …
Introducció: Sinopsis d’ “Aloma” de l’autora Mercè Rodoreda Aloma és una noia jove que viu a Barcelona amb el seu germà, la dona del seu germà i el fill d'aquests dos. El seu germà es diu Joan, la seva dona Anna i el fill Dani. Feia poc Aloma i Joan havien tingut un altre germà, en Daniel, que s'havia suïcidat. Tots ells vivien en una casa que Aloma i Joan havien heretat antigament del seu pare. El germà d'Anna, Robert, havia de venir d'Amèrica de visita, de manera que Joan i Aloma el van anar a rebre al port. Quan Aloma el va veure va començar a enamorar-se d'ell. Dani es va posar malalt i el metge li va aconsellar que anés a la muntanya a respirar aire fresc, i van anar per veure si en Dani hi podia millorar. Un dia Aloma i Robert van anar al cinema i a la tornada a casa Robert li va fer un petó als llavis, en aquell moment Aloma es va adonar de que Robert també estava enamorat d'ella. Va arribar el dia en que Anna i Dani van haver de marxar a casa uns amics a la muntanya. Aloma i Robert estaven molt enamorats però Joan no se n'adonava. El que més li preocupava a Aloma eren les cartes d'Anna dient que Dani no millorava. Quan Dani va tornar estava com abans, la anada a la muntanya no li va servir de res i als pocs dies va morir. En aquell moment l'economia de la casa era molt dolenta i van haver de deixar la casa per la hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert però ell no en tenia. Van canviar de casa i van anar a viure a un pis. Va arribar el dia en què Robert havia de marxar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista i va dir la veritat a Anna, va dir-li que estava embarassada. L'Anna no s'ho va prendre molt bé perquè sabia que el fill era del seu germà, en Robert. Un dia Aloma va tornar a l'antiga casa i va recordar quan vivien feliços amb en Dani i tots junts. Va sortir de la casa i se'n va anar lluny. Doncs, podem veure que el final de l'obra és obert ja que no especifica res sobre la futura vida d'Aloma, o com li anirà una vegada fuig de la seva antiga casa. Crítiques a favor: El fons del vídeo i la música dels quals es compon el treball creiem que són els adequats al ambient del llibre. A part, l’escenificació formada per les imatges és també adequada al text del qual el treball està format; les imatges estan ben escollides, ja que els personatges atractius solen produir més atracció a l’espectador. Les animacions estan ben treballades i són les apropiades pel treball. Crítiques en contra: En relació amb l’argument que ha de transmetre l’anunci, hi ha una part, en que només es mostren imatges i no s’acaba d’entendre del tot el que es vol transmetre. En relació, cal destacar que, exactament, només apareixen 7 oracions, cosa que trobem que es poca quantitat de text. Parlant de les imatges, surten algunes d’elles repetides. En conclusió, pensem que l’anunci està ben treballat pel grup, les imatges han estat ben escollides, en general, tot i que hi ha més imatge que text. Amb això volem dir que l’argument no s’acaba de transmetre completament, sobre tot a la part del desenllaç del llibre. A part, la part visual està ben treballada.
part, la part visual està ben treballada.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Elsocis + (Jaume I fou conqueridor de la nostra ciuta …
Jaume I fou conqueridor de la nostra ciutat, Valéncia. Es narren fets ocurrents en el libre sobre la conquesta de Valéncia, Gràcies a una rata penada va distraure a l'antic rei de Balansya. Va naixer el 2 de Febrer de 1208 i va morir al 27 de Juliol al 1278. Conquistà Mallorca a l'any 1229-1231 al 1935 va conquistar Eibissa. A Valencia va reinar en 1833. Després de fer totes les seues conquistes es va interessar mes a la seua vida amorosa i sentimental. A ell li agradava molt la reina pero ella estava prometida amb el seu marit. Ell sempre que veia a la reina la elogiava i tonteaven molt fins que un dia es van encontrar i no varen poder controarse. Justament el rei pasava pel costat i els va veure, el rei va pedi a Jaume I una batalla 1 contra 1 a ida o mort i qui guanyase es quedaria amb tots els poders i lo mes important amb la reina. Jaume va emplear tota la seua força i va derrotar al rei quedanse amb el seu amor i amb tots els poders.
nse amb el seu amor i amb tots els poders.)
Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Musicsdecarrer + (Jo, per exemple, em llevo cada dia molt ad …
Jo, per exemple, em llevo cada dia molt adormit i miro el mòbil encisat esperant rebre un 'WhatsApp', un a un, els contactes i omplir-me'n el cor. Són llargs els missatges, llargues les hores lentes, i ara la gent escriu massa de pressa i tothom comet faltes d'ortografia. Jo, per exemple, no esmorzo quasi res i m'encenc una cigarreta al portal de casa meva, però tot té un aire plàcid quan arribo a la cantina, i l'aroma de croissant em fascina. L'encís no dura gaire, en empresonar-me a la gàbia. Però ara la gent surt molt de festa, i tothom gasta els diners en ximpleries. Jo, per exemple, dintre de poc ja farà quatre anys que sóc a l'institut cinc hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he passejat pels passadissos, i estimo la penya, i el soroll i encara em vaga als vespres pels carrers de la ciutat rient i fent el bèstia. Però la gent és massa seriosa- ja se sap- i llegeix molt i pensa molt més i tothom perd el temps en ximpleries.
més i tothom perd el temps en ximpleries.)
Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lestogrup + (Jon és periodista a l'editorial d'una revi …
Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.
feliç i en pau, que és el que ella volia.)
Activitat sobre Les noies de filferro de l, pels Lestogrup + (Jon és periodista a l'editorial d'una revi …
Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.
feliç i en pau, que és el que ella volia.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Gerard Armengol + (Justament després de guanyar la guerra d'i …
Justament després de guanyar la guerra d'independència d'Irlanda, el protagonista decideix allunyar-se del món i accepta un treball a una illa aïllada , on se suposa que ha de passar un any sencer. Però inesperadament, el seu primer dia a la illa serà atacat per criatures que no s'hauria imaginat mai. És salvat per l'única altra persona en tota la illa, amb qui lluitarà per la seva supervivència i es preguntarà què és ser humà.
rvivència i es preguntarà què és ser humà.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Kappa + (L'August: l'August és un nen de 10 anys q …
L'August: l'August és un nen de 10 anys que té una malaltia , una disostosis mandivulofacial, que, físicament, el fa molt diferent de la resta, però per dins és igual que tots els altres nens i nenes de la seva edat i li agrada fer les mateixes coses. El seu nivell evolutiu psicològicament no està afectat per aquesta malaltia. Ell ja està acostumat al fet que la gent el miri malament i ja no l'afecta, com abans. Ell mai no havia anat a l'escola perquè amb tantes operacions no podia anar-hi. Un dia li van dir que ja no li caldrien més operacions i va decidir anar-hi. Al principi estava molt insegur, però amb el temps es va acostumar. La nostra opinió personal és que si nosaltres fossin ell no tindrien la valentia d'anar a l'escola, perquè tindrien por del que ens podrien dir els nostres companys i de trobar-nos sols. La Summer: La Summer és una noia de la mateixa edat que l'August i va ser la primera persona que voluntàriament va anar a seure amb ell. Va ser al menjador, quan ella el va veure sol, i va deixar les seves amigues i va anar cap on ell era. De seguida es va adonar que s'ha de conèixer les persones abans de jutjar-les. Esdevé una figura molt important per a l'August a mesura que va passant el temps. La nostra opinió personal és que la Summer tenia molt interès a saber què li passava a l'August i l'ajudava molt a relacionar-se amb els altres companys. La Via: La Via és la germana de l'August i la seva millor amiga. A vegades pensa que els pares no l'estimen tant com al seu germà. La seva figura és molt important perquè ens mostra l'August des d'un altre punt de vista. La nostra opinió personal és que si nosaltres fossin la Via, el cuidariem molt al nostre germa i a vegades ens possaríem a plorar veient que ho estat passant molt malament i ens disgustaríem .
passant molt malament i ens disgustaríem .)
Activitat 2 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana + (L'ENTREVISTA MÉS ESPERADA!!! Hola bon dia …
L'ENTREVISTA MÉS ESPERADA!!! Hola bon dia, ens troben al plató del programa "Montograno" i el convidat d'avui és...Etèocles (aplaudiments) Presentadora 1: Estimat senyor Etèocles, és un plaer estar amb vostè aquí. Etèocles: Bon dia, noies, encantat d’estar amb vosaltres. Presentadora 2: La pregunta del públic aquesta setmana per a vostè ha estat... Presentadora 3: Com veu el possible enfrontament amb el seu germà Polinices? Etèocles: La traïció sempre s’ha de condemnar! Ara sóc el rei i tots, fins i tot els meus germans, m’hauran d’obeir.(riu de forma irònica) Presentadora 1: I si s'hi neguen? Etèocles: Saben que, depenent del delicte comès podran ser condemnats a mort... Presentadora 2: De petits hi havia aquesta rivalitat entre els germans? Etèocles: Sí, sempre hem tingut petites baralles des de petits com, per exemple, quan la nostra germana ens portava a banyar-nos al riu...(sospira) Presentadora 3: I com és la seva relació amb la seva germana Antígona? Etèocles: Encara que ella ho negui, estima més a Polinices que a mi... Presentadora 1: Què va fer la seva germana per trair-lo? Etèocles: Va anar a parlar amb Polinices... Presentadora 2:Per què vols arribar al poder? Etèocles:Per els meus partidaris, i la injustícia per part del meu germà, m’obliguen a actuar. Presentadora 3: Pensa que Polinices seria un bon rei de Tebes? Etèocles: No, l’únic bon rei de Tebes seria jo! Jo sóc qui ha de governar! El meu pare volia que fos jo, això segur... Presentadora 1: Aleshores, per què pensa que va dir que governéssiu tots dos? Etèocles: Doncs... perquè el nostre pare era un bon home, i no volia que dos germans s’enfrontessin pel poder de la ciutat de Tebes. Presentadora 2: Com creus que acabarà aquesta guerra entre Polinices i vostè? Etèocles: No ho sé segur, però espero que finalment pugui guanyar jo. Seria una gran alegria pel poble. Presentadora 3: Això és tot! Esperem que pugui guanyar aquesta batalla. Molta sort! Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i fins una altra ocasió. (Aplaudiments del públic) Etèocles: Moltes gràcies, el plaer ha estat meu.
es: Moltes gràcies, el plaer ha estat meu.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Aperezv + (L'activitat de la Judith sobre la vida ocu …
L'activitat de la Judith sobre la vida oculta d'en Lluís està molt ben estructurada i es nota que té una alta riquesa de vocabulari i creativitat alhora. M'ha agradat molt la idea, encara que n'hi hagi algunes coses que, per a un lector més jove, són difícils d'entendre.
lector més jove, són difícils d'entendre.)
Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels HASCK + (L'alcaldessa, amb un cos més voluminós, la …
L'alcaldessa, amb un cos més voluminós, la guanyava en força. I per humiliar-la, li embotia la boca amb arròs, carn i verdures. Els esforços de la fallera van ser inútils. L'alcaldesa va aguantar fins que van acudir a rescatar-la els guàrdies de l'empresa que la mateixa dona duia. La seguretat de l'alcaldesa va arrestar els tres zombies i van anar amb ells a rossegons fins a un helicòpter. La mala dona tenia un pla en el seu cap buit, anava a empresonar per sempre els guàrdies i la nostra protagonista, ni més ni menys que en una petita illa al mar Mediterrani, l'anomenada "Illa dels ratolins". En aquesta illa l'alcaldesa va ordenar fer una presó d'alta seguretat, tot per a assegurar-se que els seus criminals no n'eixirien mai. La fallera es trobava desolada i ja no intentava ni tan sols escapar i saltar a la mar des d'aquell helicòpter. En arribar, els van separar i els dugueren a cadascun a una cel·la. Només es podien veure a l'hora de dinar, l'únic menjar que podien prendre a tot el llarg de la jornada. En aquella presó, la malvada alcaldessa va empresonar també tots els que sabien el seu terrible secret. Per això, la fallera va descobrir el responsable de la seua mort, a base de investigar i parlar amb les bones persones va saber que el seu delicte era saber que la dona dels seus malsons estava calva. L'alcaldesa, en veure el imminent perill del masclet que veloç es dirigia cap a ella en la mascletà, va utilitzar la fallera com un escut humà, provocant així la desgràcia de la seua mort. La fallera, amb aquesta revelació no pogué sentir més que odi. Van passar els dies com si foren segles, mil.lennis! Però de sobte... en un día aparentment normal a la presó, les alarmes van començar a sonar com un crit estrident a les orelles de tots els empresonats. Una milionada de zombis va anar fins a la presó d'alta seguretat per rescatar la fallera i als altres presos que es trobaven injustament en eixa situació. Tots s'havien adonat com era de malvada l'alcaldessa i entre tots els reivindicants, la van derrocar. A València es va formar una república democràtica i tota la majoria de la població humana del món va terminar sent zombie. Ah, no ens oblidem de l'alcaldessa!! M'han dit que hui en dia aun segueix condemnada a fer perruques (sense poder usar-ne cap) per a la resta de l'eternitat.
sar-ne cap) per a la resta de l'eternitat.)
Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels Kappa + (L'autobús de la Rosa https://docs.google.com/a/siparets2.cat/presentation/d/1PO5DVADgHf8h9OJ9WZWAaHLWOwgm2wcfN7xssEQcpOE/edit#slide=id.p)
Activitat sobre La ratonera de l'autora Agatha Christie, pels CLGIC + (L'obertura de la casa d'hostes de la Mollie i en Giles Ralston no es la millor de totes. Un client inesperat, incomunicats per la nevada i amb un policia que investiga un assassinat.)
Activitat sobre L'Ocell de foc de l'autor Emili Teixidor, pels Sapatillas + (LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUES …
LA BATALLA DE MURET I LES SEGÜENTS CONQUESTES CATALANOARAGONESES En la novel·la "L'Ocell de Foc" es parla de la batalla de Muret, que aquest any de 2013, complirà 800 anys (12 de setembre de 1213). En ella morí el rei Pere I el Catòlic defenent els seus vassalls, majoritàriament càtars i conta els francesos i el papa. Serà conegut com a "catòlic" perquè no sent "heretge" va complir amb una de les normes dels cavallers medievals: defendre el vassalls. A continuació parlem sobre la batalla de Muret: Aquesta va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra les tropes franceses, liderades per Simó de Montfort, és recordada per la mort del rei Pere el Catòlic i per constituir el final de l’Occitània. A l´hora de la batalla, el rei catalanoaragonés hi va voler combatre com un cavaller contra Simó, i per aquest motiu es va canviar l'armadura amb un dels seus cavallers. Però l'exèrcit de Simó de Montfort havia rebut ordres d'abatre el cavaller que dugués l'armadura reial. El rei, en veure el seu company mort, va descobrir-se amb el crit de "El Rei, heus-el aquí", cosa que va provocar que l'exèrcit enemic l'abatira a ell també. Finalment, la batalla la va guanyar l'exèrcit francés, que va prendre el territori de Tolosa i posà fi a l'expansió catalana sobre terres ara definitivament franceses. L'Ocell de Foc (un imaginat Aicart de Carcassona) i el seu amic Arnau, són eixits de la imaginació d’Emili Teixidor, que en la novel·la “L’Ocell de Foc”, tracta aquests fets del segle XIII. Ambdós, al final de la història, volen acompanyar Jaume I en les seues futures conquestes. Si haveren estat personatges reals ben bé podrien haver participat en les conquestes Jaumines reals. Ací vos expliquem el procés de la conquesta de les dues futures capitals dels nous territoris conquerits: Ciutat de Mallorca i València. La Conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca o Ciutat de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana en les muntanyes va durar tres anys més. La Conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars i d’assetjament que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. Davant de l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I va emprendre la conquesta de les taifes valencianes (València, Dénia...) L'anomenat Penó de la Conquesta és un dels testimonis físics que queden d’aquell moment. És el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València. Està fet amb tres tires cosides de drap tosc, de color blanc, que foren retallats a corre-cuita de forma bossellada, sobre el qual s'hi pintaren 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, la qual cosa li dóna un aspecte de Senyera Reial. Té unes mesures de 2 metres de longitud, sospitant-se que inicialment seria més llarg i que fou retallat. A dalt de tot figura una inscripció afegida en la restauració de 1638 on hi diu “Año 1238”, repartida entre les diferents franges groguenques. Quan Jaume I la va veure penjada d'una de les torres de la Balansiya musulmana, conta en el seu "Llibre dels Feits" que va baixar del cavall, es va agenollar i va plorar donant gràcies a Déu per la gran mercé que li havia fet. Hui el Penó, es guarda a l'Ajuntament de València. Igual que en Muret Emili Teixidor ha introduït la llegenda del cavall florit, a València se'n conten moltes llegendes encara referents a la pròpia conquesta, com per exemple la de la Rata Penada. Aquest fet de l’existència de llegendes es deu a l’interés de la monarquia d’assentar la seua bona fama i la voluntat de manipulació feta des del poder per a fer que el poble creguera fermament en què la conquesta estava ajudada per les forces divines. La rata penada és l’animal que remata l’escut de la ciutat de València, però també ha existit a altres ciutats de la Corona d’Aragó. Segons la llegenda, en la cultura àrab es domesticaven i s’utilitzaven per espantar els mosquits dels terrenys pantanosos de prop de València. En l’època de Jaume I un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat poguera volar totes les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà. Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als musulmans. Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que no l’esglaiaren, sinó que la complagueren per a que es quedara a gust al campament. Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De seguida va cridar els seus capitans per a que donaren ordre als guàrdies d’extremar la vigilància. Aleshores se n’adonaren de que l’exèrcit moro estava prop del campament i donaren la veu d’alarma. Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir que els musulmans es retiraren. El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. I ben grossa va ser la seua sorpresa quan va descobrir que era la rata penada qui va donar l’avís. L’animalet s’havia deixat caure amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir despertar el rei. Com a premi a la seua decisiva ajuda, conclou la llegenda, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.
de l’escut reial de la ciutat de València.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Pensar, sentir i escriure. + (LA CONTINUACIÓ Seria un bon punt de parti …
LA CONTINUACIÓ Seria un bon punt de partida. En Carlos es va asseure al lloc que li pertocava. Encara tenia la rialla present a la seva faç, però a poc a poc es va anar apagant. Recordava tot allò viscut amb el seu amic, tots aquells moments de complicitat, unió i recolzament; i estava trist, perquè sabia que el temps de l’oblit seria dur i llarg. Mirava per la finestra i contemplava com la vegetació del paisatge passava igual que el temps, ràpid i sense aturar-se. Cada cop s’anava apropant més a la Terra Ferma i s’imaginava com seria obrir la porta de casa i no trobar aquella càlida abraçada d’una mare. Es trobava sol i sense un futur clar. Va endinsar-se en els seus pensaments i de cop i volta, va sentir un rumor que el parlava. A l’ incorporar-se va veure que al seu cantó hi havia un home d’uns 80 anys: cabell blanc, amb ulleres, ben arreglat i amb una mirada penetrant que l’estava observant. -Perdoni, estava en un altre món. Què em deia? –li va dir en Carlos. -Sembles atemorit. Va tot bé? –va repetir l’home. En noi es va quedar parat. Tant es notava que en aquell moment es trobava desconcertat? -Estic bé, gràcies per preguntar –va mentir amablement. Els dos es van passar tota l’estona xerrant. En Carlos li va explicar tota la història que carregava damunt de les seves espatlles i l’home l’escoltava embadalit. Veia un jove valent, fort i emprenedor, i amb la saviesa de vuit dècades li feia veure que distància no és sinònim d’oblit. Totalment tranquil, a gust i amb companyia, en Carlos va divisar la Seu Vella, allí, a dalt del turó. Aquesta continuava sent el cor de la ciutat que ell estimava i on trobava el benestar quan posava el seu cap damunt de la cuixa de la seva padrina, que sempre immòbil i asseguda a la cadira, cosia i li acaronava la cara amb estima. Al girar-se va veure que el seu company ja no hi era i va adonar-se que després d’una bona estona xerrant no sabia com es deia. Per què havia marxat sense dir res? Havia sigut real o més aviat era com un àngel que havia estat allí en un moment de necessitat? A tot el vagó va ressonar la frase: “Propera estació, Lleida Pirineus”. En Carlos va anar cap a la porta de sortida i al baixar del tren va respirar tranquil. Va somriure; aquella ciutat, aquella gent, aquell aire; era a casa. Tenia esperança i això el feia tirar endavant. Una nova vida l’esperava.
tirar endavant. Una nova vida l’esperava.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els explosius + (LA FALLERA ZOMBIE El dia de Sant Josep, el …
LA FALLERA ZOMBIE El dia de Sant Josep, el 19 de març, la Plaça de l' Ajuntament estava plena de gent, ningú no es podía moure. La gent estava nerviosa perquè la presentació encara no havia començat a les dos i quart a causa d’una boira molt estranya. Al cap de mitja hora, les autoritats digueren que la presentació anava a començar amb retard, sobre les quatre,s ja que els professionals aconsellaren a la gent que esperaren que la boira es dissipara un poc. Cap a les cinc la presentació va començar perquè la gent se n'estava anan,t encara que la boira no es va dissipar del tot. Tot va començar bé, però quan va començar la mascletà el fum dels petards va tornar-se d’un color verdós. La gent començà a cridar i les autoritats van perdre el control de la situació. Alguns espectadors van fugir corrent i altres es van quedar quiets perquè no podien veure-hi. En mig d’aquest caos la nostra protagonista va decidir ajudar un xiquet que estava plorant perquè havia perdut els seus pares. El xiquet li va dir que la seua mare va fugir corrent i que havia desaparegut. La fallera va aconseguir portar el xiquet fins a la policia a temps, però quan volia tornar a l’ajuntament la boira era massa espesa, i no es podia veure res.La fallera veia la gent caure al terra plorant, i ella va començar a marejar-se. Va aconseguir arribar a l’ajuntament arrosegant-se per terra i quan va entrar-hi no hi havia ningú. Va aconseguir anar fins al bany i rentar-se la cara però cada vegada es trobava pitjor. Tenia la cara roja i molt unflada, li sagnava el nas i a més li costava respirar. Abans de caure a terra, va intentar trucar a algú que la poguera ajudar , però no trobava el seu telèfon mòbil. Va caure a terra i va perdre la consciència. Les autoritats la van trobar quatre hores més tard, després de descobrir que la boira era en realitat un gas contaminant provinent d’un cementeri nuclear prop de la zona, que en ajuntar-se amb la pòlvora dels petards va provocar una reacció tòxica i mortal. Quan van portar la fallera a l’hospital era massa tard, ja estava morta. La van enterrar deu dies més tard, després de realizar una autòpsia del seu cos per descobrir més sobre aquest gas tan perillós per a la població. La gent pensava que mai tornarien a veure la nostra fallera, però en realitat tornarien a veure-la molt prompte, però en lloc de fallera, seria la fallera zombie…
lloc de fallera, seria la fallera zombie…)
Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Els Cerimoniosos + (LA FAMÍLIA DEL VURDALAK En l’any 1815 es …
LA FAMÍLIA DEL VURDALAK En l’any 1815 es van reunir a Viena uns amics, que ja feia temps que no es veien. Es van ajuntar per a parlar del que els havia passat durant tots aquells anys. Una nit, cada un havia contat alguna cosa menys el marqués d’Urfé, però va aprofitar un moment de silenci i va prendre la paraula. URFÉ: Les seues histories, sens dubte són sorprenents, però al meu parer els falta quelcom essencial, l’autenticitat. Però no conec més que una aventura d’aqueix gènere, és tan estranya, tan horrible que és capaç de ferir d’espant l’esperit del més incrèdul. Vaig ser-ne testimoni i actor, i, encara no m’agrada recordar-la. Aquesta vegada els la contaré amb molt de gust. L’any 1759 jo estava enamorat de la bella duquessa de Gramont, i vaig sol·licitar una missió diplomàtica prop de Moldàvia, durant les negociacions amb el gabinet de Versalles. La missió em va ser concedida. El dia abans de la meua partença em vaig presentar a casa de la duquessa. DUQUESSA: (amb veu d’emoció) D’Urfé, comet vostè una bogeria. Però el conec i sé molt bé que mai es retracta quan ja ha pres una decisió. Així que tan sols li demane una cosa: que accepte aquesta creu com a prova de la meua amistat, i porte-la posada fins que torne. (Urfé li besa la mà). URFÉ: Un dia vaig arribar a un poble. Vaig trobar els habitants de la casa on anava a hostatjar-me submergits en una consternació inusual. Un home d’uns trenta anys, alt i imponent, se’m va acostar i em va agafar la mà PIERRE: Passe, passe, foraster; no es moleste per la nostra tristesa, quan sàpiga la causa ens entendrà. Un dia mon pare Gortxa se’n va anar a perseguir el maleït Alibkek, un bandoler turc que aterria el país, però abans va dir que l’esperàrem durant deu dies, i si no haguera tornat al desè, fera dir una missa d’ànimes, perquè ja seria mort, però si tornava que no el deixàrem entrar ací de cap de les maneres si estimàvem la nostra vida, i que li travessàrem una estaca d’àlber al cor. URFÉ: Després de parlar amb Pierre, vaig vore la seva germana Sdenka, i en aquell mateix moment em vaig enamorar d’ella, ja que era igual que la duquessa. A mig dia va aparèixer el Gortxa per uns dels camins del bosc. GEORGE: Pierre prepara l’estaca per si de cas fa falta. I tu Sdenka prepara l’habitació per al foraster i el pare. GORTXA: (amb veu d’insomni) No vull res de benvingudes, me'n vaig a dormir. PIERRE: Vaig a guardar l’estaca, si fa falta l’agafe. GORTXA: (a mitja nit, amb set de sang va agafar al xiquet petit i se’l va emportar). PIERRE: (amb desconfiança, els va seguir) GORTXA: (es para en el parc i xupla la sang al xiquet). PETIT: Pareeeee!!! PIERRE: (comença a córrer) Nooo!!! (quan arriba ja era tard, havia mort. Aleshores es posa al seu costat plorant). GORTXA: (com que l’havia vist el seu fill i no volia que ningú sabera el que era, també li va xuplar la sang fins matar-lo) SDENKA: Urfé, saps a on està Pierre i el seu fill? URFÉ: No, que ha ocorregut? SDENKA: (amb veu de frustració) Han desaparegut. Això ha sigut cosa del Gortxa, és un vampir, ajuda’m a buscar l’estaca i anem a acabar amb tota aquesta història. URFÉ: D’acord. Quan ja anaven a clavar-li l’estaca al Gortxa va aparèixer el George per la porta principal. GEORGE: (fatigat) He trobat el cos del Pierre i del petit al parc, sense dubte, ha sigut un vampir. GORTXA: (aprofita la conversa per a escapar). SDENKA: Perfecte, hem perdut l’única oportunitat per a acabar amb el vampir Gortxa. A la nit Urfé entra en l’habitació de la Sdenka. URFÉ: Sdenka, et vull molt, però demà al matí he de continuar la meua missió, i no sé quan tornaré. SDENKA: Jo també et vull molt, i perquè no t’oblides de mi iperquè tornes prompte et done aquest penjoll. URFÉ: No m’ho llevaré mai. Fins prompte. Al dia següent Urfé se’n va anar, i va tornar als tres mesos preparat per a demanar-li matrimoni. Va entrar a la casa i va dir: URFÉ: Hola, hi ha algú? Com que no contestava ningú va entrar a l’habitació de la Sdenka, i va vore a les finestres el Gortxa. URFÉ: (Va deixar caure l’anell de matrimoni al sòl i va eixir corrent d’eixa casa maleïda) Tota la familia el va perseguir, inclòs Sdenka. URFÉ: (Va arribar a un convent a on estaven tots els refugiats i va tancar la porta eprquè no l’atraparen, seguidament es lleva el penjoll que li havia donat i ho va tirar a terra plorant, i va dir: Jo no vull tindre un record de tu, Sdenka, tan horrorós. FI
un record de tu, Sdenka, tan horrorós. FI)
Activitat sobre Wonder de l, pels Tansanucris + (LA FORÇA INTERIOR DE L'AUGUST La idea que …
LA FORÇA INTERIOR DE L'AUGUST La idea que volem transmetre és que no hem de prejutjar a les persones pel seu aspecte sinó que les hem de conèixer i valorar més el seu interior que no pas l'exterior. Volem destacar que el noi segueix intentant gràcies als ànims de la seva germana i dels seus pares, i gràcies a això va a l'escola i fa amics i intenta obrir-se als demés. Utilitzarem el gènere teatral per poder fer entendre tot el que ha hagut que passar l'August. GUIÓ LITERARI [Música] [Títol] [El pare, la mare i la Via acompanyen a l’August a l’escola] Pare: Que et vagi ve l’escola August. (Li treu el casc) (Tots l’abraçen) [l’August passa per el passadís, i tothom el mira] [Temps més tard] [El Jack Will insulta l’August sense saber que l’August l’estava escoltant] Jack: Si jo tingues aquesta cara hem suïcidaria. [Tots els nens es riuen] [L’August surt corrents plorant] [Soroll plorant] [L’August i el Jack es connecten al Minecraft] Jack: Ho sento de debò August. August: És veritat que has pegat al Julian? Jack: Sí. Podríem tornar a ser amics? August: D’acord... [Al cap de mig any] [L’August passa per el passadís i tothom l’acompanya] [A la graduació l’August guanya una medalla] [Música] [Crèdits]
t guanya una medalla] [Música] [Crèdits])
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Alsepa + (LA HISTÒRIA DE'N MAR Després de la mort d …
LA HISTÒRIA DE'N MAR Després de la mort de'n Dídac, el seu pare, en Mar va anar creixent amb els anys sense una figura paterna. La seva mare, l'Alba, el va cuidar com si fos un tresor. Fins a l'edat de 12 anys, a en Mar li havia explicat l'Alba que el seu pare havia anat a treballar a un altre país. Però en arribat el moment, l'Alba li va haver d'explixar al seu fill, que en Dídac havia mort accidentalment quan ell era un nadó. Quant en Mar tenia 14 anys, van tenir que marxar de on estaven vivint a un altre lloc més segur per la continua aparició dels platets voladors. Tan ràpid com van poder, van pujar al Jeep i es van dirigir a tota velocitat cap al port. Allà van agafar la barca que uns quants anys enrere havien utilitzat per sortir a navegar. No sabien on anaven, però el destí i les corrents del mar, els van portar fins a una illa desconeguda encara per ells. Quan van arribar allà, es van sorpendre molt perquè totes les cases es trobaven ederrocades menys una. Es tractava d'una casa d'estiu a pocs metres de la platja on les finestres eren obertes i una bona olor a menjar els va atreure cap allà. Un home jove d'uns 30 anys va sortir de la casa amb una carabina apuntant cap a l'Alba i en Mar. En veure que ells podrien ser actualment els únics humans que quedaven en tota la terra, l'home jove va deixar d'apuntar-los amb l'arma. Ell es deia Narcís i de dins la casa va sortir una noia d'uns 15 anys que es deia Laia. En haver-se presentat tots, van convidar a l'Alba i en Mar a entrar. A l'interior de la casa van poder veure que hi havia un foc encès. La Laia era la germana de'n Narcís i l'Alba els hi va explicar que en Mar era el seu fill. Amb el temps, es van anar coneixent més i les relacions entre l'Alba i en Narcís i entre la Laia i en Mar, cada vegada eren més profundes. Treballaven en equip en tot el que feien, anaven a buscar menjar i al mateix temps, tenien cura del seu hort i alimentaven a les seves vàques. Un dia van decidir anar a navegar amb la barca la qual havien arribat en Mar i l'Alba. Feia un dia solejat i van aprofitar per pescar i pendre el sol. Més tard, van poder visualitzar a l'horitzó el que semblava un veler a la deriva i s'hi van acostar. En Narcís va ser el primer en abordar-lo amb la carabina en mà. Quan es va haver assegurat de que no hi havia ningú a dins, hi van entrar la Laia i en Mar. Es van posar molt contents en trobar a la cuina molt menjar en bones condicions i a la bodega, hi van trobar algunes armes i munició. Després d'haver traslladat a la barca tot el que havien trobat, en Narcís es disposava a saltar-hi per poder empendre el viatge de tornada cap a l'illa. Però la seva cama li va jugar una mala passada i va caure a l'aigua quedant-se amb una cama enganxada entre una corda i la porta de la cabina de comandaments. En haver sortit de l'aigua gràcies a l'ajuda de'n Mar, tots van poder apreciar que en Narcís tenia una ferida i un bony al tormell. L'Alba encara conservava els seus llibres de medicina i va poder diagnosticar-li un esguinç al tormell de tercer grau. Ja a casa, li posar una benda a la zona afectada de tal manera, que no es pogués moure. Va estar en repòs absolut durant 1 mes. Passats 2 anys, l'Alba i en Narcís, fruit del seu amor, van tenir un fill. El qual li van dir Roger. Una nit d'estiu, la Laia i en Mar es trobaven sols a la platja contemplant les estrelles. Ell li va donar un petó i ella es va esmunyir al davall de la tovallola per tal de que ell la penetrés. Un mes després, la Laia se'n va adonar de que estava embaraçada i que en Mar era el pare de la criatura.
a i que en Mar era el pare de la criatura.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Les doncelles lluitadores + (LA MALDAT DE LA VIUDA Dues setmanes despr …
LA MALDAT DE LA VIUDA Dues setmanes després de la caiguda, Tirant ja s'havia recuperat del tot i estava totalment preparat per al viatge al port de Transimeno des d’on pujarà amb barca fins al castell de Malveí amb l’Emperador. Un matí, l’Emperador va escoltar el soroll de les trompetes per a embarcar. Tirant va enviar a l’Emperador, el senyor d’Agramunt com a ambaixador per a confirmar-li que ja podien partir. Aquest es va alegrar molt de la bona noticia i li dóna gràcies a la divina Bondat per la salut que ha donat al seu Capità perquè puga partir. La viuda, que està enamorada de Tirant, s’assabenta de que ell va a partir. Al dia següent l’emperador li va comunicar a la seua filla el viatge que farà dins de pocs dies amb Tirant, quan va escoltar la noticia es va sentir molt mal, ja que el seu amat estarà lluny per això se'l va comunicar al seu pare. Ell li va dir que si ella de veritat està enamorada, ell li proposarà matrimoni a ella. La viuda malvada es va enterar de tot el que l'Emperador havia parlat amb la seua filla, ja que un amic seu que els espiava va escoltar tot. No podia soportar que els dos amats estigueren casats i feliços, ella va planejar envenenar a Carmesina amb una colònia venenosa que va preparar. La viuda es va a dedicar tota la nit a buscar la recepta i a preparar el perfum. El dia següent, quan l’Emperador havia anat a preguntar a Tirant si s’en anava a casar amb la seua filla, la viuda s'havia dirigit a la casa de Carmesina. Ella estava sola per el cual la malvada volia aprovechar del moment per complir el seu plan. Cridà a la porta i carmesina la va rebre amb bondat, ella li va dir que li volia regalar una colònia molt especial com a regal per la seua boda amb Tirant. La bella princesa el va rebre amb molt gust però al ficar-se, li va començar a faltar l’aire, no podia respirar i al cap de 5 minuts va caure i es va morir. La viuda la va deixar y desapareixer de la casa. A la tornada a casa, l'Emperador venia content amb Tirant per donar-li la bona noticia de la boda a Carmesina. Al arribar, els dos es varen quedar paralitzats al vore la impactant imatge de Carmesina morta en la seua habitació. L’emperador desolat i trist va manar a tots que començen a fer la investigació de la mort de la seua filla. Desprès d’un par de dies d’investigació, varen averiguar que Carmensina va morir per envenenament. D’aquesta manera varen manar a repassar a tota la gent que va entrar i va sortir del palau donant així com a última persona la viuda. Aquesta al enterarse va intentar escapar però l'atraparen. L’emperador al vore que va ser ella, va manar a que la decapiten, per matar a la seua filla i per deshonrar al seu poble. Respecte a tirant ningú sap d’ell, alguns diuen que va anar a la muntanya i es va suïcidar i altres que va partir amb la barca sense rumb.
que va partir amb la barca sense rumb.)
Activitat sobre La plaça del diamant, pels Diamants + (LA PLAÇA DEL DIAMANT Vaig anar expressam …
LA PLAÇA DEL DIAMANT Vaig anar expressament a la pastisseria on treballava la Natàlia, per dir-li que aquesta nit aniríem juntes a les festes majors de la plaça del Diamant. Volia que m'acompanyés perquè havia quedat amb un noi i no volia anar sola. Em va costar una mica convèncer-la, però ja sabia que m'acabaria dient que sí. Ella era així, sempre patia si algú li demanava alguna cosa i havia de dir-li que no. Quan vam arribar els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots els colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s'ajuntaven. La Natàlia, mentre es queixava de la cinta de goma dels enagos i observava curiosament els músics. Jo, el vaig veure com s'apropava entre la multitud de gent, amb una rialla d'orella a orella. Era alt i esvelt, amb el cabell negre i amb els ulls petits del mateix color, la seva rialla m'encantava quan reia se li marcaven els seus petits pòmuls i el feien d'allò més atractiu. Només veure'l em va començar a bategar el cor com si hagués acabat de fer una cursa de 100 metres, vaig començar a tremolar com quan les fulles dels arbres són empeses pel vent i em va començar a fer moltes pessigolles la panxa. I de sobte una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem? Tota il·lusionada vaig agafar-li la ma i vam ballar tota la nit. Fins que vaig haver de dir-li a la Natàlia que em tapés, que m'havia de treure les sabates perquè no podia més. La Natàlia em va explicar que esperava un jove que havia perdut l'americana. I li vaig dir balleu, balleu... Desprès vaig tornar amb el meu estimat i vam continuar ballant com baldufes un pas doble i la toia de la plaça del Diamant, fins que els músics van deixar de tocar i la gent va marxar per anar a les seves cases. Vaig oblidar la Natàlia i vaig anar amb ell. La nit s'estava ja finalitzant i l'albada es presentava d'allò més romàntica, i no perquè el color rosa del cel inspirés de mil maneres les paraules que sortien de la meva boca sinó perquè estava allí, amb ell, era el moment perfecte i no se m'acudia pensar en una altra cosa. Però de sobte vaig pensar amb el Miquel, què faré ara? Què en pensarà de mi? El primer dia que ho deixem i jo ja me'n vull oblidar i me'n vaig amb un altre xicot. Però se'm va passar de pressa, aquell pensament va passar fugaç i al meu cap solament hi havia tres paraules: “aprofita el moment”. Em vaig fer coratge i el vaig besar, al meu cap hi havia mil pensaments mentre que al meu cor mil sensacions. Mentre estávem veient la sortida del sol ell em va agafar de la cintura i jo a ell, i la Natàlia amb aquell noi tan lleig i la meva mare preocupant-se d'on estava i el meu pare patint sobre amb qui estava i tothom buscant-me desesperadament i jo tan tranquil·la estant amb aquell noi que acabava de conèixer. I ell que no sabia ni el meu nom i que jo tampoc m'atrevia a dir-li i que mai havia vist un somriure tan perfecte i que aquell dia no podia començar d'una altra manera, no podia ser mes esplèndid. El sol brillava, jo tornant a casa i ell que encara no marxava i jo pensant que no em trobés a en Miquel. Ell que no se'n volia anar de cap de les maneres i que ell m'acompanyava a casa no fos cas que una noia tan maca és perdés pel camí o que algú la raptés. I esperant que els meus pares no estiguessin a casa i pogués estar una estona més amb ell. Ell volia anar al forn a comprar l'esmorzar i esmorzar junts i jo li deia que no perquè justament ell volia entrar al forn d'en Miquel i que ell tenia gana i que jo li deia que esmorzaríem a casa meva i que mai havia conegut una persona tan tossuda i imposant com ell. Vaig pensar en un moment que li diria que m'esperava a fora del forn perquè si es trobaven els dos nois podia passar alguna cosa desagradable.Jo no volia dir-li perquè encara que en Miquel i jo ho haguéssim deixat molts cops, aquest per mi era el definitiu. I al final vaig plantejar bé la situació i vaig considerar que si ja no érem parella jo tenia el dret de veure'm i quedar amb qualsevol altre. Així que a les vuit i mitja del matí vam entrar al forn que dies abans hagués segut la meva futura casa i feina. Però tot s'havia acabat. Em va deixar passar, tot el meu cos tremolava, la intranquil·litat que jo patia era tan perceptible, que ell va dir:- Et passa res? Jo li vaig contestar: -No, no res, una mica de fred. Aleshores una vegada dintre, no hi havia ningú servint, encara estava tot dintre del forn, jo seguia tremolant, ell em mirava, el silenci era tan ofegador, jo no podia empassar-me ni tan sols la saliva, no podia parar de pensar què faria si sortia ell i em mirava, o si sortia i em preguntava alguna cosa, o tan sols si em mirava. El pare del Miquel em va preguntar què volia, jo tan sols vaig aixecar els muscles, no podia ni parlar. Era tant la por de pensar que si em sentia sortiria pensant-se que poder el venia a veure’l a ell i que al veurem amb un altre pensés que vaig molt a la lleugera. Era com si el món s’hagués aturat, el temps era etern, la vista la tenia clavada a la porta de on sortien ells, la obsessió era tanta que el cor em bategava tant fort que els cops crec que fins i tot sonava amb “eco”. De cop al fons es van sentir veus, jo vaig tanca els ulls no volia ni saber, ni sentir, ni respirar m’hagués agradat fondre'm com la xocolata de qualsevol pastís o tapar-me amb qualsevol cosa que per un moment em convertís amb invisible, però que estava pensant, que estava imaginant, tot allò no em deixava respirar de cop tot en silenci vaig sentir la porta del carrer i més silenci, uns passos al fons amb retrò de solitud i un petó . De cop vaig obrir els ulls, no m’ho podia creure el noi que acabava de conèixer m’havia portat allí perquè l’hi havia demanat en Miquel, jo necessitava aclarir-me, pensant, en un moment el meu cap es va adonar i ho havia fet per demostrar-me que confiava amb mi, em va demanar perdo, perdo, perdo mil vegades plorant però jo l’hi vaig dir: -No perdona’m tu, perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem aixi que no facis més el mec i deixeu-vos de tonteries, t’estimo i t’estimaré sempre. De sobte van sortir tots de dintre, aplaudint, ell el Miquel em va agafar i va pujar-me al coll donant-me una volta i una altra, una volta i un altra...
volta i una altra, una volta i un altra...)
Activitat sobre Llibreta de Vacances de l'autor Ramon Solsona, pels Andreapaulajudithmarc + (LA PROA DEL MÓN Estimat amic, No sé si …
LA PROA DEL MÓN Estimat amic, No sé si encara et recordes de mi. Sóc aquella noia que vas acollir a casa teva durant un temps. Com et va tot? Espero que tot et vagi perfecte. La veritat és que a mi em va tot molt bé. Ara estic treballant en una empresa que està tinguent força èxit. Ara mateix et deus estar preguntant per què t’escric aquesta carta, després de nou mesos sense saber res l’un de l’altre. Bé, doncs ho faig per donar-te les gràcies per tot el que vas fer per mi ja que en aquell moment no tenia on anar. Vull que sàpigues que em van encantar tots aquells dies i moments amb tu. Feia molt temps que no m’ho passava tan bé amb algú, tot i que no ens poguéssim entendre gaire bé ja que parlàvem diferents idiomes. Segurament et deus estar preguntant com pot ser que et pugui escriure en el teu idioma si nou mesos enrere no en tenia ni idea. Doncs això és perquè durant aquests nou mesos que no hem estat en contacte he estat aprenent-lo, només per poder comunicar-me amb tu i donar-te les gràcies per tot el que vas arribar a fer per mi, una desconeguda que no tenia un lloc on dormir i que tu vas acollir com a una filla més sense cap mena de problema. El veritable motiu pel qual escric aquesta carta és perquè he de dir-te una cosa molt important per mi, que et revelaré al final. Abans, vull explicar-te tot el que he fet durant tot aquest temps en què hem estat separats i per què ens vam conèixer en aquelles circumstàncies tan estranyes. Primer de tot, has de saber que el fet que ens haguéssim conegut, que jo fos allà, al costat del teu far, no va ser pura casualitat. El dia que ens vam conèixer portava molt temps esperant el dia en que tu i jo ens miréssim i parléssim per primer cop. Aquest temps van ser dos anys, dos anys surant els quals vaig estar vivint a casa d’una amiga meva que s’estavaper allà. Des de la seva finestra es podia veure perfectament casa teva, igual que també es podia veure el que feies quan sorties per anar a donar volts pel far, que et quedaves mirant hores i hores pensant vés a saber en quines coses. Totes aquestes estones que passaves a la vora del far eren també les estones en què jo em quedava prop de la finestra veient tot allò que feies sense cansarme’n. Podia quedar-me les hores que fossin mirant-te només a tu. No et coneixia absolutament de res, però des del primer dia en què vaig obrir aquella finestra i et vaig veure vaig saber que eres el que volia i que et volia conèixer. Vaig esperar dos anys perquè mai ho vaig saber com dirigir-me a tu. No sabia com reaccionaries davant d’una desconeguda com jo, com reaccionaries si em presentés a casa teva i et digués que havia estat molt temps observant el que feies des de la finestra de la casa en què viu una amiga meva. Pensaries que estic boja i el més probable és que no m’haguessis fet cas, ja que ens portem una quants anys de diferència. Per això vaig decidir fer veure que jo mai ho havia estat allà i que ens trobàvem per casualitat. Vaig marxar de casa de la meva amiga convençuda que, si et feia entendre que no tenia on dormir ni què menjar, m’acolliries a casa teva i podríem passar temps junts. Així que vaig agafar la bicicleta de la meva amiga, em vaig tirar una mica d’aigua pel damunt intentant simular una mica se suor i cansament, em vaig posar a arrossegar la bicicleta per aquelles pedres del dimoni, i vaig esperar que em veiessis. Als primers minuts, quan vaig veure que em miraves i et quedaves indiferent, sense inmutar-te ni una mica, vaig estar a punt de fer mitja volta i tornar cap a casa, avergonyida. Però hi havia un sentiment o una força dins meu que em deia que em quedés allà, quieta, que en algun moment o altre vindries a socorrém, i així va ser. He de reconèixer que em vaig posar molt nerviosa quan vaig veure que t’acostaves. De cop, molts dubtes i inseguretats van començar a rondar pel meu cap: “Ve per oferir-me que em quedi amb ell al far o per indicar-me el camí de tornada? Realment voldrà que em quedi amb ell al far? No serà massa notable la nostra diferència d’edats?” Però ja era massa tard per fer-me enrere. Estava decidia a parlar i convèncer-te que necessitava quedar-me al far. Els primers dies van ser meravellosos. Per fi havia aconseguit quedar-me al far amb tu. Em feia ràbia el fet de no poder parlar i, suposo, que aquest va ser el motiu pel qual vaig haver de tornar a casa. No suportava estar amb la persona amb qui portava dos anys intentant parlar i que, a l’hora de poder parlar, no ens entenguéssim. Com t’he dit abans, no t’he escrit per recordar-te la nostra història, t’he escrit perquè volia explicar-te el que va passar fa uns anys enrere, en aquest mateix far, en aquestes mateixes roques on reboten les onades i es cobreixen quan puja la marea i en aquesta mateixa platja de sorra blanquinosa i fina. Era el mes de juliol, en ple estiu, tu estaves treballant en el far i hi havia la típica festa de poble a la plaça major. Aquella mateixa nit vas conèixer una noia alta, amb els ulls blaus i amb els cabells llargs rossos i llisos. Aquella nit vas portar aquesta noia a fer una volta a la platja. Hi havia lluna plena, cap núvol, un cel estrellat. Estirats a la sorra, mirant el cel, vas començar a fer-li petons a la galta i ella te’ls tornava. En l’ambient es notava passió. La temperatura augmentava i vau decidir entrar a l’aigua. L’aigua recobria els dos cossos nus, que a poc a poc es van juntar. Fins al punt que es van convertir en un de sol. L’endemàt la llum de l’alba us va despertar amb els dos cossos abraçats sobre la sorra. La vas acompanyar fins a la parada de l’autobús per acomiadar-te d’ella. Al cap de nou mesos vaig néixer jo. La meva mare tot això m’ho va explicar fa dos anys per això vaig venir fins aquest poblet i et vaig estar observant durant tant de temps. Tot i així, quan em vaig dignar a anar fins al far no vaig poder explicar-te res per culpa de la diferència d’idioma. Ara ja ho saps. Ara ja saps el perquè de la meva visita al far, les estones asseguda a les roques observant el mar i la platja imaginant-me l’escena d’aquella nit tan bonica i màgica dels meus pares. Espero que no t’espantis en llegir-la. És molt important per a mi que ho sàpigues i que em contestis. Et pots prendre tot el temps que vulguis per pensar-ho però aquest estiu tornaré al poble i espero que ens puguem veure i parlar. T’he trobat molt a faltar aquests mesos. Fins ben aviat. T’estimo molt. La teva filla.
ben aviat. T’estimo molt. La teva filla.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Jamming + (LA SANG ÉS VIDA. L'AMOR MAI MOR. Immortal …
LA SANG ÉS VIDA. L'AMOR MAI MOR. Immortalitat... Misteri... Amor... Sorpresa... El nostre booktràiler serà representat com a obra de teatre. En aquesta obra, voldríem destacar un seguit de detalls com ara: la necessitat que té Dràcula de xuclar sang per poder sobreviure, el misteri que envolta a en Jonathan de no saber que és i qui és en Dràcula...
de no saber que és i qui és en Dràcula...)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Les modernistes + (LA VIDA DE L’HARMONIA: A continuació, con …
LA VIDA DE L’HARMONIA: A continuació, connectarem amb les nostres locutores per tal de fer l’entrevista a l’Harmonia sobre la seua vida en general. Avui s’han desplaçat a la seva casa. Ens podeu seguir durant tot el matí per aquesta ràdio. - Bon dia senyora Harmonia, anem a fer-li l’entrevista per a la ràdio municipal de Burjassot. - Hola, bon dia. Comenceu quan vulgueu filles. - Quins moments van ser els millors de la seua vida? - Els anys amb els que vaig compartir amb la companyia de teatre perquè per a la meua mare i per a mi havia acabat el malson que havíem viscut molts anys amb el pare i ja érem lliures i feliços, encara que vaig trobar a faltar als meus amics de la infantesa, amb els quals havia compartit moltes coses. Però ara parleu-me de tu, per favor. - Quan vares ser la millor amiga de Miquel sentires alguna estima més íntima cap a ell? - Sí, m’agradava, però intuïa que els seus sentiments eren cap als homes. - T’agradava el futbol de veritat o fingies per ser la seua amiga? - M’agradava de veritat, tanmateix, això era un punt a favor per a unir la nostra amistat i fer-la més profunda. - On anares a viure després d’anar-te’n de Burjassot amb la companyia? - Abans de comença la guerra anàrem a París a viure. - Sentires pena per ton pare quan va morir? - Per una part no perquè la seua mort em feia sentir lliure, però per altra em feia sentir culpable ja que no deixava de ser el meu pare. - Com van anar la vida de ta mare i la teua amb la companyia? - Tot va anar molt bé ja que amb el casament de ma mare amb Carles la nostra vida va donar un canvi brusc en el qual per primera vegada decidíem el nostre destí. - Et va agradar que ta mare es casara amb Carles? - Sí, perquè a la fi vaig veure a ma mare feliç amb un home al seu costat que la respectara i la tractara bé. - Continuàreu fent obres de teatre? - Sí, durant uns anys la companyia va tindre molt d’èxit però arribà un moment on les coses canviaren i la companyia va haver de tancar. - I que vares fer arran d’això? - Em vaig convertir en escriptora. - Com ho decidires? - No ho vaig decidir però ja no tenia res a fer i vaig pensar que seria una bona idea escriure alguns moments de la meua vida encara que no tenia idea de publicar-ho. - Quins varen ser els moments més crítics de la teua vida? - El moment més crític de la meua vida va ser a partir de la ruïna de la companyia a causa de la mort de la meua mare; la pobra va desenvolupar una malaltia sense cura que ens va afectar molt a tots perquè era l’estrella de la companyia. - Et sentires sola després de la mort de la teua mare? - Al principi sí, però poc temps després vaig conèixer l’amor de la meva vida, que em va ajudar a superar aquesta pèrdua tan dolenta. - Com el vares conèixer? - En una de les conferències del meu primer llibre. - I quin va ser el teu primer llibre? - “Quan deixàvem de ser infants.” - Perquè decidires fer aquest llibre? - Encara que no em cregueu no sé el motiu exacte pel qual em vaig decidir a fer-ho. - Has tornat a Burjassot? Si es així, et trobares allí amb alguns amics de la infantesa? - Sí, un dia vaig coincidir amb Vicent al forn “Ca Pepeta”, i vam estar parlant una llarga estona de les coses que ens van passar des que em vaig anar i arran d’això vaig començar a tindre altra vegada confiança amb ell. - Quan Vicent va morir, al soterrat et trobares amb Miquel? - Sí, però fins fa poc no ho sabia perquè no ens vam reconèixer. - Ara com et sents? - Molt feliç perquè encara que al llarg de la meua vida he hagut d’afrontar situacions dures i que m’han fet madurar molt prompte he sigut forta i amb valentia les he superat. - Tornares a fer altres llibres? - Sí i sempre m’he basat en experiències de la meua vida per escriure’ls. - Per finalitzar l’entrevista ens agradaria que donares la teua opinió personal del que t’ha paregut. - Ha sigut un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona, recordant els moments més crítics i sentimentals. Fins prompte! - El plaer ha sigut nostre, gràcies per la seua atenció, ens ha demostrat que es vostè una dona molt forta i valenta. Esperem tornar a trobar-nos algun dia! Ací finalitza l’entrevista a l’Harmonia, esperem que hageu gaudit d’aquest moment.
esperem que hageu gaudit d’aquest moment.)
Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Roas 40 + (LA VIDA OCULTA DE EN PEP MOLINA Ja em teni …
LA VIDA OCULTA DE EN PEP MOLINA Ja em tenien aquí, per fi tots junts un altre cop. El pare a la presó i la mare feliç d'estar amb la seva família i a la vegada trista pensant que l'home que m'havia donat la vida va ser capaç de fer-me totes aquelles burrades. Quan va passar un temps des del que va passar, l'Eva i jo vam decidir investigar sobre en Pep Molina. Volíem saber si hi havia alguna pista de per què va fer allò o si tenia algun trastorn de la infància. No podíem preguntar als avis, ja que encara no assimilaven que jo no estava morta i que el seu fill era un segrestador i violador, així que vam preguntar a gent del seu entorn. Va ser difícil, però la mare ens va explicar que quan va conèixer el pare ell en tenia molts d'amics fins que un dia, el seu millor amic, el que era per a ell com un germà, va aparèixer mort, en una casa abandonada a la que havia anat a passar el dia amb uns amics. Totes les sospites es divisien a en Pep. Tothom es va allunyar d'ell pensant que va ser el causant de la mort d'en Marc. El que més li va fotre al pare, a part que el seu amic estava mort, va ser que ningú va sortir en la seva defensa i ningú el creia, només la mare, i mai es va saber qui va ser el seu assassí. Aleshores el pare va agafar una espècie de trauma o trastorn, diga-ho com vulguis. Li va afectar moltíssim tot el que va passar i va decidir que mai més ningú li tornaria a prendre el pèl ni el deixaria com un mentider. Al voltant dels anys noranta vaig aparèixer jo. Els pares eren feliços, ho desitjaven des de feia ja molt temps, i per fi tenien una nena a les seves mans. Cada any que passava els pares eren més feliços. Al cap d'un temps van néixer els meus germans, dos nens entremaliats. Jo ja em feia gran i començava a arribar a casa tard, a sortir amb els meus amics sovint i a tantejar amb les drogues. El pare s'en va adonar i li va venir a la ment directament la història d'en Marc. No volia que li passés el mateix i no se li va ocórrer res més que segrestarem. No ho entenia. No té res a veure i no sé perquè ho va fer, perquè va haver d'abusar de mi o per què em va fer totes aquelles marranades. Ja sabia més sobre el que li podiea haver passat pel cap al pare com per segrestarme, ja en tenia bastant. Ara només volia centrarme en la meva família que em necessitava més que mai i vam oblidar-ho tot. Al cap de molt temps, però vam aconseguir oblidar-ho.
olt temps, però vam aconseguir oblidar-ho.)
Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles + (LA VIDA OCULTA DE JÚLIA (Un any després) …
LA VIDA OCULTA DE JÚLIA (Un any després) Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil… El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n. Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava... Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa. - Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors. - No passa res, la pobra era molt major ja... - I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu. - Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida? - Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua... - Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep. - I què tal la fàbrica? - No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant... - Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica. - Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança. - Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament. - Perfecte, crec que farem un bon treball junts. Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica. El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís. - Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís. - Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella. - Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos. Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit... El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia. Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella: - Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava. - Sí... Júlia, he de parlar amb tu. - Que passa Lluís? No m’espantes. - No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació. - Per on vols anar? No m’agraden les indirectes. - Bé, que et pareixeria que ens casàrem? Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell. - És una broma Lluís? - No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia. - No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré. Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat. Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi. Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare... Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa. Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica. (Júlia cantant) “Júlia pensa bé les coses, que no hi ha cosa pitjor que casar-se pels diners” - Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé? “Josep Romeu és un beato i la nòvia espiritista” - Júlia! Júlia! (Júlia es desperta) - Què passa? - Estaves parlant en somnis. - Sí? Últimament em passa molt, no sé per què. Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes. A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant. Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló: - On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist. - Em pots explicar què està passant? - No t’entenc, de què parles? - De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent? - Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap! Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
terrible final per a una dona lluitadora.)
Activitat 6 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels C3 + (LA VIDA OCULTA DEL PATRICE El pare de la …
LA VIDA OCULTA DEL PATRICE El pare de la Sylvie va conèixer la Marie quan ella era al Congo. Els dos s’avenien molt des d’un començament. Al començament de la guerra, la Marie es va haver d’anar a refugiar a Tanzània, per ajudar els afectats de la lluita pel coltan. Quan van disparar en Patrice, per sort en Fiston era allà excercint d’espia, el va rescatar de l’escola amb l’excusa que treia el cadàver al pati per demostrar el que els soldats podien fer, però en realitat el va portar a l’hospital perquè el curessin de la ferida de bala. Durant uns dies va estar recuperant-se de la ferida esperant que la seva família estigués sana i estàlvia en un lloc segur fins que va recollir les forces suficients per poder tornar a casa. Quan va arribar es va trobar amb la sorpresa que no hi havia ningú. Es va deprimir però ell sabia que era el millor per a ells i va decidir anar-se’n al Canadà ja que tenia un pla millor per a la seva família. Va contactar amb la Marie i l’Alain perquè intentés portar la seva família amb ell, l’Alain amb la idea d’ajudar a més persones va fer que ell creés una pàgina web amb la finalitat d’ajudar la gent que havia sortit del seu país perquè hi havia guerra. Però abans d’anar-se’n havia que assegurar-se que la seva família estaria bé fins aconseguir portar-los al Canadà on serien feliços per fi. Després de tots els esdeveniments de la història de la Sylvie, finalment la família es va poder retrobar encara que al principi els seus fills se sentien enganyats per la mentida d’en Patrice. Tot i que van decidir perdonar-lo i ell explicà per tot el que havia passat, finalment la família va decidir començar de nou.
ent la família va decidir començar de nou.)
Activitat 2 sobre Paraules emmetzinades de l'autora Maite Carranza, pels Paraulesxtu + (LA VIDA OCULTA D’EN PEP MOLINA Va néixer …
LA VIDA OCULTA D’EN PEP MOLINA Va néixer en una família mediocre, sense pare. Vivia amb la seva mare i amb els seus dos germans, el Marc, ell que es deia Toni i el Pau. El Marc i ell eren bessons, eren idèntics, però en Marc sempre era millor amb tot, en les notes, els esports, en les noies... El Toni un dia es va enfadar amb el Marc perquè li havia tret la núvia, i ell es volia venjar. Quan els dos germans bessons feien els 18 anys, el Toni va fer tot el possible per fer que en Marc no gaudís del seu dia, però va ser al contrari. Aquella mateixa nit en Toni es va voler venjar del seu germà, el va matar d’una manera molt suau, ningú no ho va sentir. Més tard va pensar el que havia fet, estava atemorit, tenia les mans plenes de sang, li queien les llàgrimes, no sabia què fer. Al final va voler fingir que l’havien raptat. La policia mai va sospitar que en Toni hagués pogut matar el seu germà, no hi havia cap pista per indicar que en Toni era sospitós. Van estar buscant el Toni, però quan van passar 3 anys van parar. No hi havia esperança. El Toni va decidir canviar la seva vida i va canviar-se de nom, es va ficar el nom de Pep. No li agradava però era simple i el primer que li havia vingut al cap. El Pep havia refet la seva vida, vivia en un petit poblet tocant a Barcelona. La policia el va detenir un parell de cops perquè el van trobar robant, i també per conduir borratxo, però mai no va arribar a trepitjar la presó. Va estar vivint-ne una caseta abandonada perquè no tenia diners i quan podia aprofitava i robava alguna cartera pel carrer. Finalment quan ja va aconseguir suficients diners va decidir estudiar per poder trobar una bona feina, i va acabar sent el secretari d’un jutge, l’ajudava en tot, li portava el cafè, li feia de xofer, de tot, i en canvi ell el tractava malament, i un dia es va cansar, es va plantar davant seu i li va pegar una pallissa fins matar-lo. Es va fer diversos talls i es va trencar un braç. Va ingressar a l’hospital on va estar una setmana , perquè el van operar. La Núria va ser la seva infermera. El va estar curant durant tota la setmana. El Pep se’n va enamorar però la Núria ja tenia parella. Llavors el Pep es va enfadar molt i es va desfer del company de la Núria, el va matar. La Núria després d’un llarg temps es va tornar a trobar amb el Pep. Ell li va tornar a demanar per sortir i aquest cop li va dir que sí. En Pep estava completament enamorat. Van passar 6 anys i finalment, es van casar. La Núria seguia treballant a l’hospital, però en Pep treballava d’amagat, la Núria no sabia de què treballava, ni tampoc li preguntava, l’únic que volia era que portés diners a casa. El Pep estava ficat en un merder amb les drogues i armes, era el cap de la colla, el que ho controlava tot. A més, era drogoaddicte, però ningú ho sabia, ho portava en secret. La Núria s’estranyava com en Pep podia arribar a portar tants diners a casa, i el Pep li deia que confiés en ell. En Pep guanyava molts diners, però a casa només portava una cinquena part de tot el que arribava a guanyar. La resta s’ho gastava al casino. Ell es pensava que podia guanyar, però sempre que trepitjava el casino acabava perdent molts diners. No havia guanyat ni tan sols un copa en la seva vida. En Pep estava avorrit de la seva vida amorosa amb la Núria. Va conèixer la Berta, una amiga de la Núria. En Pep la desitjava, però ella no volia i finalment ell la va obligar. La Núria es preguntava per què la Berta no la trucava mai. Ja no parlaven. Més tard en Pep va conèixer la Maria, la veïna del quart i se’n va enamorar, però ella estava casada. El Pep un dia va entrar a casa seva per la força i la va acabar violant, perquè la Maria es negava a mantenir relacions sexuals amb ell. El Pep li va dir que si deia alguna cosa acabaria amb la seva vida i la del seu espòs, així que la Maria va haver de callar. Però no va durar massa temps callada. Un dia baixant l’ascensor el Pep se la va trobar i se la va emportar al mas que la Núria havia heretat dels seus pares. La va tornar a violar i la va mata, la va enterrar darrere el mas, on ningú no la trobaria. La policia va estar investigant la desaparició de la Maria, però ningú no en sabia res. Ningú no l’havia vist sortir de casa. No van sospitar del Pep. Ell ja portava unes quantes morts darrere seu i va decidir que no tornaria a matar ningú. Volia una vida normal. La Núria i el Pep vivien junts i un dia van decidir fer l’amor, i d’allí sortiria la Bàrbara. En Pep estava enfadat, no volia tenir fills i va marxar tot un mes de vacances. Estava enfadat, se’n va anar al llit amb una noieta jove que encara no tenia els divuit, i la va deixar embarassada. Estava atemorit. Se’n havia anat al llit amb una menor i va decidir desaparèixer i tornar amb la Núria, però, abans, perquè la noia no el denunciés per abús, la va segrestar fins que van tenir la Bàrbara, després la va matar i la va tirar en un riu. El cadàver de la noia s’anava allunyant mentre el Pep plorava. No sabia per què matava; era com el seu hobby.
abia per què matava; era com el seu hobby.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Er Jadi + (La Carlota Fígols va tenir una vida difíci …
La Carlota Fígols va tenir una vida difícil, més aviat molt desgraciada. Quan tenia 10 anys, els seus pares van anar a París per un viatge de treball, però, desgraciadament, l'avió es va estabelllar per una avaria del motor. La Carlota va anar a viure amb la seva àvia, la Maria, a Girona, on li va costar adaptar-se perquè no la deixava sortir amb els amics. La seva adolescència va ser complicada, va tenir molts enfrontaments amb la seva àvia, ja que la Carlota era una mica conflictiva perquè sortia molt de festa i no estudiava gens. Als 18 anys es va independitzar i va començar a treballar a una escola de Barcelona, es va integrar ràpidament perquè era una professora molt amable i també va fer bones amistats amb els altres professors. Quan la Carlota tenia 38 anys, la seva àvia va morir de càncer i es va deprimir moltíssim. La seva depressió va arribar a un nivell tan profund que es va intentar suïcidar. Des d´aquest moment es va transformar en una professora amargada i desagradable.
en una professora amargada i desagradable.)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l, pels FLAMENCS D'URÀ + (La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi …
La Lluciana, la Cinta, el Màxim i el Santi surten el divendres a la nit de festa. Prenen unes pastilles que el Raül, un noi que dedica la seva vida a anar de marxa i a drogar-se constantment, els ofereix. La Lluciana es comença a marejar enmig de l'aglomeració de joves i li agafen nàusees fins que cau blanca com un paper al terra. Ràpidament, els seus amics la porten cap a urgències on allà, els metges truquen als pares de la Lluciana, els quals hi acudeixen a corre-cuita. La Lluciana es troba en estat crític i els metges no saben què donar-li, ja que no tenen ni idea de quin tipus de droga ha pres. La Lluciana, la Cinta, el Màxim avisen del que ha passat a la Loreto, una gran amiga de la protagonista, i a l'Eloi, l'amic sentimental de la Lluciana, el qual havia decidit no sortir aquella nit perquè havia d'estudiar. Al cap d'unes hores d'estar a la sala d'espera marxen cap a casa. Cap dels tres no pot dormir, així que queden tots (inclòs l'Eloi) a casa de la Cinta i parlen sobre la nit passada i les possibles solucions al problema. L'Eloi es desviu per trobar pistes sobre el Raül i el camell que els va vendre les pastilles amb mitja lluna dibuixada. Primerament, decideix buscar el Räul, però no és a casa seva (ho troba normal, aquest noi es passa els caps de setmana de farra i només fa que drogar-se i beure), així que posa rumb a un dels after-hours més famosos de la ciutat, suposant que el trobarà allà. Per molt que el busca no el troba, però li ve un flaix i se'n recorda de l'Anna i el Quico, dos sonats com el Raül que el poden ajudar a trobar-lo. Va a casa d'aquests joves i els pregunta si tenen cap pastilla com la que va prendre la Lluciana, a la qual cosa responen que no; seguidament els pregunta on pot trobar el Raül i li responen que a una festa privada que fan a una fàbrica abandonada. Entre la gran multitud de gent l'aconsegueix trobar i no el mata de miracle. En Raül li diu que aquesta nit (la nit de dissabte) serà a la discoteca Popes. Paral·lelament, en Vicenç Espinós, un agent de policia, investiga el cas i també li segueix la pista al camell. Arriba la nit de dissabte, el moment d'anar a buscar el camell. Els nois entren a la discoteca, però tot i l'esforç que posen a avisar-lo no l'aconsegueixen veure. Un dels joves el distingeix sortint dels lavabos i, sense pensar-s'ho dos vegades, avisa els altres i emprenen una llarga persecució. El camell surt disparat de la discoteca amb els nois darrere a punt d'enxampar-lo quan, de sobte, en Vicenç Espinós i un altre agent que són dins un cotxe de paisà veuen els nois (que ja coneixien perquè prèviament els havia interrogat) i s'uneixen a la persecució. El camell cau i s'obre el cap, queda estès a terra mort. La pastilla que portava a la mà (l'única cosa que podia salvar la Lluciana ja que els metges no sabien contra què havien de lluitar) cau en una claveguera. Els nois i els policies, abatuts i decebuts, es lamenten no haver pogut aconseguir la pastilla. Per sort, la Cinta havia trobat una d'aquelles pastilles al terra, la qual havia caigut al camell durant la persecució. Finalment, la Lluciana es desperta. Paral·lelament a la trama principal, la Loreto pateix bulímia i ho passa realment malament.
teix bulímia i ho passa realment malament.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Acolominas + (La Maria és la millor amiga de la Mireia i …
La Maria és la millor amiga de la Mireia i quan durant aquest nou curs arriba una nena, la Norma, juntes lluitaran per ella. Per aquest motiu, la Maria és un bon exemple d'amiga i m'agrada perquè no és gens envejosa ni s'enfada mai, a més fa tot el possible per ajudar la gent que estima. També m'agrada la desició que han pres els seus pares i ella ja que volen que la Norma es quedi a l'escola, malgrat la malaltia que pateix. No com la senyoreta Fígols, els pares del Jordi o d'altres que volen que marxi per que creuen que és una mala influència per als seus fills. Així, doncs, estic d'acord amb la Maria i és un dels personatges que més m'agraden d'aquesta història d'amistat.
és m'agraden d'aquesta història d'amistat.)
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Els àngels de la Neus + (La Neus camina tranquil·lament pel carrer …
La Neus camina tranquil·lament pel carrer amb un amic seu, van parlant, i de sobte es troba al seu pare assegut a un banc parlant amb el seu xicot, en Lluís, abans que ell, tingui l’accident. Ells dos estan parlant molt seriosament. La Neus es sorprèn molt,corre cap a ells i exclama: -Pare, Lluís! Què feu vosaltres dos aquí i junts? El pare s’espanta i se’n va corrents. En Lluís i la Neus es queden sols. Ella ràpidament pregunta a en Lluís: -Digues què fèieu aquí? Què representa tot això? -No t’ho puc dir Neus- Afegeix en Lluís amb cara de resignació -Però què m’esteu amagant? No em valen excuses!- Segueix insistint la Neus -Pf... Neus no t’ho puc dir.. El teu pare necessitava parlar amb mi perquè treballa d’incògnit per una empresa de detectius privats -Però si el meu pare és metge! No pot ser! -T’ha estat enganyant tot aquest temps per raons de seguretat, això no ho podia saber ningú, ni tan sols tu. La Neus, sorpresa, es queda en estat de xoc
a Neus, sorpresa, es queda en estat de xoc)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Atzurs + (La Norma Schweizer és una nena que fa a si …
La Norma Schweizer és una nena que fa a sisè en una escola on saben que té la SIDA. Avui ens explicarà la seva història. - Hola, Norma, com vas infectar-te de la SIDA? - Doncs, va ser una casualitat, perquè vaig tenir un accident i com vaig perdre molta sang em van haver de fer una transfusió, però la sang que em van donar estava infectada. - Com van descobrir que tenies la SIDA a l'escola? - Doncs un dia, a la classe de naturals, em vaig oferir voluntària a netejar els tubs d'assaig, se'm van trencar i em vaig posar molt nerviosa, per això van començar a sospitar i van trucar als meus pares per resoldre el dubte. - Com es va resoldre el problema perquè poguessis tornar a l'escola? - Doncs els meus amics i amigues van fer vaga i no van entrar a classe fins que el Departament d'Ensenyament va donar l'ordre que em deixessin tornar a l'escola. - Qui i com van organitzar la vaga? - Van ser la Mireia i la Maria, les meves millors amigues, que van organitzar-ho a la classe de naturals, perquè la professora, la Glòria, estava a favor que jo tornés a l'escola. - Com vas començar la teva amistat amb la Mireia i la Maria? - El primer dia, quan vaig anar a l'escola, l'únic lloc lliure era al costat de la Mireia i ella era la millor amiga de la Maria, i així és com vaig fer amiga de la Mireia i la Maria.
om vaig fer amiga de la Mireia i la Maria.)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Pleivark + (La Norma és una nena de 12 anys que va ven …
La Norma és una nena de 12 anys que va venir d´Alemanya a viure aquí, a Catalunya. Es va inscriure en un col·legi de Barcelona. És portadora de la SIDA i per això avui la tenim aquí. Entrevistador: Bona tarda, avui et farem unes preguntes de la teva experiència. Què tal el primer dia de col·legi? Norma: Molt bé, vaig fer moltes amigues. Unes de les millors van ser la Maria i la Mireia. M´han ajudat a adaptar-me al col·legi i hem fet moltes activitats juntes a classe. Entrevistador: Em pots dir alguna cosa sobre els professors? Norma: De moment m´han ajudat en els estudis i deures que ens feien fer. La professora que em va agradar més va ser la Sta. Glòria. És molt agradable, com una amiga més. Entrevistador: Com et vas sentir quan la gent et discriminava per ser portadora dels anticossos de la SIDA? Norma: Em vaig sentir menyspreada i com una cosa rara. Molts van anar en contra meva, però les amigues de veritat són les que ajuden. Qualsevol persona pot tenir una malaltia, ningú decideix tenir-la o no. Si una persona està malalta, s´ha d´acceptar tal i com és. Entrevistador: Ha de ser molt dur. Gràcies per respondre aquestes preguntes. Norma: A vostè.
ndre aquestes preguntes. Norma: A vostè.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata + (La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha …
La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!
RESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!)
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Fresasconnata + (La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha …
La Núria i l'Aurora diuen que en Manel ha pegat a un nen, així que decideixen fer-li pagar el que elles creuen que ha fet, mentre ell s'intenta defensar. El que hauria d'haver sigut una reunió de pares, s'acaba convertint en un infern per en Manel. '''UNA IMPRESSIONANT OBRA QUE US DEIXARÀ BEN QUIETS!''' Booktriler Mans quietes Pau Bosch, Cèlia Solà Laura Pous/ Fresaconnata� interior. dia. Aula d'una escola Escena 1 AURORA: On vas? MANEL: i a tu que t’importa? AURORA: t’he preguntat que a on vas MANEL: em pensava que ja no t’interessava el que jo feia. AURORA: on vas? MANEL: a pixar collons! Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 2 MANEL: que no els pegue et dic. NÚRIA: això ( fa un gest) no és pegar? AURORA: per això no volen anar a dormir a sa casa. MANEL: és per l’extractor del forn d’abaix que no els deixa dormir. Interior. Dia. Aula d'una escola Escena 3 MANEL:Jo no he dit que foreu burres AURORA:Pero ho penses NURIA:Si forem homes no ens hauries tractat aixís MANEL:Joder NURIA:Joder...vejeu com es posa borde AURORA:Per qué som dones MANEL: Que no que jo soc borde amb tot el món... AURORA: En aixó té raó MANEL: i ella em coneix AURORA: no ho saps prou interior. Dia. Aula d'una escola Escena 4 NURIA: I ara de puntetes MANEL:Que? AURORA:De puntetes per que? NURIA: No els agrada tant que portem sabates de taló? MANEL:Home,si,pero... AURORA:No l’has sentida? Va. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 5 MANEL: Ei, ei! AURORA:Nomès us interessa aixo: les mamelles i el cul. NURIA:A tu t’agradaria que el primer que et mirare una dona foren els... AURORA:Els ous! interior. Dia. Aula d'una escola Escena 6 (La Aurora li alça les faldilles de la camisa amb el cuter) AURORA: A veure que hi ha ací baix. MANEL: Que fas? AURORA: Alçarte la faldeta. NURIA: El que ens feieu al col·le MANEL:Jo no anava al teu col·le NURIA: Pero segur que ho feies a les altres. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 7 (La nuria, finalment, li clava una bona bofetada. Es fa un poc d mal a la ma pero queda molt satisfeta amb l’experiència) MANEL:Collons esteu bojes o que? MANEL:M’heu sentit AURORA:I aquesta per mi (Ili fot un altre cop que el fa anar per terra, Manel protesta. Aurora l’ajuda a posar-se dret ) NURIA:La cadira! Que es material escolar. AURORA:Ha sigut ell MANEL:Pareu,collons,pareu!Que m’heu fet mal! NURIA:Que tal? AURORA:Té el seu punt. Proba interior. Dia. Aula d'una escola Escena 8 MANEL: Els drets dels xiquets, els drets de les dones, els drets dels gays… joder, quin dia. AURORA: Que passa? MANEL: No,no que sort que almenys ací no hi ha cap negre. NURIA: Que no hi ha cap que? MANEL: Subsaharia. interior. Dia. Aula d'una escola Escena 9 NURIA: Es tan dificilissim ser home AURORA:Quina pena que hem feu MANEL: Doncs si no te res de fàcil AURORA: Es tan dur estar tot el dia pensant en clavar-la NURIA: Tan cansat MANEL: Hi tant que ho es: perquè resulta que, ho, no, no podem estar tot el dia pensant tot el dia en això, no podem estar tot el dia mirant culs i mamelles, no podem posar-nos calents mirant una xavala de 16 anys... AURORA: Clar que no MANEL: Doncs això és el que passa: et poses i ja està NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda
à NURIA: Serás degenerat. Passa’m la corda)
Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Likeless + (La Núria, una jove vampira del nostre temps, acompanyada del seu avi, el comte Estruc, intenta desbaratar els plans malèfics d’uns malvats humans que es creuen d’una raça superior i volen apoderar-se del món.)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una …
La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
Activitat 2 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una …
La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
Activitat 3 sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia + (La Sara una nena de 13 anys desapareix una …
La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.
i el pas de l’infantesa a l’adolescència.)
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lucía Prellezo + (La crítica que faré a continuació és sobre …
La crítica que faré a continuació és sobre una de les activitats de l'usuari Manelm (Manel Martos, Col·legi SIL) del llibre ''Camps de Maduixes'' de Jordi Serra i Fabra. En Manel ha realitzat una activitat sobre la vida oculta de l'Eloi, un personatge amb qui ha sabut connectar molt bé des del principi. Pel context en què ens situa i la forma en què el descriu, es nota que ha tingut en compte molts detalls i moltes dades per tal d'ajudar que el text tingui sentit dins de la història original. L'escrit, malgrat algunes repeticiones, està ben estructurat i ben cohesionat. Personalment m'ha semblat una redacció original i entretinguda. És evident que en Manel ha gaudit molt tant de la lectura del llibre com durant l'elaboració del treball.
libre com durant l'elaboració del treball.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Goethianss + (La filla del rei d’Hongria és una bella do …
La filla del rei d’Hongria és una bella donzella virtuosa que, per defugir els propòsits d’incest del pare, arriba a sacrificis i sofriments fora mesura. Ara, la coneixerem una mica més fent-li unes preguntes. '''-No et va semblar una bogeria molt gran haver-te tallat les mans?''' Al principi no anava a fer-ho, era una mera amenaça per a que el meu pare no es casés amb mi. Però gràcies a la gran fe en Déu que tinc hem va empènyer a fer-ho per evitar-ho i que tingués un fill amb mi. '''-Què li faries a la comtessa de Provença per haver canviat les cartes?''' No li faria res, no soc ningú per a jutjar els actes dels demés. Déu es qui s’encarrega d’això, encara que no em sembla un fet digne. '''-Què creus sobre la decisió del teu pare de casar-se amb tu?''' Em sembla una decisió irresponsable per part seva. Em sembla un acte impur al ser un tabú de la societat el fet d’incest. '''-Que haguessis fet si haguessis estat en la posició del teu pare? T’hauries casat amb la teva filla?''' Jo hauria buscat una altra dóna perquè m’hauria fixat més en el que sentiria la meva filla. A més, segur que hi hauria alguna dona en tot el món que em semblés molt bella. '''-Pots descriure’ns els teus sentiments quan estaves a la balsa?''' Estava espantada perquè no sabia a quin lloc em dirigia, però a la vegada estava segura de que la meva fe en Déu em salvaria. '''-En arribar a la illa, en general com et vas sentir?''' Alleugerida, segura i una mica feliç, però a la vegada trista per haver deixat, finalment, enrere al meu pare. '''-Quina sensació vas tenir al recuperar les teves pròpies mans?''' Agraïda perquè sabia que era un regal de Déu per haver mantingut la fe en ell. També, feliç i sorpresa. '''-Vas conèixer alguna monja amb la que et vas sentir identificada?''' La veritat es que no, perquè la meva historia es molt peculiar, però també vaig conèixer altres histories diferents. Per exemple, una de les històries que vaig escoltar va ser d’una monja que es va enamorar d’un monge i li van començar a passar coses estranyes com a càstig de Déu.
assar coses estranyes com a càstig de Déu.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Homèrics + (La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be …
La filla del rei d’Ungria -Com estas? -Be -Com et sens sense tenir mans? -Em sento genial perquè estic lliure -Com et sents si el teu pare et vol fer la seva dona? -Malament perque jo el volia molt -Que sents sentla filla d’un rei? -Tens molts privilegis -Com et sent tenint fills tant important? -Es un orgull veure com els teus fills han triunfat -Com creus que es anar en un vaixellsense mans? -Era un repte que tenia que fer -Com creus que es sent el teu pare quan et tallen les mans -Es sentía molt trist -Per els teus fills com ha sigut tenir una mare sense mans? -No els han importat
una mare sense mans? -No els han importat)
Activitat sobre La forma de dur els cabells de l, pels Guachipey + (La forma de dur els cabells Aquell fastigó …
La forma de dur els cabells Aquell fastigós alemany ja feia dues hores que l’havia clavat en aquell vagó, tenia fam i una set que li pegava la llengua al paladar. A la família i amics feia ja mesos que no els havia vist. Havia estat com un gos perdut fins que el van atrapar. Per a ell tot havia acabat, tot era foscor i soledat. Sols una paraula ressonava dins el seu cap “Auschwitz”, mentre totes les històries de por que li havien contat sobre aquest monstre assassí cobraven vida dins seu. El vagó poquet a poquet s’havia anat omplint fins a l’extenuació. Una forta xiuletada indicà els escassos segons de pau a les vies. El tren eixí, amb tanta força que li va fer una empenta a tots els passatgers que es xocaren entre si. Ell, ja estava suficientment enfonat per a què, a sobre, el trepitjaren. Va alçar el cap per veure qui havia sigut i la va veure. Tindria uns 17 anys, la mateixa edat que ell, tenia la pell tan blanca com la neu, uns ulls verds immensos i el que més cridava l’atenció, una cabellera negra i brillant plena de rínxols. Era tota una llàstima que estiguera tan flaca i tinguera la mirada tan perduda, així i tot estava molt bonica. Es va quedar bocabadat, com una cosa tan bonica podia estar en un lloc i una situació com aquesta? Ella notava com uns ulls negres estaven clavats en ella però no va fer res, ni alçà el cap, li havien ensenyat a callar i no mirar des que havia vingut aquell senyor de gavardina negra a dir-li que era un ser inferior i que ella i tota la seva família havia de deixar-ho tot per anar-se’n a un gueto de mala mort, “amb els seus”... Però al cap i a la fi, que més donava ja? Alçà el cap i es va sorprendre de veure a un xicot ben plantat de la seva edat, estava brut i la seva mirada tan suplicant donava por. Però no la va apartar, va mirar-li als ulls. I així passaren les hores, una conversa de mirades interminable, es digueren el que no havien pogut dir mai amb paraules. Una forta xiuletada indicava els pocs segons que els quedaven. Encara que havia estat un viatge d'hores, a ells se’ls havia passat com segons. I ara, tocava acomiadar-se. Ella va tancar els ulls durant dos segons i una grossa llàgrima se li va esvarar per la galta. Ell, sense pensar-ho, s’acostà delicadament i li féu un bes al front. No era un bes, era el bes, el bes de la llibertat, el bes pur, el bes representant de recordar a tots dos la verdadera ànima humana que tenien oblidada. Els feren baixar i els separaren. A ella, al baixar van rapar-li el cap al zero, a pesar de les seves súpliques. Ell la va intentar buscar, preguntà per una xica amb una bonica melena negra amb rínxols però soles va rebre rialles amb to humiliant per part dels soldats que dirigien el camp. I així, entre cossos sense vida ni ànima es van perdre tots dos, i amb ells, la possibilitat de continuar una bonica història d’amor.
t de continuar una bonica història d’amor.)
Activitat sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
ignorants del món que existeix més enllà.)
Activitat 2 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
ignorants del món que existeix més enllà.)
Activitat 3 sobre Res no és real de l'autor David Gálvez, pels Ferran-Quim + (La historia tracta sobre la vida de Campve …
La historia tracta sobre la vida de Campverd, un pare de família que viu en els camps de maduixes infinits. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
ignorants del món que existeix més enllà.)
Activitat sobre Licantropia de l'autor Carles Terès, pels Ignasi carrasco + (La història inicial del mossèn desemboca e …
La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia.
a un secret: el deliri de la licantropia.)
Activitat 2 sobre Simulacions de vida de l'autor Enric Herce, pels Carla i Julia + (La història que narra és sobre un futur pr …
La història que narra és sobre un futur proper i fàcilment reconeixible, tothom està connectat de forma permanent a la xarxa a través del log, un artilugi (no existencial) portàtil amb aplicacions infinites. En aquest context , una sèrie de fets estranys, aparentment aïllats, entrellaçaran els destins de diversos personatges (no tots estan conectats entre ells) per dibuixar una trama trepidant i alhora humana entorn de la socitat de l'informació. Una història creada per Enric Herce, consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades en realitats virtuals. Una història creada per Enric Herce. Consisteix en un thriller de ciència ficció, en que les relacions personals es veuran abocades a realitats virtuals.
s es veuran abocades a realitats virtuals.)
Activitat sobre El secret de la mare de J.L. Witterick., pels La mafia dels pronoms febles1 + (La història tracta sobre una família compo …
La història tracta sobre una família composta per un pare una mare i un fill, l'avi matern era professor del seu pare, i els seus progenitors es van conéixer en una reunió d'alumnes a casa del meu avi. Quan es van vore es van enamorar i des d'aquell dia tots les diumenges quedaven amb una dona de companyia . Es van casar i als cinc anys van tindre Mikolaj. Un dia que la mare i el fill van anar al mercat, van conèixer Franzesca, que era la dona que els va vendre els ous els que els van trencar uns homes amb una espenta ja que estaven barallant-se. Un dia que estava al treball va arribar un pacient d'urgència militar alemany i el va operar. Aquest militar alemany més tard li va avisar que en unes setmanes començarien a perseguir els jueus. Per això la dona li va demanar a Franceska que els amagara a la seva casa. Unes setmanes més tard es varen traslladar a la casa de Franceska . Un dia que el carter va a sa casa , escolten el Mikolaj esternudar i l'amenaça amb cridar a la policia però com que el metge el coneixia li va fer el favor de no dir-ho a ningú i li va portar un xarop per al seu fill. POSSIBLE FINAL: Al cap d'una setmana van cridar a la porta i va obrir Franseska, eren les militars alemanys. Li van dir que sabien que tenia una família de jueus amagats, Franzesca no va oposar resistència perquè no volia posar-se en un compromís i els va lliurar i se'ls van emportar. Dos setmanes després la mare i Micolaj estaven en un camp de concentració, mentre que al pare el van agafar per a què atenguera les malalties del soldats alemanys. El pare en assabentar-se que anaven a exterminar la seua família es va suïcidar . El que no sabia aquest és que el seu fill va aconseguir escapar i va viure molt de temps.
nseguir escapar i va viure molt de temps.)
Activitat sobre Wonder de R.J. Palacio, pels Wondergirls03 + (La idea que volem transmetre després d’hav …
La idea que volem transmetre després d’haver llegit el llibre Wonder és que quan coneixem una persona, no ens n’ha d’importar l’aspecte físic, perquè l’aspecte d’algú no defineix el seu interior, pel fet que s’ha de conèixer com és, ja que ningú escull el físic que té. El físic es només una aparença. Els aspectes que volem destacar del llibre, són els següents: l’actitud que té la Summer de conèixer l’August sense que el director li demanés que es fes amiga seva, ella se’n va fer, sense donar importància al que deien les seves amigues.Un altre aspecte que volem destacar és quan la mare li va dir a l’August que encara que no li agradés on es o com li tractessin, ha de pensar que està on li agradaria estar.
de pensar que està on li agradaria estar.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Lidia.rosa + (La noia del descapotable Desprès del viat …
La noia del descapotable Desprès del viatge en autocar des de Venècia, entre en Robert i jo no hi fluïa cap mena de paraula ni gest,que em fes pensar que tot anava bé. Va ser un llarg camí fins a Sitges. En arribar, les portes de l’autocar es van obrir i una mà em va ajudar a baixar les escales. Era en Jimmy! Havia tornat a buscar-me. -Bon dia nena. -Jimmy! No havies marxat a Sarrià per anar a Amsterdam? -Sí, però en arribar a casa de ma mare, vaig parar-me a pensar que què hi faria a Amsterdam sense tu? -Oh quin detall!- vaig dir. - He anat a casa teva a parlar amb el teu pare, però un cop allà he vist que tenien molt enrenou i he decidit que hi aniria més tard, fins que estiguessin més tranquils. -Jimmy, perquè has anat a casa? -Vull demanar-li als teus pares un favor, maca. - Quin favor es aquest,si es pot saber? -”Sorprise”- va dir ell amb entonació anglesa. No sabia quina entremaliadura estaria planejant en Jimmy ara, però amb totes les que ha dut a terme no m’estranyaria que hi sortíssim malparats. -Andrius! Vols que et convidi a un gelat? -Andrius?.-vaig preguntar-li estranyada. -Així es com et diré d’ara en endavant! Mola, és divertit. -D’acord Jonàs.- amb una ganyota. Un cop a la botiga xixonenca, en Jimmy va comprar-me el gelat més gran que tenien. Quin bon amic tenia al cantó. -Et sembla que hi anem ara, a parlar-hi amb la Neus i l’Enric?- em digué impacient. -Això està fet! Una carrera? -D’acord! Però amb la condició que qui perdi li deu un petó a l’altre i no a la galta! Això m’havia fet pensar mentre corríem. Potser li agradava a en Jimmy? El meu millor amic des que hi era a l’Inter? Per què no m’ho havia dit abans? I just ara que en Robert i jo estem tan malament i distants?
Robert i jo estem tan malament i distants?)
Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Stokers + (La nostra idea és fer com si el Jonathan H …
La nostra idea és fer com si el Jonathan Harker escrivís en un diari tot el que passa al castell de Dràcula. Descriu com és el castell passejant per les seves habitacions i li causa intriga una habitació a la qual no se li permet el seu accés. Mica en mica se n'adona que en Dràcula fa coses estranyes que el delaten com a vampir. Per la nit mentre el comte Dràcula dorm a dins d'un taüt, Jonathan Harker decideix clava-li una estaca i així se'n va d'aquell castell tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.
tot tranquil sabent que ja ha acabat tot.)
Activitat sobre Enxarxats de l, pels MarionaMarc + (La novel·la Enxarxats tracta de la històri …
La novel·la Enxarxats tracta de la història de la Júlia quan torna a Barcelona per treballar a l'escola d'enginyeria i li assignen el despatx d'una catedràtica que s'acaba de jubilar, l'Ariadna Mestres, l'antiga directora del centre. En obrir l'ordinador, que va ser reformatat, troba les contrasenyes i la correspondència de la professora. Entra en pàgines webs exclusives i en projectes secrets. De cop i volta una icona d'una aranya blava s'instal·la i li envia missatges que la motiven a resoldre misteris i a informar-se sobre la influència de les xarxes socials, també es fixa en dues aplicacions, l'horòscop i els aforismes.
s aplicacions, l'horòscop i els aforismes.)
Activitat 2 sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda + (La novel·la de "Germà de gel" explica la v …
La novel·la de "Germà de gel" explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. El tagline d'aquesta novel·la és que a pesar de que la protagonista és una persona obsessionada amb el gèl, el títol fa referència al seu germà M, un noi autista. Aquesta novel·la tambés és un diari de la portagonista, on vol fer un recerca interior, de si mateixa a trevés del gel.
interior, de si mateixa a trevés del gel.)
Activitat sobre Natura quasi morta de l'autora Carme Riera, pels Roger Corbalan Claudia Marteles + (La novel·la està ambientada a la Barcelona …
La novel·la està ambientada a la Barcelona dels últims deu anys, concretament a la universitat Autònoma. Constantiu Illiesu, un alumne romanès de La universitat Autònoma desapareix sense deixar-hi rastre. Ningú no coneix massa el tímid estudiant, però les seves amigues italianes Laura Cremona i Domenica Arrigo, en col·laboració amb l’únic alumne autòcton que tenia una mínima relació amb el desaparegut, Marcel Bru, comencen a remoure cel i terra per trobar-lo. En plena ocupació dels anti-Bolonya, a la degana de la facultat de lletres només li faltava afrontar una desaparició, i, a sobre, d’un alumne estranger. Ni els professors encarregats dels Erasmus, ni els mossos d’esquadra no aconsegueixen trobar cap pista sobre Iliescu, però el que menys esperen és la desaparició també de la Laura, després de ser entrevistada per TV3 denunciant l’absència del seu company. Tot això capgira la tranquil·la vida del campus i posarà en problemes les autoritats universitàries i policials del Vallès, gens acostumades a enfrontar-se a casos així.
s acostumades a enfrontar-se a casos així.)
Activitat sobre Germà de gel de l'autora Alícia Kopf, pels NúriaAda + (La novel·la explica la vida d'una dona i l …
La novel·la explica la vida d'una dona i la seva passió pel gel, que durant la història podem anar veient que és tracta d'una metàfora d'ella mateixa. Aquest llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre.
desajustos constants entre l’un i l’altre.)
Activitat 2 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
Activitat 3 sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants el seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
Activitat sobre Més o menys jo de l, pels Blaydiego + (La novel·la s’inicia amb la família del pr …
La novel·la s’inicia amb la família del protagonista, el Marc, que és un adolescent de disset anys que va a visitar durant el dia de Tots Sants al seu avi i tiet Oriol morts. Aquesta novel·la explica la vida i l’evolució del Marc durant un parell de mesos on es tracten temes com l’adolescència, l’amor, el desamor, les drogues, el dolor, la solitud, l’amistat, la mort, els secrets.
solitud, l’amistat, la mort, els secrets.)
Activitat sobre Si quan et donen per mort un dia tornes de l, pels Andyari + (La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agus …
La novel·la s’inicia amb l’arribada d’Agustí, la seva tornada inesperada remou l’angoixa familiar després de tants anys de silenci i l'espera es transforma en sentiments oposats i rancúnies de tota mena, tals com obsessions, plors i penediments. A mida que avança la narració descobrim també les penúries i tristeses del protagonista, que torna després de viure un veritable infern, que la fet recórrer el món sense saber amb la seva vida. Agustí es un noi de 17 que després d’una discussió amb el seu pare, decideix marxar als Sant fermíns, el que no s’espera es que el que hauria d’haver sigut una petita escapada, acaba sent una fugida de 14 anys, que el faran treballar duríssim, màfies, drogues, presó, males companyies, una dona, un fill i una família desesperada per la desaparició del seu fill gran. Que per sorpresa tornarà un 22 de desembre, fet un home, amb 32 anys i molts secrets que amagar. Llort arrenca d’un cas real que va poder veure en un programa de televisió on una noia desapareguda tornava onze anys després sense demanar explicacions i sense voler explicar res del que havia viscut durant tots aquells anys.
que havia viscut durant tots aquells anys.)
Activitat sobre Les darreres paraules de l'autora Carme Riera, pels Alba-Bruno + (La novel·la «les darreres paraules» escrit …
La novel·la «les darreres paraules» escrita per Carme Riera, es una novel·la de caire autobiogràfic i històric, encara que presenta una peculiaritat, que es l'ús del recurs literari del manuscrit (re)trobat, tècnica literària basada en la simulació de la troballa d’un escrit, text o manuscrit que introdueix l’obra. L’obra ens narra la vida de Lluís Salvador d’Habsburg, cosí de l’últim emperador de la casa dels Austria, amb l’escriptura d’una espècie de manuscrit/memòria. Es narren intrigues de la cort, la vida amorosa de Lluís Salvador i el lligam que sent amb l’illa de Mallorca, un dels seus llocs de resdiència. En aquesta novel·la escrita per Carme Riera, es narra la trepidant vida de Lluís Salvador d'Habvsburg. Des de pacifisme, naturalisme i inclús una suposada bisesxualitat, la vida d'aquest controvertit personatge ens mostrarà com tradició de la cort i modernor de pensament es poden combinar en una sola persona per a crear una mescla peculiar.
a persona per a crear una mescla peculiar.)
Activitat sobre La ratonera de l'autora Agatha Christie, pels Irismarinaankemada + (La obra trata d'un parell de personatges q …
La obra trata d'un parell de personatges que per culpa de la neu es queden atrapats a la casa d'hostes Monkswell Manor. Resulta que es veuen embolicats en un crim que ha passat recentment a Londres. Tots els personatges desconfíen els uns dels altres i es crea una trama de misteri i suspens, intentant trobar les/els sospitosos de les víctimes.
trobar les/els sospitosos de les víctimes.)

Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, pels 5 privilegiats + (La presentació)

Activitat 2 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka + (La primera escena del booktràiler es pot d …
La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
n repressió i censura per part de l’estat.)
Activitat 3 sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka + (La primera escena del booktràiler es pot d …
La primera escena del booktràiler es pot dividir en tres parts. Tot comença amb la frase “Calia donar la imatge que la marca Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu.” Aquesta frase contextualitza la situació política de la novel·la, la qual es situa en plena postguerra, i el règim de Franco està fent el possible per donar la imatge de que a Espanya tot va bé. A continuació veiem una série d’imatges que corresponen al desfilament militar que es va dur a terme per celebrar la victòria de la guerra civil. En aquestes imatges podem sentir Fernando Fernández de Córdoba llegir l’últim comunicat de la Guerra Civil Espanyola, firmat per Francisco Franco l’1 d’abril de 1939. Amb aquest discurs recalquem que l’exèrcit franquista ha guanyat la guerra. A continuació el vol d’una àgulia, que es pot relacionar amb la bandera franquista, i tot seguit tornem a veure imatges de la victòria de Franco, però aquesta vegada en color. Amb aquesta diferència volem transmetre la felicitat i la pau que vol transmetre el règim de Franco. Però tot seguit, la pantalla s’enfosqueix i escoltem la frase “Si el mal es conseqüència del pecat, perquè Déu permet que morin criatures innocents?”. Amb aquesta frase estem entrant a l’altra realitat, la que ha perdut la guerra i està sent oprimida. Com ve diu la frase del principi, A La Marca Espanya es complien els mandats de franco i la voluntat de Déu, però aquests mandats i aquest Déu permet que morin criatures innocents, per tant, al plantejar-nos aquesta pregunta ens estem oposant al món franquista i entrant a l’altra realitat. Després d’aquesta frase podem veure imatges que simbolitzen repressió i censura per part de l’estat.
n repressió i censura per part de l’estat.)
Activitat sobre Aloma de Marcè Rolodera, pels Garbí Pla B + (La vida oculta de Robert Era una nit calo …
La vida oculta de Robert Era una nit calorosa, com les de cada vespre, però no sé per què aquell dia feia encara més xafogor. La casa estava en silenci, no se sentia ni la remor del vent. Notava el meu cos ple de suor freda. Vaig pensar d'anar a veure Aloma, però se'm van passar les ganes en recordar que ja feia uns dies que ella estava força retinent amb mi i no em feia gaire cas. Algun cop m'havia preguntat per aquelles cartes, volia saber de qui eren i què hi deia, però jo intentava desviar el tema. Què li podia dir? Que havia de marxar perquè em reclamaven? M'hauria començat a atacar amb milions de preguntes que jo no li podria respondre. Vaig obrir la porta de l' habitació i a poc a poc sense fer el mínim soroll vaig baixar les escales dirigint-me cap al jardí de la casa a veure si allà corria una mica més d'aire i podia aclarir les meves idees sobre el que havia passat aquell matí en llegir l'última carta que havia rebut. En arribar al jardí, vaig començar a reflexionar sobre quina seria la decisió que hauria de prendre: quedar-me a Barcelona amb Aloma o tornar a Amèrica i seguir amb la meva missió. Però si decidia anar-me'n, com explicaria a Ana, Joan i Aloma que era un espia que treballava per a la policia secreta d'Estats Units i que em reclamaven per a una missió que comportava haver de tornar a viure a Amèrica? No m'entendrien. Fins i tot em podrien prendre per boig i no creure'm. També em faria mal deixar la vida que estic portant aquí amb la meva germana i la seva família, sobretot em trencaria el cor haver-me de separar d'Aloma. Estava perdut en aquells moments, veia que triar el camí adequat em seria molt difícil. Tot i que intentava desconnectar, aquella carta no em sortia del cap...Tot era massa complicat. Havia de decidir si complir amb la meva missió o no, però també havia de tractar un altre problema: havia tingut un fill. En una d'aquelles maleïdes cartes també em comunicaven que la noia amb què havia mantingut una relació sentimental fa un temps m'havia amagat que estava embarassada per por a que la rebutgés i ara que havia nascut el nen, volia que tornés perquè em reclamava ajuda, ja que també era el meu fill. No sabia què fer, no estava preparat per tenir un fill. I si li ho expliqués a Aloma? No vull que això l'aparti de mi, necessito que entengui que tot això forma part del meu passat, però ara ella és el meu present. Ja han passat uns quants dies en els quals he estat reflexionant sobre totes les notícies que em van donar i crec que finalment he pogut decantar-me cap a una decisió. Em quedaré aquí, a Barcelona, amb la meva família de veritat. Em retiro de la meva feina i he decidit que aniré enviant diners cada mes a aquest fill desconegut i llunyà que tinc perquè no li falti de res. Finalment he triat el camí d'estar al costat d'Aloma i començar una nova vida amb més tranquil.litat i benestar. Trobaré a faltar una mica la meva antiga vida, però m'és impossible deixar el que tinc ara en aquesta casa: felicitat. Berta Cots Cristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma
ristina ferré Oliver Andrés Maria Coloma)
Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els secrets de la Neus + (La vida oculta de la mare de la Neus La m …
La vida oculta de la mare de la Neus La mare de la Neus no havia pogut dormir tranquil•la d’ençà d’aquell fet succeït dos mesos enrere, no podia treure’s del cap aquella persecució, la fisonomia d’aquell home, cara-xuclat i amb el nas xato, amb el front i les galtes plens de pigues, i un somriure forçat amb el que intentava donar la impressió de bon jan, però que amagava un aspecte diabòlic. La mare de la Neus, al donar-se conta de la presència d’aquell home tan enigmàtic va accelerar el seu pas i, al adonar-se que al mateix temps l’home també ho feia, arrencà a córrer –era molt poruga, ella- sense pensar-s’ho dues vegades. La pobre dona, espantada, es va ficar dins del primer edifici pel costat del qual passà, l’església del poble, una construcció antiga, amb algunes parts aixecades des de l’Edat Mitjana, de pedra amb les portes de fusta. Avançà lentament, procurant fer el mínim soroll possible –dins de l’església ressonava tot- baixà unes escaletes mig amagades rere l’altar, només començar a descendir-les sentí com algú obria la porta darrere seu, sentí també com grinyolava la porta de fusta de la petita entrada al tancar-se, acabà de baixar les escales que duien a una petita sala on hi havia diverses vestimentes. De cop i volta va sentir com algú baixava les escales de cargol darrere seu, així que s’afanyà a amagar-se darrere una columna de la petita sala. Els passos s’aturaren molt a prop seu; es girà per comprovar que tenia l’esquena ben coberta, però quina va ser la seva sorpresa al adonar-se que tenia a l’home del que havia fugit escassos minuts abans, li treia dos caps i ella es sentia molt inferior a ell, introduí una mà a la butxaca interior de la gavardina llarga que duia, i en va treure una navalla que, oberta, ocupava més que el palmell de la seva enorme mà; la mare de la Neus va començar a suar, i va enretirar-se, fins que no pogué més i topà amb la paret, l’home li apropà la navalla al coll, fins que la mare de la Neus sentí la freda punta topar amb la seva jugular, tancà els ulls esperant que l’home acabés ràpid amb tot, però en aquell mateix moment irromperen a la sala tres agents de l’Interpol internacional i, abans que l’home enorme pogués reaccionar, aquests l’arrestaren, i l’homenàs es girà cap a la mare de la Neus, l’increpà i li digué que l’aniria a buscar fins a trobar-la i assassinar-la. A partir d’aquell moment la mare de la Neus i la pròpia Neus començaren a formar part d’un programa de protecció de testimonis, però l’adolescent no en sabia res; observava que la seva mare es movia sempre inquieta pel pis franc on s’allotjaven, però tot seguia el seu curs normal, si no fos perquè la mare de la Neus assistia a classes de defensa personal i col•laborava amb l’Interpol per trobar l’home de l’intent d’homicidi.
per trobar l’home de l’intent d’homicidi.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lectors al poder + (La vida oculta de l’Alba '''Capítol 1: L …
La vida oculta de l’Alba '''Capítol 1: L’Alba i el seu dia''' En una tarda normal i corrent, l’Alba González va trobar-se amb uns amics. Aquells amics resultava que eren en Tiki i en Taka, dos nois orfes, perquè la seva mare havia estat assassinada. Ells demostraven la seva ràbia i impotència pegant els nois negres del seu barri. Aquella va ser una prova de la vida, la més dura de totes que encara no han pogut superar. L’Alba els va demanar que deixessin de fer tot això. La gent del carrer els mirava de manera molt estranya, com si els fes fàstic. En Tiki, el germà gran, va contestar amb molta ràbia que no volien deixar-ho, que era com una addicció molt estranya, que no ho podien evitar. Van arribar a casa i l’Alba va sortir una altra vegada però aquest cop per passejar sola. Caminant per la platja, li va começar a sonar el mòbil, el va agafar amb cara d’espantada i va começar a parlar amb la seva mare. Després que la seva mare digués que estava a l’hospital, ella se’n va anar correns cap l’hospital Mayoral Gorali. La seva mare estava en una llitera ii l’Alba no sabia el perquè. Uns minuts després l’Alba veia que li estaven fent unes quantes proves per veure si estava embarassada, i sí: va donar positiu. '''Capítol 2: Un embaràs inoportú.''' Després de saber això l’Alba es va quedar al·lucinada: un embaràs, un germà o una germana, haver de fer un espai en aquesta petita casa, un lloc no trobat, haver de compartir-ho tot amb un altre i a sobre permanentment. Un desastre, un nou habitant en aquest món on no hi ha més espai. El metge va dir que estava de tres mesos. Quan ho va saber, l’àvia, va quedar-se sense alè, tornaria a ser àvia per segon cop, un altre nadó que tindria entre els braços.. El primer mes d’embaràs va passar volant. Els companys d’escola ja ho sabien i la felicitaven constantment, els professors trucaven a casa per veure com es trobava la mare, i ja de pas, li deien com anaven els estudis. La mare li controlava molt amb això dels estudis, segons ella havia de demostrar que la família González sí valia, que era un estudiant formidable que podia fer el que ella volgués ser de gran. La mare sempre que tornava de l’escola estava treballant; i ella li explicava que havia de descansar,que ja ho faria . El primer mes li va créixer una mica més la panxa i tot anava bé. El segon mes li va créixer molt la panxa. La gent els anava preguntant els noms que tenien pensats si era nen i els noms per si era nena. Ells tenien una llista de noms. Sempre responien el mateix: que ho estaven pensant i que encara era molt aviat per escollir noms. Seria difícil pensar en un nom que els agradés a tota la família , però cada cosa al seu temps. Cada cop era més difícil trobar roba per a ella i per a la seva panxa, és clar. Un dia la mare va anar al metge perquè li feien les proves per veure si era nen o nena. El metge la va tumbar en un llit, li va posar un gel a la panxa i va començar a mirar amb la càmera. El fetus es veia clarament i també es veia que era un nen, un petit nen. Al tercer mes, la llista de noms de nenes estava tancada. Tan sols quedaven els noms de Raül, Alonso i Iker. Els pares estaven indecisos, aixi que ho van fer a l’atzar. Després d’una bona estona, el dit va caure sobre el nom d’Iker, es diria Iker Gonzàlez. Després d’una setmana van anar a la platja quan de sobte la mare va trencar aigües, van agafar el cotxe i van sortir corrent de la platja fins a l’hospital. Després d’estar hores i hores esperant, li van dir que entrés i per fi el va veure: era guapíssim. '''Capítol 3 : El començament d’una nova etapa''' Després d’un any , l’Alba va complir els 13 anys. Al principi, el seu germanet no era GENS sorollós però després: que si aigua, canvi de bolquer.... Tot un desastre i l’Alba totalment cansada de plors i queixes, i a sobre havia de canviar-li elsl bolquers amb aquella pudor tan fastigosa. Malgrat això, ll’estimava molt, era el millor que tenia en el món, encara que li hauria agradat més una germaneta. La seva mare li deia que era millor tenir un germanet ja que aixì no li trauria el maquillatge ni la roba. L’Alba havia començat 2n de secundària, una nova etapa per a ella i els seus companys. La seva millor amiga, la Laia, a tercer, se n’anava del cole perquè marxava a viure a Suïssa per una qüestió de feina dels seus pares, però l’Alba no es deprimiria sinó que deia que gaudiria de la seva amistat en el temps que li quedava. Sempre hi havia un company que els molestava: en Jordi era un noi molt pesat, però la “profe” el castigava perquè la feia molt grossa.. Ell es creia que queia bé a tothom i lamentablement no era així, era un nen detestable per a les nenes, i per als nois, un manipulador. Sempre abusava dels altres per poder tenir bones amistats però per sort no ho aconseguia. A l’Alba hi havia un noi que li agradava moltíssim: en Pedro, que era un noi molt popular I molt simpàtic. Li agradava molt a l’Alba, sempre que anava a parlar amb ell es posava molt nerviosa i s’amagava. La Laia sempre li deia que no tingués por, que li digués el que sentia, que havia de ser valenta i enfrontar-se a la seva por, que no es rendís. L’Alba a l’escola era un noia normal, ni molt popular ni molt desconeguda.. sempre anava amb algú, treia sempre molt bones notes, però no feia els deures. A vegades no els feia i la mare s’hi’enfadava i sempre li cridava. A l’escola hi havia una noia repel·lent que era la novia d’en Pedro. La noia era molt popular I sempre molestava l’Alba i ja li havia fet algunes malifetes. A la Laia li queia més malament, l’Alba era més com una defensora de la Laia, es protegien mútament. Eren com germanes i sempre anaven a fer el deures a casa de l’Alba. La mare de l’Alba estimava molt la Laia, era com si fos de la família; jugava també amb l’Iker i amb l’Alba es divertien tots el dies .
r i amb l’Alba es divertien tots el dies .)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Omegalosfueltes + (La vida oculta d’ell o d’ella… Encara me’n …
La vida oculta d’ell o d’ella… Encara me’n recordo quan tot era perfecte o m’ho semblava. Que innocent era... sembla mentida com d’un any a l’altre les coses canvien tant, madures molt ràpid i te n’adones que el món en el qual vius és tot una gran mentida. Era petit encara que suficientment madur per notar que alguna cosa no rutllava del tot bé. Trobava a faltar el pare, puix que sempre estava fora i quan ell tornava jo ja dormia. Recordo veure la mare amoïnada, jo em preocupava, però tant el pare com ella me n’amagaven les causes. El dia del meu aniversari vam anar tots tres d’excursió per la muntanya. Era un dels millors dies, tothom estava content i no hi havia males cares. La tranquil•litat ens envoltava fins que van arribar, va ser tot molt ràpid i inesperat. Del cotxe que va parar davant nostre en van baixar dos guàrdies armats i amb els objectius ben clars, anaven a pel meu pare. Jo no entenia res, mirava les expressions de tant ell com la mare, intentant deduir el significat d’aquell assalt, però no aconseguia extreure’n una resposta. Vaig començar a pensar i mil i una imatges se’m passaren pel cap en un mateix instant, però la possibilitat de que el meu pare fos un etarra no estava entre elles. Gairebé no sabia el que aquesta paraula volia dir, i menys, el que significava ser un membre d’aquest grup. Per mi era un mot pràcticament desconegut. Em va semblar que aquells dos homes robustos feien el gest d’agafar-lo pel braç, a continuació van venir les esposes i d’un cop sec el van espentejar contra el cotxe. Vaig mirar a la mare i una por barrejada amb impotència es va apoderar de mi, quelcom fos, va tardar uns dies en anar-se’n i en ocasions, aquesta sensació encara em torna. Izaskum va començar a cridar, desesperadament, com si aquesta fos la seva única arma per defensar-se i no tingués més remei a utilitzar-la. Ens vam creuar les mirades, per a res m’imaginava que aquella seria l’última vegada que ho faríem, però un cop va entrar al cotxe finalment resignat a resistir-s’hi, vaig tenir el pressentiment de que fos el que fos que el futur m’augurava, seria lluny d’ell. Els dies passaven i seguia sense veure al pare, somiava que algun dia trucaria a la porta i apareixeria, però aquest dia semblava no arribar mai, el sentiment de desesperació m’anava consumint molt poc a poc. La meva mare ho va anar superant,encara que la tristor romania en els seus ulls des del dia que se’l van emportar. Ella intentava esquivar el tema; no parlar-ne,com si així tot fos més fàcil d’oblidar, és per això que quan em va dir que havíem de parlar em vaig quedar de pedra. No sabia que esperar-me, vaig resar per que fos una bona notícia. L’havien trucat de la presó, comunicant-li que el seu marit n’havia tocat el dos. Ja feia unes hores que havien donat l’ordre de busca i captura, gairebé totes les comissaries n’estaven assabentades i la premsa no va tardar en posar-s’hi pel mig, a la pobra mare només li faltava això. L’arribada de dos homes robustos no ens va sorprendre gaire, puix que intuíem les seves intencions. I no, no sabíem on era el pare, o almenys això és el què em va fer creure Izaskum durant anys. Els policies semblaven molt neguitosos per trobar el parany on s’amagava el meu pare. Tots em veien com el fill d’un fugitiu, però per mi, ell era un desaparegut que havia tingut sort. Encara que al cap d’un temps, tot el que deia la gent es va anar introduint lentament en la meva ment, i si ells tenien raó? En aquell instant, me’n vaig adonar que no coneixia al meu pare, què estaria disposat a fer a canvi de poder i de diners? Era un egoista, si, això és el que era i el que la meva mare sempre m’havia dit: ens havia deixat sols i això mai li perdonaria. Amb el temps, he anat creixent, la vida m’ha ensenyat que un s’ha d’espavilar. Mai facis cas del que els altres et diguin o pensin, solsamènt guia’t pel teu cor, aquesta és l’única manera de trobar-se amb un mateix.
l’única manera de trobar-se amb un mateix.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS + (La vídeo trucada perduda. Després de torn …
La vídeo trucada perduda. Després de tornar amb la Carlota, vaig pensar en parlar amb la Nines; i per què no usar la vídeo trucada de Skype; vaig registrar-me i vaig donar-li a trucar però no l’agafava .Vaig anar a netejar el plats del bar mentre que no responia a la meva trucada. Al final, el va agafar… COLLINS! Podria haver-se donat pressa! Ara que està fet no passa res. Vaig esperar que me diguera alguna cosa… Nines: Bona vesprada Flanagan. Jo: Bona vesprada! Nines: fa molt de temps que no parlem. Que tal? Flanagan: Molt bé, i tu per Itàlia? Nines: Be. Ahir vaig visitar el Coliseu i m’he apuntat a unes classes d’italià. Flanagan: Molt bé! A vore si quan tornes a Espanya m’ensenyes un poquet eh? Nines: Clar! La ciutat és molt bonica. Hi ha molt turisme rural. Al principi no entenia a la gent molt bé, però al final anava agafant el truquet. Flanagan: Bé, bé... Has conegut a algú per aquelles terres? Va haver uns segons de silenci amb la Nines… Flanagan: Nines? Nines? Segueixes ací? Per alguna causa es va tallar la vídeo trucada. Flanagan va decidir anar a dormir i demà ja veuríem què passaria. Vaig alçar-me amb ganes d’esperar que la Nines em diguera que tornaven a estar junts una altra vegada (jo creia que sí...) vaig anar al bar ja que ma mare a la matinada em va demanar que ordenara el saló del bar i fregar-ho per obrir-ho i anar a parlar amb… me pose ja abans que m’agafe la mare escrivint en compte d’estar fregant. Desprès, vaig agafar l’ordinador i vaig trucar; no em va agradar res el so que escoltava en segon pla però no vaig fer cas al meu instint: Flanagan: Hola, com t’has alçat aquest matí? (vaig notar que es trobava al costat de la finestra, llavors la veu que havia escoltat abans podria vindre del carrer perquè veia la gent passar davant dels meus ulls). Nines: ara no … ara no. (Era evident que hi havia algú més en l’habitació amb ella i vaig dir com si estiguera boig) Flanagan: Què passa en la teua habitació? (La veu estava més i més a prop de l’ordinador, l'individu es va posar davant de l’ordinador i es va tirar com si fóra una pantera cap a la Nines i ella corrent va apagar l’ordinador, aquell era l’individu d´allí!) Déu meu però que t’he fet? Podia ser un simple company seu de les classes d’italià o un amic que havia conegut. Però també cabria la possibilitat que Nines m’estava enganyant amb un altre xic. Flanagan: He de parlar! Nines: De què? Flanagan: Et creus que no em done compte del que està passant!? Nines : No sé de qué estàs parlant. Flanagan: D'aquella veu que s’escolta. Nines: És un amic meu de les classes d´Italià. Jo: No m'ho crec. Després d´uns segons d’espera… Flanagan: Nines, encara hi ets? Nines: Sí, és que m’estava acomiadant del meu amic. Flanagan: No serà el teu nou nuvi? Nines: No, sols és un amic. Perquè em fas tantes preguntes? Estàs gelós? Flanagan: No, és sols per parlar amb tu, perquè no sé de què parlar. Nines: Serà millor deixar-ho per altre dia. Jo pensava que tot açò s’anava a reparar però, ja estic mirant que “l’amic” li està dient més coses en italià; segur que ell estava explicant el seu llenguatge d’altra manera. Serà millor que trenque aquesta part del diari que és bastant depriment per mi. Directe a la paperera! RASSSSSSS! i per això falta una part de fulles en el diari de Flanagan i nosaltres la vam trobar per casualitat en un racó de la nostra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!
ra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!)
Activitat 2 sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries + (Les Literàries hem fet una activitat del projecte Viquilletra que consisteix en realitzar un tràiler sobre el llibre Mar i Cel. Esperem que us agradi molt! Les Literàries)
Activitat sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia + (Licantropia és un llibre de Carles Terés q …
Licantropia és un llibre de Carles Terés que explica la història d'en Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal que es troba amb una sèrie d'inconvenients degut a la malaltia mental licantropia que afecta a la família de la seva dona i així com també a la seva. Aquest llibre ens fa adonar que el més increïble pot ser real.
adonar que el més increïble pot ser real.)
Activitat 2 sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia + (Licantropia és un llibre que explica els i …
Licantropia és un llibre que explica els inconvenients que li surgeixen al Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal, degut a la malaltia de la qual n'és portadora la família de la seva dona, la licantropia. També relata una experiència de tres segles enrere viscuda pel Mossén Magí i que està relacionada amb la malaltia. Aquest llibre pretén mostrar que fins i tot el més increïble pot ser real.
fins i tot el més increïble pot ser real.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Edtdantescos + (Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic T …
Londres, 4 de març de 1452 Estimat amic Tirant, Fa molt de temps que no sabiem res de tu fins fa poc. Ens hem assabentat de molt bones notícies teves. Gràcies a Diafebus, i la carta que ens va enviar, hem pogut saber com t'anava tot. Et felicitem per tots els teus èxits militars, no hi ha dubte que segueixes com sempre, guanyant totes les batalles com el gran cavaller que ets. Tots aquí, estem molt contents de tornar a saber de tu cada dia no es coneix a persones tan admirables. Gràcies a tot el que ens vas ensenyar quan estaves amb nosaltres, vam poder aprendre moltíssimes coses. Sabem que vas tenir a un gran mestre, el comte de Varoic. T'agradaria molt tornar-lo a veure oi? Igual que nosaltres. I no se si algun dia podrem arribar al vostre nivell. També em va explicar que l'Emperador de Constantinoble et va demanar ajuda per lluitar contra els turcs, que sembla ser que guanyaran. Espero que aquesta lluita contra ells aconsegueixis guanyar-la amb la teva valentia i inteligència, i no dubto que ho aconseguiràs.Ara, ja ets el Capità de les seves tropes. Encara que pel que sabem no està sent tan fàcil. Apart d'això, segurament serà una estancia dura allà, però crec que no tot és tan dolent. Diafebus ens ha parlat d'una noia que t'ha tornat boig, però d'amor, Carmesina, filla de l'Emperador. No em sorprèn. Deu ser una noieta amb una bellesa encantadora, culte i molt refinada. Una cosa que ens va fer molta gràcia va ser quan ens va dir que et vas trencar una cama, saltant de l'habitació de Carmesina. Quines coses et fa fer l'amor Tirant. Ell també ens ha explicat els seus amors amb la duquessa Estefania. M'alegro que estigueu tant contents amb elles, pero segons el teu cosí no ets tan valent en l'amor com en les batalles. Però se que faràs lo possible per lluitar pel seu amor. I, per quan és la boda? Que ja tinc ganes de tornar-te a veure i conèixer a la teva estimada que et fa tan feliç. El mateix penso per en Diafebus. Bueno ara ja saps que no ens hem oblidat de tu. Esperem tornar-vos a veure. Ha estat un plaer saber de tu i esperem que tot et vagi bé i puguis aconseguir el que t'han proposat, guanyar als turcs. I que disfrutis molt de l'amor amb la teva princesa. Una forta abraçada estimat Tirant.
ncesa. Una forta abraçada estimat Tirant.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l´autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS + (L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dillu …
L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dilluns vaig anar ca la Carlota per a preguntar-li com anava després la ruptura. Quan vaig timbrar a sa casa sol estava la seua mare,però em va dir que havia d‘anar a comprar unes truites (però això no m’interessava). Em va deixar a soles i que vaig fer? fullejar… que diu sentar-me sense fer res… però vaig vore el diari de la Carlota damunt la taula i vaig pensar que anava bé però vaig fullejar el seu diari i aquest text vaig llegir: Hui he conegut a un xic molt simpàtic i molt guapo , s’anomena Eduard i s’ha canviat al nostre institut per problemes amb els seus antics companys, però no ho entenc, perquè he estat tota la vesprada amb ell i és molt graciós i molt bona persona. He descobert que tenim moltes coses en comú, als dos ens agrada la mateixa música, les mateixes pel•lícules, les mateixes assignatures i moltes més coses. Crec que m’estic enamorant.Després vaig llegir aquestes paraules em vaig quedar bocabadat, jo creia que encara m’estimava, que pensaria en mi, en nosaltres... Com és possible que ja pense en altre? Però si jo pense en ella nit i dia. Als meus pensaments sempre està ella, esperava que ella sintiera el mateix, però ja veig que no es així, no l’entenc. No sabia que fer, vaig tancar el diari i deixar-ho en el mateix lloc perquè no es donara compte que ho havia llegit. Me'n vaig anar corrent a ma casa trist, nerviós i enfadat. Quan vaig arribar a ma casa vaig reflexionar i vaig anar a parlar amb el meu amic Borja. Vaig contar-li el que havia passat i vam pensar en espiar-la com espies secrets per a vore si era veritat Vam quedar a les onze de la matinada prop del seu portal. Portàvem ulleres i gorres. A les dos de la vesprada no va a passar res i vam decidir posar una càmera secreta perquè havíem d’anar a menjar. A les tres vam vore la càmera i menys mal que no va passar res…duan van arribar les cinc… La vam vore! Va girar la l’illa i en un banc Eduard l’estava esperant. Vam assegurar-nos bé amb els prismàtics i efectivament era ell… Vaig vore que es va besar i de tot… El meu amic va dir-me que parlara amb ella i això vaig fer. Al dia següent vaig parlar amb ella i es vam enfadar de veritat. Ja pensí que mai parlaria amb ella, a més a més, el meu amic va dir-me que vaig fer el correcte.
u amic va dir-me que vaig fer el correcte.)
Activitat sobre L'autobús de la Rosa de l'autor Fabrizio i Maurizio Silei i Quarello, pels VAGOS + (L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu av …
L’ autobús de la Rosa. El Ben i el seu avi és dirigeixen cap el museu de ford a Detroit, el nen petit (Ben) pel camí li va dient al seu avi a on és dirigeixen i l’ avi no respon al arribar el nen li diu al avi : Hem fet tot aquest camí per anar fins a un museu, i l’ avi no respon. Al entrar un senyor al i ven vestit els guia fins al lloc on està situat l’autobús. L’ avi i el nen entren a l’ autobús i l’ avi li comença a explicar una història…… Un dia quan l’ avi es va muntar a un autobús hi havien 4 llocs lliures on es van seure quatre persones negres a la parada següent van entrar quatre persones blanques l’ avi i dos senyores negres es van aixecar però la Rosa no es va aixecar el conductor de l’ autobús va aparcar el autobús a una banda i la policia va venir i la va empresonar, totes les persones negres van quedar que mai agafarien un autobús, i dit i fet ningú més va agafar el autobús i els treballadors es van quedar sense treball. i en l’ any 1956 al cap d ’un any del seu NO Els tribunal suprem va declarar il·legal la segregació racial. FI!
FI!)
Activitat sobre Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders, pels Israel defense forces + (L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 …
L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res estrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferenciés dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas. Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home; per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps; volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes. Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava. Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins que prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre l'exèrcit i la meva llegenda va arribar fins al Rei de les Espanyes i a alts càrrecs de la Santa Església. Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hi podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també. El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat; vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells debatien abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós. Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.
maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Trobadorsdelport + (L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIR …
L’ENTREVISTA DELS TROBADORS DEL PORT A TIRANT LO BLANC TROBADORS: Bon dia Tirant, som “Els trobadors del port” i estem fent un treball sobre la teua vida. Volíem fer-te algunes preguntes, acceptaries? TIRANT: Sí, com no, tot un plaer. TROBADORS: De tu ja saben que ets un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. Ets un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós pareix que et mostres bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament et porta conseqüències a la teua pròpia vida, i parlant de tot això volien saber què significa per a tu Carmesina? TIRANT: Carmesina és la princesa de Constantinoble, una xiqueta de catorze anys d’una gran bellesa que vol conservar la seua virginitat i no casar-se amb ningú, encara que jo la vaig enamorar. Té una bellesa singular, amb la qual me’n vaig enamorar completament d’ella al vore els seus pits, però de vegades es deixa endur molt fàcilment per les influències dels altres. TROBADORS: I com vares fer perquè Carmesina s’enamorara de tu? Hem vist que hi havia algú al qual no li agradava gens aquest amor. TIRANT: La vaig conquistar amb l’ajuda de Plaerdemavida, que és una persona molt intel·ligent i sincera i fa tot el possible per ajudar-me en les arts de seducció, per atreure l’atenció de Carmesina a la qual serveix i amb la qual té amistat. En contra de Plaerdemavida que m’ajuda, la Viuda Reposada és una persona odiosa, que intenta fer impossibles el meu amor amb Carmesina, perquè està enamorada de mi, i intenta distanciar-nos amb enganys. TROBADORS: Hem vist en la novel·la que ets molt amic de Diafebus, ens pots dir alguna cosa d’ell? TIRANT: Diafebus és un cavaller culte prestigiós i fidel; a més de pràcticament el narrador de la meua història. És amic íntim meu, a més del meu propi cosí i fidel escuder que m'acompanya al llarg de tota la novel·la, protagonitzant algunes aventures paral·leles. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia, que a més és donzella i amiga íntima de Carmesina, la meua amada. - ¿Que penses sobre l’emperador i l’emperadriu, pares de Carmesina? -L’emperador és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se n’adona del que passa al seu voltant i acaba morint de pena per Carmesina i per mi. És el pare de Carmesina i marit de l’emperadriu, una persona molt noble i honesta, molt respectuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga a l’emperador la seva relació amorosa amb Hipòlit. Hipòlit és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense molta experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu. TROBADOR: Moltes gràcies Tirant, ja hem vist que ets molt amable, igual ens tornem a trobar per fer-te un altra entrevista. TIRANT: Gràcies a vosaltres, fins sempre. Com hem pogut veure Tirant és un home que pareix que ho sàpiga tot, a més d’aquesta forma hem pogut veure quins són els seus sentiments per Carmesina, i sobretot de quina manera la descriu. A més nosaltres pensem que de veres sense l’ajuda Plaerdemavida no hauria aconseguit res de Carmesina, perquè Plaerdemavida com amiga seua que és, la coneix molt bé. De la resta dels personatges era un poquet més difícil saber què podia pensar Tirant d’ells però tampoc ens hem endut una sorpresa molt gran perquè més o menys és el que nosaltres pensem.
uè més o menys és el que nosaltres pensem.)
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Claraarlet + (L’aniversari és una novel·la intrigant que …
L’aniversari és una novel·la intrigant que a poc a poc es va tornant angoixant, gràcies, sobretot, al tens suspens que de mica en mica envaeix l’escena i la trama. Una novel·la que comença amb dues històries en paral·lel que d’entrada no semblen tenir relació fins que un dels protagonistes decideix explicar, i desvetllar-nos, com n’estan de lligades. Un matrimoni que sembla que ha tocat fons i va directe a la ruptura és l’excusa, el punt de partida per iniciar el relat. L’aniversari, la celebració, que ha de ser el punt d’inflexió de tantes coses, es converteix en l’inici del drama. I el regal serà el detonant, el que d’entrada trencarà el silenci que durant tantes setmanes la parella té pactat. I tot això passarà dins del cotxe, al mig del bosc, on ell busca el lloc ideal per refer el matrimoni, en un entorn carregat de records. Paral·lelament, i en capítols alternatius, seguirem l’altra història, la de dos nens que es coneixen per casualitat però que de seguida compartiran una passió, la de viure, gairebé al peu de la lletra, les lectures que fan. Recreant diàlegs, personatges i situacions, talment com s’ho visquessin. I ara és el torn de representar Moby Dick, la del mariner a la recerca de la blanca balena. I serà, també, en l’aniversari d’un d’ells on es desencadenarà l’altre drama.
d’ells on es desencadenarà l’altre drama.)
Activitat sobre Dos taüts negres i dos de blancs de l'autor Pep Coll, pels Pamtumaka + (L’autor en aquesta novel·la decideix parla …
L’autor en aquesta novel·la decideix parlar d’un assassinat d’uns masovers que havia sentit quan era petit, però que mai se’n podia parlar. Aleshores escriptor decideix narrar una història gairebé desconeguda, per tothom. Aquest assassinat no va aparèixer en els mitjans de comunicació, només era coneguda pels pobles veïns. La història narra l’horrible assassinat que va sacsejar els habitants de la serra de Carreu. En les petites masoveries de Carreu van aparèixer morts un matrimoni i les seves dues nenes. El crim va commoure la gent de la contrada pirinenca. Un matrimoni sospitós va ser jutjat i empresonat. Però mai se’ls va poder inculpar perquè els fets no es van demostrar. Les influències polítiques i els interessos econòmics, en plena postguerra franquista, van fer que no s’arribés al fons del procés judicial.
no s’arribés al fons del procés judicial.)
Activitat 3 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers + (L’institut L’institut és un p …
L’institut L’institut és un professor estricte, és una noia buscant l’amor, és un alumne concentrat en els estudis, és un conserge que et fa cas quan vol. L’institut és un matí radiant de primavera, és un dia gris d’octubre, és una tempesta de principis d’estiu. L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, són els matins durs de classe, són els amics en moments de fatigues, són els estudiants, companys, etc. L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, és la meva feina i la seva feina, és el títol dels estudiants i el títol del professors. L’institut és el conjunt de l’esforç i de la nostra feina i del nostre títol. L’institut som tu, jo i ells i els alumnes nouvinguts, i els teus rumors i els rumors dels altres. L’institut és tothom, l’institut és ningú. L’institut és tot: l’inici i la fi, l’enamorament i la decepció, els crits comuns i l’estrany silenci, les vuit del matí i les dues quaranta.
t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
Activitat 2 sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Thedreamers + (L’institut L’institut és un p …
L’institut L’institut és un professor estricte, és una noia buscant l’amor, és un alumne concentrat en els estudis, és un conserge que et fa cas quan vol. L’institut és un matí radiant de primavera, és un dia gris d’octubre, és una tempesta de principis d’estiu. L’institut són sis anys d’obrir i tancar llibres, són els matins durs de classe, són els amics en moments de fatigues, són els estudiants, companys, etc. L’institut és l’esforç dels alumnes i dels professors, és la meva feina i la seva feina, és el títol dels estudiants i el títol del professors. L’institut és el conjunt de l’esforç i de la nostra feina i del nostre títol. L’institut som tu, jo i ells i els alumnes nouvinguts, i els teus rumors i els rumors dels altres. L’institut és tothom, l’institut és ningú. L’institut és tot: l’inici i la fi, l’enamorament i la decepció, els crits comuns i l’estrany silenci, les vuit del matí i les dues quaranta.
t; les vuit del matí i les dues quaranta.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de William Shakespeare, pels Jacint Verdaguer + (L’obra de Shakespeare es situa a mig camí …
L’obra de Shakespeare es situa a mig camí del Renaixement i del Barroc. Shakespeare va ser poeta, actor anglès i dramaturg. L’obra va tenir una repercussió a tot el món, ja que molts escriptors la van llegir i es va projectar arreu del món. Shakespeare ens mostra en aquest document el seu punt de vista sobre l’amistat, el poder, la corrupció i els somnis, i com afecten aquests factors en la societat. Tot això ho fa a través d’una sèrie d’obres: Macbeth, Romeo i Julieta, Otel•lo i Mesura per mesura. En el primer eix del document se’ns parla de l’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. En el segon eix ens presenta tres obres que ens mostren la corrupció des de diferents angles. Macbeth ens mostra les conseqüències socials que comporta la corrupció. Ens deixa clar que la corrupció només pot produir més corrupció. També diu que produeix desconfiança, por, paranoia i hipocresia. El tercer eix ens presenta el poder. Apareix a les obres Macbeth, mesura per mesura i Otel•lo. A mesura per mesura ens mostra el conflicte que hi ha entre el món religiós immoral i el món viciós. Vol demostrar que el pitjor món és l’obsessió del poder. El quart eix tracta sobre els somnis. Diu que els escriptors els utilitzaven per investigar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare fa aparèixer els somnis de diferents maneres. Somnis i escapisme, somnis com a visions, somnis com a profecies, somnis com a mal sons i somnis com a il•lusions. En resum, hem conegut l’ ideologia de Shakespeare en determinats àmbits gràcies a les seves obres.
erminats àmbits gràcies a les seves obres.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l, pels Federico García Lorca + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat a l’obra de Shakespeare queda reflectida pels tres tipus d’amistat: l’amistat entre homes, l’amistat entre dones i l’amistat entre homes i dones. Així com la seva evolució. Les influencies a l’obra de Shakespeare són l’amistat i els seus tres tipus. El poder i la corrupció i els somnis. -Amistat entre homes: es basaria en la lleialtat pel que fa als interessos econòmics i polítics i afavoriria el matrimoni. S’ha de tenir en compte que a mesura que passa el temps i sorgeix l’Humanisme , aquest tipus d’amistat canvia. -Amistat entre dones: es basaria amb vincles prou forts, fins que arriba l’època del matrimoni i les dones han de dedicar-se al marit. Es nota l’educació patriarcal. -Amistat entre homes i dones: Shakespeare mostra que l’amistat entre home i dona , pot acabar transformant-se en amor. L’obra de Shakespeare mostra el poder i la corrupció: el poder sempre és corrupte. I la corrupció sempre atrau i porta més corrupció. La societat segueix el joc del poder i la corrupció. I el problema més gran de la societat prové del vici moral del mateix poder. El quart eix són els somnis i l’escapisme: els somnis poden conduir a un lloc millor, els somnis poden ser visions del que agradaria poder fer, també podrien ser un avís a la vida real i es transformarien com a profecies. Aquests somnis podries ser malsons o il·lusions. En resum, per la tipologia de l’amistat es veu com funcionen les estructures de poder, la diferencia entre homes i dones. I segons l'evolució de l'amistat reflexa els canvis de la societat. El poder comporta corrupció i el mateix poder vol fer creure que prové del poble. Els somnis poden servir com a base de les diferents obres.
servir com a base de les diferents obres.)
Shakespeare + (L’obra de Shakespeare es troba a mig camí …
L’obra de Shakespeare es troba a mig camí del Renaixement i de la cultura del Barroc, encara que presenta una empremta fortament Medieval. La repercussió es nota per les obres. Moltes de les seves cites i aforismes s’utilitzen actualment. L’amistat entre homes, entre dones i entre els dos gèneres, donant una visió molt clara de com funcionaven les estructures de poder, les diferències entre els dos gèneres. L’evolució d’aquestes amistats reflectien les transformacions de la societat. El Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Els somnis sempre han estat una rica font per als escriptors i significaran també alguna cosa. Els escriptors utilitzaran els somnis per estudiar la psicologia i el funcionament de la societat. Shakespeare ho utilitzará en diferents moments. La Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. En resum, en el tema de l'amistat ens dóna una visió de com funcionen les estructures de poder i explica les diferencies que hi ha entre homes i dones. En el tema de poder i corrupció ens demostra a partir de les seves obres el poder que pot tenir una corrupció. I finalment en el tema dels somnis tambè ho representa de diferents maneres a travès de les obres relacionades el somni.
travès de les obres relacionades el somni.)
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat 2 sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat sobre L, pels EnricJoan01 + (L’últim dia abans de demà (2011): És una n …
L’últim dia abans de demà (2011): És una novel·la curta per molt intensa en que hi trobem contínuament present l’ús del flashback (voltes al passat constantment). És una novel·la que és fidel al concepte “menys és més”. La novel·la ens explica la vida de un home que en què, desprès d’haver passat per situacions complicades durant la seva vida fa balanç de com ha portat la seva vida. (Podem dir que és “autobiogràfica”) Els temes que surten: - Mort - Solitud - Adolescència / joventut - La experimentació amb les drogues / alcohol durant la adolescència - Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs
Amor (entre la Francesca) - Sexe - Fracàs)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels ProjectX + (M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra …
M no somia. Dorm. I de sobte el pare entra a l’habitació sense obrir el llum. Però, tot i així, M pot imaginar la vena inflada que li travessa el front. -Desperta la teva germana i veniu a la sala d’estar. He de parlar amb vosaltres. El pare crida, no parla. I M té por. S’aixeca sense sabatilles i sense mitjons i mira de veure què passa a la sala d’estar mentre fa cap a l’habitació de la seva germana. Però no veu res. No veu la mare. I se sent culpable d’ haver-se adormit. Voldria xiuxiuejar ‘’mare’’. Però no xiuxiueja res. Les mans li suaven i tot nerviós amb un pas lent va cap a la saleta on la seva mare sol cosir, I agafa unes tisores per protegir-se. Ella mig adormida, agafa la mà al seu germà, i tots dos van a la sala d'estar, però Ella quan veu la seva mare a la cadira corre a asseure's a la seva falda. El pare no veié l' M, i tot just aixeca el cap troba l’ M davant seu, amb una mirada desafiant, una cosa que mai s’atreviria a fer. Amb una aire de superioritat, el pare li pregunta tot vacil·lant. -Què penses fer amb aquestes tisores? I M respon amb el cap ben alt. -El que hauria d’haver fet fa molt de temps... L’ Ella en mig d’aquest duel entre pare i fill protesta. -Tinc son, puc tornar a la meva habitació? I la mare en un intent d’ aixecar-se de la cadira, el pare alça la mà i la colpeja a la galta, en aquell mateix moment s'escolta un crit de ràbia per part de l’ M. De cop i volta, el pare treu una pistola. M, ja amb motius per clavar-li les tisores les llença amb força al terra, per demanar atenció. I en un moment de silenci M mira la mare, plorant, després mira la seva germana petita, li dedica una somriure gratificant, i per últim mira el pare i li explica la situació. -Pare, ja no tinc quatre anys i ja no necessito que la gent em digui el que he de fer, cosa que tu mai em vas dir, però ara jo et diré el que has de fer. El pare tot estranyat el mira amb una cara de sorpresa, però M no ha acabat. -He trucat la policia, i no trigarà en venir. T’aconsello que deixis la pistola al terra i que ens deixis en pau a la mare, l' Ella i a mi. El pare aixeca la pistola apuntant al M al front, amb una cara de ràbia, i després d’ un somriure, dispara un tret provocant-li una mort ràpida. Segons després, la mare corre al costat de l’ M. Tot just l’ M cau a terra, s’escolta una sirena de policia, i el pare sabent el futur que li espera es dispara a si mateix, provocant-se la seva pròpia mort. El pare i M se n’han anat. I nosaltres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.
altres ja no tornarem a veure’ls. Mai més.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 5 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 6 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 7 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 8 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 9 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 10 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 11 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 12 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 13 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat 14 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Girsquad + (Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag …
Mans quietes Gènere: Drama i comedia Tag line: No et perdis l’oportunitat, llegeix-l’ho! Sinopsis:Els pares de Joan, que s’han separat recentment, es reuneixen a l’escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s’insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d’identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L’obra esdevé una crítica sarcàstica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Escena 1: A classe ; 12 A.M Personatges: Manel, directora, dona manel i mare del nen Manel: Que jo no vaig picar a cap nen! Direct:Tots els homes sou iguals ,n’en feu i després ho negueu tot Dona: Manel accepta-ho, demana perdó i tot anirà més ràpid(mirant a Manel) Direct:La teva dona te raó ,fes-li cas i accepta que vas agredir a un pobre i innocent nen Mare: S’ha de tenir pebrots per fer això i a sobre mirar-me les mamelles mentre et parlo! Poca-vergonya! Manel: Però que narres,no t’estic mirant res ,a tu que et miraré? I no vaig picar a ningú. Dona: Manel...baixa els fums que tot això és culpa teva. Direct :A sobre et menysprea físicament(a la mare) com qualsevol home no n’aprèn! Sempre mirant-nos el cul i les mamelles, que os creieu que això ens agrada? Patim molt per coses com aquestes! I sinó ens dieu que no hi ha res per mirar i ens feu sentir acomplexades! Ja ni ha prou! Manel: Mare de deu que exagerades sou,sempre os feu les victimes Dona: Si les victimes… segur Mare: Els homes sou tots uns masclistes, i tu el que més. Manel: Pero jo que he fet, he dit algu dolent, a més mai vaig picar el vostre noi. Direct: Ets una mala persona i un porc Dona: Home tampoc ens pasem… Mare: Si, si ho és com tots els homes. Manel: Pero … Mare: No calla, sou uns porcs sempre mireu el cul a les dones. Direct: Segurament que si. Mare: Segurament quan estava amb tu nomes feia que mirar el cul de les dones, oi? Dona: Guaita, ara que ho dius… Manel: Jo no faig aixo de anar miran el cul de les dones. Mare: Si tu ho fas sempre. Manel: Bueno sempre sempre no. Mare: A més vas pegar al meu noi i vas mirant a dones, la veritat es que no puc més. Manel: I dale jo no vaig pegar a ningu. Direct: Dale,gramaticalment es una mal pronunciada. Manel: A si? I com seria sino. Dona: Tot aixó que estem parlant ho dire. Em quedare jo amb els xiquets. Manel: Cari, si tot el que diuen es mentida i tu ho saps Dona: Quan cops et tindre que dir que no em diguis cari, estic farta. Mare: Jo no m’anire d'aquí fins que tu reconeguis que vas pagar el meu noi Manel: No, no el vaig pegar, potser el vaig fer un copet a l’esquena però sense cap malicia, de guais. Mare: Estas dient que vas pegar el meu fill?¿? Manel: No,home,no, si també ho faig als meus xiquets. Direct: Aixó es molt greu, a més pega els seus fills també. Dona: Manel aixo es impresentable com pots fer una cosa així? Manel: No, no jo no he pagat a ningú Mare: A no? I qui va estar el que va pagar el meu fill?
qui va estar el que va pagar el meu fill?)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma + (Mare i filla. Són les 5.17h del matí i en …
Mare i filla. Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York. El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat. Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota. La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant. -Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa. -Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així. Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat. Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre. En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi. Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni. Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes. Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum. Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt. Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida. Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro. Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar. Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar. Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat. Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn. Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció. Com ha canviat la mamà! Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent. Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot. I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació. Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.
e he de començar per tornar-lo a enamorar.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les Llufes + (Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, …
Me’n penedeixo molt de no haver-lo matat, ja que en aquell moment em va guanyar; en Tetxu va aconseguir persuadir-me i fer-me declinar al seu plaer. En aquell instant vaig pensar que el correcte era perdonar, ja que va ser un error, però cada cop que penso en els anys perduts, malgastats… En fi, enyorats… El que m’agradaria ara és tornar enrere i estar amb el meu pare, però com sé que és una “missió impossible”, he decidit efectuar el meu pla i venjar-me d’Imanol Larreaga Turzaiz! Un any després, sense haver tornat a comentar el tema, va sortir una conversa sobre política mentre escoltàvem Led Zeppelin. Imanol va defensar les tasques d’ETA, per tant, vaig concloure que no s’havia penedit dels seus actes, com s’ha de viure amb gent tan dolenta al món? Així que, he decidit efectuar la meva venjança i lliurar el món d’una de les seves càrregues. Sé que sona malvat, però Déu també efectuà sacrificis dels terribles. Avui dia 3 de novembre he decidit ser valent i fer-me feliç, però no vull perdre un amic com en Tetxu, per tant el pla és complicat. Només aixecar-me he anat cap a la cuina i he preparat un esmorzar molt nutritiu per fer el meu viatge fins al nord d’Espanya, on ara estan en Tetxu i el seu pare. Li vaig enviar una carta a en Tetxu per reunir-nos tots tres al camp, a prop de Lizartza, i així recordar vells temps, tots dos hi van accedir amb molta il•lusió. Ben esmorzat em vaig preparar la motxilla, hi vaig ficar: suc de taronja, galetes, un arma i fotos del meu pare mort a l’estació i de la meva infància amb ell. Mai havia preparat una motxilla així, veure-la em feia sentir que tot això no era real, que no m’estava atrevint. Em vaig pessigar i em vaig fer molt mal, així que un somni ben bé no era. *** Ja havíem pujat amb el taxi de muntanya al nostre alberg. Era bastant bonic, era un alberg molt rural, on la decoració simulava l’interior d’una casa d’obrers del segle XIX. Un cop deixades les maletes vam decidir anar a fer una volta pel bosquet del cantó, però vam arribar a l’altra punta de la vall. Decidírem començar a dinar ja que eren les dues i la panxa ens feia sorolls. No sé si era la gana o l’olor del menjar, però se’m queia la bava. Hi havia tres entrepans, dues bosses de patates, una truita a la francesa, una bona amanida de pasta i dos ampolles plenes de Coca-Cola. - Mmmm... Que bo! – Va dir en Tetxu. - Ho has fet tu, Imanol? – Vaig preguntar. - Doncs és clar!, t’agrada? - Vaig assentir amb el cap. – Per tu i en Tetxu m’esforço el que calgui, però la resta del món... – i va riure subtilment. Aquell comentari em va fer sentir moltes coses. En part em feia feliç que digués que l’importava, però, era realment així? I amb això de la resta del món què vol dir? Segurament es referia a la gent que considerava inferior, com el meu pare. Justament acabar de dinar, a en Tetxu li va agafar mal de panxa i havia d’anar al lavabo, així que vam tornar corrent a l’alberg. Mentre caminàvem estàvem molt callats, cosa que em va anar molt bé, ja que vaig poder crear un pla alternatiu molt més eficaç i ràpid que el que havia preparat prèviament. No sé d’on va sorgir la idea, però era semblant a una bogeria. Si tot anava tal i com ho havia planejat, n’ Imanol moriria com un personatge d’una història dramàtica, com l’Adela al final de la Casa de Bernarda Alba. Quan ja podia atalaiar l’alberg des de la llunyania em sentia com un perfecte afaitapagesos. A poc a poc ens anàvem apropant al nostre allotjament i com menys temps ens faltava per arribar-hi més mal em feia la panxa. Qui hagués pensat que un noi com jo, acabés sent un assassí? Aquesta paraula, assassí, des de ben petit em provocava angoixa, i pensar que en poques hores jo en seria un... *** Quan vam arribar en Tetxu se’n va anar directament al lavabo, mentre el seu pare buscava els prismàtics per observar les copes dels arbres buscant els ocells més estranys i colorits de la muntanya, i altres criatures insòlites. Aquell era al meu momenthavia d’ actuar immediatament, sinó se m’escaparia l’oportunitat i no podria efectuar la venjança. Al cap d’uns deu minuts, l’Imanol va trobar els seus prismàtics al fons de la bossa negra d’esport que duia per les sabates. I va dir-nos que ens esperava per fora mentre donava un tom. ALESHORES! Aleshores podia començar el pla! Vaig sentir com en Tetxu estirava de la cadena, el cor m’estava a punt de sortir del pit! Les meves pulsacions eren més ràpides que el curs d’un riu al començar la primavera, quan es desglaça i pot córrer lliurement. Havia d’actuar amb rapidesa, sense vacil•lar. Així que vaig agafar la cadira vella que hi havia al costat de l’escriptori rústic que decorava una cantonada de l’habitació, i vaig trencar el pany de la porta del lavabo a cops de cadira amb tota la força i ràbia que tenia. Sabia que en Tetxu era fort, i que sense problema seria capaç d’obrir la porta si la forçava, així que vaig agafar l’escriptori rústic i el vaig ficar davant de la porta, ja que sabia que s’obria cap a fora. Després de fer tot això em vaig quedar més tranquil ja que sabia que em donaria prou temps per agafar la pistola de la motxilla, baixar corrents i executar l’Imanol. La escala, que tenia poc menys de cinquanta esglaons, se’m feia excessivament llarga i cada cop més estreta, em sentia per primer cop, claustrofòbic... Vaig arribar a baix i el primer cop d’aire que em va acariciar la pell de la cara com una suau moixaina em va fer sentir com el rei de la llibertat. Mentre donava la volta a l’alberg, buscant l’Imanol, pensava que estaria fent el Tetxu en aquell mateix moment. Segurament no desconfiava de mi, la meva coartada era perfecta. *** Ara ja puc atalaiar l’Imanol des d’on sóc, no tinc temps per tornar enrere, preparo la pistola mentre penso en Stairway to heaven de Led Zeppelin i camino amb decisió cap a la perdició. - Ei hola noi! Pensava que estaves a l’habitació amb en Tetxu.- Aquestes paraules eren ben amistoses, però de ben segur que serien gairebé les últimes que diria.- Què et passa que no dius res? - Potser et penses que ja no me’n recordo, però ja s’ha acabat el meu temps de l’oblit. Ara et toca a tu patir.- Dic mentre trec la pistola de la motxilla i mantinc la mirada fixa en ell. - Què està passant?, Carlos... - Ei! Carlos, papa! No us imagineu el que m’ha passat! Estava al lavabo quan de cop i volt...a... – En Tetxu, no sé com ha arribat, no estava previst.... - Corre Tetxu fill! - Carlos... Què fas?! Estic indecís, mai m’he sentit així abans en la meva vida, el cap em dóna voltes, tinc ganes de vomitar. A qui disparo? A en Tetxu? A l’Imanol?... A mi?... Em suen les mans, he de tenir sang freda.... PUM!
les mans, he de tenir sang freda.... PUM!)
Activitat sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K. + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana buscant-hi alguna cosa nova, algun petit detall que se li hagués passat per alt, però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisis alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle, Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte, el móbil sonà i els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se ell mateix dels camps de maduixes?
lvar-se ell mateix dels camps de maduixes?)
Activitat sobre Camps de maduixes de l, pels J.udith K. + (Mirà una altra vegada l’última anàlisi de …
Mirà una altra vegada l’última anàlisi de la Lluciana, buscant alguna cosa nova, algun petit detall que se’ls hagués passat per alt. Però no semblava que n’hi hagués cap. El seu cervell anava de pressa, aprofitant cada minut, cada segon. Potser no li’n quedaven gaires a la Lluciana. Si la vida de la noia fugia, també ho faria la dels seus pares. Tenia molt present la impotència que havia sentit quan el doctor Pons li havia demanat que busqués en aquelles anàlisi alguna cosa que marqués la diferència en el destí de la Lluciana. “Necesitem un miracle Lluís” va dir, i a ell li havien tremolat les cames. Qui era ell per fer miracles? Només una rata de laboratori, com deien els seus amics. Volia centrar-se en la feina, però no podia deixar de pensar que algun dels seus amics també prenia pastilles, potser les mateixes que havia pres la Lluciana. Potser algun dia la vida d’un d’ells també estaria a les seves mans. Recordava la seva joventut, la universitat, les nits en vetlla estudiant… i a la Bruna, alegre i divertida, capaç de treure les millors notes als exàmens més terribles. Tot d’ella li agradava, però se’n va anar. Massa jove. Massa ràpid. Massa èxtasi. De sobte,un móbil soná y els seus ulls van reaccionar. Quant de temps portava immers en els seus pensaments? Era massa tard per salvar la Lluciana? Per salvar-se a ell mateix dels camps de maduixes?
ar-se a ell mateix dels camps de maduixes?)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Grela8 + (M’havia costat molt agrupar les meves cose …
M’havia costat molt agrupar les meves coses en tan sols una maleta. Llavors era diferent que passar de casa a ca la iaia. Ara havia de preparar-me per una vida nova, no se ni on, ni per a què. “Només el necessari, Andrea”. Des de la cua d’embarcament es veia el cartell “Barcelona-Nova York”. Van ser 9 hores que ni fu ni fa. Estàvem el Diego, la mamà i jo asseguts a la part del mig de l'avió. El temps que no vaig passar dormint, vaig estar escoltant música del meu grup preferit i pensant en el que m'oferiria el futur allà, on hi estava a poques hores. Els papàs, bé, no!, la mamà i en Diego, a penes arribaren estarien en un pis i ja fent el preparatius de l’exposició. A mi aquella idea m’havia semblat correcta, ja que des de sempre m’havia atret l’art. Però, òbviament no m’hi quedaria allà per la resta de la meva llarga estada. Després de recollir les maletes -la meva Sansonite beix estava intacta- vam anar a una cafeteria de l’aeroport. Allà hi havia connexió a Internet. Tampoc ho trobava molt a faltar, però ja que no em costava res… Vaig agafar el mòbil per mirar-lo i era en Jimmy. Ostres, en Jimmy! Sincerament ni me'n recordava. “Andrea! Per fi puc comunicar-me amb tu. Ho sento però he estat molt ocupat a Sarrià amb la mama. M’ha ficat a treballar, ho pots creure?” -Ostres Jimmy, quant de temps! M’has d’explicar moltes coses. Seria millor que parléssim per telèfon. -Sí, estaria bé! Et truco ara? -No, no. Et costaria un ull de la cara. No creuràs on sóc! -Eh? On, Andrea? -A Nova York, justament sóc a l’aeroport. Acabo d’arribar. -Què dius? I què fas allà? -Sincerament ni ho sé. Escolta després parlem, t’aviso quan et pugui trucar. Va pagar en Diego i vam sortir a agafar un taxi. Nova York. La diferència amb Sitges era notable. En arribar al pis vaig ficar-me a descansar, sense investigar-lo ni res. Tenia molta son i després d’hora i mitja dormint, vaig sortir de la més petita de les tres habitacions la qual seria meva, per veure bé la casa. Era un pis petit però elegant i acollidor alhora i estava a poc del centre de Nova York, a menys de mitja hora a peu. Ja tenia ganes de sortir fora, però vaig recordar-me que havia de parlar-me amb en Jimmy, vaig trucar-lo per videotrucada i va contestar a la primera. -Hey Andrea! Com estàs? -Hola Jimmy! M’acabo de despertar, estava cansadíssima. -Però tia, que hi fas allà? -Bé doncs, el curs m’ha anat fatal, i per no passar-lo, he pensat que era millor vindre aquí amb la mamà, que prepara una exposició… i veure si aquí ho puc aprofitar més. Va fer cara de sorpresa i va dir-me: -Has fet bé, crec. Tant de bo jo fos en un lloc així. -I tu què? No estudies? -Des que vam planejar l’escapada que sóc a Sarrià, hauré que tornar, sí, però no tinc massa compromís… Vaig aturar-me i pensar… de cop en Jimmy va veure'm i va dir-me en el que pensava i ‘’estàs pensant el mateix que jo?’’. Segurament coincidíem en el pensament; que bé estaria tenir alguna persona en aquesta petita aventura. -Et semblaria si hi anés, amb tu? Vaig dir-li què sí, és clar. Què bé, estava molt contenta! En parlaríem més endavant per acordar les dates i allò. Vaig apagar el portàtil després de parlar amb en Jimmy i vaig veure una nota a la nevera on deia que la mamà i en Diego havien sortit.
deia que la mamà i en Diego havien sortit.)
Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la t …
NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... (Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.) CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina) MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo. CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys? MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorprèn més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo! MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria... (es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo) CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo. MARTINA: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en que parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la t …
NARRADOR: Ens trobem a l'any 2320, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretèn seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i en Martí. CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis disfrutat, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se al Martí) MARTÍ: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no em dormo. CLAUDI: Vaja noi... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa més de tres-cents anys? MARTÍ: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorpren més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, posseu-vos ben còmodes que començo! MARTÍ: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martí! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo i tornant-lo a reproduir. Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans. MARTÍ: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTÍ: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTÍ: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTÍ: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en què parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Les Stewart + (NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va …
NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va néixer en un gran hospital al Canadà. Sempre ha estat una noia a qui li agrada estar amb els amics a casa jugant. Quan era petita sempre deia que volia ser astronauta i anar a viure a la lluna. El somni se li va esvair quan els seus pares es van separar quan ella tenia quatre anys. El que la Fiona no sap és que des que tenia sis anys té un germà. Se’n va anar a viure amb la seva tieta perquè la dona dels seu pare no podia saber que havia tingut un fill amb la mare de la Fiona. Van fer veure que aquell nen era el fill de la seva tieta, la Lily. No era de les populars de l’escola; eren un grup de cinc nenes i quatre nois que sempre anaven junts. Es van conèixer millor quan van anar tot junts a dir a la seva professora, la senyora Marie, que la Katie, en Mark, en Phill i la Jasmine no paraven de dir-li coses dolentes perquè no anaven amb ells. Des d’aquell día van fer-se amics i van estar durant tots els dies seient junts, anant al pati junts. Desprès de l’escola sempre anaven al parc a menjar-se tots el mateix gelat… Però això un dia va canviar quan l’Àlex i la seva germana Anna, que estaven el grup van marxar a viure a Nova York ja que la seva mare va aconseguir un treball. A partir d’aquell dia van començar a separar-se poc a poc; alguns es van canviar d’escola abans d’acabar sisè, i els altres es van anar distanciant poc a poc. Quan van acabar sisè els pocs que quedaven van anar a diferents instituts de la ciutat. La Fiona va conèixer la Lacey, la seva millor amiga, el primer día d’institut. Era nova i no coneixia a ningú. Va estar parlant durant una bona estona amb el director per a que li ensenyes una mica com anava l’institut i els horaris. El primer dia li tocava música, , allà va conèixer a la Lacey; estava asseguda sola al final de la classe i va decidir anar amb ella. Des d’aquell dia són inseparables.
b ella. Des d’aquell dia són inseparables.)
Activitat sobre El secret de la mare de l, pels Els romàntics + (No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic s …
No em penedisc de res. Sóc Walter,l'únic supervivent de la meua família. Va ocórrer ràpidament però us ho vaig a contar el millor que puga. Ara tinc setanta anys, vaig sobreviure a la guerra que tot el món coneix, la Segona Guerra Mundial. La meua dona va morir el mes passat i he decidit escriure la nostra història com a record. Jo abans tenia una dona intel·ligent, bonica, amable... però sempre diuen que les coses canvien i mai millor dit. Era l'any 1955, feia deu anys que la guerra s'havia acabat. Estava en una cafeteria i la vaig vore tota enfadada amb el cambrer que no li havia posat el café com a ella li agradava, segons ella li faltava sucre i no tenia la textura indicada. M'hi vaig apropar per tranquil·litzar-la i em va propinar una nyespla a la galta. Després va vindre i em va demanar perdó, poc a poc ens vam anar fent molt amics fins arribar a enamorar-nos. Era estiu i era per la vesprada, els seus cabells rulls em feien cosquerelles en la galta, ens donarem el nostre primer bes. Un any més tard vaig conéixer una altra dona en un pub, era molt simpàtica i em va agradar des del primer moment, però això no estava bé, perquè jo tenia dona i no podia decebre-la, però això era inevitable: m'havia enamorat. Uns mesos després ens vam casar sense que la meua dona s'assabentara. La meua nova esposa era nazi i em contava històries sobre el nazisme fins que em vaig fer un d'ells. Em va convèncer per a què matara la meua altra dona, i així vaig fer, la vaig matar i el pitjor és que no me'n vaig penedir. Estimava més la meua nova dona. Varem tindre tres fills molt bonics. Podria seguir contant la meua història però es faria massa llarga i no vull avorrir-vos amb la meua tràgica història.
avorrir-vos amb la meua tràgica història.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Amolletzo + (No recordo ni on ni com. Només sé que aque …
No recordo ni on ni com. Només sé que aquesta malaltia m´ha canviat la vida radicalment. Tot començà pel meu setè aniversari. Aquell matí estava trucant totes les famílies convidades. Vivíem al nord d'Alemanya. La nostra casa era tan gran que hi podia convidar a tota la classe. Però aquell any no va ser així, només vaig convidar als meus amics i amigues, incloses les seves famílies. Les primeres en arribar van ser les bessones Renata i Anna. Una de les sorpreses que més em va agradar va ser la visita del meu oncle Bimfred a casa. Ell vivia al sud de la ciutat i pràcticament no el veia mai. Ja era l'hora de dinar. Per postres, la meva iaia va portar-nos un pastís típic d'Alemanya. Ella sap que m'encanta ! Després de bufar les espelmes, vaig tallar el pastís. El meu pare es va oferir per talla-ho perquè jo no hem fes mal. Jo no vaig fer-li cas I vaig fer-me un tall al dit. Mai no havia vist tanta sang ! Els meus amics cridaven i ploraven de la por. Jo en canvi , em vaig desmaiar. En obrir els ulls, em trobava estirada sobre un llit que es movia per un passadís amb la meva mare plorant de fons. A la tarda, un metge va donar-me la notícia: tenia la SIDA. No entenia res. Més tard, aquell metge tan simpàtic m'explicà que tenia una malaltia que m'acompanyaria tota la vida. Va explicar-me que en una transfusió de sang que van fer-me de petita, per accident van passar-me la SIDA. Vaig espantar-me molt, va continuar dient-me que era contagiosa i incurable. Abans de dormir, el meu oncle va portar-me crispetes. A la capsa hi havia una etiqueta que hi posava "Crispetes per la Norma Schweizer". Vaig menjar-les amb un somriure enorme agraint-li la visita i el detall. Des de llavors sempre esmorzo crispetes. Quan tenia dotze anys, els meus pares em van dir que aniríem a Catalunya perquè el meu pare havia trobat treball allà. Mentre viatjàvem, vaig sentir molta nostàlgia pel meu país, pels meus amic, per la meva escola, per la meva casa, per la gastronomia... Era conscient que no tornaria a anar-hi i vaig entristir-me molt. El primer dia d'escola estava molt nerviosa. En entrar, em va presentar una senyora a la que seria la nova classe. Tothom em mirava i jo no sabia com reaccionar a tot aquella atenció. Una noia molt amable, va oferir-me el lloc del seu costat. Aquesta noia es deia Mireia i va ser la persona que més va ajudar-me a superar els quilòmetres de distància que em separaven d'Alemanya.
de distància que em separaven d'Alemanya.)
Activitat sobre L, pels Emma-Marina + (No és una activitat escrita.)
Activitat 27 sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Carante + (No és una activitat escrita.)
Activitat 2 sobre Assassinat a l'Orient Express de l'autora Agatha Christie, pels Thewindows + (Nosaltres farem el comentari de les feines …
Nosaltres farem el comentari de les feines fetes pel grup Blackingdom El grup a criticar, té uns quants problemes. La primera cosa que té són faltes d’ortografia greus, males conjugacions verbals, signes de puntuació on no toquen i, de vegades, n’hi ha massa. També hi ha algun moment en què canvia de sobte de tema. Està parlant d’una cosa i la talla per parlar d’una altra qüestió. El vídeo de presentació no sembla gaire seriós. No hi ha un to gaire adequat, se senten rient de fons... L’objectiu del vídeo és presentar-se personalment i aquest objectiu almenys s’ha realitzat. Es vocalitza bastant bé al parlar i s’entén. En el fons, sembla que han treballat prou bé. Però sempre hi ha aspectes a millorar. Són petits errors que no afectaran gaire en la nota.
errors que no afectaran gaire en la nota.)
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra + (Nosaltres som els flanagans de viquilletra …
Nosaltres som els flanagans de viquilletra i volem donar la nostra opinió del llibre “El diari vermell del Flanagan”. De què tracta? Aquest llibre va d’un xic anomenat Joan Anguera però pels seus costums detectivescos l’anomenaven Flanagan. Un dia va conèixer una xiqueta anomenada Carlota , que li proposa escriure un llibre amb els seus coneiximents sexualts ja que a Flanagan quan es posa a investigar li agrada molt. Què ens aporta el llibre? Aquest llibre ens ensenya molt sobre el sexe i la importància de posar-se protecció al practicar-ho. Aquest llibre té diferents personatges: Flanagan és un dels protagonistes Nines Carlota Coret Opinió A nosaltres ens ha agradat bastant el llibre perquè ens ha ensenyat coses importants sobre el sexe i el llibre no té molta dificultat i és entretingut.
e no té molta dificultat i és entretingut.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les extraterrestres + (Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, …
Nosaltres, el grup de les Extraterrestres, volem fer una activitat col·laborativa sobre l'activitat “carta a l'Alba” del grup dels Independents. Aspectes positius i negatius: Comencem pels aspectes positius: creiem que aquesta activitat està ben realitzada i ben redactada, les idees estan ben expressades, el text realitzat per aquest grup és bastant convincent i podria ser real. També transmet molts sentiments emotius. Ara destacarem els aspectes negatius d'aquesta activitat: pensem que repeteixen diverses vegades diferents paraules, com per exemple els mots ''morir'', ''recordo'' i els seus derivats. Creiem que l'extensió del text podria ser més llarga, ja que es veu una mica curt. Nosaltres hem fet una carta responent a la que va escriure el Dídac del grup dels Independents. Estimat Dídac, Ja sé que no estàs entre nosaltres, però et sento amb mi al meu costat. Ara que tu no hi ets, em sento més sola en aquest món tan gran. Sé que tinc el Mar al meu costat, però sense tu no és el mateix. En Mar ha crescut molt des que ens vas deixar; ara té set anyets i quan sigui més gran em plantejaré tenir un altre fill per a continuar amb l'especie com vàrem fer tu i jo. Sé que per molt lluny que estiguis estaràs vigilant-nos, perquè encara ens tens al teu cor. Dídac t'estimo t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .
o t'escriuré més endavant. Adéu. Alba .)
Activitat sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Misis wonderful + (Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, A …
Oxford, Anglaterra 29/08/2016 Hola, Asmir, Som la Paula i la Zoe, t'escrivim des d'Anglaterra perquè estem estudiant en un col·legi. T'escrivim perquè d'aquí a dues setmanes serà el teu aniversari i et volíem desitjar moltes felicitats encara que la situació no sigui la millor. Asmir, has de ser molt fort i valent. Records a tothom i molts petons, Paula i Zoe
ords a tothom i molts petons, Paula i Zoe)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Ausiasmarquians + (P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agr …
P: Primer de tot, bon dia Carmesina. t'agraïm que ens hagis cedit una mica de temps per a nosaltres, ja que estavem molt entusiasmats en fer-te unes preguntes. Primer de tot, per que es Tirant l'amor de la teva vida? R: En primer lloc, tinc que dir que no ha sigut cap molestia citar-me amb vosaltres. Doncs per mi, Tirant es un ésser d'un altre món. La seva manera de parlar, la seva bellesa tan exterior com interior, la seva valentia per haber arribat a ésser caballer i l'honor que atesora, fan que m'hagi enamorat d'ell. P: On vas coneixer a Tirant? R: El vaig coneixer a Constantinople, quan va arribar de la última guerra que habia guanyat. Hem va semblar un home molt impetuos a primera vista. P: Com va ser la relació amb Tirant? R: La definira com: Inesperada. Quan el vaig veure per primera vegada, no m'imaginava coneixer-lo de la manera que ho vaig fer. Vam passar per coses bones i dolentes, i vam lluitar pel nostre amor fins al final. La passió era una forma de vida per a nosaltres. P: També vau passar moments critics... Com quan es Tirant es va anar a la guerra. R: Va ser un punt de inflexió molt important a la nostra relació, per que en el moment que es va anar vaig sentir un intens dolor i vaig estar dies donant-li tombs al cap sobre que fer en la nostra relació. P: El punt mes cruel de la historia pero, va ser quan va morir de camí cap a casa, que vas sentir? R:Dolor, ganes de suicidar-me, de plorar a cada instant. No em vaig poder despedir d'ell com debia, i em va fer molt de mal no poder dir-li tot el que sentia a la cara. P: Bueno, gracies per haber-nos escoltat i haber respos les preguntes, que tingui un bon dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.
n dia. R: Igualment, gracies a vosaltres.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Maranda + (POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS …
POT LA SIDA IMPEDIR L'EDUCACIÓ DELS MENORS? En una escola de Barcelona s'està impedint que una noia portadora de la SIDA rebi l'educació que li correspon per dret. Avui a l'escola, s'ha continuat parlant del tema de la Norma. Per a mi personalment aquest tema és molt delicat, perquè aquestes malalties no s'han de jutjar així com així. És a dir, jo com a professora no em sembla correcte que la Norma hagi de deixar els estudis. Jo em queixo ja que no és manera d'anar dient que la malaltia de la Norma, en aquest cas, la SIDA, impedeixi que la Norma tingui una bona educació. Si totes les escoles fossin com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA
n com aquesta, on aniríem a parar? GLÒRIA)
Activitat 2 sobre Antologia poètica de l, pels Ronarela + (PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que e …
PROTESTA DE L’ESTUDIANT Pare nostre que esteu en el cel, siguin aprovats els nostres exàmens, apugin els professors les nostres notes, faci’s cas del que diem així com nosaltres fem cas dels nostres superiors. El nostre pa de cada dia doneu-nos-el gratuït a la cafeteria, perdoneu les nostres protestes aixì com nosaltres perdonem les dels nostres professors i no deixeu que ens posin cap expulsió ans advertiu-nos si estan a punt de posar-la, amén.
an a punt de posar-la, amén.)
Activitat 2 sobre El Cafè de la Granota de l, pels Vilanova1973 + (Paraules des d’un oliver Pere, Com va p …
Paraules des d’un oliver Pere, Com va per la presó? Ja has fet nous amics? T’aconsello que els tractis bé, perquè per aquí a la vila, tothom ja sap que ets un lladre. Mai m’hauria esperat això de tu, el meu gran amic fidel amb qui he compartit mitja vida; però les persones canvien, algunes més que altres... Per cert! Què tal el menjar? Bo, oi? Els cigrons són de la meva botiga. Ja he dit als guàrdies que et tinguin en consideració a l’hora de fer-te els plats; suposo que robant menjar dels altres devies passar gana. Gràcies als teus actes, el jutge ha declarat que estaràs tancat a la presó de Mequinensa durant vint mesos. Quina alegria! No et preocupis, tampoc és tant de temps, i ja vindrà algú a visitar-te, suposo...! Les olives que em vas collir estan molt bones, i l’oli... per llepar-se els dits! No m’hauries de tenir enveja, però; jo he de treballar cada dia, guanyar diners i ocupar-me de la meva família. En canvi, tu, només cal que mengis i dormis. Quina sort, xiquet! La teva dona està molt bé. No sé si sabies que per casa teva ronda un noi... deu ser el germà de la Bassilissa, vés a saber. Es tenen molta estima, sembla. Els he vist un parell de vegades entrar a casa teva. Deu fer molt temps que no es veuen, perquè tot a l’estona estan juntets i fent-se carícies. L’altre dia vaig anar a sopar a casa teva, i vam estar parlant amb els dos, de tu. La Bassilissa em va confirmar que la recol•lecta era idea teva, que ella no tenia cap instrucció teva, i que s’estava plantejant el divorci mentre estàs a la presó. També creu que l’oli està boníssim... li he regalat un setrill ple. Bé, no vull ser pesat. Gaudeix del que et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.
ue et queda! Espero veure’t aviat, Ignasi.)
Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels The Wassels + (Pare nostre que esteu en el cel, Sia augme …
Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentada la nostra nota, Vingui a nosaltres el temps de vacances, faci’s un xic la nostra voluntat Així com la d’aquells que retallen. El nostre aprovat de cada dia Doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui, Perdoneu els nostres pecats Així com nosaltres perdonem Els dels nostres professors, I no ens deixeu caure a les mans del ministre Wert, Ans aviseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén
iseu-nos si s’apropa amb les tisores, amén)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
, ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Les anònimes + (Passen uns quinze anys des que l'Alba i en …
Passen uns quinze anys des que l'Alba i en Dídac tenen el seu fill Mar. Aquests quinze anys els han pogut viure força bé gràcies als llibres, ja que en ells trobaven tota la informació necessària. A més, en Dídac i l'Alba ja tenien molta experiència. En Mar es va poder adaptar bé i sense dificultat a la vida que tots tres junts tenien durant aquell temps. En aquests moments, l'Alba té trenta-tres anys, en Dídac vint-i-vuit i en Mar quinze. Un dia van decidir anar a buscar aliments. Al cap d'una estona, al tornar a casa, l'Alba i en Dídac van anar a preparar el menjar, i en Mar, va anar a fer una migdiada abans d'e dinar, i es va sorprendre al veure una noia ben maca dormint al seu llit. Al mateix instant l'Alba va cridar en Mar per dir-li que el rebost era buit. Ell va entendre la situació instantàniament, i va cridar els seus pares perquè vinguessin a veure el descobriment que havia fet . Van esperar que la noia es despertés. Es van quedar bocabadats, ja que es pensaven que ells eren els únics habitants de tot el planeta Terra. La noia es deia Erika, i tenia catorze anys, Els va explicar el que li havia passat: s'havia separat de la seva família després d'anar a buscar aliments. Tot seguit es van posar a buscar els pares de l'Erika. En Mar, amb el seu enginy, va decidir crear un radar de fonts de calor, capaç de detectar únicament persones. Una setmana després, va aconseguir acabar-lo. Durant aquest període de temps, ell i l'Erika es van fer bons amics. Ella li va proporcionar el material que en Mar necessitava per construir l'aparell. Finalment, es van adonar que estaven enamorats l'un de l'altre. El radar funcionava perfectament, i tots estaven preparats per emprendre el viatge en busca dels pares de l’Erika. Van passar per selves, per boscos misteriosos, deserts, muntanyes, i finalment els van trobar. També hi havia el seu germà petit de cinc anys. estaven asseguts a la vora d'un llac, entristits per la pèrdua de la jove. Aquesta discretament es va apropar a la seva mare i se li va tirar com un lleó a sobre omplint-la de petons i abraçades. Tots junts van decidir formar un clan, i protegir-se mútuament dels mals que els envoltaven. Van escalar l'Everest, van nedar fins a les profunditats, van anar a descobrint món. Al cap de tres anys, en Mar i l’Erika van decidir formar una família. Van tenir tres fills. Passaren segles i la Terra va tornar al seu estat original, la vida va tornar a florir, es van construir noves civilitzacions, ciutats i la vida va seguir el seu curs.
, ciutats i la vida va seguir el seu curs.)
Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels TheManis + (Per fi era estiu, ja s'havia acabat el cur …
Per fi era estiu, ja s'havia acabat el curs. Ara tenia molt de temps lliure, així que vaig decidir anar a París amb ma mare i el seu amic el pintor a visitar als museus d'art i a ajudar-los a prepara la seva pròpia exposició. A casa tot ja estava més calmat i els problemes amb els xalets ja estàvem solucionats, però mentre no tornessin a casa era millor marxar per no coincidir amb el meu pare i la seva horrible advocada, la Hortènsia. Un cop a Paris ens vam instal·lar en un hotel molt luxós just al centre de la ciutat. La meva mare estava molt ocupada organitzant la exposició i el pintor semblava un gos: la seguia a tot arreu. Jo tenia moltes hores lliures en les que estava a l'hotel amb el portàtil parlant amb el eu germà per saber com anava per Sitges, fins que un dia vaig decidir sortir al carrer, encara que fos sola, per visitar i passejar per aquesta meravellosa ciutat. Tot caminant per un porc just al costat de la torre Eiffel em vaig creuar amb un noi alt i morè, i em vaig posar tant nerviosa que em vaig entrebancar i vaig caure. El noi, que anava sol, va venir corrent a ajudar-me. Per sorpresa meva, el noi era català, però havia vingut de visita amb els seus pares a Paris, ells estaven pujant a la Torre Eiffel, però ell tenia vertigen i no es va atrevir a pujar-hi .Vam estar parlant una bona estona, fins que els seus pares van baixar i va haver de marxar amb ells, però vam intercanviar telèfon i vaig tornar a casa molt contenta. Entrant a l'hotel no me'n vaig recordar de picar a la porta i la vaig obrir amb la còpia de la clau de l'habitació que ens havia entregat el recepcionista, i per sorpresa meva vaig trobar al pintor i la mare fent-se petons al sofà, i just quan em van escoltar es van donar la volta espantats, i jo em vaig quedar plantada allà al mig de la porta, sense saber què fer ni com reaccionar, així que vaig donar mitja volta i vaig sortir de l'hotel corrents amb la meva mare darrere, vaig anar al parc de la torre Eiffel i vaig trucar al noi que acabava de conèixer, i li vaig preguntar si el podia veure. Ell va contestar que si, i al cap de deu minuts ja es trobava al meu costat. Vaig apagar el mòbil a causa de que la meva mare no parava de trucar-me i enviar-me missatges, i he de reconèixer que em feia na mica de pena, però no tenia ganes de parlar amb ella. El noi era encantador: era molt amable i atent, característiques que ens agraden a les noies. Tot i que només feia un parell d'hores que ens coneixíem, li vaig explicar el que em passava, ja que ell em transmetia molta seguretat. També ell em va explicar que vivia en un poblet a prop de Sitges la qual cosa em va deixar il·lusionadíssima, alguna cosa em deia que ell era el noi indicat... Quan em vaig veure amb cor, vaig tornar a l'hotel per parlar amb la meva mare. En arribar a l'hotel em vaig trobar a la meva mare al sofà, però el pintor havia marxat, i ens vam posar a parlar: -Andrea, filla, ho sento... -Què vols que et digui? Com li pots fer això al papa? -Però que no veies les evidències? Pensava que ja ho sabies! -He de reconèixer que ho vaig veure un dia al passeig del mar amb ell, però no m'esperava que arribés a passar això! -Filla, ell m'entén, és un bon home. A més, amb el teu pare teníem problemes com deuries suposar, i el pintor em va ajudar en tot moment, però el que va ser la gota que va tombar el vas va ser trobar-me el teu pare petonejant-se amb l'Hortènsia. Espero que ho puguis entendre Andrea. -Mama, ho sento, no sabia res d'això, però no sabia com reaccionar quan us he vist. Després d'aquesta xerrada amb la mama els dies van anar passant, la exposició va ser un èxit, vaig tornar a quedar un altre dia amb l'Andreu (el noi morè) i al cap de pocs dies vam tornar a casa. Quan vam tornar a casa les coses estaven molt estranyes: els pares no es parlaven i gairebé no esteven a casa. Fins que un dia van decidir que es divorciarien, fet que em va fer molta pena. Els mesos van anar passant, i vaig començar a sortir amb l'Andreu, però no ens veiem gaire al estar una setmana amb la mare i una altra amb el pare, però no em queixava. Se'n podia dir que, en general, em sentia feliç.
odia dir que, en general, em sentia feliç.)
Activitat sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Salla + (Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva …
Per la Norma Schweizer Hola, Som la teva classe i hem decidit escriure't aquesta carta per dir-te que et trobem molt a faltar, per això cada dia, a l'hora de l'esmorzar, mengem crispetes. El dimecres passat no vem entrar a la classe perquè volíem manifestar-nos en favor teu, perquè nosaltres estem al teu costat i fins i tot els professors. La Glòria ens va fer una petita xerrada explicant-nos coses sobre la SIDA i ara tots sabem que només es contagia per sang. També sabem que per a tu és difícil enfronta-hi, però nosaltres farem el possible perquè tornis al nostre costat i volem que tornis. Petons, LA TEVA CLASSE
LA TEVA CLASSE)
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels ALPAMAJU + (Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: …
Personatges: Aleix: Narrador i Pare Júlia: Filla petita Paula: Filla mitjana Marta: Filla gran Aleix (narrador): Tot comença en una casa al mig del camp on hi vivien tres filles i un pare. El pare cada matí s'aixecava d'hora per a poder anar a treballar al camp. Un dia quan va arribar a casa... (veu en off) Marta: Hola pare! (va dir la filla gran) Paula: Papii! (va dir la filla mitjana) Júlia: Appaa! (va dir la més petita) Aleix: Hola boniques... Com és que esteu tant ben arreglades? (Sorprès) Marta: Es que la mare ens ha pentinat i ens ha donat l'esmorzar! (Soroll d'intriga) Paula: Sii, la mare en sap molt de fer trenes... Júlia: Ziii Aleix: Però què esteu dient? (noia per darrere de una cortina) deixeu de dir tonteries i dieu-me la veritat. Júlia: No papi si que ha sigut la mare (amb veu de nena petita i ven decidida). Aleix: Passeu cap a l'habitació, i quan pareu ja de dir tonteries torneu a sortir. (Soroll) ( I les tres van cap a l'habitació) Aleix (narrador): Un cop van sortir de l'habitació van anar al carrer i la gent... Gent del poble: Però noies com es que aneu tant maques? (les tres diuen la mare la mare!!) Aleix (Ramona): (li diu a la Marcè) Com que la mare? Si està morta!!! (les nenes tornen a casa)
(les nenes tornen a casa))
Activitat 2 sobre Redacció de l'autor Quim Monzó, pels ELS AAAH + (Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Aless …
Personatges: Fill: Harshpreet Pare: Alessio Mare: sac-Adahia Tieta: Alba Polícia: Alba Professora: Adahia Escena: La mestra és a casa seva corretgint redaccions dels nens de primer de primària. -Què vaig fer diumenge... ...Diumenge va ser un dia de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la mamà. Vam passejar tot el matí i jo vaig demanar crussants. Després vam veure flors, i n'hi havia de tots els colors. I el papà va comprar un diari al quiosc. També vam mirar aparadors i el papà li va di a la mamà que s'afanyés. El papá llegia el diari tota l'estona i jo vaig dir-li que em deixés mirar els dibuixos i em va deixar mig diari i em va dir que no el fes malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamá li va dir que ja n'estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint i la mamà el va insultar i després era com se li'n sabes greu, i em va besar i després, mentre la mare era a la cuina preparant l'arròs, el papà em va dir que no li'n fes cas. Després, a la tarda, van venir els tiets, amb el cosinet i els tiets es van posar a parlar a la sala, amb els papàs, i a prendre cafè, i el cosinet i jo vam anar a jugar al jardí, i hi vam jugar a màdelmans i amb un futbolí i a la pilota, i amb el camió de bombers, i a guerres d'astronautes, i el cosí es va posar molt tonto perque no sap perdre, i hi vaig haver de pegar-li una bufa, i es va posar a plorar molt i molt fort, i va venir la mamá i la tieta, i la mamà va dir que què ha passat, i abans que jo li contestés, el cosinet va dir m'ha pegat, i la mamà em va donar una bufetada, i jo també em vaig posar a plorar i vam entrar tots a la sala i la mamà m'agafava de la mà i el papà llegia el diari i fumava un puro que li havia portat el tiet, i la mamà va dir-li els nens són al jardí, matant-se i tu aquí tan tranquil, repapat. La tieta va dir que no tenia importància, però la mamà va dir-li que sempre passava el mateix, que de vegades se n'atipava. Després els tiets van marxar, i quan marxaven el cosí em va fer llengots i jo també li'n vaig fer a ell, i el papà va engegar el televisro, que feien futbol, i la mamà va dir que canviés de canal, que al segon hi feien una pel·lícula, i el papà va dir que no, que estava mirant el partit i que no. Desprès jo vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés. Després de sopar em van anar fer a dormir perque ja era molt tard i vaig pujar les escales i m'en vaig anar al llit i des del llit sentia la pel·lícula i sentia com es barallaven el papàs i discutien, però amb el soroll del televisor no podia sentir ben bé que deien. Després es barallaven a crits i jo vaig baixar del llit per acostar-me a la porta i entendre que deien, però com que tot era a les fosques no m'hi veia bé, només hi havia la llum de la lluna que entrava per la finestra que dona al jardí, i com que no m'hi veia bé, vaig entrebacar-me i vaig haver de tornar al llit, amb por que vindrien a veure què havia estat aquell soroll, però no van venir. Jo sentia que continuaven discutint. Ara ho sentia millor perque es veu que havien apagat el televisor, i el papà li deia a la mamà que no l'emprenyès i la insultava i li deia que no tenia ambicions, i la mamà també li insultava i li deia que s'en anés de casa, i deia el nom d'una dona i la insultava, i després vaig sentir que es trencava alguna cosa de vidre, i després vaig sentir els crits més forts, i eren tant forts que no s'entenien, i després vaig sentir un gran crit, molt fort, i després ja no hi vaig sentir res més. Després vaig sentir molta fressa, però petita, com si arrosseguessin un mòdul del tresillo. Vaig sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores vaig tornar a sortir del llit i vaig sentir soroll a fora i vaig mirar per la finestra, i sentir fred als peus, perque anava descalç, i a fora era fosc i no s'hi veia gens, i em va semblar que el papà cavava al costat de l'arbre i vaig tornar al llit i em vaig tapar ben bé tot, fins i tot la cara, amagada sota els llençols i tot a les fosques i els ulls ben tancats. Vaig sentir que deixaven de cavar i després unes passes que pujaven les escales i jo vaig fer-me l'adormit, i vaig sentir que s'obria la porta del cuarto i vaig pensar que devien estar mirant-me, però jo no vaig veure qui em mirava, perque feia l'adormit i no ho vaig veure. Després van tancar la porta i vaig adormir-me i l'endemà, ahir, el papà va dir-me que la mamà se n'havia anat de casa i després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber que dir-los i tota l'estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.
pega, però això ja no va ser el diumenge.)
Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Cavallers Literaris + (Però clar va veure aquell dia i va ser el …
Però clar va veure aquell dia i va ser el més horrible que pot passar-li a un cavaller. Jo estava quasi segur que el que em comptava la viuda reposada era mentida, com que la forma de comptar la història era un tant eloqüent, després de dir-me que ella m'ho mostraría, jo estava segur que no podría ser veritat, ja que la meua xica Carmesina era una xica de l'alta noblesa. Com deia la viuda reposada em va portar a la casa de Carmesina ocultant-me en uns banys, permetent-me veure segons ella la gesta que venia succeint des de setmanes arrere, Carmesina i el Negre jardiner consumant l'acte sexual. Després d'apreciar tal acte, vaig botar sobre el Negre tallant-li el cap d'un tall. Tot seguit vaig descobrir que no era qui m'havia dit la viuda si no la seua donzella i de que no estaven fent el que pareixia, tot havia sigut una mala jugada de la meua imaginació unida a mi ràbia. Després d'haver matat a la seua donzella, Carmesina estava paralitzada pel temor demanant-me una explicació de tot allò que havía succeït, jo li vaig contestar amb el que m'havia dit la viuda reposada, ella em va comprendre i com estava tan enamorada de la meua persona ens encarreguem de fer desaparéixer el cos. Després vaig haver d'anar-me'n a ma casa oblidant allò que havía succeït, temps després tot va transcórrer amb normalitat. Ambdós compartíem un secret que no havía de ser revelat. Després d'això, va arribar l'hora de partir en el meu vaixell, no abans de consumir el meu amor amb Carmesina, per certes causes vaig naufragar i fins ací arriba aquesta petita historia que us conta un servidor.
petita historia que us conta un servidor.)
Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Carnerians + (Preguntes de la filla del rei d’Hongria …
Preguntes de la filla del rei d’Hongria Que es sent quan et vas tallar les mans? - Que va ser un alleujament tallar-me les mans perquè no volia casar-meu al meu pare. Que es sent que el teu pare el vulgui fer l’amor? - Seria una experiència molt dolenta per mi, encara sort que em van pujar al vaixell y en van portar a una ciutat. Com et vas sentir al estar sola al mar sense ningú? - Tenia una mica de por perquè no tenia a ningú al meu costat. Com et sents al retrobar-te amb el teu marit? Per que li vas demanar als teus servents que et tallin les mans? - Hem vaig sentir normal, perquè em donava igual. - Per que no volia fer l’amor amb el meu pare. El compte de provança va ser el teu primer amor? - Si. Com et vas sentir al recuperar les mans? - Molt bé. Ya que no recordava la sensació de tocar amb les mans
ecordava la sensació de tocar amb les mans)
Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels POS + (Presentadora -Bon dia nois i noies, avui t …
Presentadora -Bon dia nois i noies, avui tenim aquí un invitat especial. En Carles! Carles -Hola, bon dia! Gràcies per convidar-me. Presentadora -Com estàs? Carles -Molt bé, molt bé, quina arribada més especial, eh? Una mica nerviós però encantat d'estar aquí amb tots els meus fans. Presentadora -Bé, comencem, com et va la vida com a actor? Carles -Estic una mica cansat d'aquesta professió, però és el que m'agrada, pe això, tinc pensat seguir. Presentadora - Però per què? Què passa no et paguen bé? Carles -Sí, però no tinc privacitat és això és una mica estressant. Presentadora - Ja, ja. Ho entenc. I... Què tal amb la Norma? Carles -Doncs, bé. Public -Però no li agrada la Norma, sinó que li agrado jo. Presentadora -I vostè qui és? Public -Jo sóc la Sta Fígols. En Carles esta enamorat de mi. Presentadora -Carles, això és veritat? Carles -No. Public -Com que no? Presentadora -Sta Fígols, si us plau baixi. Sta Fígols -Miri, vaig estar tot el desembre rebent cartes d'amor seves i em va demanar matrimoni. Public -oh! Presentadora - Bé, és millor que passem a la publicitat.
Bé, és millor que passem a la publicitat.)
Activitat 2 sobre El Diari de la Neus de l'autora Glòria Llobet, pels Els Viquifrikis de la Neus + (QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico …
QUICO: (Llegeix el llibre). POL: Ei Quico! Què llegeixes? QUICO: Un llibre… POL: Sobre què? QUICO: T’agraden les històries d’amor? (Surten la Marta i l’Aida amb una globus a la mà). QUICO: T’agraden les festes? (Surten la Marta i l’Aida passant-se una bola de discoteca, bufant una espanta-sogres i de fons una música). QUICO: T’agrada experimentar sentiments al llegir? (Surt la Marta rient i l’Aida plorant). QUICO: T’agraden els llibres? Doncs El diari de la Neus t’encantarà! (Mentre, apareixen uns subtítols a sota en petit: Atenció! Aquest llibre conté material que podria ferir els sentiments de la gent sensible. Abstinguis a llegir-lo si és de cor fràgil). MARTA: Hola sóc la Neus, la protagonista.. Vols saber més sobre la meva història?! Doncs llegeix el llibre. (Picada d’ullet). (Apareix a la banda dreta: Per només 9.85€ podreu gaudir d’aquest llibre i la seva història). AIDA: Hola sóc la Montse, la millor amiga de la Neus, us recomano aquest llibre perquè passem situacions típiques d’adolescents on et sentiràs identificat. (Apareix un subtítol que hi posa: Truqui al 902 30 31 32). POL: Vaig corrent a comprar-lo (Surt corrent. Al arribar a la llibreria, se la troba tancada, i afligit se’n va).
, se la troba tancada, i afligit se’n va).)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta de Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la cuida d’animals i treballava en una granja de un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt de explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que, el seu, era el únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom la volia, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre la ajudava en tot. Un matí de Desembre, Damián arribava tard al treball i amb les preses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven flors; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gracia. Quan Helena va donar-li l’entrepà, al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-se a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li, a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que tenien que buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que nomes era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim a la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. M’entres tant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va ver que, el seu marit, tardava molt en arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore a la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no o va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, m’entres que Helena estava inconscient al sòl. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un llaç a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a tomar cafè, com tots els Diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar a Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va portar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fora l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar a la xiqueta, i la va criar com si fora la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa, va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un baró i una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis. Damián i Helena.
els noms dels seus avis. Damián i Helena.)
Activitat sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Helado Oscuro + (Quan Franciska era petita, vivia en una ca …
Quan Franciska era petita, vivia en una casa xicoteta d'Alemanya amb els seus pares, que s’anomenaven Damián i Helena, aquests eren jueus i, fa uns 15 anys, havien emigrat a Alemanya per raons de treball. El seu pare s’havia especialitzat en la curad’animals i treballava en una granja d'un empresari molt important en Alemanya. El treball allí era molt dur i moltes vegades els alemanys s’aprofitaven de la seua situació econòmica, fins al punt d'explotació màxima de tots els treballadors. El pare aguantava aquesta situació ja que el seu era l'únic sou que entrava a casa. La mare, com que era dona, no podia treballar i per tant es dedicava a ensenyar-li a la seua filla a escriure; el seu pare (l’avi de Franciszka), va ser professor i li va donar uns estudis, que encara que no eren de gran nivell, li van servir, a Helena, per a tindre un nivell d’educació de subsistència. La seua mare, també li va ensenyar a fer les tasques de casa. Helena era coneguda al poble, per la seua bellesa i la seua simpatia. En resum, tothom l'estimava, ja que era un exemple a seguir per a totes les xiquetes del poble. Tenien una veïna, molt amiga de la família, anomenada Lluïsa que vivia sola, ja que era viuda, era la millor amiga de Helena i sempre l'ajudava en tot. Un matí de desembre, Damián arribava tard al treball i amb les presses va oblidar l’esmorzar. Quan Helena es va adonar d’això, va decidir anar a portar-li’l, li va dir a Franziska que no li obrira la porta a ningú, que tornaria de seguida, i dit això, va marxar cap a la granja. Quan Helena va arribar, va preguntar pel seu marit. Tots els homes que passaven a prop d’ella la miraven i li tiraven floretes; això a ella l’incomodava. Anava acompanyada per dos homes, un dels quals era el cap de l’empresa, qui no havia apartat la mirada d’ella. Quan Damián la va vore es va estranyar, però quan es va apropar i va vore que portava l’esmorzar, a la mà, ho va entendre. Va notar les mirades que el seu cap llançava a la seua dona i no li va fer gens de gràcia. Quan Helena va donar-li l’entrepà al seu marit, el cap va intentar seduir-la per a anar-s'ne a un lloc mes privat, i així, “establir una conversa” amb ella. Damián, que ja sabia per on anava la cosa, va interrompre la seua conversa i va manar-li a la seua dona, que tornara a casa. Helena va excusar-se del lloc, el cap la va mirar i, seguidament, va advertir a Damián, dient-li que anava a sofrir les conseqüències, tant ell, com la seua dona. Finalment, Helena va tornar a casa i li va dir a Franziska que havien de buscar un lloc on refugiar-se del cap de son pare, però que no s’alarmara, que només era per seguretat. Varen anar a casa de Lluïsa, amb tan mala sort, que aquesta no hi era dins. Van estar un parell d’hores buscant i preguntant, pel barri, si les podien hostatjar, però els veïns (encara que s’estimaven moltíssim la Franciszka, i als seus pares), coneixen el perill que tenia el cap; ell era realment important, a la par que perillós. Helena, va tornar a casa de la mà de la seua filla, que encara no entenia molt bé la gravetat de la situació. Mentrestant, a l’altra part d’aquesta història, un dels nostres protagonistes, Damián, acabava d’eixir de treballar. En el camí de tornada a casa, es veu sorprès per uns hòmens corpulents (els quals, no va tardar a relacionar amb el seu cap i l’advertència que li havia fet hores abans, en front de la seua dona). Van estar una estona barallant, però aquestos li guanyaven, al Damián, en nombre i, encara que el pobre treballador tenia força, ja tenia una certa edat. Li varen ferir amb una navalla i es va quedar al sòl, agonitzant, mentres perdia sang, com si de les cascades del Niàgara es tractara. A casa de la família, Helena va veure que, el seu marit, tardava molt a arribar a casa, aleshores va eixir a buscar-lo, a tan mala hora, que el va trobar dessagnat a pocs quilometres de l’eixida de la granja. Els homes del cap, que es trobaven parlant tan normal, darrere de un camió (com si no acabaren de carregar-se a un home, innocent, fa una estona) i quan van vore la dona del Damián, van anar a per ella, tapant-li la boca amb un trep amb cloroform. Helena va lluitar per fugir, però no ho va aconseguir. Els homes varen telefonar al seu cap, mentres que Helena estava inconscient al terra. Quan el cap va arribar, va fer el que havia volgut fer des d’aquest matí, quan va vore per primera vegada a Helena. Quan va acabar, es va desfer del seu cos. Franciszka estava nerviosa i plorava, tenia un nus a la gola... i no sabia bé la raó. Era tard i els seus pares no tornaven a casa. Al dia següent, Lluïsa va anar a casa de Helena a prendre cafè, com tots els diumenges. Era tradició a sa casa, feia ja deu anys. Quan va trobar Franciszka, sola, es va estranyar molt i se la va emportar a sa casa. Aquell mateix matí, als diaris de la localitat, no es parlava d’altra cosa que no fóra l’assassinat de la parella. Lluïsa va decidir adoptar la xiqueta, i la va criar com si fóra la seua neboda. Van passar el anys i Franciszka es va fer major i, ja una anciana Lluïsa va decidir casar-la. Franciszka va tindre dos fills, un xici una xiqueta preciosa, els quals, van rebre, en herència, els noms dels seus avis, Damián i Helena.
els noms dels seus avis, Damián i Helena.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Jenncar + (Quan Sofia tenia dos anys els seus pares l …
Quan Sofia tenia dos anys els seus pares li van apuntar a una Falla de València. Ella sempre somiava ser fallera major de València. A l'any 1902 Sofia cumplia 18 anys i els seus pares li van fer una festa sorpresa on van anar les seues amigues del col·legi i de la falla. La fallera major d'aquell any de la seua falla es va acostar per dir-li que anava a ser la fallera major de València al pròxim any. Sofia es va a possar a plorar de l'emoció perquè era el seu somni des de petita. Tots es varen a possar a aplaudir i a gritar ¡SOFIA, SOFIA! La seua millor amiga, Empar, es va possar contenta per ella, però per dins estava trista perquè ella des de sempre volia ser fallera major de València i veia injust que fora ella abans fallera major quan Empar portava un any més que ella de fallera i a més a més era de classe alta. Huit messos desprès li va arribar una carta a Empar a la seua casa de part de la Junta Central Fallera. Quan la va obrir, va llegir que havia hagut un mal entes, que ella era la fallera major de València i Sofia fallera de la Cort d'Honor. No es va possar molt contenta perquè savia l'ilusió que le feia a la seua amiga i va decidir ser la fallera de la Cort d'Honor amb ella. Així que Empar va cridar a Sofia per donar-li la roïna noticia. Al dia següent van anar juntes a la Junta Central Fallera per donar explicacions de que Empar no anava ser fallera major de València perquè anaven a ser les dues falleres de la Cort d'Honor. Al principi a la Junta no li va agradar l'idea, però desprès el van acceptar. Al final les dues acabaren contentes perquè anaven a estar al balcó disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.
có disfrutant juntes d'aquesta nova etapa.)
Activitat sobre El corredor del laberinto de l'autor James Dashner, pels Losviquilletristas + (Quan Thomas desperta, es troba en un ascen …
Quan Thomas desperta, es troba en un ascensor i no recorda qui és. De sobte, l'ascensor es deté, les portes s'obren i una multitud de nois ho rep. Ha arribat al Clar, un lloc envoltat d'altíssims murs amb dos portes que tots els matins s'obren i donen pas a un immens laberint. De nit, les portes es tanquen i pel laberint circulen unes aterridores criatures anomenades laceradors. Tot el que passa en el Clar segueix unes pautes: en obrir-se les portes, alguns nois surten a córrer al laberint per buscar una sortida. Una vegada al mes, l'ascensor puja amb un nou noi, mai una noia... fins ara. Després de l'arribada de Thomas, sona una alarma i l'ascensor porta a una altra persona. És una noia, i en la nota que l'acompanya posa: "Ella és l'última. No arribaran més". Les coses en el Clar comencen a canviar, i l'única cosa en el que Thomas pot pensar és en el molt que desitja ser un corredor.
és en el molt que desitja ser un corredor.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Quan el Carlos estava davant del pare del …
Quan el Carlos estava davant del pare del Textu apuntant-lo amb una pistola, el Tetxu arriba corrents i es plantà davant del revòlver. Li diu el que sent i el que pensa, per molt que hagi comès crims segueix sent el seu pare i ara que l'ha trobat no vol tornar-lo a perdre i que encara que el matés res canviaria, el seu pare no tornaria i hauria de viure amb la càrrega d’haver matat una persona, es convertiria en el que tant odia. Al final el Carlos acabà abaixant la pistola, escoltà i comprengué a en Textu i li dgué que millor no es tornin a veure més, perquè seria massa complicat i estrany i penedit desapareix. El Textu estava una mica confós i un pèl estranyat pel que acabava de passar, però també estava feliç perquè havia aconseguit recuperar al seu pare i això col·lapsava tots els pensaments negatius. Per a bona notícia del Textu la idea que tenia del seu pare va canviar en un instant, li va fer entendre que no li agradava la seva feina, que ho feia per obligació però està molt penedit i havia decidit amagar-se lluny, lluny de la seva família perquè està avergonyit dels seus actes, creu que els hi ha fallat, que no se’ls mereix, però ara tot ha canviat, ell, la seva profeció i ara que té una altra oportunitat vol tornar a estar amb ells. I així tots dos altre cop units com qualsevol pare i fill, tal i com tants cops el Tetxu havia desitjat tornen cap a casa. A l’ arribar a casa, l'última porta a la felicitat que ja semblava que estava entreoberta, de cop es va tancar amb un estrepitós impacte. Es van trobar amb un panorama estrany, finestres trencades, tot damunt, davall, res estava al seu lloc. Assustats, Textu i el seu pare van buscar la seva mare, però no la van trobar, no hi era, tota l’alegria que en Textu havia acumulat aquell dia s’havia esfumat. Ara han de començar una nova aventura que segurament el Textu no es mereix però ja té molt clar que mai podrà ser un nen normal.
molt clar que mai podrà ser un nen normal.)
Activitat sobre Nerve, un joc sense regles de l'autora Joanne Ryan, pels Mmbjj + (Quan el que més desitges està al teu abast …
Quan el que més desitges està al teu abast, què series capaç de fer per aconseguir-ho? Vee és una noia que no destaca massa, així que quan és escollida per concursar en NERVE, un joc anònim de reptes que es retransmet en línia, decideix provar sort. Aviat descobreix que el joc sap coses d'ella: la tempta amb els premis que més desitja i la aparella amb Ian, el seu noi ideal. Al principi tot és genial: els fans de Vee i d'Ian els animen mentre ells superen reptes cada vegada més arriscats. Però el joc dóna un gir inesperat quan els manen a una localització secreta amb cinc jugadors més. Tot d'una descobreixen que estan jugant a tot o res i apostant seves pròpies vides a cada moment. Fins on serà Vee capaç d'arribar?
moment. Fins on serà Vee capaç d'arribar?)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules + (Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar …
Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions per al viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salvavides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del Mar. Al cap de dos mesos de creuer, una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’Alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinences a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quan temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet: estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brúixoles que li van servir d’ajuda per saber que estava al Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. Va trobar-hi una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà s'hi van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?
liç per sempre més. Final, o començament?)
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Caçadors de paraules + (Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar …
Quan en Dídac va morir, l’Alba es va posar molt trista i es va quedar callada durant tot un any sencer sense parlar amb el seu fill. I un dia va decidir que aniria a explorar i faria la volta al món amb un creuer per evitar perills. Va preparar totes les provisions pel viatge i moltíssim combustible, menjar enllaunat, embotits, vint pernils en bon estat, moltes verdures del seu hort , que aquell any havia estat de molt bona collita, salva vides,entre d’altres. Va decidir que faria el viatge al cap d’una setmana i quan ja ho tenia preparat va embarcar cap a les Amèriques amb companyia del mar, al cap de dos mesos al creuer una nit van sentir una sotragada a la proa del creuer i va començar a entrar aigua per la bodega i cada cop l’Alba i el fill estaven més a prop de l’aigua. Havien xocat amb un iceberg ja que s’havien desviat i havien arribat al Pol Nord. L’alba va anar corrents cap a la barca de rems de seguretat i va deixar totes les seves pertinències a bord que al cap de mitja hora ja estaven al fons del mar. L’Alba es va desmaiar i sense saber quant temps havia passat, es va despertar a una platja amb palmeres i amb molta calor. Es va endinsar a la terra desconeguda amb el seu fill als braços i va arribar a un poblet, estava desert i va començar a buscar a les casetes de palla i fusta i va trobar unes guies i brugoles que li van servir d’ajuda per saber que estava a Brasil, a 20 Km de la capital; Brasília. On va trobar una petita població indígena amagada entre les runes d’uns grans gratacels. Allà es van quedar i va ser feliç per sempre més. Final, o començament?
Final, o començament?)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Actualizats + (Quan la fallera va despertar-se es va adon …
Quan la fallera va despertar-se es va adonar que estava en el cementeri junt al taüt de Jaume I, el va obrir i va vore Jaume I menjat pels cucs. Li va fer un beset d'amor perquè n'estava molt enamorada i Jaume va obrir els ulls deixant-se portar pels sentiments de la fallera. Es va alçar, li va agafar la mà i van eixir corrent cap a la porta d'aquell cementeri fosc. A la fi van poder eixir-ne, anaven de camí al centre de la ciutat però al ser zombies perdien trossets dels seus cossos i l'inconvenient que tenien era que si perdien tot els ossos no podien caminar més. Aleshores el que van fer va ser anar en busca de la típica paella de València però el que ells no sabien era que havien canviat els ingredients i no sabien si els agradaria o no. Tots tenien por perquè si a la fallera no li agradava, podia embogir i anar pels carrers aniquilar-ho tot. Si veiés una cadira podria agafar-la per a destrossar-la, o menjar-se qualsevol persona que es trobara pel camí. Al final de tota aquesta situació terrorífica a la fallera li va agradar la paella i tots van estar feliços perquè no corrien perill. La fallera i el rei Jaume I van tornar plegats al cementeri sabent que la paella estava deliciosa i es tornaren a gitar en els seus taüts. Ara sabien que podien despertar-se sempre que volgueren.
podien despertar-se sempre que volgueren.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l, pels Els Actualizats + (Quan la fallera va despertar-se es va adon …
Quan la fallera va despertar-se es va adonar que estava en el cementeri junt al taüt de Jaume I, el va obrir i va vore Jaume I menjat pels cucs. Li va fer un beset d'amor perquè n'estava molt enamorada i Jaume va obrir els ulls deixant-se portar pels sentiments de la fallera. Es va alçar, li va agafar la mà i van eixir corrent cap a la porta d'aquell cementeri fosc. A la fi van poder eixir-ne, anaven de camí al centre de la ciutat però al ser zombies perdien trossets dels seus cossos i l'inconvenient que tenien era que si perdien tot els ossos no podien caminar més. Aleshores el que van fer va ser anar en busca de la típica paella de València però el que ells no sabien era que havien canviat els ingredients i no sabien si els agradaria o no. Tots tenien por perquè si a la fallera no li agradava, podia embogir i anar pels carrers aniquilant-ho tot. Si veiés una cadira podria agafar-la per a destrossar-la, o menjar-se qualsevol persona que es trobara pel camí. Al final de tota aquesta situació terrorífica a la fallera li va agradar la paella i tots van estar feliços perquè no corrien perill. La fallera i el rei Jaume I van tornar plegats al cementeri sabent que la paella estava deliciosa i es tornaren a gitar en els seus taüts. Ara sabien que podien despertar-se sempre que volgueren.
podien despertar-se sempre que volgueren.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Thehenry's16 + (Quan l’Ainoa es va haver de separar del T …
Quan l’Ainoa es va haver de separar del Tetxu, perquè la seva mare no volia que seguís amb ell, la mare li va guardar encara més rancor al Tetxu perquè ell li seguia perseguint les pessigolles i la seva mare no volia que la seva filla prengués mal. Quan el Tetxu anava molt ràpid amb la moto, per anar a casa del seu pare, que el Carlos estava present per matar-lo, el pare del Tetxu era un etarra i va matar al pare del Carlos i ell mateix ho va presenciar per això el Carlos el volia matar, mentre el Tetxu anava amb moto la mare de l’Ainoa li va punxar la roda del darrera amb un tret de pistola. La moto es va desequilibrar i en Tetxu es va caure i es va fer un trau a la cama esquerra. En Tetxu, malferit va quedar estès al terra i la mare de l’Ainoa preocupada per ell va trucar una ambulància per poder salvar-li la vida. En aquell moment Carles estava cara a cara amb el pare del Tetxu, l’assassí del seu pare. Es notava per el seu aspecte que estava nerviós, inquiet. S’estaven mirant fixament als ulls. El pare del Tetxu quasi plorant va demanar-li perdó a en Carlos. Segons després en Carlos va disparar-li a sang freda a en pare del Tetxu provocant-li una ferida mortal. Minuts després es va morir estès al sofà de casa seva. Mesos després en Tetxu per venjar al seu pare va assassinar a en Carlos. Quan es va assegurar que estava mort es va suïcidar per no passar el resta dels seus dies en la presó. Aquest va ser el trist final d’en Carles i en Tetxu. FI
el trist final d’en Carles i en Tetxu. FI)
Activitat sobre El secret de la mare de J.L. Witterick., pels The simpsans + (Quan tan sols tenia set anys ma mare va mo …
Quan tan sols tenia set anys ma mare va morir de una malaltia que cap metge va poder curar a temps. Vaig haver d'anar a viure amb el meu pare, el qual cada dia estava més estrany. Moltes vegades se n'anava de casa i em deixava sol i després intentava compensar-ho amb regals. No entenia què era el que el tenia tan ocupat, el que feia que s'absentara tant a la meua vida. Al cap d'un temps vaig descobrir que estava casat amb una dona i tenien fills. Estava furiós, estava traint la meua mare i el poc de família que em quedava l'estava destruint. Al cap d'uns anys vaig anar a viure a Sokal, un poble de Polònia, per a dirigir una de les fàbriques del meu pare. Després vaig agafar experiència i vaig acabar sent el director de tota la empresa junt amb el meu pare. Allà a Polònia és quan vaig conèixer Freda, la meua assistent que m'ajudaria per tants anys. Tot va començar igual, després de l'arribada de una noia peciosa que intentava guanyar-se el seu primer lloc de treball. Entre totes les candidates ella va ser l'elegida. Ens enamoràrem i per això tenia tanta gelosia quan la va conèixer. Només estigurem un mes i mig enamorats, ja que finalment em vaig assabenta que em va ser infidel i que només m'estimava per conveniència; va ser graciós, ja que és el que li va passar al meu pare, el qual en aquestos moments ha caigut malalt. Perdó, però havia de sincerar-me i no podia fer-ho a la cara. Tinc un sentiment de culpabilitat que Freda t'haja posat les coses tan difícils. Per a la meua estimada Helena. Gràcies per tot. Casmir
stimada Helena. Gràcies per tot. Casmir)
Activitat 2 sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Lul·lianes + (Quan t’estaves tallant les mans que sentie …
Quan t’estaves tallant les mans que senties ? dolor perque el meu pare es volia casar amb mi per les meves mans Quan et vas alliberar de les mans que va ser el primer que et va passar per el cap? que ara podria ser feliç Quina cara va posar el teu pare quan li vas mostrar les mans ? una cara entre asombrat i abergonyit Que et va dir quan et ban ficar a la barca ? ho sento no es idea mia Quan et ban ficar en la barca per segona vegada que vas pensar ? una altre begada no
gada que vas pensar ? una altre begada no)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Lesmilqkdes + (Quan va veure aquella ultima carta, no va …
Quan va veure aquella ultima carta, no va dubtar en fer les maletes i anar a buscar a la seva veritable mare. Tenia moltes preguntes a fer-li ja que tot això li venia de sorpresa, així que no s’ho va pensar dos cops i va marxar a l’aventura. Va posar l’excusa que havia de anar a trobar-se amb el seu avi perquè com que el poble era petit i tothom sabia de tothom, no volia que si la seva mare s’entercava de que estava allà, fugis com ho havia fet fa molt anys enrere, volia trobar-se amb ella i coneix-se-la. La seva mare tenia ganes de conèixer al seu fill en Carles. En Carles desprès de veure la seva última carta no va dubtar més i va agafar les maletes i va decidir anar al poble a conèixer a la seva mare ja que es volia trobar amb ella, parlar i explicar-li moltes coses ja que ell també va pensar que la seva mare li havia d’explicar tot el que va passar o perquè va marxar cap al poble.
va passar o perquè va marxar cap al poble.)
Activitat sobre Com un record d'infantesa de l'autor Feliu Ventura, pels Les pinkie-winkie + (Quan vam arribar a Xile, ens vam trobar am …
Quan vam arribar a Xile, ens vam trobar amb una manifestació, protagonitzada pels familiars dels desapareguts, que estaven enutjats perquè l'Estat no havia fet res per trobar-los. Vaig demanar un poc d'atenció, es vaig presentar-los a Violeta i vaig contar-los l'història dels seus pares.També vaig dir que volia i que podia ajudar-los. En aquell moment, va aparèixer un grup protestant amb armes i van dir que: o pensàvem com ells o ens mataven. La majoria de la gent, per causa de la por, van acceptar, però jo no, i per aixó, obriren foc contra mi. De sobte, va aparèixer Violeta i es va posar davant meu i va rebre un dispar en la panxa. Al poc de temps d'aixó, Violeta va morir en els meus braços. Vaig plorar molt i vaig jurar-li venjança.
Vaig plorar molt i vaig jurar-li venjança.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Jack Will + (Que volem transmetre-Que no es bo fer bulling i que el destí acaba donant una recompensa a tothom A traves d’una obra teatral mentre representem els personatges principals.)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de Pep Puig, pels Laurasaracasp + (Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? A …
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
va commoure el jurat del premi Sant Jordi.)
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Laura Gómez i Sara Velasco + (Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? A …
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
va commoure el jurat del premi Sant Jordi.)
Activitat 2 sobre Radiografia de noia amb tatuatge de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Powers + (RADIOGRAFIA D'UNA NOIA AMB TATUATGE La Car …
RADIOGRAFIA D'UNA NOIA AMB TATUATGE La Carla és una noia jove, d'aquelles que es fa mirar. El dia del seu 1r aniversari amb el seu xicot, ella es queda a casa i ell surt de festa i té relacions sexuals amb una altra. Al dia següent, surt al diari que ha mort una noia i és la noia que ha tingut relacions amb ell. La noia té tres ganivets i el seu espermatozoide dins del seu cos. El noi és empresonat i la Carla creu que ell no ha matat la noia, per tant investiga qui pot ser l'assassí i fa preguntes a gent relacionada amb la Laia, la morta. Finalment descobreix que l'assassí és l'ex del seu actual xicot. La noia tenia claus de casa del noi, per tant podia entrar-hi. La morta portava una samarreta de la Carla en el moment de morir, per això la seva ex la va matar, perquè pensava que era la Carla. Al final l'assassina va al judici, el noi surt de la presó i ho deixa amb la Carla. ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.
ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.)
Activitat sobre Radiografia de noia amb tatuatge de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Powers + (RADIOGRAFIA DE NOIA AMB TATUATGE La Carla …
RADIOGRAFIA DE NOIA AMB TATUATGE La Carla és una noia jove, d'aquelles que es fa mirar. El dia del seu 1r aniversari amb el seu xicot, ella es queda a casa i ell surt de festa i té relacions sexuals amb una altra. Al dia següent, surt al diari que ha mort una noia i és la noia que ha tingut relacions amb ell. La noia té tres ganivets i el seu espermatozoide dins del seu cos. El noi és empresonat i la Carla creu que ell no ha matat la noia, per tant investiga qui pot ser l'assassí i fa preguntes a gent relacionada amb la Laia, la morta. Finalment descobreix que l'assassí és l'ex del seu actual xicot. La noia tenia claus de casa del noi, per tant podia entrar-hi. La morta portava una samarreta de la Carla en el moment de morir, per això la seva ex la va matar, perquè pensava que era la Carla. Al final l'assassina va al judici, el noi surt de la presó i ho deixa amb la Carla. ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.
ESLÒGAN: Una confusió pot canviar-ho tot.)
Activitat sobre Temps de miracles de l'autora Anne-Laure Bondoux, pels Llacy + (RAP DE TEMPS DE MIRACLES Temps de miracl …
RAP DE TEMPS DE MIRACLES Temps de miracles un llibre interessant, que parla d’un nen que té 12 anys. El seu nom és Kumail, un nom excepcional. La Glòria, una noia gran, una dona exhuberant. Un accident de tren ho revoluciona tot i cuida en Kumail com ella pot. La guerra comença, intenten escapar i corrents corrents s’intenten refugiar. En Kumail busca a la seva mare tot i que no sap on para! A Bucarest se’n va i a la Glòria malalta es trobà. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest RAP ja s’ha acabat.
et aquí un gat aquest RAP ja s’ha acabat.)
Activitat 2 sobre Robinson Crusoe de l'autor Daniel Defoe, pels ElsFashion + (ROBINSON CRUSOE, el gran reciclador. Ada …
ROBINSON CRUSOE, el gran reciclador. Adaptació teatral lliure de l’obra ‘Robinson Crusoe’, de Daniel Defoe, a càrrec de la USEE de l’INS Príncep de Girona. Personatges: Narradora: Fàtima. Robinson: Juanes. Divendres: Tarik. Pare de Robinson: Ignacio Mare de Robinson: Camila Lloro: Ignacio Onada: Marta. Gat: Tarik. Gos: Adrián. Cabres: Raquel, Marta i Mari. Caníbals: Adrián, Marta, Mari. Capità anglès: Ignacio. Tramoistes: Adrián, Mari, i Tarik Escena 1.- Atrezzo: capsa de material, matalàs, bola del món de plàstic, vaixell de joguina. Escenari amb la capsa de material enmig. Robinson assegut sobre un matalàs amb una bola del món de plàstic. Entra el narrador. NARRADOR.- Ara sentireu la història de Robinson Crusoe, Un home que des que era molt petit tenia un somni: Anar a córrer món. (Robinson mira la bola girant-la a poc a poc). Es va fer mariner i va viure moltes aventures. (Robinson treu el vaixell de joguina de la capsa de cartró). Però una vegada, el vaixell en què viatjava va naufragar. (Robinson deixa el vaixell al terra, tombat, i fa com si nedés sobre el matalàs). Robinson va anar a parar a una illa deserta, on va viure tot sol durant molts anys. (Robinson fa com si es despertés a una platja, desorientat). Va haver de cultivar la terra (Robinson fa el gest de cavar), i amb imaginació, construir molts objectes que necessitava reciclant les coses que va poder salvar del naufragi i amb tot el que va trobar a l’illa. Reciclant i reutilitzant va aconseguir viure vint-i-set anys sense cap ajut, per això diem que el nostre Robinson és el GRAN RECICLADOR. (Entreacte: Robinson guarda dins de la capsa el vaixell i la bola del món Dos alumnes posem a l’escenari dues cadires i una taula. Entren a escena pare i mare de Robinson). Escena 2.- Atrezzo: taula i dues cadires, matalàs. Una habitació amb una taula i dues cadires. Robinson i el seu pare seuen a banda i banda de la taula. La mare de Robinson està dempeus al costat del pare. Té el matalàs al darrere per desmaiar-se. NARRADOR.- Tot va començar així... (es retira a un costat). ROBINSON.- Pare, me’n vull anar d’aventures pel mar, en un vaixell, per viure la vida de mariner. PARE.- Robinson, això és mot perillós. I si prens mal? I si et perds al mar? I si no et tornem a veure? I sobre, no has estudiat gens! (La mare plora al seu costat). ROBINSON.- Ho sento, pare, ho tinc decidit, me’n vaig. PARE.- Com vulguis, però no em faig responsable del que et passi! Adéu, cuida’t! ROBINSON,- No ploris, mare, tornaré. (La mare es desmaia a sobre del matalàs). (Entreacte: Dos alumnes retiren la taula. Marxen pare i mare enduent-se cadascun una cadira. La resta d’alumnes treuen de la capsa de cartró el material que necessiten per fer els efectes sonors i se’l col.loquen al davant). Escena 3.- Atrezzo: matalàs, 2 fulls de cartolina, 2 pals de pluja, 2 ampolles d’aigua tallades en serrell, flotador. Robinson sobre el matalàs com si estigués dalt d’un vaixell, remant. Se sent el so del mar (efectes sonors), de la pluja (efectes sonors), del vent (efectes sonors), trons (efectes sonors). (Efecte sonor dels trons: amb fulls de cartolina, agitar-les amb força.) (Efecte sonor pluja: tirar arròs o llenties sobre una font de metall, ampolla de plàstic -tallar-la formant serrell i agitar-la-, pal de pluja -amb tub de cartró posant-hi a dins llenties-). Entra a escena el narrador. NARRADOR.- Robinson es va embarcar a un vaixell que anava a Amèrica. Tot anava bé fins que va arribar una gran tempesta. El vent era molt fort (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll del vent). La pluja era molt intensa (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll de la pluja). Hi havia grans onades (la resta d’alumnes, darrere fent el soroll de les onades). Robinson, a sobre el vaixell, va fent com si estigués marejat, com si volgués treure aigua del vaixell, com si caigués i tornés a aixecar-se, treu un flotador de la capsa i se’l posa). NARRADOR.- De sobte, es va aixecar una gran onada de trenta metres...! I va caure sobre el vaixell, enfonsant-lo! ONADA.- Sóc l’onada de 30 metres…! (L’alumna que fa d’onada cau sobre el matalàs i sobre Robinson. Robinson fa intents de nedar, l’onada rodola sobre sí mateixa i surt d’escena). Escena 4.- Atrezzo: matalàs, 2 suro i 2 ampolles de vidre. Robinson estirat a sobre el matalàs, com si estigués inconscient a la platja. La resta d’alumnes estan al darrere fent efectes sonors del mar i d’ocells. (Efecte sonor del cant dels ocells: suro humitejat fregant sobre ampolla de vidre, i onomatopeies dels alumnes.) Robinson es desperta, i obre molt els ulls. ROBINSON.- On sóc? Estic sol! Mare, pare! (plora, camina per l’escenari lentament. Mira a banda i banda). En aquesta illa i hi un munt de coses! Me’n sortiré, i algun dia tornaré a casa amb els meus pares! (Entreacte: els alumnes dels efectes sonors guarden el material dins de la capsa. Surten d’escena). Escena 5.- Atrezzo: dues fulles de palmera, dues capses de cartró, tub de cartró llargavista, 2 testos de plàstic marró, cinturó). Robinson a l’escenari, amb la capsa del material i pel terra dues fulles de palmera i dues capses més de cartró). NARRADOR.- Robinson va recuperar tot el que va poder del vaixell (Robinson va remenant el material de dins de la capsa de cartró, treu un tub de cartró i va com si fos un llargavista, testos de plàstic marró). I va trobar a l’illa moltes coses que li podien anar bé. (Robinson aixeca una fulla de palmera). Robinson es va fer un refugi amb el que va trobar. (Robinson agafa una de les capses de cartró buides i s’hi fica a dins). Robinson es va haver de fer roba amb el que va trobar (s’agafa la fulla de palmera amb el cinturó). Robinson es va fer una taula i una cadira per seure (La mateixa capsa que ha servit per fer de refugi, fa de taula, i una altra capsa de cartró buida fa de cadira). Robinson es va fer plats i gots amb fang (treu de la capsa del material dos testos de plàstic marró). Robinson es va fer una barca buidant un tronc d’arbre (s’asseu a sobre el matalàs i aixeca els dos costats fent com si fos una canoa). (Entreacte: Robinson guarda els objectes de fang a dins de la capsa de material. Dos alumnes retiren les altres capses de cartró). Escena 6.- Atrezzo: tres caretes de cabra, una careta de gos i una careta de gat. ROBINSON.- Vaig trobar un lloro a l’illa i li vaig ensenyar a dir algunes paraules. (Entra a escena l’alumne que fa de lloro i diu alguna cosa gracioa i surt d’escena). Vaig domesticar algunes cabres que vivien a l’illa. (Apareixen en escena tres alumnes que fan de cabres, amb caretes i a quatre grapes). Tenia un gos i un gat que es van salvar del naufragi. (Apareix el gat miolant, seguit del gos, que l’empaita bordant. Cabres i gat surten corrents d’escena perseguits pel gos). (Entreacte: Entra un alumne i deixa al terra un full amb la petjada de peu gegant). Escena 7.- Atrezzo: petjada de peu gegant. NARRADOR.- Un dia, Robinson passejava per la platja i va trobar una petjada a la sorra. (Robinson camina per l’escenari, mira al terra, es posa les mans a la boca, obre molt els ulls, aixeca el full amb la petjada i l’ensenya al públic). ROBINSON.- Estic molt espantat! De qui pot ser aquesta petjada? Serà d’algú dolent? (Robinson s’amaga darrere la capsa de material). (Entreacte: Robinson deixa la petjada a dins de la capsa de material. S’amaga al darrere. Entren a escena Divendres, que està dempeus amb les mans al darrere com si estigués lligat, i els caníbals, que es posen al seu voltant). Escena 8.- Atrezzo: tub de cartró com si fos pistola o fusell. NARRADOR.- Un dia, Robinson va veure que a la platja hi havia uns caníbals que tenien lligat a un home a un pal i ballaven al seu voltant (Caníbals dansen al seu voltant, cantant). Robinson va observar durant molta estona, fins que els caníbals es van adormir. CANÍBALS.- Oooooh…, quina son! Anem a dormir! (Caníbals s’estiren al terra). ROBINSON,- Vaig a deslligar a aquest home! (Robinson s’apropa a ell, fa com si el deslligués i surten corrent d’escena). NARRADOR.- Quan els caníbals es van despertar, Robinson va disparar un tret, es van espantar i van fugir. (Se sent un tret -onomatopeia- i els caníbals surten d’escena corrent). (Entren a escena Divendres i Robinson, amb el fusell -tub de cartró-. Divendres s’estira als peus de Robinson). DIVENDRES,- Omiuemai embamba lupepe! omieuemai embamba lupepe! (Robinson el fa aixecar). ROBINSON,- (parlant molt a poc a poc) Jo em dic Ro-bin-son. Com et dius tu? DIVENDRES.- Neymar! Neymar! ROBINSON.- Què…???? DIVENDRES.- (parlant molt a poc a poc) NE-Y-MAR ROBINSON.- Aaaah! Divendres! què maco! i a més és el dia en què t’he trobat. DIVENDRES,- Divendres??? (Divendres mira al públic fent una mirada d’estranyesa, alça el dit fins la templa i el fa girar en senyal de ‘aquest no hi toca’). (Es fan una abraçada d’amics i surten junts d’escena). Escena 9.- Atrezzo: 2 tubs de cartró -llargavistes-, vaixell de joguina. Entren a escena Robinson i Divendres, amb dos tubs de cartró que fan servir de llargavistes, guaitant l’horitzó. NARRADOR.- Un dia, Robinson i Divendres van veure des de la platja, amb els llargavistes, que s’apropava un vaixell anglès. (Robinson i Divendres miren pel llargavistes i fan senyals al vaixell amb les mans, saltant, perquè els vegin.) Entra a escena un capità anglès amb un vaixell de joguina a la mà, el va movent com si navegués. CAPITÀ.- Esteu salvats! Us portaré a Anglaterra! ROBINSON,- Sí, amb el pare i la mare, que fa vint-i-set anys que no els veig! DIVENDRES,- A mi, deixi’m a l’illa del costat, que és on viu la meva família, si us plau. ROBINSON.- Adéu, amic! Sempre et recordaré! DIVENDRES.- Si tornes per aquí, vine a veure’m! (es fan una abraçada. Surten d’escena). Escena 10.- Atrezzo: matalàs. Entren a escena Robinson, el seu pare i la seva mare. La mare de Robinson està dempeus al costat del pare. Té el matalàs al darrere per desmaiar-se. NARRADOR.- Robinson va tornar a casa. Els seus pares van estar mot contents de veure’l. El pare el va abraçar i la mare, de l’emoció... es va tornar a desmaiar! (cau la mare desmaiada a sobre el matalàs). I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!
I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons + (Recordant el passat. Som del periòdic setm …
Recordant el passat. Som del periòdic setmanal de Burjassot i aquest document és una entrevista que hem fet a l’Harmonia, una actriu de teatre i amiga de la infantesa de Vicent Andrés Estellés. Hui anem a entrevistar a l’Harmonia, una de les millors actrius de teatre a la companyia “El Poal”, que després de 30 anys fora d’Espanya i desapareguda del seu poble, ha tornat a aquest pel soterrament del seu amic Vicent Andrés Estellés, i quin millor lloc per a l’entrevista que en l’estable on va fer la seva funció de teatre i on va viure experiències noves que a continuació ens contarà. - Bona vesprada Harmonia, després de 30 anys has tornat al teu poble i ací a l’estable, com pots veure esta un poc canviat , però és perquè el varen reformar farà uns 15 anys... Com et sents després de tants anys altra vegada ací? Hem de dir que de part de tota la direcció del periòdic sentim molt la mort del teu amic Vicent Andrés Estellés. - Hola, bona vesprada, l’última vegada que vaig estar recorde perfectament com va ser, però no em porta molts bons records..però he de dir-vos que gràcies a d’això la meva vida a canviat per complet. Referint-me al meu amic Vicent m’agradaria haver parlat amb ell o haver-lo vist per ultima vegada, no vaig tindre ocasió de poder acomiadar-me d’ell. - Bé, Harmonia, a molta gent ens agradaria saber que has estat fent durant aquests 30 anys, on et vas dirigir quan vàreu sortir d’aquest poble..durant aquest temps a tots ens ha tingut molt intrigats. - Doncs Carles, ma mare i jo anàrem a França on estava la família de Carles i ell va pensar que seria el millor per a donar a conèixer la nostra companyia de teatre, per sort, així va ser. Ara a França som molt coneguts, les actuacions les fem en Francès però les nostres obres estan basades en històries d’aquest poble, que van fer riure i plorar tothom. - I Harmonia, aquesta qüestió no se si hauria de fer-te-la a tu, però... ens agradaria saber si ta mare va aconseguir finalment ser feliç. - Al principi tot va ser molt estrany, Carles ens ajudava a parlar francès, a ma mare li va costar una mica més que a mi aprendre aquest idioma i mentre ella estudiava, en Carles s’encarregava de tota la casa. Cada volta que jo mirava ma mare i li veia eixa brillantor d’ulls em vaig assabentar que tot havia canviat, ella era feliç. - Ara, Harmonia, anem a viatjar uns 40 anys al passat, ens agradaria saber com era la teua infantesa a Burjassot, o alguna anècdota que et va passar, moments amb Vicent... - Miguel, Vicent i jo sempre jugàvem a actuar, Vicent era un gran escriptor des de ben menut, un dia vam llegir una de les seves obres i ens va agradar tantíssim que la vàrem representar ja que pensàvem que aquella obra era digna de representar. Per a desil·lusió nostra, Vicent es negava, però vam aconseguir fer un tracte, Miguel i jo actuarem mentre Vicent narraria la seva obra. Gràcies per aquesta entrevista Harmonia, ens ha agradat molt tornar a veure’t i saber que tot et va bé des de l’última vegada que ens vàrem veure. Fins a la pròxima, esperem que siga prompte. I hem de dir-te que aquest periòdic estarà sempre disponible per a tu i els teus. Periodistes : Yaiza Guerra, Martina González i Maria San Antonio.
rra, Martina González i Maria San Antonio.)
Activitat 2 sobre Res no és real de l, pels Bervi + (Res no és real tracta la història d'un hom …
Res no és real tracta la història d'un home que es diu Campverd. En Campverd escriu per salvar les paraules, la seva missió és impedir que desapareguin. Li calen per poder continuar relatant el dia a dia de la seva comunitat aïllada. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà.
ignorants del món que existeix més enllà.)
Activitat 3 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes
lar el seu imperi de lucratives enganyifes)
Activitat 5 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes.
ar el seu imperi de lucratives enganyifes.)
Activitat 2 sobre Amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós, pels Núria-Laia + (Resum del llibre amb l'aigua al coll de l' …
Resum del llibre amb l'aigua al coll de l'autor Daniel Arbós El Dídac és un executiu agressiu molt ambiciós. Acostumat a la vida a la ciutat, a l’estrès i a la pressió, quan es descobreix que l’empresa per a qui treballa com a director en expansió és una tapadora de distribució de droga arreu d’Europa, passa a ser un més a les llistes de l’atur. El Toni, gran amic del Dídac i biòleg marí, es dedica a la investigació de la xarxa tròfica marina de les espècies amb interès comercial. Com qualsevol químic, creu en el rigor científic i posa en dubte qualsevol hipòtesi no contrastada. L’Aurembiaix, l’amiga hippy d’ambdós, ha convertit la masia familiar, la Masia Cluet, en un centre de teràpies alternatives i en un espai lliure de radiació electromagnètica. Defensors de les forces tel·lúriques i les seves propietats curatives i contraris a la indústria farmacèutica, a la Masia Cluet s’hi organitzen activitats com el reiki, l’ús de flors de Bach, la bioneuroemoció o les constel·lacions familiars. Després d’anys sense veure’s, el Dídac i el Toni es retroben amb l’Aurembiaix a la seva masia. En Dídac, sense massa perspectives de futur a la ciutat, decideix fer un canvi de vida i quedar-se a la masia per ajudar l’Aurem. És allà on descobreix que hi ha persones que creuen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa. Aquesta creença farà recuperar l’instint d’executiu agressiu al Dídac, convencerà l’Aurem i el mateix Toni per començar un petit negoci amb l’aigua de mar. Ben aviat sorgiran els conflictes entre tots tres i amb altres xarlatans que veuen perillar el seu imperi de lucratives enganyifes
lar el seu imperi de lucratives enganyifes)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda + (Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’e …
Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert
ers. Cordialment, Don Miquel Gilabert)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda + (Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’e …
Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert
iners. Cordialment, Don Miquel Gilabert)
Activitat 4 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Salvador Espriu + (Roma,1890 Joan Mayol Bearn, Mallorca Est …
Roma,1890 Joan Mayol Bearn, Mallorca Estimat Joan Mayol, Per començar voldria donar-te les meves condolències per la mort de don Toni i dona Maria Antònia. En relació amb els fets que m'has enviat sobre Bearn, em sobte que hagis obtat per cremar la sala de les nines, encara que t'ho respecto ja que era necessari. En quan a les memòries de don Toni, si són tan importants com has mencionat a la carta, jo penso que el millor que podríes fer es publicar-les. Sobre el tema dels diners, no se ben bé que faria jo en la teva situació, però sincerament crec que t'els hauries de quedar, perqué al cap i a la fi són uns diners que don Toni et va deixar a tu. Aprofitant la situació m'agradaria comentar-te lo succeït amb la Xima, si que es veritat que els vostres sentiments cap a ella són verdaders, encara que el vostre amor cap a ella no hagi pogut estar correspòs. Per acabar, espero que aquesta carta et serveixi d'utilitat per a que t'ajudi a resoldre tots els teus problemes, desitjo que tot et vagi com a tu t'agradaria i ja saps que pots contar amb mi per a el que necessitis. Et desitjo el millor, Miguel Gilabert.
. Et desitjo el millor, Miguel Gilabert.)
Activitat sobre Romeu i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Literats + (Romeu i Julieta és una parella model: la mort per amor i les conseqüències que això pot portar. Entrevista als tres personatges que van construir i viure la història de mort per amor més coneguda i reproduïda de la història de la humanitat, segurament.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata + (SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge …
SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raúl va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hey Clàudia quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portas a la mà -Hey Raúl, doncs que acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raúl la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que conten - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raúl molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): sí, bueno Raúl m’he d’anar que la mare me està fent el sopà -Raúl: Vale (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard Escena 2: (El Raúl arriba a casa saluda a la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge) Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (En el garatge): Fuah quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes…) ( com si fos una emisora de ràdio) “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però que es això, aquesta ràdio està espatllada -Això es tot un misteri…
està espatllada -Això es tot un misteri…)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Vsquad2 + (SINOPSI El nostre booktràiler narra la h …
SINOPSI El nostre booktràiler narra la història de la Lluciana, una noia que pren una pastilla d’èxtasi quan és en una discoteca amb la Cinta, el Màxim, el Santi i el Raül, i cau en coma. Una mica més tard, truquen el seu pare de l’hospital per informar-lo d’allò què ha passat i perquè vagi a l’hospital. A partir d’aquí, entrem en el somni de la Lluciana: ella creu que la seva vida és un joc d’escacs contra la mort. L’Eloi surt a ajudar a buscar el culpable… Sobreviurà? TAGLINE El joc de la vida contra el joc de la mort.
l joc de la vida contra el joc de la mort.)
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Hakunamatata + (SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge …
SINOPSI Hem decidit fer un curtmetratge ja que ens sembla que és la millor idea per representar aquest llibre d'intriga i emoció. Farem un petit vídeo on un noi està arreglant el seu cotxe a un pàrquing mentre escolta la ràdio, quan la ràdio comença a fer sintonies extranyes comença a sonar una veu melòdica i intrigant que el noi és para a escortar atentament. La veu narra un fragment del llibre. Quan acaba l’història els llums del pàrquing comencen a apagra-se i encendre’s. Que passarà... ?que serà aquesta història intrigant ...? Ho descobrireu al nostre curtmetratge: El terrorífic Dràcula! GUIÓ LITERARI Escena 1: (El Raül va pel carrer caminant fins que es troba a la Clàudia): -Hei, Clàudia! quant de temps fa que no ens veiem! Quin llibre portes a la mà -Hei, Raül, acabo de sortir de la biblioteca amb aquest llibre. (El Raül la mira amb sorpresa): -Quin llibre és? -Aquest llibre es diu “Dràcula” i és molt interessant, sobretot per les inquietants aventures que s'expliquen. - Aquest llibre sembla molt interessant (diu el Raül molt satisfet) (La Clàudia li diu amb pressa): Sí, bé, Raül me n'he d’anar que la mare m'està preparant el sopar. - Val. (respon el Raül). (S’està fent tard i el Raúl ha d’arribar a casa). Uns minuts més tard... Escena 2: (El Raül arriba a casa seva saluda la mare, deixa la motxilla, agafa les claus i se’n va cap al garatge). Raúl: Hola Mare Estefania: Hola fill Escena 3: (Al garatge): Buf! quin pal em fa arreglar el cotxe, posaré la ràdio a veure si m’anima. (Una vegada posada la ràdio, comencen a passar-li unes coses molt estranyes: com si fos una emisora de ràdio “Hola estem a Europa fm...ggrrxx( sorroll de sintonitzar canals)….aquest castell està maleït….ggrrxx( sintonitzant)…. són les vuit, les set a Canàries….ggrrxx(sintonitzant)… un vampir molt afamat...” -Però què és això, aquesta ràdio està espatllada! (diu el Raül). -Això és tot un misteri…(continua dient). Després d'això apareix la figura d'un vampir i es fa publicitat del llibre amb una frase interessant. (Fi).
l llibre amb una frase interessant. (Fi).)
Activitat sobre Males companyies de l, pels 07045.casp + (SINOPSI El protagonista d'aquesta històri …
SINOPSI El protagonista d'aquesta història sap encertar amb l'escopeta el cul dels gats salvatges perquè s'ha criat en un medi rural. També sap adaptar-se al règim disciplinari esquitxat de fantasia a què l'ha sotmès el medi familiar. Pare, mare i avis fan funcionar de meravella una nova variant d'autoritat, el despotisme histriònic: les parets d'una casa esdevenen un teatre divertit i terrible, tan pautat com les festes de moros i cristians -sempre reben els mateixos- i exposat a la mirada pública. Però el protagonista ha pres una decisió: es hora de la insurrecció.
es una decisió: es hora de la insurrecció.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels RAEC + (SINOPSI En aquest tràiler volem transmetr …
SINOPSI En aquest tràiler volem transmetre intriga als espectadors que el mirin, destaquem la figura de l’escarabat d’or i la intriga que ens transmet William Legrand amb les seves accions i bogeries. El protagonista arriba a l’illa, una vegada allí es troba amb el seu amic Legrand que li diu que ha trobat una espècie desconeguda d’escarabat, una vegada a seva casa li decideix dibuixar però a través de la llum del foc és reflecteix una calavera. Llavors William s’enfada amb ell ja que es burla dient-li que no sap dibuixar. Al cap dels dies William actua de manera estranya i misteriosa i el seu amic decideix saber que es el que li passa. A partir d’aquest moment viuran una aventura plena de misteri, emoció intriga i desesperació. TAGLINE L’escarabat d’or i la recerca del tresor perdut.
rabat d’or i la recerca del tresor perdut.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Nosacla + (SINOPSI Lluciana, una noia de 18 anys, es …
SINOPSI Lluciana, una noia de 18 anys, està en coma. Tot va començar un divendres a la nit quan la colla d’amics va quedar per anar a una festa. A la festa, uns amics van tenir la brillant idea d’anar a comprar unes pastilles a un camell que hi havia a la discoteca. Després d’una estona, quan tots s’havien pres les pastilles, Lluciana comença a trobar-se malament i es desmaia. Truquen immediatament a una ambulància. A l’hospital, els metges expliquen als joves que la seva amiga ha entrat en coma. TAGLINE Una pastilla, una desgràcia.
ma. TAGLINE Una pastilla, una desgràcia.)
Activitat sobre Divergent de l'autora Veronica Roth, pels Violeta2017 + (SINOPSI Divergent, film basat en el primer …
SINOPSI Divergent, film basat en el primer llibre de la saga “Divergent” de *Veronica *Roth, ens presenta una societat que manté la pau i funciona gràcies a la seva divisió en cinc faccions: Veritat, Abnegació, Gosadia, Cordialitat i Erudició. Quan compleixen setze anys tots els joves de la ciutat realitzen unes proves i decideixen a quina facció volen pertànyer en funció d'aquella virtut que posseeixin. No obstant això, per a Beatrice Prior (*Shailene *Woodley) això no és tan fàcil ja que ella no és com els altres, és divergent, i podria pertànyer a més d'una facció però ningú ha de saber-ho. Per això Beatrice sorprèn a tots quan escull la facció a la qual vol pertànyer: Gosadia. En la seva nova facció Beatrice, que ara la hi coneixerà com Tris, farà nous amics, coneixerà a Quatre (*Theo James) i descobrirà que l'erudita *Jeanine *Matthews (Kate *Winslet) té un pla per eliminar a tots els divergents de la ciutat. Tris i Quatre intentaran descobrir què fa als divergents tan perillosos abans que sigui massa tarda. La pel·lícula està dirigida per Neil *Burger (L'Il·lusionista, *Interview *with *the *Assassin, Sense límits) i en el seu repartiment compta amb *Shailene *Woodley (Sota el mateix estel, Ocell blanc de la tempesta de neu, Els descendents), *Theo James (*London *Fields, *Franny), Kate *Winslet (Steve Jobs, *Revolutionary *Road, El lector) i Milers *Teller (*Whiplash, *The *Spectacular *Now), entre altres. UNA SOLA ELECCIÓ POT TRANSFORMAR-TE
tres. UNA SOLA ELECCIÓ POT TRANSFORMAR-TE)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixetes + (SINOPSI El nostre booktràiler comença amb …
SINOPSI El nostre booktràiler comença amb una festa de joves adolescents que ballen al ritme de la música. A continuació, la Lluciana es pren una pastilla d’èxtasi. Tot seguit, la jove es troba a l’hospital, en coma. De matinada, el so del telèfon desperta els pares de la Lluciana. El metge porta males notícies. Els pares surten corrent a l’hospital. Hores després, allà, la Norma, molt preocupada per si la Lluciana no es desperta, li fa companyia. Se senten els pensaments de la Lluciana. A casa, la Loreto, a punt de vomitar, pensa en la Lluciana i no ho fa. Més tard, la jove demana a la seva mare d’anar a l’hospital a veure la seva amiga Lluciana i ella hi accedeix. Més endavant, la Cinta i en Màxim discuteixen per tot el que ha passat. Un altre cop a l’hospital, la Loreto fa companyia a la Lluciana i, també, l’Eloi. Els amics i la família estan amb la Lluciana. Despertarà? TAGLINE Com una pastilla tan petita pot fer tant mal?
una pastilla tan petita pot fer tant mal?)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels AAA030517 + (SINOPSI El nostre booktràiler serà emocion …
SINOPSI El nostre booktràiler serà emocionant. Barrejarà l’acció i el drama. Començarà amb la nit de la discoteca, seguirà amb la reacció de l’Eloi en conèixer la notícia, continuarà amb la persecució del camell i hi afegirem alguna escena relacionada amb la partida d’escacs. TAGLINE La vida és com una partida d’escacs: pots jugar bé, però un sol moviment te la pot fer perdre.
però un sol moviment te la pot fer perdre.)
Activitat 3 sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Hortalanes + (SINOPSI En aquest booktrailer volem transm …
SINOPSI En aquest booktrailer volem transmetre el terror i el misteri que envolta la família Usher. Volem destacar la presència d’elements secundaris que donen molt de sentit al booktriller. Roderick Usher envia una carta a un vell amic de la infància la qual explicava la seva precària situació i li prega que vagi a passar uns dies a la seva mansió. A l’arribar a la casa Usher i entrant pels llòbrecs passadissos mal il·luminats apareix Roderick Usher amb un aspecte decadent. Desprès de mantenir conversació amb ell li sorprèn la situació de la seva germana, Madeline la qual es pitjor que la del propi Roderick Usher. Dies mes tard desprès d’un fet que marca als dos personatges durant una nit de tempesta es donen conte de l’horrible acció que havien comes i que marcara el final decisiu de la família Usher. TAGLINE Fins i tot les famílies mes nobles amaguen els secrets mes foscos
mes nobles amaguen els secrets mes foscos)
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat 3 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat 4 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció + (SINOPSI La Lluciana balla amb els seus ami …
SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.
coteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.)
Activitat sobre Mans quietes! de Piti Español, pels Lessenyoresdelsanells + (SINOPSI Quan Manel intenta demanar igualta …
SINOPSI Quan Manel intenta demanar igualtat per la part que li correspon (de la part dels homes), les dones que hi ha en aquell moment el fan posar-se unes sabates de tacons i el fan caminar ,li pinten els llabis i li baixen els pantalons (per que vegi com es senten les dones amb faldilla) i aquest es queda en roba interior. L’humilien d’una manera descarada, ja que la finalitat que busquen les dones, és la igualtat entre els dos gèneres. Aquestes dones treuen el mòbil de ses butxaques i el começen a grabar i a burlar-se’n d’ell. Idea Aspectes que es volen destacar: El que volem destacar es quan els personatges de les dones li diuen els seus sentiments a Manel i fan que ell es senti com una dona si sortís amb les seves amigues per la nit i elgun home les volguessin violar,o manossejar-les. Gènere: Comedia. TAGLINE: Que las mans quietes t’acompanyin. EL GUIÓ LITERARI Un guió literari no és més que l'escriptura d'una successió d'escenes i seqüències dialogades, amb les acotacions corresponents, que conformen la narració. És, per tant, molt similar a l'escriptura d'una obra de teatre, si bé té algunes especificitats. Un guió literari es divideix en ESCENES, tot tenint en compte les localitzacions. Cada vegada que hi ha un canvi de lloc, hi haurà un canvi d'escena. Cada escena està introduïda per una capçalera que indica el número d'escena, si transcorre en un espai interior o exterior (INT/EXT), de dia o de nit (DIA/NIT) i el nom o identificació del lloc. Per exemple: ESCENA 1 (A l’exterior de casa de l’Aurora) (Manel,Aurora i Núria, discuteixen sobre qui va picar al Dani,fill de la Cortejo) AURORA: ¿Per què vas picar a aquell nen?... No tens remei!... MANEL: ¿Que jo no tinc remei…? Però “carinyo” jo no vaig fer res… AURORA: No es “carinyo”es estimat,... MANEL: ¿Però tu pots callar que no estic parlant amb tu? AURORA: No faltis el respecte. (Tant com Manel,Aurora i Núria segueixen discutint) ESCENA 2 (Entren a l’interior de casa d’Aurora, amb les begudes a la mà. Aquests quatre entren discutint. S’hi afegeix la Cortejo, la mare de Dani Pueyo.) MANEL: Que no, havera que no,que les coses són així home… NÚRIA: Que tu vas pegar a aquell nen i ja està.. MANEL: Que no, que no, que no! AURORA: Que sí, que no tens raó, que no tens raó! CORTEJO: Tú, no pots tocar al meu fill, això per començar… MANEL: Però que jo no li vaig fer res a aquest noi! AURORA: No siguis mentider. NÚRIA: Ets un cas,ets un cas…(amb desesperació) MANEL: ¿Que jo sóc un cas? Jo estic flipant amb la gent. ESCENA 3 (Están a la cuina d’Aurora. Segueixen discutint,fins que Núria…) MANEL: Apart, els nois no poden plorar mai. Jo,quan era petit el meu pare em fotia cada hostia per plorar com una nena, i si plorava com una nena m’en fotia una més. NÚRIA: ¿I perquè no podien plorar els nois? (Entra Dani Pueyo,fill de la Cortejo) DANI: Mama tinc pipi,vull marxar… CORTEJO: Tranquil fill,un moment,un moment… NÚRIA: Et farem sentir com una dona, ja ho veuràs.. MANEL: A ,mi? (Sorprès per el que li ha dit Núria) ESCENA 4 (Les quatre dones obliguen a Manel a aixecar-se. En aquest instant el farán sentir com una dona quan té por dels homes i el que poden arribar a fer.) MANEL: ¿Però què feu? Esteu totalment bojes. ¿Perquè tu em baixes els pantalons ara? NÚRIA: Ara et farem sentir com ens sentim les dones últimament AURORA: Ja ho veuràs! NÚRIA: Dòne’m les mans. Dòne’m les mans! ( Amb antonació d’obligació.) (Aurora ajuda a Núria a subjectar i lligar-li les mans a Manel. Cortejo supervisa que Manel intenti no escapar entre les dones.) (Manel pensant i diguen’t-ho en veu baixa…) MANEL: Jo,cada vegada entenc menys a les dones… ESCENA 5 (Aurora truca a Ximo,qui resulta ser la seva nova parella, ja que Manel i Aurora son ex-marit i ex-muller) AURORA: Hola Ximo amor,...(en veu d’enamorada) ¿Que tal?... Bé, bé.. (explican’t-li-ho resumidament) Sí,sí,s’ho està creguent tot,...si,si,s’està posant tota la culpa, està sortint molt bé el plà eh,...(Aurora segueix parlant amb Ximo).
à eh,...(Aurora segueix parlant amb Ximo).)
Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Vigilant en un cap + (SINOPSI DEL LLIBRE: És una història sobre …
SINOPSI DEL LLIBRE: És una història sobre una població pobra després de les guerres. Panem, el lloc on transcorre la història, està dividit en 12 districtes. I ningú pot sortir del districte al qual pertany. Capitoli, qui té tot el poder de Panem, organitza un programa televisiu per humiliar a la població, en el qual cada any dos representants de cada districte han de lluitar entre ells fins que només quedi un supervivent. La germana petita de la Katniss és triada per jugar, llavors, Katniss s'ofereix voluntària i per salvar la seva germana, ocupa el seu lloc. Katniss és el personatge principal, orfe de pare i adolescent de només 16 anys. En els jocs, la noia ha de desmostrar la seva força però no és fàcil per a ella ja que enmig de la història hi ha també amor entre ella i Peeta. Al final, com la regla dels jocs és que només un pot sobreviure, Katniss i Peeta decideixen suïcidar-se però no ho fan i acaben guanyant els jocs tots dos. TAGLINE: Que la sort sempre estigui del teu costat
Que la sort sempre estigui del teu costat)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Elsdiligents + (SINOPSI DEL TRÀILER DEL LLIBRE En aquest …
SINOPSI DEL TRÀILER DEL LLIBRE En aquest tràiler volem transmetre por i empatia cap als personatges. Destaquem la casa i els moments més terrorífics del relat. L’horror d’aquest relat emana dels últims descendents de la família Usher, però sobretot de l’ambient lúgubre que envolta la impressionant casa on residien, terrorífica, antiga i embruixada. Roderick Usher rep la visita d’un vell amic de infància, durant l’estada del narrador a la mansió, succeeixen una sèrie de fets sobrenaturals que comporten el final d’aquesta família misteriosa i amb molts secrets. TAGLINE Quan sentis la seva presència , sabràs que ella t'ha trobat.
a presència , sabràs que ella t'ha trobat.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Elboligrafnegre + (SINOPSI DEL TRÀILER: TAGLINE:)
Activitat sobre Enxarxats de l'autora Carme Torras, pels Guillem Bas i Joan Gil + (SINOPSI ENXARXATS DE CARME TORRAS Una no …
SINOPSI ENXARXATS DE CARME TORRAS Una novel·la sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa. Després d´haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d´una catedràtica que s´acaba de jubilar. S´endú una sorpresa majúscula quan a l´ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d´aprofitar-se´n és massa gran, i, a mesura que s´endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l´enlluerna i l´angunieja alhora. Més quan una icona en forma d´aranya se li instal la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l´animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d´influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l´horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Una novel la d´anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d´internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.
nostra constant interacció dins la xarxa.)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea + (SINOPSI: Pel nostre tràiler combinarem el …
SINOPSI: Pel nostre tràiler combinarem els recursos del diàleg directe amb la veu en off. L'escenari serà sempre el mateix, l'aula d'una escola de primària, per tal de crear un ambient d'angoixa. Dels cinc personatges que apareixen a l'obra, només en farem aparèixer quatre. TAGLINE: Cal estar lligat per demanar perdó
LINE: Cal estar lligat per demanar perdó)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Lossensenom + (SINOPSI: Amb aquest booktriler volem trans …
SINOPSI: Amb aquest booktriler volem transmetre el misteri i la intriga de la narració. Volem transmetre que amb amb perseverància i esforç pots trobar el tresor, que el valor de l'amistat és el que fa que la història es pugui desenvolupar, ja que William es recolzat en tot moment pel seu criat i el seu amic. Tres senyors, que busquen un tresor. Són en William, Júpiter i l’amic de William. Un dia l’amic del William es troba un escarabat d’or. Va a contar-ho al seu amic William, el qual el vol veure, però no pot ja que li a deixat a un conegut. L’amic es treu un pergamí de la butxaca i li intenta dibuixar l’escarabat, però pareix una calavera i a William li fa gracia. Un dia van a l’illa i busquen el tresor. Fan pujar a Júpiter a la sèptima rame de l’arbre i li diuen que es tapi l’ull esquerre i que solti l’escarabat. Ho fa però ell s’equivoca i es tapa l’ull dret. Van a buscar el tresor i no el troben. Un altre dia el júpiter va a casa l’amic a buscar-lo perquè en William s’ha posat malalt perquè no troben el tresor. Tornen a l’illa i en Júpiter aquesta vegada es tapa l’ull correcte i troben el tresor. Però també troben dos esquelets, que dedueixen que son de les persones que van enterrar el tresor. TAGLINE: Descobriràs el misteri de l'escarabat?
E: Descobriràs el misteri de l'escarabat?)
Activitat 2 sobre Vampira: ser o no ser. Aquest és el dilema de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Emserps + (SINOPSI: VAMPIRA A Barcelona s’han donat …
SINOPSI: VAMPIRA A Barcelona s’han donat molts casos de desaparicions de nens i nenes. La responsable? La vampira. Dues bruixes idearan un pla per acaba d’una vegada per totes amb les misterioses desaparicions relacionades amb la Vampira. Com ho faran? Reviuran al mític Comte Estruc, i deixaran que passi el que hagi de passar.
deixaran que passi el que hagi de passar.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els Vampirs + (SINOPSIS El jove Jonathan Harker va de via …
SINOPSIS El jove Jonathan Harker va de viatge de negocis a Transilvania per unes propietats del Conte Dràcula a Londres.Abans d'arribar ell intueix terribles secrets i viurà experiències que superen qualsevol fantasia. Al principal el comte era amable i considerat però es torna una persona menyspreable i roí. El seu objectiu és causar el caos a Anglaterra.
u objectiu és causar el caos a Anglaterra.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Viquipeter + (SINOPSIS: Manel es dirigeix a una reunió …
SINOPSIS: Manel es dirigeix a una reunió a l'escola sobre el seu fill, com la seva exdona, amb qui s'ha divorciat recentment. Dins l'aula on s'havia de dur a terme, inesperadament se l'acusa d'una agressió a un alumne. A partir d'aquest fet es desenvolupa tota la trama, on successius equívocs porten a Manel a situacions compromeses. Mitjançant l'humor, ''Mans Quietes'' esdevé una crítica social en diferents aspectes. TAGLINE: Les mans quietes no les volem lligades.
: Les mans quietes no les volem lligades.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels Peaches + (SINÒPSI Amb aquest booktràiler volem trans …
SINÒPSI Amb aquest booktràiler volem transmetre el sentiment d'inseguretat i misteri que ens produeix la narració i destacar la important influència de l'entorn i paissatge en l'actitud dels personatges. Els Usher són una família que havia estat distinguida i està vivint una època de decadència, com si estigúes morta en vida. En un indret fosc, que no aconseguim identificar, apareixen els personatges: Roderick Usher, el seu amic i Madaline Usher. El protagonista està llegint una carta i, a continuació, intuïm que puja en un cavall i se'n va. Acaba el seu trajecte a peu, es troba a pocs metres de la casa Usher, una casa gran i vella que transmet una sensació de tristesa i fredor. Hi entra. Roderick Usher i el seu amic estan asseguts en un sofà i parlen molt fluix, no se'ls entén. Es veu Madeline Usher caminant ràpida pel passadís. En una cripta hi ha el cadàver de Madeline Usher, la noia és molt blanca i té els ulls tancats, ha mort. Usher i l'amic estan asseguts en un llit. Una tercera persona truca a la porta, molt fort. TAGLINE La Casa Usher, morta en vida.
t. TAGLINE La Casa Usher, morta en vida.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els unicelles + (Saint-Génis-des-Fontaines 08 Març de 1983 …
Saint-Génis-des-Fontaines 08 Març de 1983 Estimat Miquel, Sóc l’Harmonia, amiga teua de la infantesa. Fa molt de temps que no et veig, tal volta ni em recordes. Han passat moltes coses des d’aquell acomiadament tan ràpid que vam tindre. No sé què recordaràs de la teua infantesa, jo tinc molts records, bons i dolents i tots els bons tenen a veure amb tu i el Vicent. Deixa’m que et conte què és de la meua vida i què va passar després de la meua partida. Quan me’n vaig anar fugint de mon pare amb la companyia de teatre, vaig tenir uns altres problemes. La guerra s’acabava i els facistes ens anaven al darrere. Tiràrem cap a Terol, després cap a Barcelona, teníem el front molt a prop, molta gent marxava cap a la frontera perquè la guerra ja estava perduda, arribàrem als Pirineus i allí ens van trobar amb els Maquis. Ells ens donaren un lloc per passar les nits així com menjar, però la situació era molt delicada, la Guàrdia Civil estava per tot arreu i un mal dia ens van descobrir. Els picolets semblaven una partida de caça i nosaltres les preses, ells disparaven, nosaltres corríem, un tret va abastar el Carles, que malferit, va caure per un barranc. Pau va ser capturat i supose que després afusellat. Ma mare i jo vam aconseguir amagar-nos. Quan caigué la nit tornàrem per buscar el Carles, però ja era massa tard, havia mort dessagnat. Jo i la meua mare vam fugir i aconseguírem arribar a França. Allí les coses tampoc ens van anar gaire bé; ens portaren a un camp d’internament que a penes estava a 35 km de Portbou, Argelès-sur-Mer. Passat el temps i coneixedora de tot el que va passar en eixos anys, et puc dir que en realitat era un camp de concentració. Aquest campament estava ubicat a la platja, feia molt de fred, estàvem a la intempèrie i no teníem amb què abrigar-nos, a penes ens donaven de menjar, ni tampoc aigua potable i per suposat no podíem anar a enlloc, estàvem vigilats com si fórem delinqüents. Molta gent va morir desnodrida, de fred, de malaltia... també ma mare. Uns dies després una associació de mestres progressistes entrà al campament per endur-se a tots els xiquets unes hores al dia. Ens donaren un poc de menjar, roba i una mica de humanitat de la que tan mancats estàvem. Una d’eixes dones que era vídua i sense fills em va agafar molta estima i em va adoptar. I així m’he criat a França. Ara sóc feliç però no oblide el meu passat. Ma mare sempre està al meu cor, tal com tu i Vicent. Quan va acabar la dictadura vaig tornar a Burjassot a buscar-vos. Un vellet em va dir que de tu no en sabia res però que Vicent vivia a València, que treballava a Las Provincias. Vaig intentar veure’l però va ser força difícil, mai estava al seu despatx. Al final li vaig deixar la meua adreça i em va escriure. Hem mantingut correspondència durant molts anys. De tu sabíem ben poc, només que paraves per l’estranger. Vicent m’ha escrit per dir-me que t’ha vist, que ha mort ta mare i que vius a París. Quina pena més gran! Tants anys sense vore’ns i tan prop com hem estat. M’agradaria que tu, Vicent i jo ens vérem algun dia per a rememorar els vells temps, eixos temps de quan érem infants. Harmonia
xos temps de quan érem infants. Harmonia)
Activitat 2 sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Wasmaffia + (Salutacions Claudi; Dubto que recordis q …
Salutacions Claudi; Dubto que recordis qui sóc amb l'ampolla de Vermut que et vas beure abans de veure'm al bar del Libori, fa gairebé un mes. Sóc el company de gira de l'Artista que es disposava a actuar a Portbou, la mateixa de la que tu vas fer-ne burla i vas tractar-la tant malament. Et sorprendrà que t'escrigui ara, però no puc dormir tranquil des que vas humiliar una de les millors artistes de la comarca i alhora una gran persona, que gent com tu no pot ni tant sols parlar-li amb respecte i educació. Per això, et comunico que, si ets un home de veritat, donis la cara pel teu acte ofensiu contra una dona que només va oferir-te un ball, i li demanis disculpes públicament. La setmana que ve tornarem a tocar a Portbou i farem una breu parada al cafè d’en Libori, un lloc que ens hagués agradat bastant més si no t’hi haguéssim trobat. Tant l’Artista com jo esperem que et disculpis per les teves paraules i així puguis esborrar un pecat de la teva, suposo llarga, llista. Un cordial salut, el Valent.
ga, llista. Un cordial salut, el Valent.)
Activitat 2 sobre L'Asmir no vol fusells de l'autora Christobel Mattingley, pels Mias + (Sarajevo, 16/4/92 Estimat diari, Estic a …
Sarajevo, 16/4/92 Estimat diari, Estic amb la meva mare a Sarajevo intentant ajudar el meu país en aquesta guerra. És molt dur estar sense els meus fills, la meva dona i la meva sogra. Cada dia pateixo més. I si em maten? Els meus fills no podran suportar no veure'm més. Però he de pensar positivament, he d'intentar ser fort. Muris. Sarajevo, 17/4/92 Estic sol, no tinc ningú i cada dia estic més preocupat. Tota la meva família ha de estar igual de preocupada que jo. Avui he vist una nena pel carrer, que portava molt il·lusionada el pa cap a casa seva i de cop i volta un noi més gran que ella, li ha agafa't el pa, la nena ha començat a cridar, semblava l'Éldar, pobre nena. Espero que aquesta guerra no acabi amb la seva vida. Muris Sarajevo 18/4/92 Un dia més estic presoner de la guerra. No hi ha cap dia que no pensi amb la meva família, però tinc molta sort que no estiguin amb mi. Estic en una habitació amagat escrivint el diari, no crec que pugui estar molta estona més. M'han descobert, he de marxar! Muris
més. M'han descobert, he de marxar! Muris)
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Pau Daniel + (Se sabrà tot és una trepidant història periodística situada a la Barcelona contamporànea plena d'enganys, desamor i corrupció.)
Activitat sobre L'últim home que parlava català de l'autor Carles Casajuana, pels Laura Julia + (Si mai desaparegués el català, com seria l …
Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés? Un dels protagonistes d'aquesta novel·la, l'escriptor Miquel Rovira dedica tota la seva capacitat creativa a respondre a aquesta pregunta. Rovira imagina una Catalunya on el català ha desaparegut i n'investiga les causes com si es tractés d'una novel·la policíaca. Hi ha una víctima: el català, un investigador: el professor Rosenfeld i un testimoni: l'últim home que parlava català. Ramón Balaguer és l'altre protagonista, també és escriptor i no se'n vol anar del pis on viu fins que no hagi acabat la novel·la que està escrivint. La novel·la és una reflexió sobre el bilingüisme, l'estat actual de la nostra llengua i la nostra identitat.
e la nostra llengua i la nostra identitat.)
Activitat 18 sobre El secret del meu turbant de l'autora Nadia Ghulam, pels Melicotó + (Si toques fons, només pots elevar-te.)
Activitat sobre Dues línies terriblement paral·leles. de l, pels Els Hiperactius + (Sinopsi El llibre conta les vivències en …
Sinopsi El llibre conta les vivències en primera persona i anys més tard, de quan tenia 17 anys i va ser reclutat a la Brigada 224 mixta, i va haver de combatre a la Guerra Civil espanyola. El protagonista explica la guerra d’una manera diferent a com ho fan els llibres d’història. L’autor, el mateix protagonista, s’enfronta a una realitat molt crua: veu morts, combat l’enemic, passa per mil penalitats quan encara és un adolescent i finalment s’adona que els combatents no volien lluitar, que tota guerra és un absurd. Tagline Només qui hagi viscut la guerra, sap el què és.
qui hagi viscut la guerra, sap el què és.)
Activitat 3 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Lluciana és una adolescent, ju …
Sinopsi La Lluciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altra decideix sortir amb els seus amics a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'aleshores, els seus amics intentaran descobrir coses mentre la Lluciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Luciana és una adolescent, jug …
Sinopsi La Luciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altre decideix sortir amb es seus amic a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'enllà, els seus amics intentaran descubrir cosas mentre la Luciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment, i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics + (Sinopsi La Luciana és una adolescent, jug …
Sinopsi La Luciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altre decideix sortir amb es seus amic a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'enllà, els seus amics intentaran descubrir cosas mentre la Luciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment, i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.
i la mort, un mal moviment i escac i mat.)
Activitat 3 sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Maria i Silvia + (Sinopsi Novel·la sentimental i literària, …
Sinopsi Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia. La felicitat dels dies tristos explica la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i voluble que, tanmateix, no es resigna ni al pessimisme ni a la tristesa. Marcat per una història familiar tan intensa com complicada, en Tabou s'enamora de l'Elisenda, una companya de classe molt bella i vitalista que, ben aviat, se li revelarà com un objectiu inassequible. El que podria ser un motiu d'amargor i de desencís, però, s'acaba convertint en un repte fascinant i en una experiència envigoritzadora, que porta en Tabou a descobrir, just quan sent que està a punt de tocar fons, les millors coses de la vida: l'exaltació de l'amor propi, la lleialtat de la família, la generositat dels amics i els plaers de l'alegria.
itat dels amics i els plaers de l'alegria.)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Maria i Silvia + (Sinopsi Novel·la sentimental i literària, …
Sinopsi Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia, La felicitat dels dies tristos conta la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i voluble que, tanmateix, no es resigna ni al pessimisme ni a la tristesa. Marcat per una història familiar tan intensa com complicada, en Tabou s'enamora de l'Elisenda, una companya de classe molt bella i vitalista que, ben aviat, se li revelarà com un objectiu inassequible. El que podria ser un motiu d'amargor i de desencís, però, s'acaba convertint en un repte fascinant i en una experiència envigoritzadora, que porta en Tabou a descobrir, just quan sent que està a punt de tocar fons, les millors coses de la vida: l'exaltació de l'amor propi, la lleialtat de la família, la generositat dels amics i els plaers de l'alegria.
itat dels amics i els plaers de l'alegria.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d, pels Descarreganuna + (Sinopsi Volem expressar un sentiment de d …
Sinopsi Volem expressar un sentiment de dolor i tristesa davant la desgràcia que aquesta família viu. Destaquem el terror que sofreix sobretot el protagonista d’aquest conte. L’amic de Roderick Usher va a casa del seu amic a visitar-lo. El seu amic està malalt i la seva germana Madaleine, també. Els dos amics estan de dol per la mort de Madeleine. El protagonista és un bon amic, i cuida de Roderick perquè no estigui tant trist, li llegeix llibres del jove Ethedro per tal de tranquil·litzar-lo. De sobte Roderick veu la seva germana a la porta de l’habitació. Madeleine reviu i aconsegueix sortir de la tomba i va a veure el seu germà. Ell mor d’un atac de cor i ella mor intentant alliberar-se de la tomba. L’amic fuig de la casa corrents i la casa és engolida per la terra. Tagline Els Usher, la família en ruïnes.
Tagline Els Usher, la família en ruïnes.)
Activitat 2 sobre Wonder de l, pels Higaldos + (Sinopsi Hem fet un ''booktrailer'' en el qual sortim simulant una entrevista amb l'autora del Wonder R.J.Palacio. També hem posat el guió tècnic i literari.)
Activitat sobre La felicitat dels dies tristos de l'autor Pere Antoni Pons, pels Laia D + (Sinopsi La novel.la oscil.la al voltant de …
Sinopsi La novel.la oscil.la al voltant dels anys 2000 i 2010. Narra la història d’un noi, en Tabou, un estudiant universitari que arriba a Barcelona. Marcat per una història familiar intensa, durant el seu primer any d’universitat s’enamora de l’Elisenda. Tot això li causa una sèrie de dubtes que el portaran a entendre que el més important abans d’enamorar-se d’algú és estimar-se i conèixer-se primer a un mateix. Els seus pares, malgrat estiguin divorciats, li aporten una visió més madura a la situació i als problemes d’en Tabou. El seu suport emocional són els seus amics, amb els qui comparteix pis. Encara que també tinguin els seus problemes, s’ajuden mútuament. És una novel.la sentimental, de nostàlgia i aflicció per les diferents situacions que viu el protagonista. Els temes principals que tracta són l’amor, l’amistat i el desig.
e tracta són l’amor, l’amistat i el desig.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels XAMAJAM + (Sinopsi Volem que aquest booktriler transm …
Sinopsi Volem que aquest booktriler transmeti por als receptors i sobretot intriga per fer que s’animin a llegir en conte de Poe. Els aspectes que destacarem són la mor d’un dels personatges, que pateix catalèpsia, i la seva ressurrecció sense explicar el final de la narració. Hem fet un tràiler on es poden observar els personatges i els esdeveniments més importants i destacats, però sense diàleg. Un home llegeix una carta enviada pel seu amic Roderick, la carta és una invitació per passar uns dies a casa del seu amic. Es troben a la seva casa, i la germana de Roderick, lady Madeline, es mor, però com tenia catalèpsia segueix viva. Això ho donem a entendre amb la silueta de lady Madeline apareguda a una escena. Així s’acaba el trailer de la narració del grup Xamajam. Tagline: Sent la por
ó del grup Xamajam. Tagline: Sent la por)
Activitat sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Els Galls + (Sinopsi El senyor Valdemar és un home ma …
Sinopsi El senyor Valdemar és un home malalt del pulmó que té les hores comptades. I decideix que quan estigui a punt de morir serà hipnotitzat. Un dia va anar a l’hospital i li diuen que tenia poques hores de vida. En aquell moment decideix cridar l’hipnotitzador.Una vegada els metges li donen l’últim adéu comença la hipnosi. En primer lloc, va posa la mà al cap el senyor Valdemar fent servir tots els poders que tenia; en segon lloc, va concentrar la seva mirada a l’ull dret del pacient i, 5 minuts abans de les 11, va percebre senyals de la hipnosi. Al cap d’un dia li comença a fer mal el pit i ell respon que fins llavors havia estat adormit i ara, està mort. En menys d’un minut el cos del senyor Valdemar s’esmicola i es podreix absolutament sota les mans de l’hipnotitzador. Tagline El senyor Valdemar mort en vida.
Tagline El senyor Valdemar mort en vida.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d' Edagr Allan Poe, pels Bamg + (Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta hi …
Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta història va sobre un home que es diu RODERICK USHER , que esta molt malalt, esta pàl·lid, sec, deshidratat, abatut per la vida com la seva germana bessona, la MADELINE, que també esta malalta, amb una salut feble. La germana bessona, al final de molts sofriments cau al terra i s’acaba morint. RODERICK la fica dins una cripta. La MADELINE i RODERICK es veuen en un futur. Tackline L'adeu d'una família important
Tackline L'adeu d'una família important)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels Totesliteratura + (Sinopsi del tràiler de llibre En el trài …
Sinopsi del tràiler de llibre En el tràiler es poden observa els moments més rellevants, importants i emotius del relat. Volem ressaltar l'amistat positiva entre William i l'amic i el criat Júpiter. Júpiter i William es troben un escarabat i un paper mig enterrat a la platja. A la nit, Júpiter arriba a casa de l'amic de William amb una carta a la mà i la hi dona a l'amic perquè la llegeixi. Dies després, quan l'amic va a casa de William, decideixen anar a buscar el tresor. Gràcies al treball en equip, William torna a recupera la seva fortuna. Tagline El tresor de William Legrand
na. Tagline El tresor de William Legrand)
Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels Pijama + (Sinopsi del tràiler del llibre Tagline)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Pangea + (Sinopsi tràiler del llibre: El nostre trà …
Sinopsi tràiler del llibre: El nostre tràiler combinarà els formats de veu en off mentre es van observant escenes diverses de l'obra amb diàleg directe entre els personatges. S'anirà passant per sobre dels molts aspectes que es tracten al llibre de forma breu, per donar dinamisme al tràiler. L'escenari serà permanentment un aula d'una escola de primària. Hem decidit eliminar el personatge de Jaume del nostre treball. Tagline: Cal estar lligat per demanar perdó GUIÓ TÈCNIC Manel: Hola sóc en Manel, el pare d’en Joan, tenia una reunió amb la directora. Jaume: Hola sóc en Jaume. Manel: Hola. Núria: Hola, no havíem quedat a les 7:30 són les 7. Manel: I que tal els xiquets? Núria: Diràs el xiquet i la xiqueta. Manel: Bueno si els xiquets. Núria: Bé, sí, les xiquetes. Aurora: Hola? Estàs sol aquí? Manel: Sí. Jaume: Perdona que la molesti, a trucat el señor Cortejo un altre cop. Núria: Bfff. Núria: Passi. Cortejo: Aquest, aquest ha sigut a qui a picat al meu fill. Núria: Així, és com ens sentim nosaltres, quan no ens deixeu dir res. Aurora: Calladetes més guapes. Manel: Mmmmmm. Núria: Només us interessa les mamellas. Aurora: I el cul. Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?
Manel: Cal estar lligat per demanar perdó?)
Activitat 2 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan + (Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a …
Sinopsi: Aquest BookTràiler, és produït a part d'un llibre que es diu (coses que no podrem evitar). És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amorto impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que dures un any per tot el món. En aquest BookTràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
Activitat 3 sobre Coses que no podrem evitar de l, pels OscarJoan + (Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a p …
Sinopsi: Aquest Booktràiler és produït a partir d'un llibre que es diu ''Coses que no podrem evitar". És un noi d'uns 16 anys addicte al mòbil i amb un amor impossible. Quan un dia el seu pare el truca proposen fer un viatge que durés un any per tot el món. En aquest Booktràiler trobaràs intriga, aventura, drama i amors impossibles. Sinopsi Llibre: "Coses que no podrem evitar" és una novel·la que ens explica la història d'un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d'un any per Àsia.
a a emprendre un viatge d'un any per Àsia.)
Activitat 2 sobre Senyoria de l'autor Jaume Cabré, pels Carles pons + (Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'e …
Sinopsi: El nostre llibre tracta sobre l'entramat de relacions polítiques, personals i socials que s'estableix entre l'aristocràcia barcelonina, encarnades en el regent civil de la ciutat. L'assassinat de la cantant Desflors desencadena una crisi moral que el durà a escollir entre els seus interessos polítics i la justícia que representa, mentre que el principal sospitós del crim espera per a ésser condemnat a mort.
crim espera per a ésser condemnat a mort.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Clamana + (Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta o …
Sinopsi: ''El comte Dràcula'' En aquesta obra destacaria l’amor, representat quan el Jonathan Harker estava en el castell de Dràcula acompanyat de tres vampiresses que sedueixen i estan a punt de xopar-li la sang per què el volien convertir en vampir. Un altre aspecte seria la immortalitat representada desprès de que la Lucy i la seva mare morissin parlen d’una senyora que mossega als nens petits i que sospitin que la Lucy no estigués al taüt dies després d’haver-la enterrat i efectivament no ho estava. D’aquesta obra destacaria quan el Dràcula dona el nen que ha segrestat per què es beguin la seva sang, en comptes de la den Jonathan.
seva sang, en comptes de la den Jonathan.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Aipamapa + (Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem tr …
Sinopsi: Amb el nostre booktriler volem transmetre el canvi que sofreix el protagonista a causa dels efectes de l’alcohol. Passa de ser generós i afectuós a ser agressiu i violent; primer cap al seu gat i, més tard, cap a la gent que l’envolta. Un home jove del qual en desconeixem el nom, conviu amb la seva dona. Tots dos són amants dels animals. Va passant el temps i el protagonista fa un canvi radical; passa de ser un home extraodinari a ser una bestia sense sentiments. La seva esposa i el seu gat ho noten quan la seva actitud canvia de ser pacífica a agressiva i violenta, com a conseqüència de la seva addicció per l’alcohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.
cohol. Tagline: Un camí cap a la foscor.)
Activitat sobre Todo Todo de l, pels Amantsdelletres + (Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes …
Sinopsis del llibre: La Madeleine Whittes és una noia de 17 anys que mai ha sortit de casa seva degut a una malaltia comunament anomenada com “Noia bombolla”. Tot i així, la seva vida transcorre tranquil·la. La seva mare és el seu suport, i passa els seus dies estudiant i llegint. De repent, tot canvia quan el noi d’ulls blaus és muda a la casa veïna. L’enamorament sobtat sorgeix entre missatge, llargues conversacions, sensacions, il·lusions, somnis… aquell noi fa que tot el que ella ha cregut fins ara s’esvaeixi. El món exterior se li fa cada vegada més intrigant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.
gant i l’Olly no tardarà en fer-la sortir.)
Activitat sobre La memòria de l'arbre de l'autora Tina Vallès., pels Pau Sabarich, Lluís Diestre + (Sinopsis: El nostre trailer intenta recop …
Sinopsis: El nostre trailer intenta recopilar totes les escenes més importants del llibre ja sigui com la pregunta d’en Jan de si es pot posar content, les clonetes a la cuina que suposem que parlen sobre la malaltia de l’avi i com evoluciona, les passejades que fan en Jan i en Joan de tornada cap a casa i en aquestes les converses que tenen on ells dos s’entenen amb preguntes sense resposta i respostes sense preguntes. També recull una mica la malaltia de l’avi de la qual no se'n diu quina es però que es pot intuir que es l’Alzheimer i el seu Desmai que es un arbre al qual li cau un llamp. Tagline: Primer serà la memòria deprés jo.
agline: Primer serà la memòria deprés jo.)
Activitat sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 2 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 3 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 4 sobre Mans quietes! de l'autor Piti Español, pels Petroski + (Sinopsis: En Manel va a l'escola a parlar sobre el seu fill, però res no va com ell esperava. Tagline: "Manel, accepta-ho, tots sou iguals".)
Activitat 4 sobre El gat negre i altres contes de l'autor Edgar Allan Poe, pels ViquiGats + (Sinòpsi El protagonista és un home ideal, …
Sinòpsi El protagonista és un home ideal, fins que, per culpa de l’alcohol, es torna amb el pitjor malson per als animals. Es torna violent amb tot l’entorn que el rodeja i els animals, sobretot amb el seu gat Pluto, el qual acaba penjant. La seva dona intenta parar-lo,però ell s'hi nega i amb una destral li obre el cap. Fins que els veïns del voltant de la seva casa sospiten i truquen a la policia. L'home està convençut que mai trobaran el cadàver. De sobte se sent el gemec del gat dins la paret on se situa el cos de la seva dona. Tagline Els remordiments et segueixen en forma de gat.
remordiments et segueixen en forma de gat.)
Activitat sobre El gat negre i altres contes d'horror de l'autor Edgar Allan Poe, pels HIGHLAND + (Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sen …
Sinòpsi Nosaltres volem transmetre una sensació de temor i intriga, ja que és el que volia transmetre Edgar Allan Poe amb els seus relats. Hem volgut destacar la foscor en la casa ja que ajudarà a transmetre temor, com està fet en el conte. L'amic de Roderik Usher rep una carta on Usher li explica que està malat i que gaudir de la seva companya l'ajudaria a millorar-se. L'amic arriba a la casa Roderik on es retroben els dos amics de la infància després de molt de temps. El mateix dia a la nit Madelein, la germana de Roderik, mor. Als 15 dies la germana, suposadament morta, desperta, ja que tenia catalèpsia. L'amic marxa espantat de la casa després d'aquest fet inexplicable. Tagline: Prefereixes morir d'avorriment o de por?
Prefereixes morir d'avorriment o de por?)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres contes d, pels Relt + (Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler …
Sinòpsi del tràiler Amb aquest booktriler, volem transmetre a l’espectador la intriga sobre el que està passant. Volem fer sentir inquietud. Destaquem com l’alcohol pot canviar tant la vida d’un home i els qui conviuen amb ell. I com l’aparició del gat negre influeix tant en la història. També volem transmetre l’angoixa que sent el protagonista. Un home, amb els ulls rojos plens de ràbia i bogeria ens explica, des de la presó, la història de com ha arribat fins aquest terrible destí. Recorda la seva infantesa, quan li agradaven els animals. Era un nen amb el cabell clar que jugava amb animals com gossos o gats. Després recorda també quan és fa un home i perd l’estima pels animals. A mesura que comença a beure, l’alcohol el transforma en un psicòpata i li molesta la presència del seu gat i de la seva dona. Es torna agressiu i aplaca la seva ira contra els animals. Totalment embogit agafa una destral i arriba al seu terrible destí: la presó. Tagline Set vides de terror.
la presó. Tagline Set vides de terror.)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Beffos d'M + (Som el grup Beffos d’M. Els components del …
Som el grup Beffos d’M. Els components del grup som: el Víctor Esteve, la Marta Agudo, l’Ariadna Pinel i l’Àlex Ilhenfield. Hem preparat un anunci sobre el llibre d’M, l’autor del qual s’anomena Lolita Bosch. L’anunci està centrat en l’ambient familiar en el que vivia l’M i en la seva amistat amb J. Hem triat les paraules que més ho descriuen i les hem posat en un format de vídeo, que l’hem penjat al YouTube. Hem alternat les paraules amb unes fotografies que pensem que son les més adients per ajustar-se a la realitat en que viu l’M. Les fotografies intenten recrear els sentiments i les circumstàncies que envolten les últimes hores de la vida d’M. Ens ha semblat que el vídeo està força bé i esperem que us agradi.
deo està força bé i esperem que us agradi.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Guixonets + (Supervivència, la base de la convivència.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Albadueso + (Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola d …
Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola del treball i faré l'activitat sobre "Bearn o la Sala de nines" de Llorenç Villalonga. En primer lloc, faré un breu resum de la biografia del autor i a continuació exposaré una mica la seva obra literaria. Llorenç Villalonga (Palma, 1 de març de 1897 - 27 de gener de 1980) fou un escriptor espanyol amb prestigi en la literatura catalana del segle XX, el qual va escriure tant en català com en castellà. Va estudiar medicina a Saragossa,i després a França, psiquiatría. Aquí és on va conèixer l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del que va adquirir una certa influència, sobre tot pel que fa a la novel·la psicológica. Després de casar-se es traslladà a Binissalem, on va començar a escriure la seva novel·la més emblemàtica: ''Bearn o La sala de les nines''. D'aquesta novel·la, es va fer una versió teatral, amb el títol de ''Faust'', i també va ser portada al cinema per Jaime Chávarri el 1983. Acabada la guerra, Villalonga va tornar a Palma, la seva ciutat natal, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles, i col·laborà amb el seu germà Miquel en diverses empreses, entre les quals una biografia de Chateaubriand (1944), un escriptor francès d'origen bretó. Pel que fa a la seva obra literaria, es comprèn en el període de 1931 a 1973, on va escriure grans obres molt conegudes com ''Andrea Víctrix'' La seva obra teatral que consta del 1932 al 1975, període en el que escriu les obres: ''Fedra'', ''Faust'', ''Aquil·les o l'impossible'' i per últim, ''Un estiu a Mallorca''. L'activitat dramàtica de Villalonga és subsidiària de la seva obra narrativa, és a dir, que les seves novel·les van ser reelaborades teatralment per l'autor i van donar origen a peces autònomes. És el cas de ''Faust'', drama basat en la primera part de ''Bearn o La sala de nines''. Llorenç Villalonga, com ja he esmentat però reitero, és un gran escriptor del segle XX i que va tenir grans repercusions en l'àmbit literari.
ir grans repercusions en l'àmbit literari.)
Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Las miquelas + (Sóm la Sira i la Mariona i hem recitat el poema "El poble" de Miquel Martí i Pol i l'hem acompanyat amb imatges.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
Activitat 2 sobre En el mar hi ha cocodrils de l'autor Fabio Geda, pels Aiga + (TAGLINE Desperta't! No tothom gaudeix de la teva vida. Et convido a llegir el llibre.)
Activitat 2 sobre El gat negre i altres relats de l'autor Edgar Allan Poe, pels Grupnegre + (TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apode …
TAGLINE: Quan l'alcohol es present s'apodera del teu subconscient. SINOPSI: Aquest relat destaca la transformació del personatge quan es torna alcohòlic. El personatge canvia de ser un home bondadós i respectuós amb la seva dona i els seus animals a una persona agressiva i violenta. Una parella tranquil·la, asseguts a un sofà amb els seus animals de companyia, l'home cau en l'alcohol. A causa d'això, es torna violent i tracta malament a la seva dona i als seus animals. Un dia que anava molt begut va agafar al gat, li va treure un ull i el va penjar a un arbre. Un altre dia, caminat pel carrer, va veure un gat paregut al seu i el va adoptar. Al cap del temps va agafar mania al gat per causes desconegudes i va decidir acabar en ell, però va sorgir un imprevist...
bar en ell, però va sorgir un imprevist...)
Activitat sobre La història de l'Iqbal de l'autor Francesco D'Adamo, pels Cnrp18 + (TAGLINE: Si voleu saber el que passarà, l’heu de comprar!)
Activitat 3 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TETEQUATRE + (TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activi …
TETEQUATRE Activitat 3 valoració d'activitat. Damunt el desarranjat escriptori, s'hi trobaven tot d’objectes, ja inservibles, amuntegats sense cap mena d’ordre, formant una capa de brossa que, més que un escriptori, semblava que una anarquia s’hagués apoderat d’aquell moble, ja pràcticament inservible. El propietari d’aquell caos no era ni més ni menys que en Carol Adams, el hacker de la policia municipal de Halifax, la ciutat capital de la província de Nova Escòcia, a l’est de Canadà. Era un home molt eficient a l’hora de treballar, però el delatava la seva extravagant peresa i la seva deixadesa, tant per la seva mania a deixar-ho tot escampat per terra com la seva deixadesa personal, ja que ell considerava que la higiene en excés només distreia a les persones de temes socials més importants. Amés a més patia del TOB (o trastorn obsessiu compulsiu) i de algun que altre problema d’àmbit neuròtic. Malgrat tot això, en Carol era una persona sociable, a més d’estar dotat amb un enorme sentit de d’humor. Un càlid i xafogós dia d’agost, en Carol va advertir que el seu superior (el comissari) li havia enviat un missatge. Ho va trobar estrany, car mai no n’havia rebut cap. Va obrir l’arxiu frisosament, intrigat. El missatge estipulava que s’havia de presentar a comissaria a les quatre en punt sense falta. En Carol va girar vagament el cap i va observar que en el rellotge del despertador l’agulla petita estava entre les tres i les quatre. Es quedà pensatiu un moment. Va tornar a girar el cap per a assegurar-se, car ell estava encara mig dormit de la migdiada. Quan es va atalaiar de l’hora que era, es projectà cap a la sortida, a causa de que casa seva esta a quasi tres quarts d’ora de viatge. Per sort el tràfic no estava gaire esvalotat i hi va poder arribar amb no més de deu minuts de retard. No obstant, quant va entrar, el comissari estava enutjat i si més no un xic neguitós. El que el comissari li va comunicar, no eren precisament bones noticies. Resultava que el cos de policia no estava satisfet amb els resultats obtinguts del treball realitzat i disposava una vacant. A pesar d’això (i donat a que es sabia que en Carol podia rendir més) en Carol encara tenia una petita oportunitat. Hauria de competir amb el més qualificat de els que es presentessin al càrrec. Al escoltar tal nociva notícia, en pobre Carol es va quedar gelat. Un parell de setmanes més tard, el candidat a nou hacker de la policia ja estava escollit. I no era altre que en Tomas Richwell un altre geni informàtica que recentment havia quedat quart en el torneig nacional de coneixements d’informàtica. Per poc no és que en Carol es fes caca als pantalons. Els dos competidors es presentaren a l’oficina del comissari. Ell els va dictar pas a pas les instruccions que tenia ben apuntades en un full sobre l’escriptori. A cada un dels dos els va donar una adreça ID que segons ell portaria pistes que els conduirien a la següent lloc web. Segons el comissari les dues pistes portaven a parar a un vídeo qualsevol a l’atzar d’una pagina de treballs estrangera, del qual haurien d’extreure’n les conclusions. Els dos nois es van quedar perplexos; mai no havien fet res tan estrany. Però ningú dels dos no hi va ficar ninguna objecció. Acceleradament, en Carol se’n va anar a casa seva i començà el repte pensant que seria bufar i fer ampolles. Però resultava que les “pistes” eren complicades arrels algebraiques o problemes de lògica endiabladament difícils. Passaren ja dues setmanes quan l’esperança ‘en Carol començà a decaure, portava nits sense dormir, no menjava, i la seva salut podria estar en perill... Fins que un dia va arribar a una direcció web anomenada viquilletra. Per a veure el vídeo no feia falta de registrar-se, així que pa procedir en la visualització d’aquest. Després de veure-se’l repetides vegades va extreure’n aquestes conclusions: -Musica:Ben trobada amb ambientació apocalíptica, encara que els trets es podrien treure, ja que en la novel•la no es parla de ninguna confrontació armada. -Imatges: Encara que algunes no tenen gaire sentit, en general estan ben trobades. -Vídeo: Sembla que el grup no hi hagi ficat ambició, ja que ho podrien haver fet millor. Nota: per a ser un nois d’eso tenen uns coneixements bons d’edició de vídeos. Després d’analitzar el vídeo se’n va anar com una exhalació cap a comissaria i allà s’hi va trobar al comissari i a en Tomas parlant. Se li va caure l’anima als peus. Però al final va resultar que tot va ser una astuta estratagema per a que en Carol es poses les piles, ja que havia anat perdent qualitat amb el pas del temps. Aquell dia en Carol va aprendre una important lliçó que mai se li oblidaria.
a important lliçó que mai se li oblidaria.)
Activitat sobre Els Jocs de la Fam de l'autora Suzanne Collins, pels Pepa02 + (Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de l …
Tagline: Una fletxa ardent és l'inici de la revolució. Sinopsi: La Katniss tenia una vida tranquil·la, tot i que bastant dura, sobretot des de la mort del seu pare. Actualment vivia amb la seva germana Prim i la seva mare. No obstant, tots els seus plans de futur canviaran sobtadament quan amb tan sols setze anys, participarà en un combat a mort contra vint-i- tres joves més. Cada any, i per commemorar i recordar la derrota dels pobles que es van rebel·lar contra el Capitoli, un noi i una noi d’entre dotze i divuits anys, són escollits per participar en els Jocs de la Fam. Ella i en Peeta, els dos representants del districte més pobre de Panem, estan disposats a guanyar. I tot i que al principi tot sembla anar en contra seva, sabran com trobar una solució. L’amor sempre guanya.
trobar una solució. L’amor sempre guanya.)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els metalingüístics + (Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola …
Tarragona, 11 de Setembre del 3000. Hola Mar, Et fem aquesta carta perquè sabem per quina situació estàs passant i volem ajudar-te amb algunes preguntes i respostes. Una és: què creus que esta passant al món? T’ho ha explicat l’Alba? Ja has matat algun "àlien" o n’has vist algun i hi has interactuat? També vam plorar molt quan el Dídac va morir. Tu saps com va morir? Per si no ho sabies, va morir aixafat per un edifici que anava a caure damunt teu, però ell et va salvar. El teu pare va ser com el teu heroi per tu, no? Deu ser molt dur no tenir un pare que t’ajudi quan ho necessites. També et volíem preguntar si ara vius a la terra, al mar o a l’aire. No sé si saps que el Dídac volia volar per poder viatjar; tu has volat alguna vegada? Sabies que tu i l’Alba heu de procrear per mantenir l’espècie; ja heu tingut algun fill? Si és que sí, com es diu? I quants anys té? I tu, actualment quants anys tens? Tens una vida molt dura, Mar, però també ets el nen més afortunat de tot el món. Segueixes viu i has pogut sobreviure a tot. No sabem si m’agradaria estar al teu lloc. Segurament ja has vist el mar, no? Quina es la manera més fàcil de matar un "àlien"? Això, clar, si n’has matat algun. No volem que pensis que som uns pesats per fer-te tantes preguntes, però com són els "àliens"? Són molt rars, no? És que ens interessa molt aquest tema; quan siguem grans ens agradaria viatjar a l’espai. Per cert, se'ns oblidava, has trobat algun altre supervivent? Si te n’has trobat cap, t’has fet amic seu o no? Pot ser que ens estiguem passant amb tantes preguntes, però ens interessa molt la teva vida. Et volem ajudar, però no et podem dir qui som. Et diem que som supervivents de la Terra i que ens han informat de la teva vida aquí i per això t’escrivim aquesta carta, que esperem que trobis. Tenim l'esperança de veure'ns algun dia. L’última pregunta: ja saps que l’Alba és la teva mare?. Amb tot l’afecte del món, Els Metalingüístics
ot l’afecte del món, Els Metalingüístics)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les Mimoma + (Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba …
Tarragona, 12 de febrer de 2014 Hola Alba, Som la Marta Chaves, la Mireia López i la Cristina Molina, unes estudiants de 2n d’ESO de l’Institut Tarragona. Et volem parlar de la novel•la de la qual ets la protagonista: ''El Mecanoscrit del segon origen'', que va escriure Manuel de Pedrolo. Ens agrada molt com ets, el que fas i com reacciones en les diferents situacions en què et vas trobant durant tota la història que et toca de viure. La nostra escena preferida és la del primer capítol de l’obra, quan actues ràpidament defensant el Dídac de l’atac d’uns inconscients que l’estan apallissant. El que més ens crida l’atenció del teu personatge és la gran confiança que li vas agafant al Dídac segon a segon, minut a minut, dia a dia..., tot l’amor que li dónes i, en general, tot el que fas per ell. T’admirem també per la determinació que et caracteritza per seguir endavant amb la vida i l’espècie humana, tenir fills des de molt jove, cuidar el Dídac, ensenyar-li el que necessita i educar-lo en la llibertat i en l’esperança. Ets el nostre personatge preferit perquè ens encanta la teva personalitat i la teva manera d’afrontar els fets, de ser capaç de tenir una visió positiva i de sentir-te responsable del present i del futur. El llibre ens ha agradat molt i tenim moltes ganes que estrenin la pel•lícula per anar-la a veure amb tota la classe. Les aventures que passeu tu i el Dídac i els elements de ciència-ficció que presenta la novel•la ens han atret des del començament. Del final, però, no pensem el mateix. La mort del Dídac és una desgràcia per a tu i per a nosaltres. És un acabament molt trist. Sort que els annexos sembla que ens expliquin que la civilització va continuar i que, per tant, el teu projecte de salvar la humanitat es va fer realitat. En conclusió, de tu podem dir que ets una gran protagonista: ens agradaria que molts personatges dels llibres s’assemblessin a tu. Atentament, Mireia, Cristina i Marta
. Atentament, Mireia, Cristina i Marta)
Activitat sobre A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil- rector de vallfogona, pels ViP + (Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estima …
Tarragona, 12 de febrer del 1605 Estimada Flora, Us vaig veure l’altre dia al terrat de casa vostra, pentinant-vos, com feu sovint i em fascinà la vostra bellesa. Brollaren de dins meu uns sentiments que són difícils d’expressar amb paraules, però ho intentaré perquè vull que sàpiga el que sento per vós. La vostra pell blanca i els vostres cabells d’un negre tan pur em van posar la pell de gallina. Pel pentinat tan preciós que s’endevinava, estic segur que sou una dona presumida, que estima la seva figura tant com l’estimo jo. La vostra mirada és tan penetrant que és impossible d’oblidar i la vostra bellesa enlluerna aquell que la contempla. El vostre cos carnós hipnotitza com cap altre, faria a un home matar-ne cents per aconseguir-lo. I els vestits de seda que dueu, la fan veure més preciosa encara. El vostre marit és el més afortunat del món. Però us mereixeu més que aquell home que mai no us estimarà com faig jo, ja que des d’avui fins a la meva mort em podeu considerar el vostre servent. Jo us ofereixo l’oportunitat de sentir-vos desitjada cada segon de la vostra vida. Si vinguéssiu amb mi, us donaria tot el que desitgéssiu, mai no us faltaria res i esdevindríeu molt feliç. Jo us estimaria sempre com el primer dia, us tractaria com si fóssiu la princesa de la casa, més ben dit, seríeu la princesa de la casa i la mare dels meus fills. Us envio aquesta carta per demostrar-vos el meu amor, per mostrar-vos el meu desig i així demanar-vos que vós i jo iniciem una aventura que no perdreu en l’oblit, una aventura excitant, una aventura divertida, L’AVENTURA. Espero que no enterreu el meu record mai, ja que si això passés em doldria tota l’ànima, i per tant reso a Déu perquè em guardeu un lloc en el vostre cor. Jo us estimo i us estimaré per sempre. Ningú no canviarà això, cap altra dona no aconseguirà mai que jo aparti el meus ulls del vostre cos, i cap altra m’enamorarà tant com ho heu fet vós. Espero que el meu amor sigui correspost i que aquesta proposta d’aventura es faci realitat i així pugui fer-vos meva, però sobretot fer-vos feliç. Seu per sempre, Víctor García i Pol Gázquez
per sempre, Víctor García i Pol Gázquez)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels L' ocell de la revolta + (Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolg …
Tarragona, 13 de febrer de 2014 Benvolgut Mar, Som uns alumnes de l’Institut Tarragona i t’enviem aquesta carta per aclarir-te els possibles dubtes sobre la teva existència. T'explicarem el que sabem sobre “tot plegat” (què en va ser del món, del teu pare...) i esperem que si et queden caps sense lligar ens ho facis saber pel mateix mitjà. Nosaltres estarem encantats de respondre't. Doncs bé, comencem! Els teus pares vivien a Benaura, un poble petit i de gent ben avinguda. Un dia aquesta vila, igual que la resta de món, va ser atacada per OVNIS. L’Alba i en Dídac es van salvar perquè en el moment de l’escomesa es trobaven submergits a l’aigua. Una vegada van ser conscients del que havia passat amb la resta de persones conegudes, van haver d’emmagatzemar tot el que necessitaven i el que recollien del poble. Havien de sobreviure a tots els obstacles que s’interposessin en el seu camí ja que, davant del dubte de la supervivència d’altres persones, tenien una gran responsabilitat: la de perpetuar l’espècie. Al llarg del seu viatge, en Dídac i l’Alba van portar una vida nòmada, cercant nous llocs segons les seves necessitats; també van recol·lectar molts llibres, importants pel seu valor cultural i d’aplec del saber de la nostra civilització, i els van anar guardant en diferents rulots. Per deixar constància del que havia passat i facilitar la tasca d’investigadors i historiadors futurs, van filmar imatges sobre Barcelona desprès de l’atac, i d’aquestes imatges i petits curtmetratges van intentar fer un documental.Més endavant van decidir fer un viatge per la Mediterrània (en el mar Adriàtic i els voltants de la costa italiana), on van passar nits llargues sota la lluna a les platges i on també van perdre la virginitat. En aquesta travessia, es van trobar diferents supervivents, però tots tocats de l’ala.Mar, el teu nom, té l'origen a la platja de Barcelona, i com molt bé ens demostra, es refereix al mar que L’Alba i en Dídac van poder observar per primer cop;i quedaren tan meravellats i sorpresos per la seva bellesa i la immensitat que van decidir anomenar-te així. El va proposar el teu pare abans que nasquessis i la teva mare el va trobar encertadíssim perquè tant es pot utilitzar en masculí com en femení. El teu pare, en Dídac, un home de raça negra, es va morir quan gairebé tu acabaves de néixer, ensorrat sota un edifici; tornava d’agafar uns llibres d’electricitat va anar a buscar bombones de gas.Gràcies a l’Alba, que, tot i les circumstàncies en què es trobaven ella i en Dídac, va dedicar estones del seu viatge a escriure un manuscrit amb les seves aventures, el mecanoscrit del qual nosaltres vam poder llegir, hem pogut proporcionar-te aquesta informació. Ras i curt, els teus van fer una gran feina per tal de salvar la nostra raça, tu vas néixer per poder tirar endavant l’espècie amb la teva mare i d’aquesta forma, igual que ella, esdevenir pare de la humanitat. UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!! L'ocell de la revolta
ADA BEN FORTA!!!! L'ocell de la revolta)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Les anònimes + (Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda …
Tarragona, 21 de març de 2014 Benvolguda Alba, Només volíem dir-te que t'admirem perquè vas poder tirar endavant en moments difícils per a tu i en Dídac. Vau superar els perills i els obstacles que havíeu d'afrontar per sobreviure en aquell poblat anomenat Benaura, que va ser destruïda pels extraterrestres. Ets una persona molt madura i responsable en tot. No sabem com vas poder ser tan valenta en moments difícils. Ets molt decidida, vas poder afrontar l'embaràs tota sola, i ens agradaria moltíssim a tots que ens responguessis aquestes curiositats urgents que tenim sobre tu, si pot ser: Per què vas decidir tenir a en Mar tan aviat? Com vau sobreviure sols en aquest món? Et vas enamorar del Dídac o només vas tenir un fill amb ell per perpetuar l'espècie humana? Com heu arribat fins aquí? Com vau superar les vostres dificultats? Creiem que ets una noia molt forta per tot el que has passat, ets un exemple a seguir i continuarà així. T'estimem. Els teus admiradors, Els anònims
timem. Els teus admiradors, Els anònims)
Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Els Tirants + (Tenia una mica de por. Com a entrevistador …
Tenia una mica de por. Com a entrevistadora, m'havia d'enfrontar a tot tipus de persones; però mai em vaig plantejar haver de parlar amb una zombi, i menys que seria fallera! En entrar-hi, la vaig veure asseguda en una de les cadires mentre un foc de llum feia que poguera veure el seu rostre zombificat. Vaig seure en la cadira que hi havia enfront i vaig deixar els papers amb les preguntes i les anotacions que hi tenia. Després d'una breu salutació i una xicoteta presentació, vaig començar: —Com et vas sentir en la gran mascletà en què vas terminar morta? La fallera calavera va tardar una estona a respondre, no pareixia agradar-li la pregunta. —No me'n recorde massa, però no pensava que hi anava a terminar morta. No vaig sentir res, vaig morir de colp. —A què es deu la teua afició a les falles? —Des de xicoteta la meva mare em duia a la Verge a dur-li les flors i la meua passió per l'ofrena va créixer fortament. A més a més, l'olor de masclet m'encanta. —Per què tens tant d'ímpetu per la recepta valenciana de la paella? —És la meua cultura, la tradició i la dels meus avantpassats, a més, les receptes no es canvien més! —Creus que eixa és la raó per la qual el transformes en olorar qualsevol paella? —És clar! Però em frustra molt quan no és la recepta autèntica valenciana. —En el viatge fins a la cadena, et vas fixar en l'actitud de Jaume I? —Oh! És clar. Ell no em parava de tirar la canya i de dir-me floretes. Volia aconseguir el meu amor, però des de sempre he estat enamorada del president major infantil de la meua falla. —Com et vas sentir quan li vas llevar la perruca a l'alcaldessa? —Em vaig sentir orgullosa de mi mateixa i capaç de fer-li veure a la gent totes les mentides que els polítics ens van fer tragar Vaig terminar d'escriure les últimes paraules de la fallera i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.
a i ens vam donar la mà per acomiadar-nos.)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Homilíes enganyoses + (Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la c …
Tetxu t’escric perquè t’he d’explicar la causa principal per la qual nosaltres ens vam conèixer. En un principi el meu objectiu era trobar la meva veritable mare, però involuntàriament vaig topar amb tu, ens vam fer molt amics. Vaig arribar a aquest poble a causa de unes cartes escrites del meu pare que li escrivia a una noia, i des de llavors vaig saber que la meva mare era en aquest poble i també em vaig assabentar de coses que prefereixo no recordar però que suposo que ja sabràs al que em refereixo. Venjar-me per tot el que va passar anys abans creia que era l’única i millor solució per tot el mal que he patit al llarg d’aquests últims deu anys sense una figura paterna, a la qual poder-te recolzar en els temps dolents que he passat, la soledat que he sentit en el meu interior, i poder superar els reptes del dia a dia. Crec que tu hagueres pensat de fer el mateix, la venjança és el nom que ens sona més a prop quan es tracten temes com aquest que no són gens ni mica fàcils ni agradables. En aquest temps que hem estat vivint junts gràcies a la tant bona amistat que hem agafat fins a dia d’avui casi com germans, hem estat en bons i mals moments els dos junts. I aquesta ha estat la causa per la qual he vist absurda la venjança. En un principi, la meva frustració era el que em demanava, pensava que si em venjava matant-te seria el millor però estic segur que ara mateix mataria per tu, si algú et fes mal ni que fos la meitat del mal que he passat jo, el mal que el teu pare m’ha fet passar. Només dir-te que a partir d’ara la amistat que hem creat es troben a poques persones, i jo he tingut la sort d’haver-te conegut a tu i haver passat aquest temps amb tu, amb el teu caràcter has aconseguit que tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.
tot vagi millor. Gràcies per tot. Carles.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Chuck norris + (Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asist …
Tetxu(Oriol): Hola nois, gràcies per asistir a la meva festa! Ens ho passarem molt bé!. He estat preparant un bon sopar i he reservat algunes pel•lícules al video club. Carlos(Àlex): De res home, gràcies a tu per convidar-nos a sopar! Jordi(Kevin): No hi ha res com un sopar amb amics i a més gratis! (Riuen tots) Tetxu(Oriol): Vinga nois anem a sopar que el menjar s’arrofreda Carlos(Àlex): Tu tan atent com sempre eh, Tetxu Jordi(Kevin): Esclar, esta fet un homenet responsable. Encara que en té cada una… Tetxu(Oriol): Doncs tindrieu que veure com s’ha quedat la cuina després de fer el sopar. (Tornen a riure tots) Carlos(Àlex): Vinga va que jo ja tinc gana, ja continuarem parlant mentre sopem. Jordi(Kevin): Anem que jo amb la panxa buida no sóc persona. Tetxu(Oriol): Morts de gana… - Després de sopar- Jordi(Kevin): He de marxar ho sento Tetxu dema tinc un examen. Ja parlarem, cuida’t. Tetxu(Oriol): T’entenc no passa res. Demà ja parlarem, que vagi bé l’examen. Carlos(Alex): Sí, jo també hauria d’anar tirant cap a casa que sino hem castigaran…
tirant cap a casa que sino hem castigaran…)
Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava a trobar la persona que em va apartar del meu pare i tu em vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que em podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no em vaig poder contenir, em va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Em vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, em vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que em va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no em podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre una de les persones que més t’estimes. Sé que em diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no és veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell em va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Blocats + (Textu primer de tot vull dir-te que ho sen …
Textu primer de tot vull dir-te que ho sento, vull que sàpigues que això no té res a veure amb tu i que m’ha costat molt fer-ho, ets un bon nen, aquesta amistat que hem creat en tant poc temps ha sigut màgica. Vaig arribar enrabiat, no podia veure res, tan sols pensava en trobar la persona que hem va apartar del meu pare i tu hem vas ensenyar a anar cap al camí correcte, que no s’ha acabat el món, que hem podia recuperar i fins i tot m’ho vaig arribar a creure. Però quan el vaig veure no hem vaig poder contenir, hem va retornar tot l’odi que tenia emmagatzemat, tot l’odi que ja pensava perdut. Hem vas tranquil•litzar al pitjor moment que he passat, hem vas fer entrar en raó, però no era suficient, necessitava fer que sentis el que hem va fer sentir, ho necessitava per mi, per tants anys patint. Després de tant investigar, ara que li podia fer pagar no hem podia quedar de braços creuats. Volia que sentis el que és perdre a una de les persones que més t’estimes. Se que hem diràs que m’he convertit en ell, que estic fent el mateix, però no es veritat, jo només li estic fent veure tot el que vaig passar per culpa seva, li estic fent el que ell hem va fer. Però tu, tu no t’ho mereixes, has acabat pel mig i no vull que hagis de sentir tot el que jo vaig sentir, però no tinc més remei, tan sols et vull dir que el temps que he estat al teu costat m’ha ajudat molt, però no podries haver fet res per evitar-ho. Però et demanaré una ultima cosa, no vull que acabis com jo, segueix els teus propis consells. “Ho sento”.
eix els teus propis consells. “Ho sento”.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Animi + (Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: T …
Tirant a Anglaterra Tirant i l’ ermità: Tirant anava de camí a Anglaterra on devia rebre l’ordre de cavalleria a les noces del rei anglès. Va fer una aturada al camí per descansar, i es va trobar amb l’ ermità (El comte de Varoic) ell va descavalcar i li va fer una reverència, i a continuació va contar-li el motiu del seu viatge. El comte adonant-se de la puresa del llinatge de Tirant el convida a lluitar amb ell per demostrar la seua força. Tirant accepta, com correspon a un cavaller del seu nivell, i desprès d’un combat de moltes hores a peu i a cavall, El comte de Varoic derrota a Tirant i acaba el capítol i el llibre.
a a Tirant i acaba el capítol i el llibre.)
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga + (Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, …
Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.
da amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.)
Activitat sobre Se sabrà tot de l'autor Xavier Bosch, pels Hector fonde + (Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal con …
Tot comença, quan l’Artur Biosca Canal contracta el Dani Santana per a ser el nou director de l’editorial d’un diari, concretament, el Crònica. Es veu com comença amb grans projectes, com destapar una operació on els grup jihadistes treien profit de la venda de cerveses a les Rambles; i objectius, com canviar les costums de lectura del lector; i acaba trobant-se amb un director general al que només li interessen els beneficis econòmics o socials. Un d’aquells beneficis socials seria fer costat al actual alcalde de la ciutat, anomenat Negrier, quan les eleccions s’apropen. Arriba un moment en el qual un desconegut dona al protagonista un sobre amb informació que deixa verd el Franquesa, és a dir, l’altre candidat per aconseguir l’alcaldia. En aquell punt el Dani es troba en un dilema en el que no sap si ha de ser un bon periodista o utilitzar aquella informació per guanyar-se la confiança dels seus treballadors demostrant que és un bon director d’editorial.
strant que és un bon director d’editorial.)
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris + (Tots pensaven que era la primera vegada de …
Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.
t per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.)
Activitat 2 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 3 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 4 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 5 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat 6 sobre Les noies de filferro de l, pels Martinsarbosos + (Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix q …
Tracta d'un periodista anomenat Jon Boix que té 25 anys i es periodista. Aleshores, un dia la seva mare, Paula Montornés, editora, directora i propietaria de Zones Interiors (on ell treballa) li encarrega que descobreixi el passat de la Vània, una top model espanyola desapareguda fa deu anys (els seus últims anys com a model va sofrir anorèxia), i també la de les seves millors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.
illors amigues, la Cyrille y la Jess Hunt.)
Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie + (Trailer del llibre)
Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie + (Trailer del llibre)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron + (Treball en grup: Redactar una carta inform …
Treball en grup: Redactar una carta informal a un personatge, on es parli del seu tarannà, de les relacions que estableix amb altres personatges i on també s’opini sobre les seves accions al llibre. Extensió màxima: 800 mots Llibre triat. “El temps de l’oblit” Personatge triat: Tetxu Membres del grup: Gaspar Miralbés, Eduard Baró i Sergi Piqué Hola Tetxu, Tu no em coneixes. Fa un temps vaig llegir la teva història i des del primer moment em va captivar i per això he decidit d’escriure aquests mots. Em vaig sentir atret pel teu caràcter quasi des del primer capítol. Em va impressionar molt la teva història, la manera amb què vas haver d’afrontar els fets de la teva infantesa, fer-se gran en un poble del País Basc i ser fill d’un militant etarra conformen un caràcter especial, tot i que vas viure a l’ombra del teu pare, l’amor de la Izaskun, incondicional, com només una mare pot oferir va ajudar-te a créixer. Quan vivim situacions difícils, de vegades les guardem a dins, ben dins nostre; no volem compartir el dolor amb ningú, i menys amb la gent que estimem això fa que tinguem pocs amics però de debò, sembla com si tinguéssim secrets que només volem saber nosaltres, penso que això també et passa a tu i al llegir els diferents capítols es va confirmant això. L’amor que sents per la teva mare i sobretot per l’Ainoha, la teva xicota, marquen la teva adolescència i aquest gran sentiment vers la música d’un grup com el de Led Zeppelin, un grup de rock dur que tocava tot tipus de gèneres, com el blues, el rock and roll, el soul, la música celta, el folki, també han influït en la teva personalitat; de fet és curiós com la música forma part de les nostres vides . Entenc el que devies sentir en trobar a Carlos, un noi que va arribar al poble un dia i et va explicar que havia vingut buscant a un avi seu que no sabia si era mort o encara seguia viu, i així vas conèixer un altre noi a qui li agradava Led Zeppelin, la música uneix i marca una manera de viure i de pensar. Això passa en tots els temps i en moltes circumstàncies, sobre tot quan es troben dos adolescents. A mi també em passa, em trobo a gust amb amics a qui els agrada la mateixa música que a mi, però tornem a allò que t’estava dient. Durant molt temps vas estar esperant al teu pare per fer-li mil i una preguntes, pot ser et volies venjar del dolor que va produir ell en la teva mare o en tu mateix, però al final, quan la teva relació amb el Carlos et va fer replantejar tantes coses, tu només vas poder perdonar. En aquesta part del llibre vaig admirar el teu coratge i la capacitat de posar-te en el lloc de Carlos. Però...és tan difícil d'arribar a ser "bonament un mateix"! Arribar a expressar-se com un voldria...crec que al final del llibre tu ho aconsegueixes. Tu li dius al Carlos, “ni tan sols sé què sento. Odi, compassió, ansietat, ràbia, desconcert,...” i així et confies al teu “amic” Carlos el moment en què vas a veure al teu pare, i així ets “tu mateix”. Quina decepció devies sentir al saber qui era realment en Carlos!, però quina gran capacitat de comprensió vas demostrar acceptant que els dos éreu fills d’unes circumstàncies, dos “cors solitaris” i que no éreu vosaltres mateixos, sinó les circumstàncies les que us havien portat a extrems com el que es va produir davant del teu pare. Em va agradar com es va produir el final de la novel•la, tot el que deies em semblava carregat de raó i de mesura i per això mateix hi estic d'acord, penso que saber posar-se en la pell de l’altre és la millor demostració d’amistat i quan en un moment vas començar a treure els sentiments tant de temps amagats, van sorgir sense més i tu vas plorar per tots els anys de silenci, demostrant que la sensibilitat forma part de les persones i de vegades no hem d’amagar allò que sentim. Crec de debò, que cada un ha de procurar ser bonament ell mateix i no pas anar pel món disfressat d'una altra cosa, per això m’ha agradat el final del llibre i la teva reacció al dir adéu a Carlos, deixant una porta oberta a l’amistat, tot i que després d’un temps. El temps és important per tornar la tranquil•litat i per oblidar ferides. Bé, Tetxu, espero que aquesta carta t’arribi i et porti aquest sentiment d’admiració que et volia trametre en escriure-la. Salutacions cordials d’un admirador, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08
or, Lleida, 6 de febrer de 2012-02-08)
Activitat 8 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Juac + (Tràiler del llibre)
Activitat sobre Una mare d'ultratomba de l'autor Pep Coll, pels Carlafaixedas + (TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'u …
TÍTOL DEL TRÀILER DE LECTURA: Una mare d'ultratomba AUTOR/A DEL GUIÓ/ Clàudia Riumalló,Paula Bonfill, Eloy Ruiz i Carla Faixedas. NOM DE GRUP: Carlafaixedas PERSONATGES: PARE I 3 FILLES. INT/EXT. DIA/NIT. LLOC 01 -Foto d'una mare terrorífica. PERSONAtgE a (Clàudia) Conten que fa molts i molts anys, la jove de casa de Pepe de Durro va morir de part, però la llevadora va poder salvar la criatura. A més d'aquesta nena, la dona en deixava dues més. -Foto d'un pare desesperat i trist PERSONAtgE b (Eloy) El pare estava desesperat, com s'ho faria per cuidar ell sol a 3 nenes? -Foto de por PERSONATGE C (Paula) El pare va començar a trobar-se coses paranormals, com si un fantasma cuides a les seves filles. -Foto de por PERSONATGE D (Carla) Què creieu que contestaven les nenes quan els preguntaven qui les cuidava? -FINAL: Foto llibre (Carla) Si t'agraden els misteris, aquest conte és per a tu! Veu de nena terrorífica: la mama... Crèdits
u de nena terrorífica: la mama... Crèdits)
Activitat sobre El noi del pijama de ratlles de l'autor John Boyne, pels LAKARENMANDA + (UN noi de berlin se'n va a viure al costat d'Auswithch on es fa amic d'un jueu.)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends + (Un 12 març qualsevol a la ciutat de Valènc …
Un 12 març qualsevol a la ciutat de València conptaven un fet en les notícies, a la televisió, en els diaris, en definitiva, en tots els mitjans de comunicació que existien fins eixe moment. Aquest esdeveniment era una mascletà abundant en pólvora, la més gran que s'havia fet en la història de tota la Comunitat Valenciana, amb més de nou-cents quilograms de pólvora. Aquesta mascletà tots deien que se celebrava el 19 de Març com cada dia de Sant Josep. Van anar passant els dies a la ciutat de València i només es comentava: "Vas a anar a la mascletà?", "Anem a morir per fer-la amb tanta pólvora "," Estic nerviós per aquest fet". Fins que va arribar el dia. Tots els comentaris que s'escoltaven en els carrers eren aquests, amb alguna que altra modificació depenent de la persona que ho diguera. Va arribar el tan esperat dia, i com tots els dies de Sant Josep, la gent es va despertar amb la despertà, excepte els que dormien com els coales en les branques de l'arbre que habitaven. Els turistes que estaven per València, es van espantar perquè mai es van despertar amb una ona de sons així, harmoniosos per als valencians, per als turistes era com un taladre al seu cap que no finalitzava fins que acabés l'acte. Va arribar el migdia. Els que estaven dormint, ara estaven en qualsevol bar dels carrers dels voltants de la plaça on s'havia de celebrar la mascletà. Estaven amb un parell de xurros amb xocolata per esmorzar, i mentrestant, alguns locals van treure pilotes grans perquè la gent no s'avorrira a l'espera del començament de la mascletà. Quan quedava encara mitja hora perquè comencés, la gent no es podia moure, i les pilotes que havien tret els locals ja no es podien moure amb la facilitat que tenia uns deu minuts abans, ara es jugava amb el cap dirigint-la fins que a deu minuts abans que començara l'acte, quan els locals reclamaven les seées pilotes, i només les van guardar es va sentir: "PUM!". La gent va embogir amb aquest so que marcava que quedava poc perquè comencés l'acte tan esperat per tots. Es va escoltar un altre "PUM!" i la gent ja estava aplaudint nerviosa, tan nerviosa que a alguns els van entrar ganes de pixar perquè no podien esperar més temps. Va sortir la fallera major a dir les paraules tan esperades per tota la gent que presenciava el l'acte fins i tot per la seva cort d'honor, que estava al seu costat. -Senyor Pirotecnic, pot començar la mascletà!.- S'escoltà l'últim avís i donà començ al gran acte esperat per tots els espectadors, la gent sentia de tot per aquest so: els valencians pau, tranquil·litat, com una melodia de Mozart, aquest era el semblant per als valencians, com si esperessin La dominant, La sensible i finalitzar amb La tònica. En canvi, els turistes que pensaven que era un luxe poder anar a contemplar tal acte. A alguns els va encantar escoltar tal soroll, altres, en canvi, veien que la gent entreobria la boca, i aquest gest de entreobrir-la no ho entenien perquè ells es tapaven les orelles en pensar que tants decibels per al timpà era dolent per a la seva salut. Arribà el terratrèmol, els valencians van embogir, i en aquest instant passaven uns cavallers per fer una actuació, els cavalls, es van espantar perquè no suportaven tant soroll i van començar a córrer per intentar salvar les seues vides, pel camí varen atropellar molta gent, la van arrossegar per terra fins a tal punt de produir molts ferits i alguns morts. La gent, mentre els cavalls els atropellaven, s'allunyava com podia d'ells però qualsevol cosa que fessin era impossible i si el cavall passava per on estaves podies ser ferit o morir. La mascletà va finalitzar, i els cavalls, es van calmar poc a poc, ara només estaven espantats perquè no sabien si tornaria a succeir, mentre, la gent aplaudia per la mascleta als carrers on no hi havia cavallers. Als cinc minuts,van arribar diverses ambulàncies i van determinar cent vint ferits i trenta morts en el minut que varen embogir els cavalls. Des de llavors l'empresa va haver d'indemnitzar dos-cents mil euros durant deu anys a totes les famílies dels ferits, va suspendre tots els seus actes en setmanes de falles i en la resta de l'any perquè no tenien més diners que cent cinquanta mil euros i esperaven obtenir benefici amb l'actuació que tenien a les 17:00 a la Plaça de la Verge de València. Però a ells els va resultar estrany que ocorregués això amb els cavalls.
trany que ocorregués això amb els cavalls.)
Activitat sobre Mar i cel de l'autor Àngel Guimerà, pels Les Literàries + (Un amor a cada port Després de la mort de …
Un amor a cada port Després de la mort de la mare dalt del vaixell, em trobava sol davant la immensitat del món. Al cap de dues setmanes vam arribar a port. Era una ciutat nova i estranya per a mi. No sabia on anar ni què fer. Em passava les setmanes pidolant i robant pel carrer, com molts altres nens. Un dia mentre caminava pels mercats d'Alexandria, un vell pagès va sorprendre'm agafant una poma d'una fruiteria. Aleshores, per una vegada, la sort va somriure'm i el vell va proposar-me allotjament, un sostre i menjar a canvi d'algunes feines. Però al cap d’un temps les feines inicials van acabar convertint-se en esclavatge. Vaig decidir escapar-me. M'alçava del llit cap a les dues decidit a abocar-me a allò que el destí em tenia preparat. La meva pell notava com el fred s'enganxava al voltant del cos. Vaig caminar durant hores fins que vaig arribar a l'últim bar del port, on hi havia una mena de taberna, l'única que encara tenia els llums encesos. Mort de fred, vaig decidir demanar una calenta cervesa de mantega. Entre els mariners va aparèixer una bonica jove, que a mesura que s'anava apropant el meu cor bategava més fort: – Què fa un jovenet tan ben plantat com tu a aquestes hores de la nit i en aquest bar? Necessites els meus serveis? Els dilluns gairebé no tinc feina. Véns a casa? Jo, emmudit i perplex, no sabia què respondre davant la proposta que m'havia fet aquella bella dona, ja que no entenia de què anava tot allò. Finalment, després de rumiar una bona estona vaig caure-hi: havia anat a parar en un prostíbul. Aquella jove devia interpretar la meva cara d'incredulitat i va tornar-ho a intentar. Va refer la proposta d'una manera més subtil: – Sento haver-te espantat, sóc la Yasmin, treballo en aquest bar. Què fas aquí? Després de xerrar una estona amb ella em vaig adonar que les seves intencions eren completament diferents de les inicials. Vaig contestar: – No tinc res, sóc orfe. M'acabo d'escapar d'una vida horrible que desfeia amb angoixa les meves esperances. Ella va somriure, assentint. Era la primera persona que m'entenia i no sentia pena davant la meva situació. Era diferent: – T'entenc més del que et penses. No tots hem pogut viure una vida fàcil, m'incloc. Jo llavors era un nen i no n'entenia gaire, de preguntes indirectes, així que ho vaig fer directament: – Com vas arribar aquí? – Jo també em vaig escapar de casa... Veia el dolor en els ulls d'aquella noia, mentre dues llàgrimes baixaven veloçment per les seves galtes. Després d'aquesta trista història vaig acompanyar-la al camerino i una vegada canviada vam sortir d'aquell lloc de mala mort. No sé quants carrers vam creuar ni quants barris vam recórrer fins arribar a la seva residència. Potser era per l'esgotament que portava a sobre. No sabia on em portava, l'únic que percebia era la pobresa creixent de cadascun d'aquells ambients. La seva casa era molt petita, humil i senzilla. Ella va ensenyar-me la seva habitació i va dir que compartiríem llit si no em feia res, ja que no en tenia cap altre. Sense pensar en res més que el meu cansament acumulat vaig adormir-me en un instant. Al matí següent va despertar-me amb suavitat. Encara no havia sortit el Sol. Em va dir que se n'anava al port, que allà hi havia molt bon negoci i molts clients: mariners que arribaven de ports llunyans a trenc d'alba. També digué que podia quedar-me a casa seva, però que si havia de sortir tanqués amb un cop de porta. Vaig decidir acompanyar-la. Havent arribat al port, ella va començar a flirtejar amb els seus clients habituals, davant dels quals jo no hi feia res. Així doncs, havia arribat el moment d'acomiadar-nos. Sempre la portaria al cor ja que la Yasmin m'havia ensenyat valors dels quals havia prescindit des de la mort de la mare. Va fer créixer el meu esperit de competitivitat, afany de superació i proximitat envers la vida. Vaig caminar una estona fins que vaig veure un home que tot cridant deia que buscava tripulació, i m'hi vaig apuntar sense pensar-ho. Tan sols tenia setze anys. No era conscient del tomb que la meva vida faria quan embarqués al Galileo. En un any vaig guanyar-me la confiança del capità del vaixell, i ja de gran el capità decidí quedar-se en un port per compartir el que li quedava de vida junt a una bella dama, la qual estimava bojament. Durant els anys següent vaig anar solcant els mars, vivint el meu dia a dia sense saber què m'esperava l'endemà, abocat al meu destí. Al llarg del meu viatge vaig conèixer i deixar enamorades moltes dones, cadascuna a diferents ports. Però cap d'elles em va deixar tanta marca com la Yasmin, exceptuant d'una: la Nura. Tot va començar mentre desembarcàvem al port de Constantinoble. Baixant del vaixell, vaig fixar-me en una pedra preciosa que portava una noia en un collaret. Vaig intentar creuar-hi pel costat per comprovar si encara mantenia la pràctica com a lladregot i poder robar-li el collaret que tant m'havia cridat l'atenció. Poc a poc, anàvem apropant-nos l'un a l'altre, sense ser conscients del que anava a passar. La meva mà es preparava per cometre el robatori, mentre ella duia un somriure maliciós als seus carnosos llavis. Tres passes, dues passes. S'acostava el moment. Una passa... i aixeco ràpidament la mà direcció al seu coll amb l'objectiu de poder desfer-li el nus del collaret, fregant-li el clatell. Vaig immortalitzar el moment de posseir aquella valuosa peça entre les meves mans, com un cofre en les d'un pirata. Seguí caminant com si res, pensant en el meu triomf i memorant vells temps com a lladre. De sobte vaig sentir una enrabiada i picant veu, dirigida cap a mi, que cridava: – Eh, tu! Torna'm això, que és meu! A més, a tu no se't veu necessitat! – Només recordava vells temps, com te n'has adonat, però? Ella em va explicar que ja feia anys que estava ficada en el món dels robatoris i que sabia molt bé de què anava tot allò, que ho coneixia perfectament. Vaig proposar que m'acompanyés a prendre una bon got de rom com a forma de disculpa. Però un got es va acabar convertint en dos, i en tres, i en quatre. Quan portava una bona ració d'alcohol a sobre ella es va aixecar, es va posar la mà a la butxaca i em va tirar un rellotge que em pertanyia. S'acomiadà tot dient: – A Constantioble vigila bé tot el que tens. No et pots fiar de ningú. Espero que ens veiem aviat. Per cert, el meu nom és Nura. Aquella nit no vaig parar de pensar en ella, així que el dia següent vaig anar al mercat. Necessitava trobar-la. Recorrent com un boig tots els carrers al voltant i dins del mercat, vaig trobar-la en una cantonada, ajaguda amb la seva típica rialla confiada i menjant una poma que segur que havia estat robada. El temps transcorria mentre passàvem tardes junts. Cada dia endarreria més el viatge amb alguna excusa, però en realitat només volia estar amb ella. Els mariners s'estaven afartant de mi a mesura que jo els ajornava la sortida de Constantinoble per una pirata. Passat un mes, vaig decidir que havia arribat l'hora d'establir-me en un lloc i formar una família, deixant de banda els meus problemes, els quals ella havia fet que oblidés. Vaig vendre el meu estimat Galileo a uns desconeguts que van prometre cuidar-lo. Tot anava bé fins que un dia d'estiu arribà un vaixell al moll. Ella havia sortit a comprar com cada dissabte al matí. Jo vaig decidir anar a fer un tomb pel port, aquell lloc on havia viscut tantes experiències. De sobte, mentre caminava apreciant la bona vida que portava, vaig veure sortir la Nura d'un vaixell, mentre s'acomiadava d'un home apassionadament, amb un petó. El món se'm va ensorrar. No vaig voler cap explicació ni la necessitava. Decebut i impotent vaig arrencar a córrer cap a casa. Això ja devia anar de lluny. Vaig recollir totes les meves coses, però abans de marxar li vaig escriure una nota: Tota esperança amb tu s'ha esfumat. Els anhels d'amor per tu han estat en va, i ja res em farà oblidar-te. Vaig deixar-ho tot enrere i m'has traït. Has destruït l'única espurna d'amor que em quedava. Adéu per sempre, Nura. Vaig fer un cop fort de porta, deixant enrere tots els meus records, al mateix temps que una llàgrima recorria riu avall la meva galta. Ja no confiaria en cap més dona. Em vaig dirigir al port amb la intenció de comprar un altre vaixell amb els diners que encara tenia, i d'embarcar-me en un llarg viatge. Potser aquest era el meu veritable destí i ningú m'estimaria mai més. Estava ple d'odi contra les dones i contra els cristians. La ira va revifar dins meu.
els cristians. La ira va revifar dins meu.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels JuanMarc + (Un antic lluitador de la independència d'I …
Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima. En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posteriorment, els "citauca". Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.)
Activitat sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 2 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 3 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 4 sobre L'home de la maleta de l'autor Ramon Solsona, pels HotelVela + (Un antic músic d'orquestres de ball decide …
Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.
fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.)
Activitat 2 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels Lbabot + (Un banner per a Tirant!)
Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels Pauvives + (Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadamen …
Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadament per un fort cop a l’habitació del costat. Em vesteixo apressadament per investigar què hi passava. Surto per la porta de la meva habitació, em disposo a obrir la porta d’en Pol però un munt de roba impedeix que hi pugui passar. Pico fort a la porta, no m’escolta el gamarús del meu germà, té la música massa alta. Pico i pico però com si fos un talp sota terra no escolta res. Baixo les escales de la casa per preguntar què passa amb el Pol i el perquè està tant content. Ma mare no està a casa i mon pare esta treballant. Dons cap problema, em preparo la meva llet calenteta amb una culleradeta de cola-cao i m’espatarro al sofà amb intenció de no moure-m'hi. Acabat el meu temps de descans, recordo que havia quedat amb el Peter ja que el vaig deixar tirat en aquella escola tan pija i superficial. Pujo les escales i trobo tot de roba pel terra, era l'habitació del Pol que estava desbordada de roba. Vaig entrar a l’habitació a la força com si fos una jungla frondosa a través de la roba. En Pol està estirat al llit amb els cascos al màxim. Pregunto al Pol el perquè està amb tot pel terra, tot fet un desastre. Em parla d’un viatge que farem amb la família al dia següent. Ens anirem de viatge al País Basc. Em quedo bocabadada, sobtada perquè no en sabia res. Reflexiono i reflexiono i penso que em podria escapar amb el Peter. El tenia mol abandonat i el vaig deixar en aquell col·legi i d'allí no vaig comunicar-me més amb ell. Uns dies més tard, quan ja érem a l'aeroport, quedo amb el Peter a l'aeroport, li explico el que sentia per ell i li demano perdó per tan ximple que havia sigut. El Peter amb cara enfadada se'm queda mirant profundament als ulls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.
ls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.)
Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Les poupou + (Un cop acabat l’estiu, en Carles es va pla …
Un cop acabat l’estiu, en Carles es va plantejar un milió de preguntes de difícil resposta. Tot el que havia mogut la seva vida ha quedat enrere, sense el final que ell esperava. Per què? La idea que l’havia envoltat a principis d’estiu, el fet de venjar-se de la mort del seu pare, començava a fer-se més dèbil, a perdre importància, a quedar en un tercer pla. L’amistat que havia crescut entre els dos amics era cada cop més inevitable, pel que feia a en Carlos, i els interessos que l’havien mogut fins aleshores, havien marxat deixant lloc a una relació vertadera. En Carlos se’n va adonar que matant l’assassí que va acabar amb la vida dels seu pare, no arreglaria pas res. Els dos nois havien viscut sense la figura paterna, així que ambdós coneixien de primera mà les dificultats que això suposa. És per aquest motiu que en Carlos va abordar l’objectiu d’acabar amb la vida d’un ex-etarra ja que d’aquesta manera obligava al pobre Tetxu, el qual no tenia culpa de res, a patir i sofrir tant com ell ho va fer, fins i tot encara més que vivint sense conèixer qui era realment el seu pare. El lleidatà està segur que el temps de l’oblit serà del tot profitós en tots els sentits. Serà de bona ajuda a l’hora de fer viatjar la seva ment, retrobant-se amb els seus propis pensaments, fins al moment que tot va començar i fer balança de tot allò, bo i dolent, que l’ha ajudat a créixer, incloent-hi, per suposat, la seva amistat amb en Tetxu. Potser la manca de pare que han patit els dos amics, pot ser una bona coincidència per començar una amistat eterna. Una amistat que no els hi permetria, en cap moment, girar els ulls al passat i començar novament un tiroteig de bales oblidades que no farien res més que obrir les ferides ja curades.
res més que obrir les ferides ja curades.)
Activitat 2 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé + (Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el …
Un cop llegit Dràcula, volem transmetre el viatge de Jonathan al castell de Dràcula, el viatge de la Mina amb la Lucy i les coses que passen durant tot el seu viatge, les vivències del Seward i el seu pacient, en Dràcula a Londres amb la Mina i el seu amor passional, perquè l’amor i la immortalitat creiem que és una de les idees principals que transmet el llibre. Per transmetre tota aquesta informació, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.
, farem un tràiler amb forma d’stopmotion.)
Activitat 2 sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Legends + (Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón …
Un dia una fallera anomenada Sofia Alarcón es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perqué s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, és a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posar-se roba de gala i eixir a sopar totes. Ja una vegada que hagueren dinat, contractar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocórrer un accident en la mascletà, on la fallera va morir perquè el vent havia mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta notícia va arribar a tots els llocs possibles per mitjà de la televisió, fins al seu noi,que es va posar a plorar perquè ell l'estimava molt com per a perdre-la. A més, ell, es va sentir pitjor, perquè ell ja havia fet el seu comiat amb els seus col·legues i una stripper que varen contractar. Es va sentir que ell era infidel i ,com que no podia tindre tant de dolor acumulat en el seu cos i la seua vida ja no tenia sentit sense ella, es va haver de suïcidar. La Cort d'Honor quan es va assabentar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com mai havien plorat. Després totes amb tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien fer la festa perquè la protagonista havia mort.
a festa perquè la protagonista havia mort.)
Activitat sobre La fallera calavera de Enric Aguilar, pels Legends + (Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcó …
Un dia, una fallera anomenada Sofia Alarcón, es va reunir amb les falleres de la Cort d'Honor per a organitzar una festa, perque s'anava a casar tres dies més tard que el dia de la mascletà, es a dir, el 22 de març. El que havien pensat era anar a la mascletà, anaven cadascuna a la seua casa a posarse ropa de gala i eixir a dinar totes. Ja una vegada que han dinat, contratar un boy per a elles en la casa de la fallera i poder estar totes elles de festa amb el boy. Va arribar el dia tan esperat per a la fallera i, començà la mascletà. Però va ocorrer un accident en la mascletà, que la fallera va morir perque el vent ha mogut uns explosius de la mascletà. Aquesta noticia va arribar a tots els llocs posibles per medi de la televisió,fins al seu noi,que es va posar a plorar perque ell la volia molt com per a perdre-la ,a mes, ell, es va sentir pitjor, perque ell ja havia fet la seua despedida en els seus colegues i, una stripper que varen contratar, es va sentir que ell era infidel i, per tant, com no podia tindre tant dolor acumulat en el seu cos,la seua vida ja no tenia sentit sense ella, i per tant, es va tindre que suïcidar. La Cort d'Honor quan es va enterar d'aquesta tragèdia el primer que feren va ser plorar com nunca havien plorat. Després totes en tristesa trucaren al boy i li digueren que no podien perque la que feia la festa havia mort.
en perque la que feia la festa havia mort.)
Activitat sobre L´últim dia abans de demà - Eduard Márquez, pels Helemoni + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
a renúncia als nostres somnis de joventut.)
Activitat sobre L'últim dia abans de demà de l'autor Eduard Márquez, pels Emma-Marina + (Un home sol, en una platja d'El Port de la …
Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint que la nena ha estat assassinada-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
a renúncia als nostres somnis de joventut.)
Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sergipau + (Un jove periodista indaga la vida de diver …
Un jove periodista indaga la vida de diverses models que van viure al límit, como sol ser habitual al món de les ''top'', i tracta d'aclarir el misteri d'una de les més famoses, desapareguda fa deu anys. El vaig llegir perquè m'ho van regalar, i veritat és que em va agradar molt. La forma en què el periodista va reunint les pistes per a trobar a Vània, la exmodel, et captiva i et fa interessar-te pel llibre fins la darrera pàgina.
ssar-te pel llibre fins la darrera pàgina.)
Activitat sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirigeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat 2 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat 3 sobre L'aniversari de l'autora Imma Monsó, pels Helena Rey + (Un matrimoni de quaranta anys xerra en el …
Un matrimoni de quaranta anys xerra en el cotxe mentre es dirigeixen cap a un lloc especial per a ells, o almenys per a ell, ja que ell és l'únic que sap cap on es dirifeixen degut que és el regal que li fa a la seva dona. Aquest present no és més que un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls, ja que la flama de l'amor s'ha anat apagant per a ella.
ma de l'amor s'ha anat apagant per a ella.)
Activitat sobre La pell freda de l'autor Albert Sánchez Piñol, pels Ferran-Vicente + (Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembar …
Un noi jove, provinent d'Irlanda, desembarca a la platja d'una illa del sud de l'Atlàntic amb una xalupa, ja que decideix allunyar-se de la guerra que està succeint al seu país d'origen. Un cop ja ha arribat, el sorprèn que l'únic habitant de l'illa no surti a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó (l'altre habitant de l'illa) i l'Aneris, la de la pell freda la qual és l'esclava d'en Batís- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.
e crueltat i d'amor, de por i d'esperança.)
Activitat sobre Elles també maten de l, pels WikiRetards + (Un reflex a la mirada Un home camina sol …
Un reflex a la mirada Un home camina sol per la nit fosca, per un carreró estret. Veu una noia molt bonica espera a la parada autobús, s’assenta al seu costat a la banqueta. -Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar. La noia riu, posar-se vermella: - Jo crec que has de tornar a passar. Els dos rigueren; -em dic Ibraïm. -Encantada, em dic Ariadna. -Ariadna a on vas aquestes hores de la nit? -Tornava a casa, he estat amb uns amics. -Vens d’una festa? No aniràs beguda? Rigué, - he begut una mica, però controlo. -Segur que no necessites cap ajuda? Si vols t’acompanyo a casa. La noia es va sorprendre de la directa de aquest estrany. -No gràcies, puc anar tota sola. En aquell mateix moment passà l’autobús, - que tinguis una bona nit Ibraïm. -No no si ara hi pujo. Els dos nois pujaren a l’autobús, la noia semblava inquieta, l’home no parava de mirar-la i somriure. L’Ariadna/ va arribar a la seva parada i baixar ràpidament. L’home curosament també baixar, la va seguir carrer amunt fins arribara la seva casa. Quan ella obrir la porta saltar-li al damunt i tombar-la: -Però que coll* fots? Això és l’últim que recordà l’Ariadna. Ara estava lligada al seu llit mentres l’estrany de l’autobús la violava i li pegava, de sobte prengué consciència cridà que parés. L’home seguia empenyent-la pel darrere. De sobte va veure que l’home agafà una llampara i golpejar-la al cap. L’home va sortir del llit i es va vestir. En aquell mateix moment la Ariadna encara estava viva i respirant mentres tenia la llampara damunt del cap mentres gotejava la sang del seu cap. L’home va agafar un ganivet de la seva motxilla i va tallar la senyoreta en petits troços de carn, en va agafar uns quants de la cuixa, on hi havia més greix i se la va menjar crua. El que va sobrar ho va deixar en unes bosses de brossa que va posar en el jardí de darrere on després més tard les recolliria. Aquest era l’extrany “hobbie” de l’Ibraïm, com a la llegenda del cor menjat, es recorreix a el canibalisme per castigar una ànima, però la diferència amb aquesta es que aquí es per castigar a la seva pròpia ànima. Ibraïm vivia a Síria quan un dia uns fanàtics del dictador van entrar a casa seva i van matar tota la seva família quan ell només tenia 9 anys. Des d’aquell moment Ibraïm o va ser el mateix. El van enviar a un internat de França on va estar fins els 18 anys planejant la seva venjança a aquest Món i al seu deu. Des de que va sortir de l’internat a anat voltant pel món, venjant-se amb tota pobre persona que es trobi al seu camí i que trobi que pot tenir alguna cosa a veure amb el que li va passar a la seva família, o simplement que sigui molt maca. Com el que li ha passat a aquesta noia, que estava en el lloc equivocat amb el pirat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.
rat equivocat. Així és la vida d’Ibraïm.)
Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels La paraula viva + (Un soterrar i una sorpresa Miquel va pren …
Un soterrar i una sorpresa Miquel va prendre el primer avió al dia següent. Arribà molt fatigat del llarg viatge a l’aeroport de Manises. Ja estava altra vegada en València i s’encaminava amb l’Enrico cap a Burjassot per primera vegada des de fa molts anys. Anava a tornar a xafar la terra on s’havia criat i de la qual va dir que mai més tornaria a xafar fins que Franco morira. Ell seguia amb la terrible tristesa que li omplia el cor pel seu estimat i millor amic des de la infantesa; Vicent Andrés Estellés. I durant el trajecte en taxi va derramar algunes llàgrimes al recordar el passat. Es varen hostatjar en un hotel a prop del seu poble. Varen deixar les seues pertinences i s’anaren a donar el condol als familiars. Quan aplegaren, instintivament, Miquel va buscar Carmina i li va donar una abraçada mentre els dos ploraven com uns descosits. L’Enrico no va poder evitar soltar-hi uns plors al vore el seu company tan dolgut. Hi havia molta de gent en el vetlatori, Vicent era molt estimat. Al matí següent va ser el soterrar i tots dos es van vestir de negre per donar-li l’últim adéu a un gran poeta i millor persona, Vicent. En el rostre del assistents es percebia un gran dolor. En un moment Miquel va alçar el cap i va veure una dona molt prima, i amb les cames molt llargues; el primer que li va venir al cap va ser aquell dia quan els dos amics estaven jugant amb la pilota i van aparèixer unes llargues cames parant la pilota que se li havia escapat. Es va quedar pensatiu, però prompte es va oblidar i va continuar rendint-li homenatge al Vicent dedicant-li unes paraules que van commoure tot el món. Quan va terminar va tornar a vore a aquesta dona altra vegada i se li va acostar. Ell li va dir: - Perdona, m’ets molt familiar, et conec? - Ho sent molt però si et conec , ara no caic. - De segur que no? És que et trobe molt familiar, ets família de Vicent? - No, va ser un amic de la infantesa, res més. Veig per les teues paraules que el coneixies molt bé... - Sí, va ser el meu millor amic des de la infantesa. Els dos es van quedar mirant, i sorpresos van dir alhora: - Tu no seràs... Miquel! –Harmonia! - Déu meu! Com has canviat Miquel... Quina alegria! – Va dir sostenint les llàgrimes. - I tu, i tu!, els anys no perdonen- Va fer una rialleta per dissimular tantes emocions alhora i tantes llàgrimes a la vegada. – Mare meua! I que fas ací? Com t’has assabentat? - Ho vaig llegir a la premsa, i vaig decidir vore’l per última vegada; no sabia res de vosaltres ni del vostre paradís; vaig arribar fa uns mesos de Madrid. L’Enrico que passava pel seu costat amb Carmina li va fer un somriure molt dolç, i ell el va agafar del braç i el presentà a l’Harmonia com la seua parella sentimental. No s’ho esperava encara que no es va sorprendre molt. L’Enric es va alegrar per aquell retrobament, el seu amat estava molt trist però al tornar-se a trobar amb Harmonia li va tornar un poc el color en eixe moment tan dur per a ell. Més tard es van anar a prendre unes copes a un bar per ofegar les penes i Harmonia li va preguntar què va ser de la seua vida després de la seua partida; ell li ho va contar tot i després va ser el torn d’ella que va començar així: -Aquell dia de fa tant de temps, quan vaig fugir amb la companyia de teatre, va ser un dels dies mes feliços de tota la meua vida. - va fer una pausa, amb els ulls fixos en un punt en l’aire, rememorant imatges de la seua joventut- Mon pare estava fora de la meua vida definitivament, ja no hauria mes baralles, més discussions que causaven tant de sofriment a la meua família. Per fi érem lliures. Amb el temps em vaig adonar que ma mare s’havia tornat a enamorar, però aquesta vegada d’un home que si la faria realment feliç, que si la tractaria com ella es mereixia, Carles. “Vàrem viatjar al centre de Madrid, on ens vàrem buscar la vida per trobar un allotjament temporal on poder passar uns dies. Amb el temps, ma mare i Carles feren la seua relació oficial i, després de guanyar alguns diners treballant al carrer, compràrem una casa en la ciutat. Carles era el pare que mai havia tingut, la felicitat que rodejava a ma mare, la nostra vida. Ens vam convertir en una família de veritat, sempre units. Jo vaig créixer a poc a poc, em vaig fer dona, com sempre havia volgut la meua estimada mare. Quan vaig complir el vint anys, Carles em va posar com actriu principal en una de les seues obres. La nostra companyia s’havia fet famosa amb el temps, més coneguda. Guanyaven més diners i contractàvem a més persones. A vegades actuàvem en llocs importants, a vegades no. Però ser l’actriu principal d’aquella obra em va fer molt feliç. Aquell dia actuàvem per a gent de diners. Havien homes ben vestits a les cadires, atents al que succeïa. Resulta que un d’aquells homes era un caçador de talents. Se’m va acostar al finalitzar la funció i em va passar la seua targeta, dient-me que es posaria en contacte amb mi, amb l’excusa que sentia que jo tenia talent. En temps com els que corrien, tot ple de bombes i guerres, això era un miracle. Dons bé, així va començar tot. Aquell home, anomenat Artur Benicalap, era el que jo deia, un home de negocis. Va veure potencial en mi, es va convertir en el meu mànager, en el meu amic. Ell era espontani, sense por a dir el que pensava, que mantenia els seus valors sempre per davant, amb un cor gegant. Jo em vaig enamorar. El que va passar a continuació ho pots imaginar: La meua fama com a actriu va créixer, anava i venia de diferents teatres, vaig obtenir un nom artístic, “La paraula viva”. Temps després, em vaig casar amb l’Artur. A partir d’aquesta data, la meua vida es va afonar, això es va veure lligat amb la meua infelicitat. Jo l’estimava massa, però ell no em volia; volia pensar que sí, però mai em va voler. Un dia que em vaig quedar assajant el meu paper amb l’altre protagonista de l’obra, es va endinsar per la porta del teatre amb els ulls injectats en sang i cridant com un boig que era una *puta*, que li estava sent infidel. El vaig intentar calmar, però m’alçà el braç i em donà punyada a la boca. Em vaig callar, em va agafar pel braç i se m’emportà a casa. Després d’uns nombrosos incidents pareguts, vaig decidir deixar-lo. L’estimava moltíssim però més m’estimava jo. Més tard, vaig crear una campanya per a les dones maltractades, recol·lectar diners i així poder donar-los un lloc on refugiar-se i tenir on amagar-se, estar protegides de les bèsties amb les quals s’havien cassat i que es pensaven que eren de la seua propietat. Tres anys després de crear aquesta campanya que va ser tot un triomf, va morir de càncer la meua estimada mare. Vaig caure en una gran depressió la qual Carles em va ajudar a superar. Ell no era mon pare, però com si ho fóra. Ho vam passar desgraciadament molt malament durant un període llarg de temps i encara la tinc en la meua memòria viva com el seu aspecte després de tornar a viure, després d’aquell infern que va suportar, bé; que vam suportar. I res, fa uns mesos que vaig tornar a Burjassot, amb Carles. Ens compràrem una casa prop de l’antiga i estem vivint allí. He tingut una vida un tant complicada però ara estic completament en pau. L’Enrico i Miquel es van emocionar en escoltar aquestes paraules tan fortes. Van estar parlant un parell d’hores més i a continuació Harmonia els convidà a sopar a sa casa. Era el començament d’una nova història que compartirien junts altra vegada. Altra vegada com els antics temps, però aquesta sense la innocència, ara eren adults i es forjaria una amistat que duraria per tota una vida.
una amistat que duraria per tota una vida.)
Activitat sobre En el mar hi ha cocodrils de Fabio Geda, pels Gopan + (Un viatge de superació)
Activitat 3 sobre L'home que plantava arbres de l'autor Jean Giono, pels UltimateTeam + (Una altra versió de l'home que plantava ar …
Una altra versió de l'home que plantava arbres Hi havia una vegada un cavernícola anomenat Elz buf buf que vivia en una cova a l’entorn d’un paisatge desolat ,perquè hi havia hagut una erupció volcànica .Generalment, Elz buf buf s’alimentava de carn i de fruites. Un dia va agafar una llavor , per atzar ,i va enterrar-la . Van passar molts anys . Era vellet i es trobava molt malament i es va quedar adormit al costat d’un arbre . Aleshores, es va adonar que de la llavor que havia plantat creixia una cosa molt petita que per a ell era una novetat.Passaven setmanes i allò ja semblava un petit inici d’arbre. Ell va pensar: -Com és possible si jo només vaig plantar una cosa molt petita? I just quan va créixer l'arbre del tot Elz buf buf es va morir just al costat ,amb el cap cot i van passar 20 anys. Amb el temps, i els canvis de temperatura,va ploure, va nevar ,va bufar el vent i, al final al cap de molts anys, el cos d'aquest home va acabar unit a l'arbre. Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio
Ultimate team:Oriol,Javi,Ray,Kevin,Ignacio)
Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder + (Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLI …
Una nova versió CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba. -Allá al riu hi han un munt com aquestes. -No pot ser ,saps que és aixó? -Doncs no. -Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes. -Pero que dius dona t'has begut l’enteniment. -Tu agafa las que puguis ara vinc. L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar. Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament. CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El que?- li va dir cridant. -No ho se -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i que fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol. - A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell. -I si fem un temple. -No masa gran. -Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la? -Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans. -També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bueno es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja está. -Vale, vale no t’enfadís. -I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes. -Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau. Aixì que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG 10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.
a snse contaminar i cap guerra per el mig.)
Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder + (Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLID …
Una nova versió CAPÍTOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentre el Dídac cavava, l’Alba caçava. -Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac. -Això no és res. És tan sols una pedra daurada, espera una pedra daurada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar al:lucinada l’Alba. -Allà, al riu. N'hi han un munt com aquesta. -No pot ser ,saps què és això? -Doncs no. -Això és or: una pedra molt valuosa. Amb això podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble només amb quinze d'aquestes. -Per què dius, dona? T''has begut l’enteniment. -Tu agafa les que puguis. Ara vinc. L’Alba se'n va anar endinsant-se en el bosc, mentre el Dídac recollìa les pedres d'or. Quan l’Alba va arribar portava tres conills i un porc senglar. A la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abraçaven perquè feia fred i havien demantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells : -Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que ha dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entès, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb cara d'enamorat. _Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia que passo amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella. Desprès de dir-li això els dos van caure en un petó en el que mai havien estat. Després l’Alba va repetir-lo però ara era ella la que havìa començat. I a poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells. Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrossats i estimant-se mútuament. CAPÍTOL 2: RECONSTRUCCIÓ Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat cent quaranta pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, per tal que tot tornés a ser com abans. Però la cosa havia d'esperar ja que l’Alba estava buscant menjar. Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algú darrere d'un arbust. Tenia molta por, ja que no sabia què era, i allò va començar a córrer com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on era en Dìdac, allò la perseguia i quan estava arribant on es trobava en Dìdac va cridar: -Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por. -El què?- li va dir cridant. -No ho sé -li va respondre molt més espantada. L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranqui·litzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar: - Com et dius? Qui ets i què fas aquí? - Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa d'un terratrèmol. - Ah, d'acord. Pensava que no parlaves el nostre idioma. Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farien joies, per a l’Alba i les seves filles però no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perquè si no es barallarien i el món tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc. Després d'aconseguir les joies necessàries, van voler construir una estructura, però no sabien el què. L'Alba deia que ells ja s'encarreguen d’això i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar: tenia un llibre de decoració, però èlls necessitaven saber enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció. CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR Un dia en el bosc, en Pere i en Didac estaven recollint or i l’Alba pensant què fer-ne. -I si fem un temple? -No, massa gran. -Espera. A veure mmm: una ciutat, “La ciutat d’or”. -Si em sembla bé, però és molta cosa. Com ho farem per construir-la? -Espera. Deixa'm pensar! Ja que en Dídac ha après a manipular l’or, podria ajudar-nos. - Estàs boja. Com vols que construïm una ciutat només amb les mans? -També podem construir una casa i que els nostres fills en construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament. -Bé, es podria fer però... -Ni peròs, ni peras es fa així i ja està. -Entesos, entesos, no t’enfadís. -I a sobre serà un món d' igualtat tant per a dones com per a homes. -Amb això estic d’acord. Ha de ser un món diferent del nostre antic mon, on no hi hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hi hagi cap dictador i que estiguem en pau. Així que van començar a construir la nova ciutat. EPÍLEG Deu anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta sense contaminar i cap guerra pel mig.
eta sense contaminar i cap guerra pel mig.)
Activitat sobre Més o menys jo de l'autor Miquel Duran, pels AlvaroRosetta + (Una novel·la costumista, pero amb estranys …
Una novel·la costumista, pero amb estranys costums. Una història realista, però d'una realitat que no és la teva. O sí. Més o menys. "Tu saps qui ets? Jo tampoc". Una edat en què la confusió és fàcil; un viatge de tornada a un món que ja no és el teu; una terra que de tan real resulta gairebé màgica, on les metàfores són reals i tangibles. En definitiva, Més o menys jo és un retrat iniciàtic, una road movie, una novel·la de "ritus de passatge" on unes experiències relativament quotidianes adquereixen tints trascendentals que canvien la vida del protagonista per sempre... i potser també (per què no?) la del lector.
potser també (per què no?) la del lector.)
Activitat sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Va i bé + (Una ombra, una persona, muchas muertes.)
Activitat 3 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar + (Una vesprada després d'estar buscant a Fra …
Una vesprada després d'estar buscant a Franciszka, l'hem trobada en un banc del parc, així que anem a entrevistar-la, si vol. -Xiques: Bon dia, Franciszka, té un moment per a conversar amb nosaltres? -Franciszka: Bon dia, xiques. Sí, és clar, que voleu? -Jenny: Som unes estudiants de 4ESO i aquest trimestre ens ha tocat llegir la vida que li ha tocat viure. Volíem fer-li unes preguntes perquè ens ha agradat molt la seua història i ens ha aparegut molt interessant. -Franciszka: Començeu, xiques. -Carla: Bé, Franciszka hem estat tot aquest temps intentant aconseguir una entrevista amb vosté, així que no anem a perdre ni un minut. Pensa que la mort del seu fill va ser justa? -Franciszka: No, la mort de tots els jueus em va parèixer injusta, ningú mereixia morir i sobretot no mereixia morir el meu fill perquè era molt honrat el meu xiquet (recorda trista). -Jenny: No volem fer-la sofrir, si vol no contestar alguna pregunta, no cal. -Carla: Però quan de temps fa de tot l'ocorregut? -Franciszka: Ja fa 18 anys, però va ser molt traumàtic, perquè la pèrdua d'un fill és molt trista. Però no anem a parlar de coses tristes. -Jenny: Com es va prendre la seua filla la notícia que tenia amagats dos famílies i un soldat? -Franciszka: La veritat és que em va dir que era la millor mare, que com ho vaig poder fer, que estàvem en perill. -Carla: No va tindre por d'amagar famílies amb xiquets petits...? -Franciszka: Sí, la veritat és que jo tenia molta por perquè no era gens fàcil, és més, venien els alemanys a sopar a casa i era una situació incòmoda. -Jenny: Jo no podria ser tan valenta com vosté, l'admire, quan estava llegint el llibre pensava que tenia un cor gegant. -Carla: L'Helena i el Casmir continuen junts? -Franciszka: Sí, és clar, ja tenen un fill i una filla. -Jenny: Oh! Enhorabona, i el Casmir i l'Helena què pensen de tot l'ocorregut als amagats que han sobreviscut? -Franciszka: Van quedar sorpresos, i em varen donar l'enhorabona per salvar dues famílies i un soldat. Molta gent volia salvar la gent però a quasi tots els trobaven i els mataven. (li sona el telèfon) -Franciszka: Mireu, és la meua filla!! Perdó, però he d'agafar-lo. -Xiques: No pasa res, agafe'l. (5 minuts despŕes) -Franciszka: He d'anar-me'n. Els meus néts em necessiten. Un plaer recordar aquesta història després de tants anys. -Xiques: El plaer és nostre. Que vaja molt bé amb els seus néts, que és segur, perquè tenint una iaia com vosté, és clar. -Carla: Moltes gràcies i que passeu un bon dia. -Xiques: Adéu, Franciszka. -Franciszka: Adéu, xiques. Espere us haja servit per a l'institut.
s. Espere us haja servit per a l'institut.)
Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jodadi + (Va ser una família molt meticulosa. En el …
Va ser una família molt meticulosa. En el que la mare (Francisca) d' origen polonesa és una dona decidida que es mou pel cor i que fa lo que creu que ès correcte. Era una dona molt firme i dura, fonamental per Helena en tots el sentits amable i optimista ;,va ser forta en el seu trasllat a Alemanya junt amb el seu marit (el pare d'Helena) d'origen ucraïnes va ser molt estricte en tota la seua vida amb la seua filla. Ambos treballaven dur per la dona servint en una casa de rics i el pare en un taller
en una casa de rics i el pare en un taller)
Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Els Actualizats + (Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fa …
Valencia, 18 de Febrer de 2016 Estimada Fallera Calavera: Pensem que la teua actitud i la teua força de voluntat ha sigut adequada perquè has enfrontat la situació molt bé. Encara que a vegades has tingut reaccions exagerades, comprenem la teua situació ja que nosaltres haguérem actuat pitjor, però sense arribar a matar l'Alcaldessa. Ens haguera agradat que hagueres tingut una relació formal amb Jaume I, també ens ha agradat la relació d'amistat que has tingut amb la Delicà de Gandia. Tenim algunes preguntes per a tu, Fallera Calavera, com per què t'agrada tant la paella si eres una zombie, per què et poses una tomaca com a cor i no li'l furtes a un altre zombie, qué vas vore en Jaume I o com vas sentir-te quan et convertires en una zombie. No entenem per què et queia tan malament la Bellea del Foc si va ser ella qui et va dir la contrassenya per a accedir a la ciutat d'Alacant. En aquell moment ens vas paréixer una prepotent. Per últim, et voldríem aconsellar que no se t'apuge el poder al cap i que amb eixa prepotència no arribaràs a res. Esperem que ens respongues a aquesta carta. Atentament, Els Actualizats.
Els Actualizats.)
Activitat sobre El mecanoscrit del segon origen, pels Entrelletres + (Valoració sobre el mecanoscrit del segon o …
Valoració sobre el mecanoscrit del segon origen Som els Entrelletres i valorarem la carta que fa en Dídac abans de morir, feta pel grup Independents del Institut Carles Vallbona. La carta que heu fet està molt bé escrita i estructurada, encara que la data, pensem que no la hauríeu d'haver posat, perquè el llibre no ho específica. S’entén que l’època on transcorre la història és anterior a l’època actual, ja que al llarg del llibre hi ha alguns detalls que així ho especifiquen. A part d'això, heu explicat molt bé com en Dídac, a la carta, parla sobre els sentiments i amor que sent cap a l’ Alba, i sembla que l’hagi escrit ell personalment. També cal dir que la carta està expressada amb molta fluïdesa i es nota que us heu llegit el llibre, tots els del grup. Encara que nosaltres hem apreciat un error que heu comés. En el segon paràgraf de la carta, a la darrera línia, expliqueu que en Dídac i l’Alba veuen uns objectes voladors i pensen que moriran, però en Dídac mai veu aquests objectes volar, ja que ell, en aquell moment, era a sota l’aigua. Malgrat aquests petits detalls, en general, creiem que la carta està molt ben feta i reflexa tot el que en Dídac hagués escrit . Us felicitem a tots els membre del grup pel vostre bon treball.
s membre del grup pel vostre bon treball.)
Activitat sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels LTRM + (Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan er …
Vida oculta d'Aloma A Aloma, quan era petita, sempre li havia agradat el ballet. Acostumava a anar a classes particulars, però ella sentia que no era gaire ben acollida per les seves companyes i es va desapuntar de l’acadèmia. Un any més tard va tornar a inscriure's en una altra acadèmia, però encara li quedava una mica de por de tornar a ser rebutjada per les seves futures companyes. Va estar un any assistint a les classes i com que se li donava molt bé, l’acadèmia li va cedir una beca de dansa contemporània a Nova York. Però clar, a ella el que se li donava bé era el ballet i a més a més si acceptés la proposta s’hauria d'anar sola, sense ningú i tornar a refer una altra vida. Ella estava molt indecisa, no sabia què fer, i va demanar-li opinió a diverses companyes de l'acadèmia. Després de molt temps pensant-ho, va arribar a la conclusió que tenia por de no saber què es trobaria allà, però a la vegada era una oportunitat única. Va parlar-ho amb l’acadèmia, i va rebutjar la beca perquè creia que era molt petita per anar-se'n tan lluny i estar tan temps lluny de la família, i que en un futur podria reintentar-ho.
a, i que en un futur podria reintentar-ho.)
Activitat 8 sobre Dràcula de l'autor Bram Stoker, pels Els brazzers + (Volem destacar,que el llibre és molt teneb …
Volem destacar,que el llibre és molt tenebrós, intigrant i d'un llenguatge senzill. Volem destacar una part que ens ha agradat en la qual Jonatan és seduit per tres vampiresses que intenten xuclar-li la sang,però Dràcula ho evita perqué els dóna un nen perquè se'l mengin. Farem un petit trailer editat i teatral. El missatge de l'obra seria per una part que no t'has de refiar de ningú, i que el treball en equip és millor. La lluita del bé contra el mal mai acaba.
La lluita del bé contra el mal mai acaba.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels William Shakespeare + (William Shakespeare (1564-1616) va ser un …
William Shakespeare (1564-1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Es troba situat entre el Renaixament i el Barroc. Les seves obres han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques segueixen representant-se per tot el món. Moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a ser part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. En el petit documental sobre els temes shakesperians conduït per Jackie Hallnes presenten quatre temes que fan que la litratura de Shakespeare sigui tant important. Parla de l'amistad, del poder, de la corrupció i dels somnis. Amb relació a l'amistat, Shakespeare ens explica els tipus d'amistad de l'època i la seva dinàmica. Distingeix entre l'amistat entre homes ( utilitzada per mantenir i enfortir llaços de parentiu, afavorir l'amor i el matrimoni. Indica la trobada de dues ments semblants), entre dones (vincles forts i complexos, però aquestes relacions acaben sent substituïdes pel matrimoni, i les dones la utilitzàven per desafiar als homes) i entre homes i dones (la qual no té cap finalitat sexual però pot acabar en amor). Amb relació al poder, Shakespeare ens el presenta com el xoc entre dos móns en oposició que acaben derivant en submóns vils i viciosos. Explica la necessitat del poder de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat. Finalment ens informa que el poder acaba sent com una malaltia que controla als éssers humans i que és un "sentiment" codiciós. Amb relació a la corrupció, Shakespare ens explica els usos i les conseqüències que aquesta implica sobre la societat i entre les persones. A partir del que narra ens fa entendre que la corrupció ens porta a la violència, a la desconfiança, a la por i a la hipocresia. Amb relació als somnis, Shakespeare els utilitza com una manera d'expressar la psicologia de les persones i per fer-nos entendre el funcionament de la societat. Diu que els somnis poden ser utilitzats com a escapismes, visions, profecies, malsons i il·lusions. Tots aquests usos es podrien englobar dins d'un món "no real" que no succeeïx de veritat. En definitiva, el documental ens mostra com els temes shakesperians ajuden a entendre la societat de l'època i podem adonar-nos que el que la mou és simplement l'interés i la codicia controlats per l'inconscient.
i la codicia controlats per l'inconscient.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Fernando de Rojas + (William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, …
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 26 d'abril de 1564 – 23 d'abril de 1616) fou dramaturg, poeta i actor anglès. és considerat un dels més grans escriptors de la Literatura Universal. La seva obra es troba entre el Renaixement i el Barroc i suposa una gran complexitat, ja que assoleix el pensament ''brillant'' i ''fosc'' de cada ideologia. Això el fa un escriptor molt interessant. En el documental que estem analitzant, ens introdueix quatre dels temes més importants de la visió de Shakespeare, considerats per Jackie Hall, els quals són l'Amistat, el Poder, la Corrupció i els Somnis. Amb relació a l'Amistat, Shakespeare relata com funcionaven les estructures socials. En distingeix tres tipus d'amistat: Entre homes (honor, linatge, interés), entre dones (secrets de matrimonis, parlar malament dels marits) i entre homes i dones (amistat. Res sexual) Amb relació al Poder, Shakespeare mostra el món religiós immoral que obstenta el poder amb un món vil i viciós. El poder té la necessitat de corregir i controlar les classes més baixes de la societat. Els governants, per exemple, menteixen, semblant íntegres, només per tenir el poder de nou. Amb relació a la Corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. També menciona la corrupció que pot fer una persona a una altra (manipulació) tornant-la el seu títere. Amb relació als somnis, Shakespeare ens dóna una visió dels somnis com un "món" al que anar-hi, ja que és "perfecte". Però hem de tenir en compte que els malsons també són somnis, que ens ajuden a superar les nostres pors o mostren el que passarà (profecíes), i il·lusions que ens enganyen. Per tant, poder dir que Shakespeare, encara que té obres més "Renaxentiestes", l'autora del documental creu que aquests quatre factors pessimistes són els més importants de l'obra de Shakespeare.
s més importants de l'obra de Shakespeare.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Joan Maragall Gorina + (William Shakespeare fou dramaturg, poeta i …
William Shakespeare fou dramaturg, poeta i actor anglès, va néixer l’any 1564 i va morir el 1616. A les seves obres tracta temes de l’època medieval, com la tragèdia, la comèdia i el drama líric. Les obres que va escriure més importants són Otel•lo, Hamlet i Macbeth. En el documental tracta els temes shakespearians, els més rellevants que s’hi tracte són l’amistat, poder i corrupció i els somnis. En el primer eix és “l’amistat”, on Shakespeare donava una visió de les estructures de poder i diferencies d’amistat entre home i home, dona i dona i per últim home i dona. Al segon eix parla del poder i la corrupció a partir de les obres “Macbeth” i “Otel•lo”, on dóna a entendre que el poder és un vici moral i que s’utilitza per manipular a la societat i comporta a la corrupció. En el tercer eix explica que la majoria dels autors d’aquella època escriuen sobre els somnis, ja que creuen que ens volen dir alguna cosa. En el quart eix s’exposen els diferents somnis de Shakespeare, en l’obra de “Tempestes” parla dels somnis i escapisme, en l’obra de “Romeo i Julieta” parla dels somnis com a visions i somnis com a mals sons, en el “Somni d’una nit d’estiu” parla dels somnis com a profecies i a la “Tempesta” somnis com a il•lusions. En resum, Shakespeare relaciona molts conceptes en les seves obres i exposa com és la societat en aquell moment i quines son les preocupacions i les relacions socials.
les preocupacions i les relacions socials.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Miguel de Cervantes + (William Shakespeare fou un dramaturg, poet …
William Shakespeare fou un dramaturg, poeta i escuptor anglès que va néixer el 1564 i va morir al 1616. És molt important i destacat no només a la literatura anglesa, sinó també a la literatura universal. Va escriure un total de 37 obres dels gèneres dramàtic i tràgic, temàtiques que domina avui dia és considerat dels millors escriptors de la història de la literatura a causa de les seves grans obres, les quals escriurà transmetent molts sentiments per part dels personatges. El documental, que està conduït per Jackie Hall, ens exposa els temes més destacats de l'obra de Shakespeare. El concepte d'amistat entre homes, entre dones i entre homes i dones. A continuació apareix el tema del poder i la corrupció des de diferents angles. Per finalitzar ens exposa el tema dels somnis de maneres diferents. Algunes de les obres esmentades són: Mesura per mesura, Macbeth, Otel·lo, Hamlet.. L'amistat es classifica en tres tipologies, entre homes, on el proposit principal és crear enllaços de fidelitat i lleialtat per tal de complir el insteressos a les corts. Entre dones: vincles forst i complexos sense finalitat. Són un mitjà en l'etapa de maduració de la dona i el substitueix el matrimoni. Home i dona: No s'espera un comportament sexual, encara que pot ser una tapadera dels sentiments d'amor. A Macbeth el poder s'aconsegueix amb violència cap a les persones de posició vulnerable. A l'obra ''Mesura per mesura'', un religiós a un submón viciós aconsegueix el control i el poder de les classes més baixes de la societat a través d'un discurs hipòcrita i aparentant integritat entre els governants. La manipulació i l'engany són fonamentals per acosenguir aquest poder. A l'obra de Macbeth es motra que la gent que té el poder es corrupte i cuepa de la corrupció a les classes populars, això desenvoca consequències socials. A Otel·lo es mostra una corrupció d'una persona sobre una persona a causa de Jago, un mercenari individualista, qui corromp a Otel·lo causant la mort de la seva dona i el seu suicidi a través de la gelosia sexual. El personatge de Jago podria ser considerat un mal social a l'època moderna, representant el racisme, el fanatisme. Els somnis són una rica font d'inspiració dels autors i tenen un significat deins la psicologia humana. A l'escapisme ( la tempesta) el protagonista és un esclau que té somnis de llibertat. A les visions ( Romeo i Julieta) trobem els somnis d'una societat hipòcrita. A les profecies (somni d'una nit a l'estiu) la protagonista veu com el seu enamorat la fraux. A les il·lusions es diu que la vida és un somni i els sentits ens enganyen. En resum, trobem una recopilació dels diferents eixos que són tractats com temes principals: amistat, poder, corrupció i somnis. Aquesta sèrie de fragments visuals el que fan és apropar-nos a l'obra de Shakespeare de forma dinàmica, contemplant la seva universalitat i la vigència que ha anat guanyant al llarg del temps. A través dels temes principals, shakespeare es fa reflexionar de la seva importància i de com poden afectar les nostres vides.
i de com poden afectar les nostres vides.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Llorenç Villalonga + (William Shakespeare fou un poeta i un auto …
William Shakespeare fou un poeta i un autor teatral inglès,considerat com un dels millors dramaturgs de la literatura. Generalment, el catàleg literari o teatral de Willaim Shakespeare consta de 37 obres i es dividex en tres grans grups: tragèdia, comèdia i drames històrics. El documental ens mostra temes shakesperians, principalment, l'amistat, el poder i la corrupció i els somnis. Segons les obres de Shakespeare, es poden veure clarament les diferents amistats que hi ha; on ell distingeix 3 tipus d'amistats : l'amistat entre homes, l'amistat entre dones i l'amistat entre homes i dones. En el primer, ho relaciona amb l'obra de "Hamlet", el segon " El somni d'un nit d'estiu" i, el tercer "Molt soroll per no res". L'obra de "Macbeth","Mesura per mesura" i " Otelo" ens il·lustren clarament el tema del poder des de diferents perspectives. En aquest apartat ens fa una àmplia explicació de les tres obres esmentades anteriorment, ja que el poder és un tema associat amb la corrupció. Per acabar, el tema dels somnis. Shakespeare, fa aparèixer els somnis en nombroses obres i ho fa de diferents maneres: somnis i escpisme, somnis com alusions, somnis com malsons i somnis com a il·lusions. Per tant, els somnis han estat una rica font d'inspiració pels escriptors. En resum, en el tema de l'amistat ens dóna una visió de com funcionen les estructures de poder i explica les diferencies que hi ha entre homes i dones. En el tema de poder i corrupció ens demostra a partir de les seves obres el poder que pot tenir una corrupció. I finalment en el tema dels somnis tambè ho representa de diferents maneres a travès de les obres relacionades el somni.
travès de les obres relacionades el somni.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Salvador Espriu + (William Shakespeare va néixer a Stanford e …
William Shakespeare va néixer a Stanford el 26 d'abril del 1564 i va morir al 1616.Shakespeare va ser poeta, actor anglès i dramaturg, considerat com un dels millors dramaturgs de la literatura .La seva obra es troba entre el Renaixement i el Barroc i suposa una gran complexitat. En el documental s'ens mostren quatre dels temes més importants de la visió de Shakespeare, els quals són l'Amistat, el Poder, la Corrupció i els Somnis. En la primera part del documental parla de l’amistat entre homes, entre dones i entre homes i dones, donant-nos a conèixer com funcionaven les seves respectives estructures socials. Pel que fa a la corrupció: Macbeth ens mostra les conseqüències socials que comporta la corrupció, Shakespeare diu que la corrupció només pot produir més corrupció i provoca por, desconfiança, paranoia i hipocresia. Desprès, s'ens explica el poder desde el seu punt de vista, a mesura per mesura ens mostra el conflicte que hi ha entre el món religiós immoral i el món viciós i com per exemple els governants no s'han d'obsessionar amb el poder. Shakespeare utilitza els somnis per descriure elements diferents: Somnis i escapisme, somnis com a visions, somnis com a profecies, somnis com a mal sons i somnis com a il•lusions. Finalment hem pogut conèixer mes profundament l'obra de Shakespeare i els seus temes principals.
e Shakespeare i els seus temes principals.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Pablo Neruda + (William Shakespeare va néixer a Stanford ( …
William Shakespeare va néixer a Stanford (Regne Unit) el 23 d'abril de 1654. Fou un dramaturg poeta i autor anglès. Deixà els estudis al acabar secundària. Ja casat va passar una temporada a Londus, però va tornar a Stanford on mor el 23 d'abril de 1616. La seva obra es troba a mig camí entre el renaixement i el barroc, en una època de crisi. Escriu obres de teatre com Shakespeare, Romell i Julieta... En les obres es burlava de forma enginyosa i divertida de la societat. És dels millors dramaturgs de la literatura universal. Reflecteix la qualitat expressiva i domini del llenguatge. El plaer per l'escriptura que transmet, desemboca en un plaer per part de la societat en vers de la cultura. El document presenta una visió especial de l'obra de Shakespeare. Més enllà de més qualitats literàries, l'autor té elements que permeten conèixer la societat i costums de l'època. El document il·lustra aquesta visió entorn dels quatre eixos que són: l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. Primer presenta l'amistat entre homes, entre dones i entre dones i homes a la societat que l'envolta. Als altres eixos són el poder i la corrupció. Tracta temes des de diferents angles. Explica com la corrupció té conseqüències socials calamitoses, parla d'hipocresia i del vici moral del món religiós dels poderosos que qüestiona el món vil i viciós de la resta de la societat. I l'últim parla dels somnis, Shakespeare utilitza els somnis com una mostra de desitjos, d'hipocresia social, com a profecies o com a interpretació de la pròpia vida com il·lusió. Parla de tres tipus d'amistat: entre homes, la finalitat enfortir els enllaços de parentiu, reforçar les seves lleialtats mútues i afavorir l'amor i el matrimoni. Hamlet mostra una nova forma d'amistat que es crea entre els S. XV-XVI amb l'humanisme (comparteixen aprenentatges i coneixements). Amistat entre dones: Shakespeare observa que són vincles forts i sempre acaben desembocant en matrimoni, i per tant, no tenen fi, sinó que és una preparació per la vida social i sexual. Amistat entre homes i dones es veu reflectida a l'obra "Molt soroll per no res" on els dos protagonistes mostren una aparença de pica baralla que amaga els seus sentiments que al final de l'obra són reconeguts. Per tant Shakespeare creu que l'amistat es pot convertir en amor. Parla del poder a partir de l'obra Mesura per mesura , on fa referència a dos mons. La comèdia mostra la necessitat del govern de corregir i controlar els sectors més baixos de la societat fent indispensable disposar de bones impressions, però Shakespeare creu i avisa que el perill prové del vici i del discurs hipòcrita del propi poder. Parla de la corrupció en dues obres. La primera, Macbeth on hi veiem tres conseqüències de la corrupció. En primer lloc, arriba al poder gràcies a la violència, deixant el tirà molt vulnerable per a què puguin utilitzar els mateixos mitjans violents en la seva contra. En segon lloc, la corrupció produeix més corrupció. I, per últim, la corrupció produeix desconfiança, por i hipocresia. I, a l'última obra, Otel·lo, s'hi presenta la corrupció de Yago, un personatge noble. Reflecteix la societat mercenària on Otel·lo cau als peus de Yago, i acaba sent presoner de defensar el seu poder atacant les dones i convertint-les en objectes de possessió sexual. Els somnis han estat font d'inspiració pels escriptors, ja que a través d'ells han pogut explicar coses amb significat. Els escriptors els utilitzen per explicar la psicologia humana i desvelar el funcionament de la societat. Shakespeare ho fa de diferents maneres en les seves obres. Hi ha diferents tipus de somnis: els somnis i escapismes, els somnis com a visions, els somnis com a profecies, els somnis com a malsons, i els somnis com a il·lusions. Per recapitular, aquest documental ens ha mostrat alguns dels aspectes més destacables a les obres de Shakespeare. Ha parlat sobre les amistats entre els personatges de les seves obres, el poder i la corrupció que els corrompien, i els somnis que tenien. Aquests elements tan ben elaborats ens permeten entendre millor la societat de la seva època. Per aquesta raó, i per l'elevada qualitat literària que presenten les seves obres, podem dir que William Shakespeare és un dels millors escriptors de la seva època.
dels millors escriptors de la seva època.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Thomas Mann + (William Shakespeare va néixer a Stanford e …
William Shakespeare va néixer a Stanford el 26 d'abril del 1564 i va morir al 1616. Va ser un dramaturg i poeta anglès. Considerat l'escriptor més important en llengua anglesa i un dels més cèlebres de la literatura universal. Va publicar en vida 16 de les obres que li atribueixen algunes de les quals s'haguessin perdut de no haber-se publicat "el folio". En el 1600 publica grans obres com "Hamlet", "Otel·lo", "Macbeth". El documental tracta sobre una sèrie de temes shakespearians; en primer lloc tracta l'amistad que hi ha entre els homes, les dones i homes i dones; després parla del poder i la corrupció tot relacionant-lo amb Macbeth, Mesura per Mesura i Otel·lo i per últim parla dels comnis i les seves diferents categoríes. El primer eix parla de l'amistad. En primer lloc entre els homes, que té la funció de mantenir i enfortir les relacions de parantiu, tenint aquesta amistad aconseguía una relació de lleialtat. D'altra banda l'amistad entre dones que construïa una vínculs molt forts i molt complexos, però sempre substituïnt-lo per le matrimoni i per últim parla sobre l'amistad entre homes i dones que prospera perquè no s'espera una relació sexual entre elles. El poder de la corrupció que pot tenir una persona sobre una altra. Intenta donar la culpa a la classe inferior, intenta controlar els sectors més baixos de la societat. A de mantenir una aparença d'integritat per mantenir el poder. La corrupció produeis més corrupció. Produeix desconfiança, por i hipocresia. Els somnis són una rica font d'inspiració per molts escriptors. Per investigar la psicología humana. Fa aparèixer els somnis de diferents manera, en primer lloc els somnis i l'escapisme: una manera d'escapar de la realitat. També parla dels somnis com a visions: situacions hipòcrites. També parla dels somnis com a profecies: somni real que avisa del que pasarà. Parla dels somnis com a malsons: serveix per enfrontar les seves pors. I per últim parla dels somnis com a il·lusions: la vida és un somi. En resum, Shakespeare parla de les seves diferents obres de tot una sèrie de temes com per exemple de l'amistad, la corrupció, els somnis, etc. De manera que els personatges de les seves obres es veuen infuenciats. En definitiva Shakespeare ha infuenciat molt en la literatura universal.
nfuenciat molt en la literatura universal.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Mercè Rodoreda + (William Shakespeare va néixer l’any 1564 i …
William Shakespeare va néixer l’any 1564 i va morir l’any 1616. L’obra de Shakespeare és fortament medieval. Entre les obres de Sahkespeare destaquen: Hamlet, Otel·lo, Macbeth, Mesura per mesura, Romeo i Julieta i Tempesta. Són obres molt importants a causa del seu do per expressar-se. El documental “temes Shakesperians” ens parla de quatre temes, el primer són els tres tipus d’amistat, i es classifica en: amistat entre homes, amistat entre dones i l’amistat entre dones i homes. El segon és el tema del poder, i el tercer la corrupció. Aquests dos temes apareixen a tres obres: Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. El quart son els somnis i es classifiquen en quatre tipus: Somnis i escapisme, somnis com a profecia , somnis com a malsons i com a visions, i finalment somnis com a il·lustració. El primer eix ens parla dels tres tipus d’amistat. El primer ens parla de l’amistat entre els homes, la qual serveix per molts propòsits. En segon lloc ens parla de l’amistat entre dones. Aquesta, segons Shakespeare, és un procés. Per últim en tercer lloc, l’amistat entre homes i dones. Ens posa com a exemple l’obra d’Otel·lo on l’amistat resulta com a amor. El segon eix és el poder. El poder apareix a les obres de Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. A Mesura per mesura hi ha un conflicte entre el món religiós immoral i el món vil i viciós. Pretén demostrar que el pitjor és l’obsessió del poder. El tercer eix és la corrupció. Aquest apareix a Macbeth, Mesura per mesura i Otel·lo. A Macbeth, per exemple, es veu que una conseqüència de la corrupció és més corrupció, entre d’altres. I a Otel·lo aquesta provoca l’assassinat de la seva esposa i el suïcidi del protagonista, és a dir, del propi Otel·lo. El quart i últim eix són els somnis. En les obres de Shakespeare apareixen moltes vegades hi ho fan de diferents maneres: en els somnis i escapisme destaca la obra de tempesta. En els somnis com a visions destaca la obra Romeo i Julieta ón descriu el somni d’una societat hipòcrita. En tercer lloc, els somnis com a profecia. En quart lloc els somnis com a malsons. I per últim els somnis com a il·lusions. Hem vist que Shakespeare tracta els temes de l’amistat, dels somnis, del poder i de la corrupció a les seves obres. Entre les quals destaquen Romeo i Julieta, Macbeth, Hamlet, Otel·lo i Mesura per mesura.
beth, Hamlet, Otel·lo i Mesura per mesura.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Félix Lope de Vega + (William Shakespeare va ser un dels autors …
William Shakespeare va ser un dels autors més significatius de l'història de la literatura. Les seves obres, caracterizadas, per mantenir com a fons, un context, medieval i uns arguments complexos, són molt coneguts a nivell internacional. Jackie Hall presenta en el documental " Temes Shakesperians " alguns dels aspectes que caracteritzen les obres de Shakespeare. Ens presenta l'amistat, de la manera com ho surten a les obres. Ens presenta l'amistat entre els homes, les dones i entre els ambdós generas. A més, hi surten diverses obres. Parla de la corrupció, ens mostren tres obres; societat corrupta, ens mostra la corrupció, dient, que va augmentat sempre, provocá tensió. Els somnis sempre han estat una rica font per als escriptors i significaran també alguna cosa. Els escriptors utilitzaran els somnis per estudiar la psicologia i el funcionament de la societat. Shakespeare ho utilitzará en diferents moments. Així, doncs, trobem els somnis i l' escapisme amb la obra de " La tempesta ", somnis com a visions, com a profesies amb somnis d'un estiu, somnis com a malsons amb Romeu i Julieta i somnis com a il·lusions. Com a resum, podem afirmar que l' obra Shakesperiana era molt creativa, original i que responia a les expectatives de la gent.
ue responia a les expectatives de la gent.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Carlos Ruiz Zafón + (William Shakespeare va ser un dramaturg, p …
William Shakespeare va ser un dramaturg, poeta i actor anglés que va nèixer al 1564 i va morir al 1616. De la seva gran obra podem destacar les més importants que són ''Hemlet'', ''Otel·lo'', ''Romeu i Julieta'' i ''Somni d'una nit d'estiu''. En el documental, hi ha una petita introducció sobre Shakespeare i la seva obra i després passa a parlar sobre quatre temes que són l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. A cada apartat fa referencia a obres per explicar el contingut del paràgraf. El primer apartat, l'amistat, ens dóna una visió de com funcionaven les estructures de poder i al mateix temps el diferent tipues de tracte que hi havia entre homes i dones. Els tipus d'amistat que solia haver era: entre homes, entre dones i entre homes i dones. L'amistat entre homes, servia per enforitr els llaços de parentiu i, entre les families, el grau d'amistat es mesurava segons la fidelitat; per explicar-ho millor fa referencia a unes obres que són "Molt soroll per no res" i "Hemlet". les relacions entre dones, les explica amb les obres "El somni d'una nit d'estiu" i "Otel·lo". L'amistat entre homes i dones s'explicava amb l'expemple de "Molt soroll per no res". En el segon apartat, Shakespeare, parla del poder i ho explica amb l'obre "Mesura per mesura" que presenta la necessitat de controlar els sectors més baixos de la societat, es a dir un clar exemple de com funcionava el poder en aquella època. El tercer apartat, la corrupció parla sobre varies obres com són "Otel·lo", "Macbeth o Mesura per mesura". A la segona obra, "Otel·lo", veiem una de les conseqüències de la corrupció, què és més corrupció. En l'apartat dels somnis, diu que els somnis són la font d'inspiració poels escritors, perquè creuen que així poden explicar a la gent cosses amb significat. Shakespeare, fa referencia a diferents tipus de somnis, i aquests són els somnis i l'escapisme, com fa referència a l'obra "La tempesta"; els somnis com a profecies, com en l'obra "El somni d'una nit d'estiu"; els somnis com a visions com en "Romeu i Julieta"; els somnis com a malsons, com en la mateixa obra que les vision, "Romeu i Julieta" i els somnis com a il·lusions, com en l'obra "La tempesta". Del visionat del video, podem treure diferents conclusions. Respecte a l'amistat, sha vist que en aquella època, era clau per al funcionament de la societat. Respecte al poder i a la corrupció, amb les obres que es presenten, veiem causes de la corrupció, una d'elles espentades abans, més corrupció. referent al somnis, s'ha vist que en l'època, servia d'inspiració per als esciptors.
ca, servia d'inspiració per als esciptors.)
Activitat sobre Romeo i Julieta de l'autor William Shakespeare, pels Ramon Llull + (William Shakespeare va ser un escriptor an …
William Shakespeare va ser un escriptor anglès dels segles XVI - XVII. La Obra de William Shakespeare la podem situar entre el Renaixement i el Barroc, però els seus escrits presenten una emprenta medieval. Shakespeare està considerat un dels millors escriptors mundials de tragèdia i la seva obra és inclassificable ''Temes shakespearians'' és un documental extret de educaixa. Els temes escollits són l'amistat, el poder, la corrupció i els somnis. A l'obra de Shakespeare, l'amistat s'utilitza com a visió del funcionament de les estructures de poder. Planteja l'evolució dels tipus d'amistat que reflecteix les transformacions d'una societat canviant. Descriu també la diferència en les amistats entre homes i dones que representa un lligam que finalitza amb amor. A l'amistat entre dones tenen un vincle molt fort que es trenca amb un matrimoni. En quant a la corrupció, és un factor que en l'obra de Shakespeare s'utilitza com a mètode per controlar a un individu, o bé, a un grup de persones. El poder es un element relacionat amb la corrupció, mencionat prèviament, a causa que mitjançant la corrupció es mantenia o s'aconseguia el poder. Shakespeare utilitza els somnis per descriure elements diferents: escapisme, com a font d'inspiració a l'obra ''La tempesta''; visions, a l'obra ''Romeu i Julieta''; profecies, a l'obra ''Somni d'una nit d'estiu''; malsons, a ''Romeu i Julieta'', i il·lusions, a ''La tempesta''. L'obra de Shakespeare es basa en relacions i conductes entre persones que desenvolupen en un que depèn de les decisions i fets motivats per les conductes.
cisions i fets motivats per les conductes.)
Activitat sobre Wonder de l, pels LOS BAYWATCH + (Wonder és un llibre molt expressiu i a par …
Wonder és un llibre molt expressiu i a partir d'aquí podem transmetre que no tothom és igual i cadascú té les seves debilitats, per tant ens hem d'ajudar. Volem destacar el que li passa a l'August i com ho resol per mitjà dels amics, malgrat que sempre hi ha alguna persona dolenta. Farem aquest text en forma de text en forma de teatre.
text en forma de text en forma de teatre.)
Activitat sobre Wonder de l'autora R.J. Palacio, pels LOS BAYWATCH + (Wonder és un llibre molt expressiu i a par …
Wonder és un llibre molt expressiu i a partir d'aquí podem transmetre que no tothom és igual i cadascú té les seves debilitats, per tant ens hem d'ajudar. Volem destacar el que li passa a l'August i com ho resol per mitjà dels amics, malgrat que sempre hi ha alguna persona dolenta. Farem aquest text en forma de text en forma de teatre.
text en forma de text en forma de teatre.)
Activitat sobre Wonder de l, pels Wondersitos + (Wonder, és un llibre que tracta sobre un n …
Wonder, és un llibre que tracta sobre un nen que té deformitats a la cara però tot i així no és un nen invàlid i anirà a l’escola amb altres nens que no tenen deformitats. Per tant hi ha present el tema del bullying. Els punts més destacats del llibre són com l’August afronta tots els problemes que té, com s’incorpora a la classe i com l’acaben acceptant els seus companys de classe tot i que al principi el rebutjen.
classe tot i que al principi el rebutjen.)
Activitat sobre M de l'autora Lolita Bosch, pels Voquimoll + ([[Fitxer:Exemple.png]])
Activitat sobre La sessió de maquillatge de l'autora Empar Moliner, pels Mites + ([[Fitxer:IMATGE (1)|thumbnail|center|Guió tècnic del bibliotràiler del conte La sessió de maquillatge]])
Activitat 3 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 + ([http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext])
Activitat 4 sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels JMA-96 + ([http://La%20prosa%20catalana%20del%20segle%20xv http://www.slideshare.net/anabelmg5/la-prosa-catalana-del-segle-xv-2#btnNext])

Cerca per propietat

Llista de resultats

Menú de navegació

Eines de l'usuari

Espais de noms

Variants

Vistes

Més

Cerca

Navegació

Viquilletra

Eines